La internacionalització com a motor de creixement Ho repetim tant, que a vegades sembla que ja no sigui important, però cal que no ho oblidem. Som un país que, per dimensió, necessita inserir-se al món. El grau d’obertura de la nostra economia és un factor molt important. Avui, vull parlar d’internacionalització. D’aquesta internacionalització que es consolida com a motor del creixement de l’economia catalana. Fent-ne un ràpid repàs, veiem que les exportacions catalanes representen el 28,1% del PIB del 2012 i això són 1,8 punts percentuals per sobre del pes del 2011, i gairebé 8 punts percentuals per sobre del pes del 2009. Catalunya va tancar el 2012 amb un nou rècord d’exportacions, una tònica que es manté amb les dades actuals del 2013. Un rècord que es reflecteix en tres àmbits, tots ells cabdals: 1. Ha augmentat l’exportació. Els 58.283 M€ (amb un creixement del 5%) que les empreses catalanes van vendre a l’estranger representen el 26,2% del total d’Espanya, doblant Madrid (12 %) o Andalusia (11,3 %). Dades que són rellevants si recordem, un cop més, que Catalunya representa el 6 % del territori i el 15 % de la població de l’Estat. 2. Ha crescut la base d’empreses exportadores amb un augment del 6,4 %, arribant a 45.937 i, el que és més important encara , el nombre d’empreses exportadores regulars va créixer un 4,7 % representant ja el 36% del total d’empreses de tot l’Estat que exporten regularment . 3. I ho hem fet a més llocs… Malgrat que les nostres exportacions es concentren encara en els mercats de proximitat (UE), hem vist com creixen a altres parts del món, especialment als països emergents. El 2012, les vendes extracomunitàries van representar ja el 38%, amb un augment interanual del 16,1%. Per tant, hem exportat més, ho han fet més empreses i ho hem fet a més llocs. Un bon resultat que reflecteix una economia oberta d’un país emprenedor. Qui hi ha darrere? Si bé és cert que, pel que fa a l’exportació, hi ha una important concentració en les empreses més grans, que fa que les 25 primeres empreses concentrin el 30% de l’exportació, això ni pot ni ha d’amagar l’important rol que tenen i estan tenint en els creixements dels darrers anys els següents nivells, per dimensió, d’empreses: les equivalents a les Mittelstand alemanyes. Efectivament, darrere d’aquest esforç hi ha la important feina que estan fent els anomenats hidden champions, els “campions ocults”, per fer servir una terminologia encunyada també a centre-Europa per referir-se amb una altra denominació a la idea del Mittelstand i que aquí és prou estesa per l’ús que en fa regularment el professor Joan Tugores en els seus articles. De fet són tan “ocults” que també nosaltres els hem batejat amb diversos noms, “les gaseles, les Nei”,… Però quedem-nos avui amb les hidden champions. Els nostres Campions ocults! Aquests campions ocults, que a l’igual que en el famós Mittelstand alemany han estat capaços de fer un esforç increïble i combinar eficiència i cohesió, mantenint els arrels al territori i a la societat que les envolta, però aprofitant al màxim les oportunitats de la globalització. Són empreses petites o mitjanes internacionalment molt potents, perquè dominen nínxols de mercat gràcies a la seva agilitat i capacitat d’adaptació. En el nostre teixit de mitjanes i algunes petites empreses hi ha “els campions ocults” de la nostra exportació. Amb elles s’afirma que Catalunya té un gran actiu, que existeix un “Mittelstand català” amb un potencial enorme. I com són aquests campions del Mittelstand? Són empreses que per la seva pròpia dimensió han de buscar una certa “multidimensionalitat”, i així quan parlem de l’empresa parlem dels seus equips però també dels centres de recerca, les universitats… i dels diferents elements del sistema que necessiten remar en la mateixa direcció. Són empreses que pensen amb visió de futur. Tan important en els temps que vivim on el dia a dia ho cruspeix tot. Sempre han pensat, de manera prudent, potser financerament conservadora, en el demà… en la sostenibilitat d’un projecte familiar heretat que cal, al seu temps, traslladar a les següents generacions, més fort, més robust si es pot. Es caracteritzen per la diferenciació, per ser empreses de nínxol, i això les ha obligat a anar incorporant en el seu ADN la necessitat de la innovació – la Qualitat en el seu moment. Però sobretot, les podem definir com empreses especialitzades i fortament internacionalitzades. Han aconseguit especialitzar-se en nínxols de mercat on són, i lluiten per ser, líders mundials en activitats molt especifiques que sovint no interessen als grans grups. Són empreses globals que juguen i competeixen a primera divisió. Preparades per a la Champions! No ha estat fàcil. No és fàcil. Quan parlo amb elles per tancar una hora per veure’ns per exemple, és fàcil que la conversa amb el CEO s’acosti a una cosa així: “um… a veure, aquesta setmana sóc a l’índia, finalment no aniré a la Xina, però hauria de passar per Mèxic… Si, seré aquí dijous, ens veiem!”. Roda el món i torna al Born! Podria ser el seu lema! Però això no s’atura aquí. Cal continuar treballant, pel que fa a la internacionalització, en dos grans reptes. El repte d’internacionalitzar la cadena de valor Un factor clau que marca l’actual situació ha estat la reordenació de la cadena de valor que ha provocat bàsicament els següents factors clau:

• Un increment dels processos d’externalització de diferents activitats empresarials.
• La creació i transformació de nous entorns de relació i d’interacció entre activitats considerades manufactureres i activitats de serveis.
• Nous sistemes de relació entre client i empresa i entre aquestes i els diferents agents del sistema…

En resum, nous reptes que demanen que l’empresa es plantegi com inserir parts de la seva cadena de valor en les cadenes de valor internacionals. És necessari establir una estratègia d’internacionalització que visualitzi tota la cadena de valor, plantejant-se quines oportunitats ofereixen els diferents mercats per a cadascuna de les activitats de l’empresa des de l’origen a la distribució final. És a dir, pensar en acció comercial, implantació comercial, implantació productiva, R+D+i, captació de talent, com accedir i compartir coneixement, cerca de matèries primeres, establiment d’aliances que aportin valor al negoci… I això vol dir fugir de les “modes dels mercats” i establir estratègies d’internacionalització que tinguin en compte tota la cadena de valor de l’empresa, analitzant les oportunitats que cada mercat ofereix segons les diferents activitats, assumint que cada una d’elles ens demanarà models d’enfocament i de comportament diferents. El repte d’organitzar el creixement internacional de l’empresa Aquest procés de creixement internacional important i concentrat en poc temps, ens demana repensar també com organitzem l’empresa. Com n’ordenem el creixement present i futur. Hem de veure com s’aprofiten les sinergies entre els diferents negocis, si anem cap a l’especialització o no de les diferents plantes. Com s’estructuren les unitats de negoci i es resolen problemes i desequilibris entre elles. Repensar el model de relació matriu-filial, obrint-se a la necessitat de donar més o menys autonomia als països. Com es passa a funcionar com una corporació. Quins serveis dóna la unitat corporativa a les diferents unitats i a les filials. Es tracta, en definitiva, de tenir una estratègia d’internacionalització que demanarà canvis organitzatius per implantar-la, vertebrant així organitzacions prou flexibles, prou preparades per encarar futurs. Futurs que podem dir des d’ara que seran difícils de predir, però no per això menys apassionants. Article publicat originalment al llibre “Estrategia Nº 000003“.