Comissions

  • | | |

    Canvi climàtic i salut: efectes i vies de mitigació

    Canvi climàtic i salut: efectes i vies de mitigació

    Comissió Salut

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    11-11-2019

    El passat dilluns 11 de novembre, la comissió de Salut de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va organitzar el #debatAmicsdelPaís “Canvi climàtic i salut: efectes i vies de mitigació” amb la física Olga Alcaraz, coordinadora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC) de la UPC. Durant la seva intervenció, va alertar dels…

    Des de l’època preindustrial, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat un 1ºC, un increment del 7%. Però aquest escalfament no ha estat homogeni a tot el planeta, sinó que a l’Àrtic, per exemple, on l’efecte hivernacle s’està intensificant més, la temperatura ha augmentat 3ºC, fet que provoca que l’ecosistema estigui clarament en perill. Pel que fa a Catalunya, l’augment ha estat per sobre de la mitjana global, un grau i mig des d’abans dela Revolució Industrial.

    Segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el 95% de les causes que provoquen la intensificació de l’efecte hivernacle, degut a un augment d’emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera,  són degudes a l’activitat humana: la generació d’energia provinent de combustibles fòssils,  la desforestació, la ramaderia i l’agricultura intensiva. En aquest sentit, la física Olga Alcaraz va apuntar cap a un replantejament del model energètic i del model agroalimentari. “Hem d’avançar cap a l’electrificació del planeta, on el 77% de l’energia elèctrica s’aconsegueixi amb renovables el 2050, i reduir dràsticament el malbaratament d’aliments – actualment un terç de la producció alimentària es llença”, va afirmar la professora Alcaraz.

    Si no aconseguim estabilitzar la temperatura a 2 graus respecte a l’època preindustrial, els impactes econòmics degut als efectes del canvi climàtic seran cada vegada més elevats, fins i tot inassumibles en algunes regions del planeta”, va alertar Olga Alcaraz. L’augment del nivell del mar, la desaparició d’ecosistemes sencers que configuren la vida econòmica i social de la gent del territori, la reducció de la producció de cereals, inundacions, sequeres i restriccions a l’aigua potable comportaran un augment de la malnutrició, un increment de les malalties mentals degut a l’estrès, mortalitat prematura a causa de problemes cardiovasculars, migracions i desplaçats climàtics.

    A la regió del sud d’Europa, els efectes de l’escalfament global seran superiors als de la mitjana de països europeus. La desertització de grans superfícies, la transformació de la línia de la costa, inundacions i incendis forestals tindran greus conseqüències sobre la vida econòmica i la salut de la població.

    “El cost econòmic de reparar els efectes del canvi climàtic seran més elevats que les inversions necessàries per estabilitzar la temperatura global” va alertar Olga Alcaraz. En aquest sentit, va afirmar que el 2050 hem d’haver aconseguit la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però per aconseguir-ho, la professora va puntualitzar que, per una qüestió de dret al desenvolupament i de justícia climàtica, la reducció d’emissions haurà de ser més elevada en els països desenvolupats, ja que històricament són els que més han contaminat, i hauran de dotar de finançament als països en vies de desenvolupament perquè aquests també puguin assolir els objectius climàtics.

    Encara és possible estabilitzar el canvi climàtic però cal voluntat i acció política” per avançar cap a un nou model energètic menys carbonitzat i més eficient, un model agroalimentari més sostenible i que garanteixi la sobirania alimentària; i un model de desenvolupament econòmic que posi el focus en les necessitats i la dignitat humanes.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    ‘El cervell del líder’ | Debat Amics del País amb el Dr. Ýlvaro Pascual-Leone

    ‘El cervell del líder’ | Debat Amics del País amb el Dr. Ýlvaro Pascual-Leone

    Comissió Salut

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    04-11-2019

    El passat dilluns 4 de novembre, la comissió Salut i Economia de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va organitzar el debat Amics del País “El cervell del líder” amb el Dr. Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) i neuròleg a l’Hinda and Arthur Marcus Institute for Aging Research and…

    El lideratge és una qualitat humana. Tots som líders (a la feina, a la família, amb els amics) i “tots tenim la responsabilitat d’exercir un bon lideratge” va afirmar el doctor. Segons l’IBM Report 2010, algunes de les qualitats més rellevants d’un bon líder són la creativitat, la integritat i la influència.

    Segons diferents experiments, durant el procés d’aprenentatge, el cervell experimenta un canvi plàstic molt important. Però aquest canvi no es produeix pel simple fet de la repetició d’una acció concreta, sinó per la voluntat i l’esforç de la persona en aprendre. A més, perquè els coneixements es consolidin, la neurobiologia ha demostrat que cal una bona pauta d’entrenament i una bona pauta de descans. En aquest sentit, “un bon líder ha de motivar i fomentar bones pautes de descans”, va sentenciar Álvaro Pascual-Leone.

    El doctor també va mencionar un estudi que s’està duent a terme al Barcelona Brain Health Initiative, que parteix de la hipòtesis que el 70% de la salut cerebral està determinada per l’estil de vida. És a dir, perquè el cervell estigui sa, cal que la plasticitat cerebral sigui òptima en cada edat vital, i això es pot aconseguir amb bones pautes de descans, una bona alimentació, exercici físic, relacions socials adequades i un propòsit vital.

    Una altra característica del líder és la influència en els altres. L’investigador Giacomo Rizzolatti va descobrir les neurones mirall, que impel·leixen a imitar les persones del nostre entorn. És per això que tots influïm inevitablement no només amb el què fem, sinó també amb el què diem. Per tant, “un bon líder ha de guiar amb l’exemple i ha de generar expectatives”. Però el doctor també va alertar de l’”Efecte Costum” que obliga als líders a innovar i generar sorpresa per mantenir l’atenció de les persones.

    Finalment, el doctor Álvaro Pascual-Leone va voler emfatitzar en el factor humanista d’un bon líder. Segons diferents estudis, “el sentiment de soledat pot incrementar les possibilitats de morir en un 26%” va afirmar Pascual-Leone. La salut cerebral disminueix amb la soledat. I un dels factors que fa reduir la sensació de soledat és el contacte físic. És per això que el doctor va reclamar un lideratge de proximitat, de contacte, d’empatia. I per això “cal educar per un humanisme nou, que inclou estar en el món i comportar-se amb humanitat”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Barcelona Tribuna. Debat Electoral 10-N

    Barcelona Tribuna. Debat Electoral 10-N

    Barcelona Tribuna

    31-10-2019

    Hora
    Hora

    13:45

    Hora
    Lugar

    SOFIA Barcelona Hotel, Pl. Pius XII, 4
    08028 Barcelona

    Agenda Barcelona Tribuna 31-10-2019 Debat electoral 10-N amb els candidats per Barcelona dels Partits amb representació al Congrés dels Diputats. PROGRAMA:  13h45. Registre i copa de cava 14h00. Presentació a càrrec del Sr. Jaume Giró, president de Barcelona Tribuna  14h10. Dinar  15h00. Debat moderat pel Sr. Enric Sierra, periodista i subdirector de La Vanguardia. participaran:…

    Debat electoral 10-N amb els candidats per Barcelona dels Partits amb representació al Congrés dels Diputats.

    PROGRAMA

    13h45. Registre i copa de cava

    14h00. Presentació a càrrec del Sr. Jaume Giró, president de Barcelona Tribuna 

    14h10. Dinar 

    15h00. Debat moderat pel Sr. Enric Sierra, periodista i subdirector de La Vanguardia. participaran:

    – Sr. Gabriel Rufián, ERC

    – Sra. Meritxell Batet, PSC

    – Sr. Jaume Asens, En Comú Podem

    – Sra. Laura Borràs, Junts per Catalunya

    – Sra. Inés Arrimadas, Ciutadans

    – Sra. Cayetana Álvarez de Toledo, PP

    – Sr. Ignacio Garriga, Vox

    16h30. Fi de l’acte

     

    Preu soci d’Amics del País: 30 € 

    Preu entrada general: 50 €

     

    Reserves por rigorosa ordre d’inscripció abans del dimecres 30 d’octubre a les 14h

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Com fer front als paradisos fiscals?

    Com fer front als paradisos fiscals?

    Comissió d’Economia

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    16-05-2019

    El passat dijous 16 de maig a la seu social d’Amics del País, es va celebrar la Jornada “Present i futur dels paradisos fiscals”, organitzada per Amics del País i l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). El 80% del capital en paradisos fiscals prové del 0,01% de la població més rica del planeta. En aquest sentit,…

    Els paradisos fiscals són, generalment, territoris petits, amb poca població – representen menys del 0,05% població mundial, si excloem  Emirats Àrabs Units i Oman– i baixa activitat econòmica. És per aquest motiu que no tenen incentius a cooperar internacionalment harmonitzant impostos, ja que qualsevol sortida de capital conseqüència d’un augment del tipus impositiu té un cost per càpita molt elevat. A més, aquells països que persisteixin amb els impostos més baixos seran els que atrauran més capital estranger i, en aquest sentit, Alejandro Esteller qüestiona les mesures previstes perla Unió Europea per tal de promoure la sortida dels paradisos fiscals de la llista negra.

    Per altra banda, el Dr. Esteller va plantejar la qüestió com seria el món el dia després d’eliminar els paradisos fiscals? Segons ell, tot apunta que hi hauria un augment del preu de consum o bé una disminució dels salaris dels treballadors, degut a l’increment dels costos que haurien de suportar les multinacionals resultat de l’augment dels impostos que les empreses haurien de pagar, ja que actualment el 40% dels beneficis de les multinacionals tributen a paradisos fiscals.

    En cas que l’impost no es pogués transferir ni als consumidors ni als treballadors, sinó que l’haguessin de suportar els capitalistes, entraríem en un context de gran competència fiscal entre països que comportaria la disminució generalitzada dels tipus impositius sobre el capital. Per tal d’evitar aquesta situació, Alejandro Esteller va plantejar l’opció d’aplicar sistemes d’imposició preferencial sobre la mobilitat del capital, o bé gravar les vendes, tot i que aquesta solució aniria en detriment dels països en vies de desenvolupament, ja que el consum és més baix.

    Per la seva banda, Xavier Casanovas, va expressar la necessitat imperativa d’eliminar els paradisos fiscals, ja que en un context de creixent desigualtat i augment de la concentració de riquesa, l’existència de paradisos fiscals va en contra de la justícia social i l’equitat. En aquest sentit, va reclamar a les administracions públiques i als espais transnacionals “imaginació i duresa”, i va posar sobre la taula una iniciativa, impulsada des dela Plataforma per una fiscalitat justa, anomenada “zones lliures de paradisos fiscals”.

    Aquesta iniciativa preveu incloure una clàusula en els plecs de contractació pública que obliga a les empreses que volen concórrer a concurs públic a declarar si tributen a paradisos fiscals. “És una mesura de transparència que molts municipis de Catalunya ja estan aplicant”.

    Finalment, Xavier Casanovas també va voler denunciar la permissivitat de la Unió Europea amb certs països que no s’inclouen dins la llista de paradisos fiscals que ha elaborat la Unió Europea només pel fet de ser-ne estats membres, com per exemple Irlanda, Luxemburg, Holanda, Xipre i Malta. “Luxemburg és un país de 500.000 habitants i és el que rep més inversió estrangera del món després dels Estats Units”, va concloure.

    “El frau fiscal és un dels majors problemes de l’economia globalitzada” va afirmar Eduard Vila, director de l’Agència Tributària de Catalunya, durant la seva intervenció i, per tant, per fer-hi front cal treballar per elaborar estratègies conjuntes basades en la cooperació i la transparència. En aquest sentit, Eduard Vila va reclamar que les administracions tributàries autonòmiques tinguessin accés a la informació internacional, l’intercanvi de la qual va reivindicar que fos sistemàtic i automàtic. “Sense informació no hi ha lluita contra el frau” va sentenciar.

    En aquesta mateixa línia es va desenvolupar la intervenció de l’inspector Josep Costa, que va citar alguns reptes que s’haurien d’afrontar de manera conjunta amb altres països: avançar cap a la coordinació legislativa i l’harmonització fiscal, seguiment i tractament de la informació per a una implementació pràctica dels estàndards internacionals de transparència, i la implementació d’inspeccions conjuntes entre diferents països per a un control tributari efectiu.

    Finalment, l’advocat Joan Iglesias va emfatitzar en la necessitat de compartir la informació amb els contribuents i passar d’un model de control a un model de cooperació. L’objectiu és promoure el compliment fiscal voluntari a través de la transparència real i la reputació fiscal. “El paradís fiscal a Dinamarca és el 5%” en comparació al 20%, el 30% o el 50% que existeix en d’altres jurisdiccions que no construeixen confiança amb els contribuents.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Les causes de la polarització política

    Les causes de la polarització política

    Comissió d’Economia

    14-05-2019

    Hora
    Hora

    19:00

    Hora
    Lugar

    Seu social d’Amics del País, C/ Basea, 8 1r 1a
    08003 Barcelona

    Agenda Comissió d’Economia 14-05-2019 La comissió d’Economia d’Amics del País organitza el #debatAmicsPaís amb CaixaBank Research ‘Les causes de la polarització política‘. Una presentació de CaixaBank amb intervencions d’Oriol Aspachs, director del Departament d’Estudis de CaixaBank; Clàudia Canals, Economista Sènior de CaixaBank Research; i Javier-García Arenas, Economista Sènior de CaixaBank Research. Presentarà i moderarà l’acte…

    La comissió d’Economia d’Amics del País organitza el #debatAmicsPaís amb CaixaBank ResearchLes causes de la polarització política‘.

    Una presentació de CaixaBank amb intervencions d’Oriol Aspachs, director del Departament d’Estudis de CaixaBank; Clàudia Canals, Economista Sènior de CaixaBank Research; i Javier-García Arenas, Economista Sènior de CaixaBank Research.

    Presentarà i moderarà l’acte Martí Parellada, president de la comissió d’Economia d’Amics del País.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Pere Aragonès inaugura el cicle ‘Eleccions Generals 28-A’ a Barcelona Tribuna

    Pere Aragonès inaugura el cicle ‘Eleccions Generals 28-A’ a Barcelona Tribuna

    Barcelona Tribuna

    Hora
    Data

    16-04-2019

    En el marc del Barcelona Tribuna, el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va inaugurar el cicle ‘Eleccions Generals 28-A’, on va exposar les propostes d’Esquerra Republicana de Catalunya de cara als propers comicis. El president de Barcelona Tribuna, Jaume Giró, va presentar Aragonés com un polític jove…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Entrevista al Dr. Manel Esteller

    Entrevista al Dr. Manel Esteller

    Comissió Salut

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    26-02-2019

    Conversem amb el Dr. Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’IDIBELL i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, sobre la situació de la recerca al nostre país.

    Com a investigador català amb una important trajectòria internacional, com situa Catalunya i Espanya en el mapa mundial pel que fa a la recerca?

    La recerca que es fa a casa nostra té una qualitat superior a la que hauria de tenir pels recursos que s’hi destinen, degut a l’excel•lent formació i a l’existència d’una llarga tradició de bona investigació en certes àrees, com per exemple en la biomedicina. A tot això, cal afegir que a Catalunya hi ha hagut una clara aposta, dins dels estrets marcs competencials i financers, per continuar donant suport a la recerca.

    En el #debatAmicsdelPaís en el que va participar, va dir que Catalunya necessita millorar en transferència de coneixement. Quines mesures creu que caldria implementar per solucionar aquesta situació?

    Clarament, necessitem millorar la formació de professionals de la transferència del coneixement. De la mateixa manera que exigim als nostres investigadors un bon currículum i uns bons plans de futur, hem de demanar aquest mateix grau de solvència professional a aquells professionals que hauran d’acompanyar i donar suport a la transformació de coneixement en riquesa. A més, cal augmentar el teixit industrial del país.

    Tal i com va afirmar en el #debatAmicsdelPaís el passat desembre, gràcies a la recerca el càncer pot esdevenir una malaltia crònica. Creu que la nostra societat és conscient de la importància de la ciència i la recerca per al progrés del país?

    Els metges i els científics són ben valorats per la societat en les enquestes d’opinió. La clau de la qüestió és que cal convèncer els politics i gestors públics que la recerca és un actiu per a un país avançat.

    Quines mesures creu que s’han d’impulsar per incrementar l’interès i la vocació dels joves cap a la investigació i la recerca?

    No podem perdre cap talent per motius econòmics. Hem de protegir-los amb contractes de formació en etapes primerenques. I posteriorment, posar a disposició, d’aquells que hagin demostrat la seva vàlua, els mitjans necessaris per tal que puguin desenvolupar les seves idees.

    Creu que una llei de mecenatge inspirada en la llei francesa seria un impuls per al finançament de la recerca?

    Seria un bon començament. Hem de fer aflorar diner negre o diner invisible donant-li una sortida avantatjosa a nivell fiscal perquè serveixi per incrementar els recursos d’una societat que volem que sigui del coneixement.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    El futur de les condicions financeres: canvi de paradigma?

    El futur de les condicions financeres: canvi de paradigma?

    14-02-2019

    Hora
    Hora

    19:00

    Hora
    Lugar

    Seu de la Sebap, C/ Basea 8 1r 1a
    08003 Barcelona

    Agenda 14-02-2019 La comissió d’Economia d’Amics del País organitza el #debatAmicsPaís ‘El futur de les condicions financeres: canvi de paradigma?‘. Una presentació de CaixaBank Research amb intervencions d’Oriol Aspachs, director de macroeconomia i mercats financers de CaixaBank Research, Javier García-Arenas, economista sènior, i Oriol Carreras, economistra. Moderarà l’acte el Sr. Martí Parellada, president de la comissió…

    La comissió d’Economia d’Amics del País organitza el #debatAmicsPaís ‘El futur de les condicions financeres: canvi de paradigma?‘.

    Una presentació de CaixaBank Research amb intervencions d’Oriol Aspachs, director de macroeconomia i mercats financers de CaixaBank Research, Javier García-Arenas, economista sènior, i Oriol Carreras, economistra.

    Moderarà l’acte el Sr. Martí Parellada, president de la comissió d’Economia d’Amics del País.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    El paper de la cultura en el canvi d’època | Debat Amics del País amb Joan Subirats

    El paper de la cultura en el canvi d’època | Debat Amics del País amb Joan Subirats

    Comissió de Cultura

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    17-01-2019

    El passat dijous 17 de gener, Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va participar al #debatAmicsPaís “El paper de la cultura en el canvi d’època” amb Joan Subirats. L’acte va ser moderat per Carles Duarte, membre dela Junta Directiva d’Amics del País, director de la Institució Cultural del CIC i president del Consell Nacional de a…

    Joan Subirats va començar la intervenció fent una breu anàlisi de les polítiques socials en el context de canvi d’època, per tal de situar el projecte cultural que lidera al centre de les polítiques públiques amb l’objectiu de pal·liar les desigualtats existents —i possiblement creixents— en el marc de la revolució tecnològica a la que estem immersos.

    A Barcelona, “el 20% de les persones que acudeixen als serveis socials de l’Ajuntament són treballadores”, va afirmar Joan Subirats. Això significa que, actualment, les polítiques redistributives són insuficients per revertir les desigualtats que genera aquest sistema econòmic. Per fer-hi front, cal implementar mesures predistributives. Una de les polítiques predistributives que es considera de màxima rellevància és l’ensenyament infantil. En aquest sentit, a Barcelona hi ha un 50% de cobertura d’infants de 0-3 anys en comparació al 98,5% de cobertura que hi ha a Copenhaguen. L’educació és un altre pilar de les polítiques predistributives. A Finlàndia, el 80% de la població té estudis secundaris postobligatoris. A Barcelona, aquest percentatge baixa fins al 53% de mitjana, però amb notables diferències entre barris. Per exemple, a Sant Gervasi el 80% de la població té estudis secundaris en contraposició del 37% dels veïns de Nou Barris.

    Però la societat actual, a banda de ser cada vegada més desigual, també és més incerta i, per tant, cal replantejar el model educatiu. Cal educar persones amb capacitat d’adaptació i d’acceptació de la diversitat, emprenedores, creatives i amb sentit crític. Aquestes competències s’assoleixen a través del bagatge cultural de cadascú: l’associacionisme, les experiències artístiques, els llibres llegits,… Actualment, doncs, “la motxilla cultural és un element de desigualtat”. En aquest sentit, cal situar la dimensió cultural al centre de les polítiques públiques reforçant l’eix educació – cultura. “Tots els infants haurien de tenir accés universal a l’educació artística” va sentenciar el comissionat Joan Subirats.

    “Hem de situar la cultura com un element central en les dinàmiques de construcció personal” i per fer-ho cal replantejar el protagonisme de l’Estat, del mercat i de la societat civil. També cal transcendir a les estructures convencionals que han encasellat les diferents expressions artístiques per tal d’incorporar-la en totes les dimensions econòmiques, científiques i socials. “La cultura ha de sortir fora de l’àmbit institucional” i recuperar les pràctiques culturals comunitàries de la perifèria. “Les respostes als reptes que hem d’afrontar s’han de construir col·lectivament, des de la proximitat i apel·lant a la implicació social”, va sentenciar Joan Subirats.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes

    Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes

    19-12-2018

    Hora
    Hora

    19:00

    Hora
    Lugar

    Seu de la Sebap, C/ Basea 8 1r 1a
    08003 Barcelona

    Agenda 19-12-2018 La comissió d’Economia de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País organitza el debat ‘Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes‘. Una presentació de CaixaBank amb intervencions d’Enric Fernández, economista en cap; Oriol Aspachs, director de macroeconomia i mercats; i Clàudia Canals, economistra sènior. Moderarà l’acte el Sr. Martí Parellada,…

    La comissió d’Economia de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País organitza el debat ‘Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes‘.

    Una presentació de CaixaBank amb intervencions d’Enric Fernández, economista en cap; Oriol Aspachs, director de macroeconomia i mercats; i Clàudia Canals, economistra sènior.

    Moderarà l’acte el Sr. Martí Parellada, president de la comissió d’Economia de la SEBAP.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.