Com a professional experimentat en l’àmbit de les relacions institucionals i estratègies de comunicació, considera que el Cercle ha de treballar més en la línea de guanyar presència en els mitjans de comunicació? O, per altra banda, creu que s’haurien d’atacar altres fronts per assolir una major incidència en la societat civil i els actors polítics? –És evident que per guanyar presència social, des del Cercle ens hem de dotar de prestigi i credibilitat. I en aquesta línia s’ha treballat i continuarem treballant. No pas perquè el Cercle no disposi de prestigi i credibilitat, sinó perquè volem incrementar aquests valors que, cal dir-ho expressament aquí, en gran part ja ens han estat legats gràcies a l’excel·lent tasca desenvolupada per les persones que formaven part de les anteriors Juntes del Cercle per al Coneixement i del Barcelona Breakfast. A nosaltres, a l’actual Junta, ens correspon ara enfortir les línies de treball desenvolupades per ambdues associacions, avui ja fusionades en una sola, per fer-nos més presents encara en els debats societaris. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que l’opinió i el sentir del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast generi posicionament davant els diversos col·lectius socials i, d’una manera especial, davant aquells que més responsabilitat tenen pel què fa a qüestions relacionades amb el progrés econòmic i social del nostre país. Vostè coneix bé el món universitari. Quins creu que són els principals esculls que ha de superar la universitat per a ser més competitiva a nivell internacional? A banda de la manca d’inversió pública en recerca a nivell de tot l’Estat espanyol, considera que els actuals models de gestió i de cultura universitaris també hi juguen un paper important? –Sovint som els mateixos universitaris els que patim d’una certa manca de confiança en nosaltres mateixos i en els resultats de la bona feina que, en general, s’està fent des de les universitats catalanes. Fa uns dies, el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, comentava que no hi havia cap universitat espanyola situada en el rànquing de qualitat de les primeres 200 d’arreu del món i que possiblement tampoc no en trobaríem cap entre les primeres mil. A això afegia –i jo estic plenament d’acord amb ell i per això el cito aquí–, que no obstant aquesta situació, a casa nostra disposem de grups de recerca qualificats i destacats que encara que són possiblement petits quant a dimensió, res no tenen a envejar a d’altres grups similars d’arreu del món i que són capaços de competir perfectament i amb èxit amb grups de reconegudes universitats nordamericanes. Assenyalat això, hem de treballar –i molt– per donar més visibilitat a la recerca que a casa nostra es fa. Ens hem de dotar de mecanismes de gestió potents i eficaços que ens permetin posar la nostra recerca en valor de mercat. Per això hem de ser més actius en matèria d’innovació, de transferència de coneixement i de resultats de la recerca, de noves empreses de base tecnològica, de capacitació del personal investigador amb una perspectiva més internacional que ens ha de permetre una major mobilitat i la participació de la nostra recerca en projectes internacionals. D’altra banda, per posicionar correctament la nostra recerca, ens cal també –a banda de disposar de més recursos econòmics–, aprendre a treballar més en xarxa per actuar com a lobby i incidir positivament allà on es prenen les decisions sobre grans projectes de recerca. En definitiva, hem de fer més competitiu el coneixement del qual disposem i que puc ben assegurar-vos que no és poc. Per què creu que les empreses aposten tan poc per la innovació? Quin és el motiu de que patentem tan poc? –Malgrat que, segurament, estem superant aquell vell concepte de ‘que inventen ellos’, no hi ha cap mena de dubte que aquesta havia estat una premissa de funcionament per a les empreses fins relativament fa poc temps. Segurament encara es fa difícil veure per part de les empreses –especialment les PIME’s– la rendibilitat a l’hora d’invertir en innovació i recerca. I aquesta manca d’innovació té sens dubte repercussions alhora de generar patents. I cal canviar aquesta situació. Les empreses han de saber que sense innovació i recerca no hi ha progrés, ni per a elles mateixes ni per al conjunt de la societat. D’aquí que l’empresariat ha de veure com una inversió, d’una banda, els seus acords amb les universitats i, de l’altra, la contractació de persones altament formades i capacitades per a la innovació i la recerca; unes persones que avui s’estan formant en les nostres universitats i que disposen d’un bagatge formatiu i d’una capacitat d’iniciativa força important. Quin és el paper que hi hauria de jugar el Cercle en tot plegat? Com a membre de la nova Junta, ens podria parlar una mica de com enfocaran alguna de les línies d’actuació o activitat en el proper semestre? –En el Cercle i en la nova Junta recau part de la responsabilitat de fer entendre aquestes qüestions que fins ara he apuntat a l’empresariat del nostre país. Tenim la coresponsabilitat de posar damunt la taula de debat les causes que, al nostre entendre, fan que el nostre país no avanci com ho hauria de fer i que fins i tot, en massa ocasions, ens quedem enrere o perdem posicions en els rànquings de referència, especialment en aspectes relacionats amb les TIC’s. Exercirem la part de responsabilitat que ens pertoca per tal de contribuir a millorar la situació en la qual ens trobem i, de fet, la nostra activitat immediata i especialment a través de la programació dels Barcelona Breakfast aniran en aquesta línia d’actuació. Però no ens podem enganyar. Per superar els moments actuals ens cal l’esforç de tothom, del conjunt de la societat. Hem de saber que el progrés del nostre país depèn en gran part de nosaltres mateixos i de què també en aquest cas, hem d’estar plenament convençuts de les nostres possibilitats.