Quatre dècades després de la construcció de l’Estat del Benestar, la societat ha canviat profundament: noves realitats demogràfiques, socials, polítiques i econòmiques plantegen necessitats d’atenció més complexes, integrades i centrades en les persones. Ara cal repensar i actualitzar els fonaments del nostre model de benestar per garantir-ne la sostenibilitat i la capacitat de resposta futura.
La comissió de Salut d’Amics del País organitza el debat “Cal renovar el pacte social per garantir l’Estat del Benestar?” amb la Sra. Adelina Comas, economista i directora del Global Observatory of Long-Term Obsevatory de la London School of Economics; la Sra. Roser Fernàndez, economista i directora general de la Unió Catalana d’Hospitals; i el Prof. Albert Esteve, demògraf i director del Centre d’Estudis Demogràfics i director d’investigació del Departament de Sociologia de la UAB.
L’acte serà presentat i moderat pel Dr. Albert Ledesma, metge de família i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i membre de la comissió de Salut d’Amics del País.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, participa al Cercle Financer.
El president i el conseller delegat de CaixaBank,Tomàs Muniesa i Gonzalo Gortázar, tenen el plaer de convidar-vos al Cercle Financer “Present i futur de l’economia espanyola” en què intervindrà Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa.
L’acte comptarà amb la participació de Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.
IMPORTANT! Acte exclusiu per a associats d’Amics del País
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País té instituït, des de fa més 10 anys, el Premi Alexandre Pedrós en record i homenatge del que va ser un reconegut economista i membre de la nostra entitat, per tal de reconèixer la seva tasca al servei de la ciència econòmica de casa nostra.
Enguany, a més de les distincions als millors treballs presentats a l'”Encuentro de Economía Pública”, el Premi Alexandre Pedrós homenatja la trajectòria personal i professional en el camp de l’economia i les polítiques públiques del Dr. Antoni Castells Oliveres, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
Faran entrega del premi l’Hble. Sra. Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Miquel Roca Junyent, president d’Amics del País. Més informació
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Dins del cicle “Europa, ara què”, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, participarà en el diàleg amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, sobre el futur d’Europa.
La comissió Barcelona Tribuna d’Amics del País organitza el diàleg “Una visió catalana del futur d’Europa” amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, l’Hble. Sr. Jaume Duch, i el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent.
L’acte, emmarcat en el cicle “Europa, ara què“, serà moderat per Plàcid Garcia-Planas, periodista de La Vanguardia.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Dimarts, 24 de març, la comissió de Salut d’Amics del País va celebrar, al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, el debat “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?”amb la periodista i corresponsal de TV3 als Estats Units, Lídia Heredia, i el Dr. Antoni Trilla, epidemiòleg i degà…
L’acte va ser presentat pel Dr. Jaume Padrós, president de la comissió de Salut de l’entitat organitzadora i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i moderat per la periodista de La Vanguardia, Susana Quadrado i, durant ’hora llarga que va durar, es va posar en valor el sistema sanitari universal, en contraposició al model de negoci de la salut que impera als Estats Units. I, a més, es va alertar de l’efecte dòmino que poden generar a Europa els canvis radicals duts a terme per l’Administració Trump en el camp de la ciència i la salut.
Antoni Trilla: “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”
El Dr. Padrós va arrencar amb una mirada retrospectiva cap a la pandèmia: “ la Covid va evidenciar que els països amb sistemes sanitaris forts i universals van resistir millor l’impacte” i, a més a més, també va deixar clar que “la salut ja no es pot entendre en clau local: és, inequívocament, una qüestió global”. En aquest sentit, va reivindicar el sistema de salut com a motor de coneixement i de progrés, alhora que va alertar de les “amenaces externes” que avui posen en risc els seus valors fonamentals.
El Dr. Antoni Trilla va presentar un diagnòstic contundent. Va descriure una situació que, en paraules seves, “sembla de ciència-ficció”, marcada per retallades, purgues en comitès d’experts i la substitució de criteris científics per afinitats ideològiques. Va assenyalar directament figures com Robert F. Kennedy Jr. i el seu discurs negacionista com a part d’un gir preocupant.
Un dels punts més alarmants, segons Trilla, és la pèrdua de referents globals. “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”, va lamentar. Aquesta pèrdua no és menor. Amb el deteriorament de la vigilància epidemiològica, el món esdevé més vulnerable davant amenaces com una eventual pandèmia derivada de la grip aviària, especialment si en el mateix epicentre no s’hi presta prou atenció. A més, la retirada del finançament nord-americà a organismes internacionals com l’OMS —prop d’un 10% del pressupost— accentua aquesta fragilitat global.
El relat es va omplir de paradoxes. Trilla en va destacar una d’especialment significativa: el mateix Donald Trump, que va impulsar amb grans inversions el desenvolupament accelerat de vacunes durant la pandèmia de la Covid, ha contribuït, posteriorment, a desmantellar part de l’ecosistema científic que ho havia fet possible. La destitució fulminant de figures com Susan Monarez al capdavant dels CDC —amb prou feines 29 dies després del seu nomenament— exemplifica aquesta dinàmica de desconfiança i ingerència política.
Lídia Heredia: “Uns vint milions de persones poden quedar desprotegides als Estats Units”
La intervenció de la periodista Lídia Heredia, connectada en directe des dels Estats Units, va dibuixar un model ja prèviament disfuncional: car, desigual, burocràtic i amb un retorn pobre per al ciutadà mitjà. Però va advertir que la situació s’ha agreujat amb l’actual administració. Les promeses de reduir el cost dels medicaments o de facilitar l’accés a les assegurances no s’han materialitzat, al contrari, les quotes augmenten i la burocràcia s’intensifica. “Uns 20 milions de persones poden quedar desprotegides”, va alertar, fet que apunta a un empitjorament de la salut pública, especialment entre els més vulnerables. La corresponsal també va descriure un “clima de por” dins la comunitat científica, amb professionals reticents a expressar-se per possibles represàlies, i una degradació del debat públic, cada cop més polaritzat.
El negacionisme, a més, s’ha legitimat i això té conseqüències pràctiques: confusió sobre qui estableix recomanacions vacunals, desplaçament de decisions cap a criteris individuals i una major vulnerabilitat de la població. Tot plegat en un context de forta desigualtat territorial, amb estats que avancen en direccions oposades.
Un dels elements més inquietants és la politització de l’evidència científica. “El gran error és convertir la ciència en dogma ideològic i no rectificar”, va afirmar Heredia. Aquesta idea va connectar amb la reflexió de Padrós sobre la necessitat d’humilitat i transparència: “la confiança en la ciència no es construeix des de la infal·libilitat, sinó des de la capacitat de reconèixer errors”.
El contrast amb Europa va emergir de manera natural durant el debat. Tot i les mancances, el model europeu manté com a principi no deixar ningú enrere. Als Estats Units, en canvi, “emmalaltir implica sovint una doble càrrega: la malaltia i el cost econòmic”, va explicar la periodista Heredia.
Antoni Trilla: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units”
El debat va tancar amb una mirada cap al futur. Trilla va ser clar: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units en la defensa del sistema sanitari universal i en la vigilància de noves amenaces”. La pèrdua de referents als Estats Units obliga el continent a reforçar les seves pròpies estructures i capacitats.
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Amics del País ha celebrat una nova edició del lliurament dels seus premis anuals, consolidant el seu paper com a una de les institucions de referència en la promoció del talent, la recerca i la igualtat d’oportunitats. L’acte, celebrat el 17 de març al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat de manifest…
La cerimònia ha estat presidida pel president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, i pel tercer tinent d’alcaldia de Barcelona, Albert Batlle, que han coincidit a destacar la importància del desenvolupament econòmic i social com a eixos vertebradors tant de l’acció pública com de la societat civil. En aquest sentit, s’ha subratllat el valor simbòlic del Saló de Cent com a espai que connecta la trajectòria històrica de la ciutat amb els seus reptes de futur. “Avui no podem ser al Saló de Cent parlant de talent i justícia social si no som capaços d’entendre que la pau la construïm entre tots i que el talent ha de ser un element imprescindible per a l’assoliment d’aquest objectiu”, ha sentenciat Miquel Roca.
Miquel Roca i Junyent: “La pau la construïm entre tots i el talent ha de ser un element imprescindible per a l’assoliment d’aquest objectiu””
En el marc d’aquesta edició, Amics del País ha destinat més de 85.000 euros al foment de l’excel·lència investigadora i la inclusió social. D’aquesta quantitat, més de 65.000 euros s’han assignat a la primera edició de les beques Dr. Joan Guinovart, unes ajudes orientades a facilitar la projecció internacional de joves investigadors mitjançant estades en universitats i centres de recerca d’arreu del món. Aquestes beques, dotades amb 4.500 euros cadascuna, s’inscriuen en una trajectòria consolidada de suport a la recerca que, en els darrers setze anys, han permès concedir prop de dues-centes ajudes.
Els premiats d’aquesta edició són Mar Alsina (UOC), Ana Díaz (UB), Bernat Remolins (UdG), Íngrid Castañé (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), Joel Castaño (UPC), Lucía Pallarés (UAB), Melania Brito (UAB), Mengwey Lin (UB), Oriol Bracons (UAB), Carlos Gallego (UB), Carlos Urrutia (UOC), María Celia Ramírez (UB), Marina López (UAB), Mireia Pont (UAB) i Raquel Blanco (IRB) i representen una àmplia diversitat d’institucions acadèmiques i àmbits de coneixement, posant de manifest la riquesa i el potencial del sistema universitari i científic del país.
Amics del País ha atorgat quinze beques Dr. Guinovart, destinades a facilitar la projecció internacional de joves investigadors mitjançant estades en universitats i centres de recerca d’arreu del món
Paral·lelament, el Premi Llegat Valldejuli 2026, dotat amb 20.000 euros, ha estat concedit a l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (AcidH), en reconeixement a la seva tasca en favor de les persones amb funcionament intel·lectual límit i altres diversitats. La seva acció, basada en una aproximació sistèmica i comunitària al llarg de tot el cicle vital, constitueix un exemple rellevant de compromís amb la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Enguany, el tradicional discurs d’obertura ha anat a càrrec del rector de la Universitat de Barcelona, el Mgfc. Sr. Joan Guàrdia, que ha pronunciat la conferència “La Universitat i la Ciutat” amb motiu del 575è aniversari de la institució. En la seva intervenció, Guàrdia ha subratllat la interdependència històrica entre la ciutat de Barcelona, la seva universitat i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, afirmant que totes són hereves d’un llegat compartit i són emblemes de llibertat, de memòria i de progrés.
El Premi Llegat Valldejuli 2026, dotat amb 20.000 euros, ha estat concedit a l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (AcidH)
D’aquesta manera, l’acte també ha servit per posar en valor els vincles històrics entre Amics del País i la Universitat de Barcelona, especialment en relació amb el retorn de la institució universitària a la ciutat al segle XIX, un episodi que evidencia la contribució de la societat civil al desenvolupament acadèmic i institucional de Barcelona. És per això que el rector Guàrdia ha apel·lat a la ciutadania seguir “reconeixent i defensant el paper de les universitats”, sobretot, en el context actual.
Amb aquesta nova edició dels seus premis, Amics del País reafirma la seva missió de reconèixer el mèrit, impulsar el talent i contribuir a una societat més justa i cohesionada.
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” va acollir el passat dijous 5 de març una nova sessió del cicle “Europa: ara què?”, organitzat per Barcelona Tribuna d’Amics del País, amb la participació de la ministra de Defensa del Govern d’Espanya, la Sra. Margarita Robles.
La trobada, una conversa amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, titulada “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional”, va girar entorn del paper d’Europa en un context internacional cada vegada més incert i marcat per les tensions geopolítiques.
Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va assenyalar que, per poder respondre la pregunta que dona títol al cicle —“Europa: ara què?”— és imprescindible entendre primer què passa al món. Amb aquest objectiu, va explicar, s’havia convidat la Ministra de Defensa perquè oferís una anàlisi de la situació actual d’Espanya i d’Europa en l’àmbit de la seguretat i la defensa. En la seva intervenció inicial, Margarita Robles va destacar que la invasió “cruel” d’Ucraïna per part de Rússia ha posat de manifest la necessitat d’una Europa més unida i amb un protagonisme polític i estratègic més clar. En aquest sentit, va defensar que el continent necessita exercir un lideratge “essencial” en l’escenari internacional. La ministra va subratllar que el conflicte ucraïnès no és només una qüestió territorial, sinó també una defensa dels valors democràtics europeus i d’una societat “democràtica i justa”.
La guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau
Robles va advertir que el context geopolític ha canviat profundament amb el gir estratègic dels Estats Units cap al Pacífic arran del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquest canvi, segons va explicar, obliga Europa a assumir més responsabilitats i més autonomia estratègica tant en l’àmbit de la seguretat com en el de l’economia.
La Ministra va recordar que, malgrat la seva convicció personal a favor de la pau, la realitat internacional és preocupant i marcada per nombrosos conflictes armats. Segons va assenyalar, la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la necessitat que Europa estigui preparada per garantir la seva seguretat. Alhora, va reconèixer que la unitat europea ha estat clau perquè Ucraïna pugui resistir, però va advertir que el projecte europeu necessita encara més “múscul” polític i estratègic en un moment en què tornen a emergir els nacionalismes.
Durant la seva intervenció també va abordar el debat sobre la política de defensa a Europa. Robles va recordar que, en països com Espanya o Portugal, la defensa comuna europea havia estat històricament un tema delicat a causa del passat de dictadures militars. Tanmateix, la guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau, en valors democràtics i en ocupació qualificada.
En aquest sentit, va defensar el desenvolupament d’una indústria de defensa europea amb un caràcter “dual”, amb aplicacions tant militars com civils, vinculada a la innovació, al talent i als centres universitaris i de recerca, i amb un paper creixent en àmbits com la ciberseguretat. Aquests elements són els que recull el Pla de Defensa aprovat pel govern d’Espanya, va afirmar.
Margarita Robles: “La creació d’un exèrcit europeu és un desiràtum”
La Ministra també va fer referència a les dificultats estructurals de la governança europea: “a Europa tot costa molt”, va sentenciar. Arribar a consensos dins la Unió Europea és sovint un procés complex, especialment per la necessitat d’unanimitat en moltes decisions. A més, va remarcar les diferents percepcions de seguretat entre els països del nord i els del sud d’Europa: mentre els primers viuen “atemorits” per la pressió de Rússia, els segons miren amb inquietud la inestabilitat del Sahel i l’expansió de l’integrisme jihadista.
Pel que fa al debat sobre una eventual defensa europea integrada, Robles va admetre que la creació d’un exèrcit europeu és un “desiràtum”, avui per avui, més una aspiració que una realitat, ja que cap dels grans estats membres està disposat a cedir plenament la seva autonomia en matèria de defensa.
La ministra va concloure la seva exposició amb una defensa del multilateralisme i del dret internacional. Segons va afirmar, el món ha de basar-se en regles i en l’ordenament jurídic internacional, i “qualsevol ús de la força només pot ser assumible sota un marc legal i institucional reconegut internacionalment; aquest aés la diferència entre els que creiem en els valors democràtics i els que no hi creuen”. En aquest sentit, va remarcar que Espanya no accepta cap vulneració de l’ordre jurídic internacional, malgrat el “rebuig contundent” al Règim dels aiatol·làs.
En el diàleg posterior, Miquel Roca va posar l’accent en la incertesa que caracteritza l’escenari internacional actual i en la dificultat de preveure com evolucionaran els conflictes en curs. També va expressar la seva preocupació pel paper d’Europa en la política global: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant“.
Miquel Roca i Junyent: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant”
Robles va respondre que manté certa esperança en els efectes polítics que puguin tenir les eleccions de mig mandat als Estats Units, així com en la pressió interna i internacional davant els conflictes que afecten l’Orient Mitjà. Alhora, va lamentar el to hostil que, segons va dir, el president nord-americà ha utilitzat en referència a Espanya.
En el tram final de la conversa, Roca va defensar que Europa ha d’assumir més iniciativa i que, per fer-ho, caldria revisar alguns mecanismes de la seva governança, especialment la regla de la unanimitat, que sovint dificulta els avenços polítics.
La sessió es va tancar amb una reflexió compartida sobre la vigència dels valors europeus. Malgrat les incerteses del moment, tant Robles com Roca van coincidir a reivindicar el paper d’Europa com a referent de llibertat, democràcia i estat de dret en l’escenari internacional.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Els premis Amics del País, que consten actualment de les Beques Dr. Joan Guinovart, el premi Llegat Valldejuli i el premi Alexandre Pedrós, és l’herència de gairebé dos segles de compromís amb la ciutat i el país.
El 1856, enguany farà cent setanta anys, i seguint l’exemple de l’Acadèmia Francesa, es van instaurar els premis a la virtut “per accions meritòries d’individus de la classe obrera” que realçaven els valors de la família, el treball, la fidelitat, el sacrifici i la heroïcitat. Aquests guardons van durar un segle i van esdevenir una de les accions més rellevants de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.
Enguany farà cent setanta anys de la instauració dels premis a la virtut, que van durant un segle i són l’embrió dels actuals premis Amics del País
La importància dels premis a la virtut va ser tan notòria a l’època que, fins i tot, el 1860, la reina Isabell II i el rei consort Francesc d’Assís de Borbó van assistir al solemne acte de lliurament dels premis al Saló de Cent de Barcelona per fer-ne entrega personalment als guardonats.
A més, tot i que no hi van faltar les crítiques als premis a la virtut, la seva popularitat i acceptació social van quedar palesa en l’himne que va compondre el mateix Anselm Clavé per ser interpretat en la festa anual de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País el 19 de novembre de 1861.
Tot i que en un principi la dotació econòmica per als guardons provenia d’una donació de la Sociedad Catalana General de Crédito, amb una legítima voluntat propagandística, aquests premis es van anar ampliant amb noves donacions de benefactors i, amb aquestes, es van anar creant noves tipologies de premis dins del marc als premis a la virtut.
Un d’aquests filantrops va ser l’arquitecte, urbanista i soci d’Amics del País, Àngel Josep Baixeras, responsable del Pla de reforma interior de Barcelona que donaria pas a l’obertura de la Via Laietana, que va deixar 50.000 pessetes en títol de deute en benefici dels premis a la virtut.
També ho va ser Josepa Mataró de Larumbe, que havia estat dotze anys secretària de la Junta de Dames de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i que, des de 1864 va instaurar un premi destinat a una nena que hagués continuat estudiant a les escoles de la Junta de Dames fins als dotze anys amb bon aprofitament.
Finalment, cal destacar el premi dotat pels deixebles del científic Joan Agell, primer catedràtic de Química de la nova Universitat de Barcelona restaurada i rector d’aquesta entre el 1863 i el 1865, amb l’objectiu de reconèixer l’autor d’una memòria sobre un tema científic o econòmic amb un impacte rellevant per a Catalunya.
El 2016, Amics del país va actualitzar la convocatòria dels premis amb l’objectiu de centrar els esforços en promocionar la formació investigadora en el camp de la recerca científica
Amb una clara mostra de renovació dels premis per tal d’adaptar-los als reptes de la societat actual, el 2016 Amics del país va actualitzar la convocatòria dels premis amb l’objectiu de centrar els esforços en promocionar la formació investigadora en el camp de la recerca científica, convocant les beques per a joves investigadors, que l’any passat va passar a denominar-se Beques Dr. Joan Guinovart en reconeixement del que va ser el president de la comissió de Recerca de l’entitat.
A més, amb la finalitat d’enderrocar les muralles de la desigualtat creixent, Amics del País convoca anualment el premi Llegat Valldejuli.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La recuperació de la Universitat de Barcelona el 1837 va ser el resultat d’un llarg procés de reivindicació impulsat per diverses institucions de la ciutat després de la seva supressió el 1714 i el trasllat dels estudis universitaris a Cervera. En aquest moviment de restitució hi va tenir un paper destacat Amics del País.
La Universitat de Barcelona té el seu origen l’any 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va concedir al Consell de Cent el privilegi per crear l’Estudi General de Barcelona, institució que poc després fou reconeguda per una butlla del papa Nicolau V. Aquesta universitat presentava una característica singular: depenia del govern municipal de la ciutat i no directament de la Corona, una situació que es va mantenir fins al 1714 quan, arran de la derrota en la Guerra de Successió, Felip V va traslladar la Universitat de Barcelona a la Universitat de Cervera, on es va concretar el monopoli de l’ensenyament universitari del Principat.
Aquesta decisió s’interpretà com un càstig polític i va generar resistències: molts estudiants i professors es negaren a anar a Cervera, sobretot els vinculats als estudis de Medicina, ja que la proximitat de la Universitat de Barcelona amb l’Hospital de la Santa Creu (i amb l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona que aquesta acollia) feia destacar l’excel·lència de la Càtedra de Medicina.
El primer rector de la Universitat de Barcelona restaurada va ser Albert Pujol i Gurena, president d’Amics del País
En aquest sentit, durant aquell període, es van organitzar estudis clandestins a Barcelona i, fins i tot, alguns estudiants van anar a graduar-se a universitats estrangeres, com per exemple a la Universitat de Tolosa. Més tard, a la capital catalana es crearen acadèmies i institucions científiques que intentaren suplir la manca d’una universitat pròpia.
La restitució de la universitat a Barcelona es produí finalment el 1837 en un context polític molt diferent. D’una banda, la Primera Guerra Carlina (1833-1840) va situar Cervera en una zona vinculada al carlisme, fet que dificultava el funcionament normal de la universitat. De l’altra, el triomf progressiu del liberalisme va impulsar una reforma del sistema educatiu espanyol: el Pla general d’instrucció pública de 1836, que preveia reorganitzar els estudis superiors i situar les universitats en grans centres urbans.
En aquest procés hi tingué un paper rellevant la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, que el 30 de novembre de 1836 envià una petició per traslladar laUniversitat a Barcelona, sumant-se a les demandes de l’Ajuntament, les acadèmies de Ciències i de Bones Lletres i la Junta de Comerç. Finalment, una reial ordre de 1837 decretà el retorn de la universitat a la ciutat i el primer rector de la institució restablerta fou Albert Pujol i Gurena, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País d’aquell moment.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Amics del País celebra un dels actes més emblemàtics i amb més història de l’entitat: l’acte de lliurament dels premis Amics del País, un ferm compromís amb el progrés de la ciutat i del país.
Amics del País farà entrega del 15 beques Dr. Joan Guinovart i del Premi Llegat Valldejuli, en total, l’entitat bicentenària destinarà més de 85.000 euros per fomentar l’excel·lència investigadora i la igualtat d’oportunitats.
Més de 85.000 euros per fomentar l’excel·lència investigadora i la igualtat d’oportunitats
L’acte serà presidit per l’Excm. Sr. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, i pel Sr. Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, i tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Enguany, el tradicional discurs d’obertura anirà a càrrec del Mgfc. Sr. Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, que pronunciarà la conferència “La Universitat i la Ciutat”, en motiu del 575è aniversari de la seva fundació.
Història dels premis Amics del País
Els premis Amics del País, que consten actualment de les Beques Dr. Joan Guinovart, el premi Llegat Valldejuli i el premi Alexandre Pedrós, és l’herència de gairebé dos segles de compromís amb la ciutat i el país.
El paper d’Amics del País en la recuperació de la Universitat per a Barcelona
La recuperació de la Universitat de Barcelona el 1837 va ser el resultat d’un llarg procés de reivindicació impulsat per diverses institucions de la ciutat després de la seva supressió el 1714 i el trasllat dels estudis universitaris a Cervera. En aquest moviment de restitució hi va tenir un paper destacat la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
