L’acte es va emmarcar en la commemoració del 80è aniversari de les Nacions Unides, que arriba en un context mundial “complicat”, segons va qualificar el Duch, arran de l’auge dels populismes, el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i la guerra a Gaza. A més, el multilateralisme, que va fer possible la creació d’aquest organisme a l’acabar la Segona Guerra Mundial per garantir una pau estable i duradora al món, està en crisi. Per tant, ara més que mai és important analitzar quin ha estat el paper de les Nacions Unides des del seu inici fins a l’actualitat, quin és el seu estat de salut i quines reformes cal afrontar davant dels reptes presents i futurs.

“El multilateralisme que va fer possible la creació de Nacions Unides està en crisi.”

“La influència de les Nacions Unides per organitzar el nou sistema mundial no és bona”, va afirmar el conseller Duch. Som davant d’una triple crisi en el si de l’organització: per una banda, existeix una crisi financera “evident” arran de les retallades significatives dels contribuïdors més importants que aporten, aproximadament, un 40% del total de les donacions, Estats Units i Xina; en segon lloc, hi ha una crisi d’arquitectura estructural, amb duplicitats, força burocratització i una manca de transparència i independència del seu funcionarial; i, finalment, una crisi de legitimitat fomentada per la ineficàcia del Consell de Seguretat que, a més, “ja no és representatiu”.

Aquestes tres crisis que travessa Nacions Unides són degudes a que el món es basa, cada vegada més, en “esferes d’influència” en detriment de la “preeminència del dret dels estats a existir i ser respectats”, va explicar Pol Morillas. “Estats Units, Rússia i Xina creuen tenir drets adquirits sobre altres territoris i això fa que la Carta de les Nacions Unides salti pels aires”. Existeix, actualment, un nou model de relacions internacionals que fan que l’organització multilateral hagi quedat desfasada en el món actual.

“Estats Units, Rússia i Xina creuen tenir drets adquirits sobre altres territoris i això fa que la Carta de les Nacions Unides salti pels aires”

Tanmateix, tant el conseller com el director del Cidob van coincidir en posar en valor el llegat de Nacions Unides i el full de serveis de les seves agències. “Una organització que viu vuitanta anys amb encerts davant d’amenaces nuclears, la crisi dels míssils de Cuba, la Guerra Freda, conflictes bèl·lics a tots els continents, invasions com la d’Irak i la d’Ucraïna, etc. és una organització resilient”, va afirmar Morillas.

En aquesta línia, el conseller Duch va voler recordar “la part positiva de la feina feta”: el rol de mediació en el conflicte nuclear, el paper rellevant en el procés de descolonització, l’augment de l’alfabetització mundial, la disminució important de la pobresa extrema, l’ampliació de l’accés a l’aigua potable, la disminució de la mortalitat infantil i l’augment de l’esperança de vida mundial. I és per tots aquests “encerts”, segons va qualificar Morillas, que, davant els desafiaments que existeixen (el canvi climàtic, la regulació de la Intel·ligència Artificial, la governança digital, les pandèmies mundials creixents, el retrocés de la garantia dels drets humans i democràtics), l’”ONU segueix sent necessària”. “Tot i ser poc optimista amb les agendes globals de la institució internacional, degut a les dinàmiques geopolítiques, sí que crec en les agendes sectorials (policies en anglès), perquè el seu lideratge pot introduir un valor afegit”, va sentenciar el director del Cidob.

“Tot i ser poc optimista amb les agendes globals de la institució internacional degut a les dinàmiques geopolítiques, sí que crec en les agendes sectorials“

Malgrat tot, és evident que cal desenvolupar i implantar reformes per tal d’accelerar i flexibilitzar els mecanismes de presa de decisions i fer front a la crisi de legitimitat que travessa l’organització. En relació a aquest fet, Pol Morillas va esbossar algunes idees sobre el replantejament dels criteris de representativitat en el Consell de Seguretat, criteris que vagin més enllà del criteri territorial i geogràfic i que tinguin en compte la contribució dels estats en el compliment dels objectius de Nacions Unides i les convergències culturals per tal de teixir diferents consensos.

No obstant, tant Morillas com Duch van afirmar que era complicada l’efectivitat d’una reforma en aquest sentit. No obstant, els dos participants van posar en relleu la importància de l’Assemblea General, que “ofereix fotografies molt representatives” en relació a la situació internacional i té “conseqüències interessants”. Com a exemple, el conseller va citar la darrera compareixença de Binyamín Netanyahu, on es va plasmar l’aïllament del primer ministre d’Israel i va comportar l’accelerament de l’acord de pau. Per tant, una major visibilitat i vinculació de les resolucions de l’Assemblea General seria una via a explorar per adaptar el paper de l’ONU i la seva influència al context actual.

Una major visibilitat i vinculació de les resolucions de l’Assemblea General seria una via a explorar per adaptar el paper de l’ONU i la seva influència al context actual.

Pel que fa al paper que poden jugar Catalunya i Barcelona a l’hora d’incrementar la confiança i legitimitat de l’òrgan multilateral davant les amenaces existents, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior va reivindicar la pedagogia i l’exemplaritat que ofereix Catalunya i, per altra banda, també va fer valdre els projectes de la cooperació catalana a través d’agències com el PNUD, UNICEF o UNRWA, tot refermant el compromís del país amb els valors fundacionals de l’ONU.

Per la seva banda, el director del Cidob va afirmar que “el buit no existeix i, si algú es retira, algú altre l’ocuparà”. És per això que “Barcelona i Catalunya cal que es posicionin com a actors compromesos amb el multilateralisme” ara, en el “moment contra cíclic”, perquè, “quan sigui un moment pro cíclic, puguem ser rellevants”.

L’acte va ser presentat per Miquel Roca i Junyent que, durant la seva intervenció, va ressaltar el “valor de la paraula” (lema de Barcelona Tribuna) per damunt del de la força i va encoratjar a treballar per “unir la diversitat, l’única manera perquè Nacions Unides progressi”.