Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va aprofitar la seva intervenció de presentació de l’acte per demanar solidaritat i capacitat d’entesa per tal de continuar enfortint el projecte europeu, imprescindible per “garantir la pau i les llibertats en un context de crisi generat per la pandèmia de la Covid-19. (…) O solidaritat o populisme”, va sentenciar.

“Sortir de la crisi més forts, més sobirans i més solidaris” és l’objectiu d’Alemanya durant la seva presidència de torn de la Unió Europea segons l’ambaixador Dold. Per això volen impulsar l’acord polític sobre el Fons de Reconstrucció i el marc financer plurianual abans de les vancances d’estiu, que ha d’articular-se entorn a dos eixos fonamentals: canvi climàtic i transformació digital.

Per la seva banda, Joan Majó va afirmar que “estem en un punt molt crític de la història de la UE. Si no aprofitem aquest moment per enfortir-la, estem abocats a la seva desmembració i, aleshores, ens costarà molt reconstruir-la”. “Necessitem unitat i solidaritat” va sentenciar Dold.

“Solidaritat no vol dir benevolència” va matisar Dold. Cal treballar per reindustrialitzar Europa a través de la innovació, la recerca, l’alta tecnologia, l’energia verda i la mobilitat sostenible. És necessari “el renaixement de la política industrial” per fer front als centres d’innovació que ja existeixen fora de la Unió Europea. “El projecte europeu ha de ser un projecte sostenible” i, en aquest sentit, Espanya hi pot jugar un paper de lideratge important.

Per la seva banda, Enric Juliana va afirmar que des que es va anunciar el passat 18 de maig la proposta impulsada per la canciller Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, alguna cosa va canviar a Espanya. “La política espanyola sempre tendeix al soroll, però des que s’ha començat a dibuixar un horitzó europeu, s’ha començat a parlar de la necessitat de pactes”, va sentenciar.

Sobre l’aprovisionament massiu d’una possible vacuna o tractament eficaç contra la Covid-19, l’ex-embaixador Carles Casajuana va expressar la necessitat d’un acord entre tots els estats membres per comprar i distribuir de manera equitativa entre tots els ciutadans europeus.

Després de la introducció del president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Miquel Roca, la consellera va defensar la “diversificació” de l’economia catalana on “cap dels sectors representa més del 15% del PIB”. Tot i així, va reconèixer que “som conscients de ser una economia de petita i mitjana empresa i molt internacionalitzada”, fet determinant perquè “la resiliència a moltes empreses hagi estat difícil”, va apuntar.

Durant la conferència tots els participants van coincidir en que la pandèmia ha deixat un complex escenari per al teixit productiu, encara que Chacón va aclarir que Catalunya té els actius suficients per poder remuntar: “L’ecosistema el tenim. Ara hem de prioritzar on invertim i quines polítiques públiques es realitzen per reactivar l’economia”, va explicar. La consellera també va posar l’accent en la importància d’aquests pròxims mesos i anys perquè “ens estarem jugant què volem ser en aquesta nova economia: un objecte o un subjecte”. 

Tot i defensar que la Generalitat“ha fet els deures”, va admetre que “el punt feble és que no tenim prou finançament”, malgrat haver afirmat prèviament que caldrà una major despesa pública “sense precedents” per “apaivagar” els efectes de la pandèmia. En aquest sentit, va demanar que els ajuts que rebi Espanya siguin “territorialitzats”, tenint en compte els “actius industrials i les estratègies de futur”, a més de reclamar que siguin directes i que “intentin diversificar els models de negoci”. Un punt de vista compartit per Xavier Vives, que va afegir que a més de la falta de finançament, hi havia una clara manca de “centres de decisió”, especialment en sectors com l’automoció, i en al·lusió directe al cas Nissan.

Precisament, la desindustrialització del territori català també fou centre de debat. De fet, Chacón va admetre que “és molt difícil que Nissan vulgui seguir treballant a Catalunya perquè es una decisió global”, on no els havien “escoltat gaire”. Tot i confirmar que la Generalitatcontinuarà “insistint” per evitar la marxa del fabricant japonès, va afirmar que “el món de l’automoció no s’acabarà aquí a Catalunya amb Nissan”. A més, va destacar el potencial de la indústria de la mobilitat on “tenim molts actius a jugar”.

L’actual crisi també ha posat de manifest la dependència de l’exterior: “hem vist que penjàvem del material internacional i això no ens pot tornar a passar”, va manifestar la consellera. Per la seva banda, el professor de l’IESE va obrir la porta a una possible relocalització de les activitats econòmiques que se n’havien anat perquè “tothom voldrà que les cadenes de valor siguin més curtes i properes”. Segons Chacón, “alguns fabricants s’estan plantejant buscar proveïdors locals”.

Sobre el turisme, la consellera va detallar que hi havia un pla estratègic i un “conjunt d’accions” basades en les 4D: diversificar, desconcentrar, desestacionalitzar i incrementar la despesa”, encara que “evidentment ara haurem de modificar-les”, en referència a l’afectació del Covid-19 al sector.

La Dra. MaríaNeira va començar la seva intervenció confessant ser una ‘apassionada’ de l’OMS i va defensar que l’organisme mundial no va arribar tard declarant l’epidèmia global el 30 de gener, amb només vuitanta infectats i cap mort fora de la Xina; “ haver-la declarat abans ens hagués restat credibilitat‘. També va retreure als països occidentals que després d’aquesta declaració van tenir dos mesos i mig per preparar-se i respondre a la situació de pandèmia.

Per la seva banda, el Dr. Trilla també va afirmar ser ‘un ferm defensor de l’OMS’, tot i que va afegir un punt d’autocrítica al reconèixer que ‘nosaltres mateixos, els Estats, li hem imposat moltes limitacions, força disfuncions i una excessiva burocràcia‘.

Pel que fa a un possible rebrot a Europa a la tardor, la directora de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l’OMS va confirmar que es contempla com a “un escenari possible” tot i que ‘no serà de la mateixa intensitat que al març perquè ara estem completament dotats‘. En aquest sentit, també va voler explicar que un rebrot no és sinònim de confinament total, ja que ‘no podem viure permanentment confinats ni amagar-nos del virus” que segueix circulant per tots els continents.

‘A principis de l’any que ve’ és possible obtenir una vacuna eficaç, va respondre la Dra. Neira preguntada sobre aquest tema per un espectador. A més, va afirmar que l’OMS està treballant perquè la seva distribució sigui el més ‘equitativa’ possible i evitar així una ‘carrera’ on només se’n beneficiïn els països rics.

Sobre les polèmiques declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar el seu suport a l’OMS, Neira va expressar que no van rebre cap notificació al respecte i que per a l’organisme, Estats Units segueix sent estat membre.

Finalment, la propagació del coronavirus a través del menjar també va ser font de debat després que Pequín relacionés el nou brot en el principal mercat de la ciutat amb el salmó importat. En aquest sentit, l’experta en salut global es va mostrar molt prudent i ha sostingut que de moment, no hi ha evidència que es transmeti través del menjar’.

Després de la presentació del president de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, Miquel Roca, el Dr. Broggi va iniciar la seva intervenció amb un repàs dels principals dilemes que han anat aflorant durant el període de confinament com, per exemple, la pèrdua de drets fonamentals. ‘El bé comú s’ha identificat ràpidament amb la protecció sanitària que la societat necessitava i això ha arraconat la llibertat de moviment, de relacionar-se‘, ha subratllat. Pel que fa a la manca de privacitat a causa del seguiment mitjançant dispositius de geolocalització, ha apuntat que ‘pot haver-hi raons que ens facin utilitzar formes de control per evitar la propagació d’una pandèmia com aquesta, però han de ser proporcionades‘.

La impossibilitat d’acomiadar-se dels éssers estimats també ha estat una de les polèmiques que ha portat el brot de Covid-19. ‘On és el límit entre la seguretat i el dolor infinit de morir sol?‘, es preguntava Macpherson. Segons Ramon Maria Nogués, el no poder acompanyar els morts ‘és un dels fets més dolorosos en la història d’aquestes pèrdues’. Per la seva banda, la Dra. Carreras ha explicat que a l’Hospital Trias i Pujol van decidir deixar passar un familiar dels malalts ‘a la fi de la seva vida’ perquè ‘no podíem deshumanitzar tant l’atenció en nom de la seguretat clínica‘.

El paper exercit pels mitjans de comunicació va ser un altre dels temes tractats i que han cobrat especial rellevància en aquest període. ‘Hem fet el que hem pogut’, ha sostingut Macpherson, en al·lusió al ritme frenètic i a la ‘fam d’informació‘ que hi ha hagut des d’un principi. La redactora deLa Vanguardia també va confessar que ‘hem treballat sense saber en quin dia vivíem, hem perdut totalment la noció de el temps’.

Finalment, els participants del debat van reflexionar sobre si el món després d’aquesta pandèmia serà diferent o no canviarà gaire. El president del Comitè de Bioètica de Catalunya va afirmar la necessitat de ‘preservar l’estat del benestar‘, en referència als serveis bàsics de salut, educació i la cura de les persones dependents. Un punt en què va coincidirla Dra. Carreras, que va admetre a més que la situació els ha portat ‘al límit’ i que hauran de reinventar-se i buscar noves maneres de treball. Per la seva banda, Nogués es va mostrar més escèptic a l’afirmar que ‘els humans tenim la memòria curta i em temo que la gent no se’n recordarà del que ens ha passat’. Una visió compartida per Macpherson, que va reconèixer que ‘tindrem molt coneixement, però no canviarà gran cosa. Volem oblidar aquest malson’, va sentenciar.