Comissions

  • | | | | | |

    “Catalunya i els catalans al centre”

    “Catalunya i els catalans al centre”

    Barcelona Tribuna

    16. Nov 2026

    Hora
    Hora

    9.00

    Hora
    Lloc

    Hotel Melià Sarrià

    Dins del cicle “Eleccions Generals del 29-N”, la Sra. Míriam Nogueras, cap de llista de Junts a les eleccions generals del 29-N, participarà a la conferència i esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna.

    La conferència porta per títol “Catalunya i els catalans al centre” i la presentació del ponent anirà a càrrec del Molt Honorable Sr. Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya.

    L’acte tindrà lloc a l’Hotel Melià Sarrià.

    Programa:

    08:30h Obertura del registre d’accés

    09:00h Inici de l’acte

    10:15h Cloenda

    Preu de soci d’Amics del País: 20 €

    Preu general: 25 €

    L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | |

    “Per a una Esquerra centrada en els problemes, no en la puresa”

    “Per a una Esquerra centrada en els problemes, no en la puresa”

    Barcelona Tribuna

    17. Nov 2026

    Hora
    Hora

    9.00

    Hora
    Lloc

    Hotel Melià Sarrià

    Dins del cicle “Eleccions Generals del 29-N”, el Sr. Gabriel Rufián, cap de llista d’ERC a les eleccions generals del 29-N, participarà a la conferència i esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna.

    La conferència porta per títol “Per a una Esquerra centrada en els problemes, no en la puresa” i la presentació del ponent anirà a càrrec de la Sra. Natàlia Mas, exconsellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

    L’acte tindrà lloc a l’Hotel Melià Sarrià.

    Programa:

    08:30h Obertura del registre d’accés

    09:00h Inici de l’acte

    10:15h Cloenda

    Preu de soci d’Amics del País: 20 €

    Preu general: 25 €

    L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | | |

    “Governar és decidir”

    “Governar és decidir”

    Barcelona Tribuna

    18. Nov 2026

    Hora
    Hora

    9.00

    Hora
    Lloc

    Hotel Melià Sarrià

    Dins del cicle “Eleccions Generals del 29-N”, el Sr. Xavier García Albiol, cap de llista del PP a les eleccions generals del 29-N, participarà a la conferència i esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna.

    La conferència porta per títol “Governar és decidir” i la presentació del ponent anirà a càrrec del Sr. Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre.

    L’acte tindrà lloc a l’Hotel Melià Sarrià.

    Programa:

    08:30h Obertura del registre d’accés

    09:00h Inici de l’acte

    10:15h Cloenda

    Preu de soci d’Amics del País: 20 €

    Preu general: 25 €

    L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | | |

    “Per un nou model de progrés econòmic, drets socials i convivència”

    “Per un nou model de progrés econòmic, drets socials i convivència”

    Barcelona Tribuna

    19. Nov 2026

    Hora
    Hora

    9.00

    Hora
    Lloc

    Hotel Melià Sarrià

    Dins del cicle “Eleccions Generals del 29-N”, el Sr. Jordi Hereu, cap de llista del PSC a les eleccions generals del 29-N, participarà a la conferència i esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna.

    La conferència que porta per títol “Per un nou model de progrés econòmic, drets socials i convivència” i la presentació del ponent anirà a càrrec de Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.

    L’acte tindrà lloc a l’Hotel Melià Sarrià.

    Programa:

    08:30h Obertura del registre d’accés

    09:00h Inici de l’acte

    10:15h Cloenda

    Preu de soci d’Amics del País: 20 €

    Preu general: 25 €

    L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | | | |

    “Ara o mai: el projecte de VOX per a la reconstrucció de Catalunya i el futur d’Espanya”

    “Ara o mai: el projecte de VOX per a la reconstrucció de Catalunya i el futur d’Espanya”

    Barcelona Tribuna

    20. Nov 2026

    Hora
    Hora

    9.00

    Hora
    Lloc

    Hotel Melià Sarrià

    Dins del cicle “Eleccions Generals del 29-N”, el Sr. Juanjo Aizcorbe Torra, cap de llista de VOX a les eleccions generals del 29-N, participarà a la conferència i esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna.

    La conferència que porta per títol “Ara o mai: el projecte de VOX per a la reconstrucció de Catalunya i el futur d’Espanya”.

    L’acte tindrà lloc a l’Hotel Melià Sarrià.

    Programa:

    08:30h Obertura del registre d’accés

    09:00h Inici de l’acte

    10:15h Cloenda

    Preu de soci d’Amics del País: 20 €

    Preu general: 25 €

    L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | | |

    Barcelona Tribuna. Cicle Eleccions Generals del 29-N

    Barcelona Tribuna. Cicle Eleccions Generals del 29-N

    Barcelona Tribuna
    Data

    Barcelona Tribuna organitza un cicle electoral de conferències amb els candidats a les eleccions generals del 29-N

    Barcelona Tribuna celebrarà un cicle d’esmorzars amb els candidats a les eleccions del 29-N a l’Hotel Melià Sarrià de Barcelona.

    Aquests esmorzars començaran a les 9:00h i constaran d’una presentació inicial del candidat/a seguida d’una exposició per part dels mateixos i acabant en un debat moderat per un periodista de La Vanguardia.

    Les conferències tindran un cost de 20€ per a socis d’Amics del País i 25€ per a no socis.

    Les inscripcions s’obriran properament a través de la web d’Amics del País.

    • 16 de novembre Miriam Nogueras candidata de Junts per Barcelona. Inscripcions aquí
    • 17 de novembre Gabriel Rufián candidat d’Esquerra Republicana per Barcelona. Inscripcions aquí
    • 18 de novembre Xavier García Albiol candidat del Partit Popular per Barcelona. Inscripcions aquí
    • 19 de novembre Jordi Hereu candidat del PSC per Barcelona. Inscripcions aquí
    • 20 de novembre Juanjo Aizcorbe Torra candidat de VOX per Barcelona. Inscripcions aquí
    • 26 de novembre Ernest Urtasun candidat de Comuns-Front Ampli

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | |

    “Una visió catalana del futur d’Europa” amb Jaume Duch

    “Una visió catalana del futur d’Europa” amb Jaume Duch

    Hora
    Ponent

    Jaume Duch

    Hora
    Data

    11.05.2026

    Hora
    Ubicació

    Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”

    El passat 11 de maig el Palau Macaya de la Fundació La Caixa va acollir l’última sessió del cicle “Europa, ara què?” organitzat pel Barcelona Tribuna d’Amics del País, amb la participació aquest cop de l’Honorable conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, el Sr. Jaume Duch.

    Presentada per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, la trobada sota el títol “Una visió catalana del futur d’Europa” va comptar amb un diàleg amb el periodista de La Vanguardia Joaquín Luna. Com no podía ser d’una altra manera, el debat va girar al voltant del paper d’Europa, els seus reptes i les seves debilitats actuals en el greu context de crisi geopolítica internacional.

    Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va qüestionar-se si existeix una solució per a Europa genuïnament catalana i si aquesta és viable, alhora que recordava que Europa és molt important per a Catalunya, així com que el projecte de Catalunya ha estat històricament sempre vinculat a la idea d’Europa. Seguidament, el conseller Duch va començar deixant clar que és, paradoxalment, un bon moment per parlar del projecte europeu ja que la incertesa internacional i les crisis concatenades que es van succeint a nivell geopolític obliguen a Europa a qüestionar-se i a plantejar canvis propis d’adaptació a la nova realitat. Tot plegat, precisament, en l’any de commemoració del 40è aniversari de la Unió Europea.

    D’esquerra a dreta: Miquel Roca i Junyent, Jaume Duch i Joaquín Luna

    De fet, el conseller reconeixia que la Unió Europea es va crear en un context mundial que ja no existeix i això obliga a readaptar-se i evolucionar per seguir promovent els seus valors i garantir les seves necessitats. El conseller Duch recordava com fa deu anys, sota la presidència de Jean Claude Juncker, a la Unió Europea es parlava de “poli-crisis” i que, en canvi, actualment a Brussel·les el terme que corre per descriure el moment actual és el de “multi poli-crisis”. Concretament, el conseller es referia a les crisis fruit de la guerra d’Ucraïna, la guerra d’EUA i Israel amb Iran, el tancament de l’estret d’Ormuz, la guerra comercial provocada pels aranzels de l’administració Trump, la crisi de l’aliança atlàntica de l’OTAN i sense oblidar la crisi climàtica sempre persistent. A tot això, caldria sumar la revolució tecnològica i de la IA, el nou paper de la Xina com a potència mundial i la seva rivalitat amb els EUA. Tot plegat, segons el conseller Duch “arriba al mateix temps, en un moment de debilitament internacional; ja no funcionen les regles internacionals, sinó que funciona la llei del més fort i el comerç, l’energia o la tecnologia s’utilitzen com armes enlloc d’utilitzar-se com elements de col·laboració”. El conseller va admetre al seu lloc, que paradoxalment Europa no volia res d’això sinó que volia justament el contrari: el foment de la pau, el mercat únic, la utilització del comerç com una eina de cooperació i no de confrontació, la lliure circulació, la protecció social i respectar els valors fonamentals.

    “Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho”

    Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho. El conseller però, creu que malgrat tot Europa no està tan malament, tot admetent que a vegades se la critica per la seva lentitud o manca de fermesa, i ho va argumentar citant set exemples: la diversificació comercial, tot signant nous acords comercials i de cooperació amb nous agents regionals; la llista de països que es vol integrar a Europa continua creixent (Montenegro, Albània, Ucraïna, Moldàvia, i referèndum a Islàndia o converses amb Noruega); la guerra no avança a Ucraïna i ha estat gràcies al buit que EUA va deixar-hi i que Europa a omplert; s’ha guanyat influència a Moldàvia; s’han parat els peus a EUA amb Groenlàndia; s’ha perdut la por i respecte als missatges bel·ligerants que arriben des de Washington; i finalment, el retorn a vies i instruments de crisis importants tals com el deute mancomunat (que ja es va utilitzar durant la pandèmia per la creació dels fons Next Generation).

    Tot i això, Duch va ressaltar que cal seguir discutint i treballant conceptes claus com l’autonomia estratègica en defensa (i si aquesta cal fer-la amb l’OTAN o sense ella), garantir l’accés a l’energia i, finalment, garantir la no dependència tecnològica. No es pot garantir l’autonomia estratègica d’Europa si es depèn d’altres actors en algun d’aquests temes cabdals. I per això, va continuar el conseller, cal repensar la governança de la Unió Europea, en especial la qüestió de la unanimitat de les seves decisions. Duch, però, considerava essencial que per poder afrontar tots els seus reptes, la Unió Europea ha de guanyar-se la gent, per tenir legitimitat per poder fer front a tot el que és necessari fer. Però al mateix temps, “veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”. I per combatre tot això és necessari que Europa, per sobre de tot, procuri donar resposta als problemes immediats de la gent, i això vol dir combatre la inflació o oferir plans d’habitatge, per posar dos exemples.

    “Veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”

    Finalment, per acabar, el conseller Duch va ressaltar què és el que Catalunya ha i pot aportar a Europa, i va assenyalar que hi ha moltes coses tals com la capacitat industrial, la innovació científica, una certa capacitat exportadora o un model de diversitat social i lingüística. Però, per sobre de tot, Duch va apostar per una aportació molt més de fons que no deixar de ser “el compromís amb la integració europea. No n’hi ha prou amb dir que som europeus o europeistes, hi ha d’haver un compromís real amb Europa. I això és una cosa que la poden dir i fer els governs, i el govern català és un govern que procura que les seves prioritats vagin totalment en concordança amb les prioritats de la Unió Europea. Però la cosa no ha de quedar-se aquí: això ha de ser una cosa que faci el conjunt de la societat, o com a mínim de la societat civil organitzada”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?” amb Lídia Heredia i Antoni Trilla

    “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?” amb Lídia Heredia i Antoni Trilla

    Vista genereal del debat “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?” amb Lídia Heredia i Antoni Trilla

    Comissió Salut

    Hora
    Tipo de publicació

    Resum d’activitat

    Hora
    Data

    24/03/2026

    Dimarts, 24 de març, la comissió de Salut d’Amics del País va celebrar, al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, el debat “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?”amb la periodista i corresponsal de TV3 als Estats Units, Lídia Heredia, i el Dr. Antoni Trilla, epidemiòleg i degà…

    L’acte va ser presentat pel Dr. Jaume Padrós, president de la comissió de Salut de l’entitat organitzadora i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i moderat per la periodista de La Vanguardia, Susana Quadrado i, durant ’hora llarga que va durar, es va posar en valor el sistema sanitari universal, en contraposició al model de negoci de la salut que impera als Estats Units. I, a més, es va alertar de l’efecte dòmino que poden generar a Europa els canvis radicals duts a terme per l’Administració Trump en el camp de la ciència i la salut.

    Antoni Trilla: “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”

    El Dr. Padrós va arrencar amb una mirada retrospectiva cap a la pandèmia: “ la Covid va evidenciar que els països amb sistemes sanitaris forts i universals van resistir millor l’impacte” i, a més a més, també va deixar clar que “la salut ja no es pot entendre en clau local: és, inequívocament, una qüestió global”. En aquest sentit, va reivindicar el sistema de salut com a motor de coneixement i de progrés, alhora que va alertar de les “amenaces externes” que avui posen en risc els seus valors fonamentals.

    El Dr. Antoni Trilla va presentar un diagnòstic contundent. Va descriure una situació que, en paraules seves, “sembla de ciència-ficció”, marcada per retallades, purgues en comitès d’experts i la substitució de criteris científics per afinitats ideològiques. Va assenyalar directament figures com Robert F. Kennedy Jr. i el seu discurs negacionista com a part d’un gir preocupant.

    Un dels punts més alarmants, segons Trilla, és la pèrdua de referents globals. “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”, va lamentar. Aquesta pèrdua no és menor. Amb el deteriorament de la vigilància epidemiològica, el món esdevé més vulnerable davant amenaces com una eventual pandèmia derivada de la grip aviària, especialment si en el mateix epicentre no s’hi presta prou atenció. A més, la retirada del finançament nord-americà a organismes internacionals com l’OMS —prop d’un 10% del pressupost— accentua aquesta fragilitat global.

    El relat es va omplir de paradoxes. Trilla en va destacar una d’especialment significativa: el mateix Donald Trump, que va impulsar amb grans inversions el desenvolupament accelerat de vacunes durant la pandèmia de la Covid, ha contribuït, posteriorment, a desmantellar part de l’ecosistema científic que ho havia fet possible. La destitució fulminant de figures com Susan Monarez al capdavant dels CDC —amb prou feines 29 dies després del seu nomenament— exemplifica aquesta dinàmica de desconfiança i ingerència política.

    Lídia Heredia: “Uns vint milions de persones poden quedar desprotegides als Estats Units”

    La intervenció de la periodista Lídia Heredia, connectada en directe des dels Estats Units, va dibuixar un model ja prèviament disfuncional: car, desigual, burocràtic i amb un retorn pobre per al ciutadà mitjà. Però va advertir que la situació s’ha agreujat amb l’actual administració. Les promeses de reduir el cost dels medicaments o de facilitar l’accés a les assegurances no s’han materialitzat, al contrari, les quotes augmenten i la burocràcia s’intensifica. “Uns 20 milions de persones poden quedar desprotegides”,  va alertar, fet que apunta a un empitjorament de la salut pública, especialment entre els més vulnerables. La corresponsal també va descriure un “clima de por” dins la comunitat científica, amb professionals reticents a expressar-se per possibles represàlies, i una degradació del debat públic, cada cop més polaritzat.

    El negacionisme, a més, s’ha legitimat i això té conseqüències pràctiques: confusió sobre qui estableix recomanacions vacunals, desplaçament de decisions cap a criteris individuals i una major vulnerabilitat de la població. Tot plegat en un context de forta desigualtat territorial, amb estats que avancen en direccions oposades.

    Un dels elements més inquietants és la politització de l’evidència científica. “El gran error és convertir la ciència en dogma ideològic i no rectificar”, va afirmar Heredia. Aquesta idea va connectar amb la reflexió de Padrós sobre la necessitat d’humilitat i transparència: “la confiança en la ciència no es construeix des de la infal·libilitat, sinó des de la capacitat de reconèixer errors”.

    El contrast amb Europa va emergir de manera natural durant el debat. Tot i les mancances, el model europeu manté com a principi no deixar ningú enrere. Als Estats Units, en canvi, “emmalaltir implica sovint una doble càrrega: la malaltia i el cost econòmic”, va explicar la periodista Heredia.

    Antoni Trilla: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units”

    El debat va tancar amb una mirada cap al futur. Trilla va ser clar: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units en la defensa del sistema sanitari universal i en la vigilància de noves amenaces”. La pèrdua de referents als Estats Units obliga el continent a reforçar les seves pròpies estructures i capacitats.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional” amb Margarita Robles

    “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional” amb Margarita Robles

    Miquel Roca i Junyent i la Ministra de Defensa, Margarita Robles al cicle "Europa, ara què", organitzat per Barcelona Tribuna
    Hora
    Ponente

    Margarita Robles, ministra de Defensa

    Hora
    Data

    05.03.2026

    Hora
    Ubicació

    Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”

    El Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” va acollir el passat dijous 5 de març una nova sessió del cicle “Europa: ara què?”, organitzat per Barcelona Tribuna d’Amics del País, amb la participació de la ministra de Defensa del Govern d’Espanya, la Sra. Margarita Robles.

    La trobada, una conversa amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, titulada “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional”, va girar entorn del paper d’Europa en un context internacional cada vegada més incert i marcat per les tensions geopolítiques.

    Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va assenyalar que, per poder respondre la pregunta que dona títol al cicle —“Europa: ara què?”— és imprescindible entendre primer què passa al món. Amb aquest objectiu, va explicar, s’havia convidat la Ministra de Defensa perquè oferís una anàlisi de la situació actual d’Espanya i d’Europa en l’àmbit de la seguretat i la defensa. En la seva intervenció inicial, Margarita Robles va destacar que la invasió “cruel” d’Ucraïna per part de Rússia ha posat de manifest la necessitat d’una Europa més unida i amb un protagonisme polític i estratègic més clar. En aquest sentit, va defensar que el continent necessita exercir un lideratge “essencial” en l’escenari internacional. La ministra va subratllar que el conflicte ucraïnès no és només una qüestió territorial, sinó també una defensa dels valors democràtics europeus i d’una societat “democràtica i justa”.

    La guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau

    Robles va advertir que el context geopolític ha canviat profundament amb el gir estratègic dels Estats Units cap al Pacífic arran del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquest canvi, segons va explicar, obliga Europa a assumir més responsabilitats i més autonomia estratègica tant en l’àmbit de la seguretat com en el de l’economia.

    La Ministra va recordar que, malgrat la seva convicció personal a favor de la pau, la realitat internacional és preocupant i marcada per nombrosos conflictes armats. Segons va assenyalar, la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la necessitat que Europa estigui preparada per garantir la seva seguretat. Alhora, va reconèixer que la unitat europea ha estat clau perquè Ucraïna pugui resistir, però va advertir que el projecte europeu necessita encara més “múscul” polític i estratègic en un moment en què tornen a emergir els nacionalismes.

    Miquel Roca i Junyent i la Ministra de Defensa, Margarita Robles al cicle "Europa, ara què", organitzat per Barcelona Tribuna

    Durant la seva intervenció també va abordar el debat sobre la política de defensa a Europa. Robles va recordar que, en països com Espanya o Portugal, la defensa comuna europea havia  estat històricament un tema delicat a causa del passat de dictadures militars. Tanmateix, la guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau, en valors democràtics i en ocupació qualificada.

    En aquest sentit, va defensar el desenvolupament d’una indústria de defensa europea amb un caràcter “dual”, amb aplicacions tant militars com civils, vinculada a la innovació, al talent i als centres universitaris i de recerca, i amb un paper creixent en àmbits com la ciberseguretat. Aquests elements són els que recull el Pla de Defensa aprovat pel govern d’Espanya, va afirmar.

    Margarita Robles: “La creació d’un exèrcit europeu és un desiràtum”

    La Ministra també va fer referència a les dificultats estructurals de la governança europea: “a Europa tot costa molt”, va sentenciar. Arribar a consensos dins la Unió Europea és sovint un procés complex, especialment per la necessitat d’unanimitat en moltes decisions. A més, va remarcar les diferents percepcions de seguretat entre els països del nord i els del sud d’Europa: mentre els primers viuen “atemorits” per la pressió de Rússia, els segons miren amb inquietud la inestabilitat del Sahel i l’expansió de l’integrisme jihadista.

    Pel que fa al debat sobre una eventual defensa europea integrada, Robles va admetre que la creació d’un exèrcit europeu és un “desiràtum”, avui per avui, més una aspiració que una realitat, ja que cap dels grans estats membres està disposat a cedir plenament la seva autonomia en matèria de defensa.

    Miquel Roca i Junyent i la Ministra de Defensa, Margarita Robles al cicle "Europa, ara què", organitzat per Barcelona Tribuna

    La ministra va concloure la seva exposició amb una defensa del multilateralisme i del dret internacional. Segons va afirmar, el món ha de basar-se en regles i en l’ordenament jurídic internacional, i “qualsevol ús de la força només pot ser assumible sota un marc legal i institucional reconegut internacionalment; aquest aés la diferència entre els que creiem en els valors democràtics i els que no hi creuen”. En aquest sentit, va remarcar que Espanya no accepta cap vulneració de l’ordre jurídic internacional, malgrat el “rebuig contundent” al Règim dels aiatol·làs.

    En el diàleg posterior, Miquel Roca va posar l’accent en la incertesa que caracteritza l’escenari internacional actual i en la dificultat de preveure com evolucionaran els conflictes en curs. També va expressar la seva preocupació pel paper d’Europa en la política global: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant“.

    Miquel Roca i Junyent: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant”

    Robles va respondre que manté certa esperança en els efectes polítics que puguin tenir les eleccions de mig mandat als Estats Units, així com en la pressió interna i internacional davant els conflictes que afecten l’Orient Mitjà. Alhora, va lamentar el to hostil que, segons va dir, el president nord-americà ha utilitzat en referència a Espanya.

    En el tram final de la conversa, Roca va defensar que Europa ha d’assumir més iniciativa i que, per fer-ho, caldria revisar alguns mecanismes de la seva governança, especialment la regla de la unanimitat, que sovint dificulta els avenços polítics.

    Miquel Roca i Junyent al cicle "Europa, ara què", organitzat per Barcelona Tribuna

    La sessió es va tancar amb una reflexió compartida sobre la vigència dels valors europeus. Malgrat les incerteses del moment, tant Robles com Roca van coincidir a reivindicar el paper d’Europa com a referent de llibertat, democràcia i estat de dret en l’escenari internacional.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    “Europa, hacia su soberanía e independencia” amb José Manuel Albares

    “Europa, hacia su soberanía e independencia” amb José Manuel Albares

    Barcelona Tribuna "Europa: ara què?". Diàleg entre el Ministre José Manuel Albares i Miquel Roca i Junyent
    Hora
    Ponent

    José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

    Hora
    Data

    20.02.2026

    Hora
    Ubicació

    Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”

    El passat divendres 20 de febrer de 2026, el Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” va acollir la inauguració del cicle “Europa: ara què”, organitzat per Barcelona Tribuna de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, amb l’objectiu de reflexionar sobre els grans reptes geopolítics que afronta Europa en l’actual context internacional.

    L’acte, presidit pel president de l’entitat, Miquel Roca i Junyent, va consistir en una conversa amb el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, el Sr. José Manuel Albares, sota el títol “Europa, hacia su soberanía e independència”.

    La sessió es va iniciar amb una reflexió del president d’Amics del País sobre la “preocupació compartida” davant un escenari internacional marcat per la irrupció “brutal” de nous desafiaments —o “reptes que havien existit feia temps”— que qüestionen l’ordre global conegut fins ara. La pregunta central plantejada fou clara: on es troba avui Europa i quin paper ha d’assumir davant aquesta nova realitat.

    Europa davant un moment decisiu: diàleg entre Miquel Roca i Junyent i el ministre José Manuel Albares.

    El Ministre Albares va situar el moment actual com una autèntica “ruptura de l’ordre mundial”, caracteritzada per la reaparició de l’amenaça de l’ús de la força com a instrument polític, pels canvis en la relació transatlàntica —especialment en matèria comercial i de seguretat— i per l’impacte profund de la globalització digital en la manera com les societats s’informen i es relacionen. Segons el Ministre, “allò que està en joc no és només un equilibri geopolític, sinó la mateixa manera de viure i d’entendre les societats democràtiques”.

    Davant aquest escenari, Albares va defensar la necessitat que “Europa faci un salt qualitatiu cap a una major sobirania política”. Entre les prioritats assenyalades hi figuren la creació d’un veritable mercat europeu de capitals que permeti retenir i invertir dins del continent els recursos financers europeus, el desenvolupament d’un mercat digital propi que garanteixi autonomia tecnològica i la integració de les polítiques de seguretat i defensa. En aquest àmbit, va reivindicar la cooperació industrial europea seguint l’exemple d’Airbus i va tornar a posar sobre la taula l’objectiu històric d’un exèrcit europeu, concebut no com una eina agressiva sinó com a instrument de defensa del projecte democràtic europeu: “L’exèrcit comú europeu està plantejat des dels inicis del projecte europeu. Com va afirmar Konrad Adenauer el 1951, res farà avançar Europa com ho farà un exèrcit comú “.

    José Manuel Albares: “És hora que Europa faci un sal qualitatiu cap a una major sobirania política: ens hi juguem els valors que ens defineixen”

    El ministre va advertir igualment de la pressió exercida per moviments d’extrema dreta d’abast global que, segons va afirmar, “busquen dividir Europa i debilitar els seus estats per imposar una visió basada en la llei del més fort”. En aquest sentit, va situar la disjuntiva actual entre un ordre internacional fonamentat en el dret i el multilateralisme o un escenari regit per la força.

    En el diàleg posterior, el president d’Amics del País va plantejar si el projecte europeu necessita ser revitalitzat o replantejat i Albares va respondre que Europa ja és una gran potència econòmica, però que necessita confiança i voluntat política per eliminar obstacles interns, ampliar aliances comercials i reformar els mecanismes de presa de decisions, avançant cap a sistemes de majoria qualificada que permetin actuar amb més rapidesa: “L’extrema dreta actua amb molta rapidesa i Europa ha d’avançar més ràpidament”.

    La conversa va abordar també la necessitat d’un esforç pedagògic per explicar Europa a la ciutadania. El ministre va remarcar que el projecte europeu és molt més que una realitat econòmica i que cal redefinir l’interès europeu com a element compartit, recordant que històricament la integració europea ha avançat precisament en moments de crisi.

    Ucraïna: pedra simbòlica: representa tant una qüestió geopolítica com la defensa dels valors democràtics europeus

    Ucraïna va ocupar un espai central del debat. Miquel Roca va definir Ucraïna com a “pedra simbòlica” i Albares va afirmar que “l’acord de pau que s’hi pugui assolir definirà el futur model de seguretat del continent”. Per tant, Europa ha de ser present en qualsevol negociació sobre el futur del país, ja que el conflicte representa tant una qüestió geopolítica com la defensa dels valors democràtics europeus.

    En relació amb el Pròxim Orient, el ministre va reiterar el compromís d’Espanya amb la solució de dos estats i va defensar que Gaza ha de formar part del futur Estat palestí, ja reconegut per Espanya, un estat viable i amb continuïtat territorial. I, en aquest sentit, va qualificar d’”error” la participació de la comissària europea, Dubravka Suica, a la primera sessió de la Junta de Pau, ja que “no representa els acords assumits per la Comissió Europea” respecte aquest assumpte.

    El Ministre qualifica d’”error” la participació de la comissària europea a la primera Junta de Pau sobre Gaza

    El debat es va estendre igualment a qüestions com el lideratge internacional, la cohesió interna europea i la immigració. Albares va advertir del risc de la demagògia en aquest darrer àmbit i va subratllar que la major part dels fluxos migratoris cap a Europa són regulars, defensant la cooperació internacional i la inversió en desenvolupament com a instruments essencials per gestionar el fenomen. “No hi ha cap país amb rutes d’entrada amb menys entrada de migrants il·legals gràcies al diàleg i a les relacions bilaterals, la cooperació i la lliuta implacable contra les màfies i la inversió en el desenvolupament als països en vies de desenvolupament”, va sentenciar.

    La sessió es va cloure amb una reflexió compartida sobre el moment decisiu que travessa Europa. Segons el ministre, la Unió Europea ja disposa dels diagnòstics i de les propostes necessàries; el repte és, ara, disposar de la voluntat política per avançar. “Europa es troba davant una disjuntiva clara: avançar o retrocedir, però el que no és possible és mantenir-se en el status quo”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.