“La cultura és un bé essencial, és l’aire que respirem. La cultura és la diferència entre viure i sobreviure”, va afirmar Miquel Iceta i Llorens, ministre de Cultura i Esports del govern d’Espanya, a la conferència i esmorzar-col·loqui “Cultura: bé global”, organitzada per Barcelona Tribuna d’Amics del País el passat divendres 21 d’abril. Durant l’acte,…
En aquest sentit, el ministre va explicar que durant aquesta legislatura el pressupost en cultura ha assolit “màxims històrics”, “s’ha adaptat la legislació laboral, fiscal i de seguretat social a la intermitència de l’activitat cultural” i s’ha avançat en la protecció de la propietat intel·lectual i els drets d’autor en el marc de l’Estatut de l’artista; “s’han creat figures laborals i de contractació per fer aflorar el treball no regulat que sovintejava en el món de la cultura”; s’ha creat el Bo Cultural jove i s’han destinat més de 107 milions d’euros a la indústria audiovisual “per ajudar a la creació i captació d’inversió estrangera”, entre d’altres.
“Per primera vegada tenim una política cultural pensada en la seva globalitat, no limitant-nos a un increment pressupostari, sinó impulsant també canvis estructurals”
A més, el Ministeri d’Educació ha redactat el projecte de Llei d’Ensenyaments Artístics i “ahir es va tancar un acord al Congrés dels Diputats, a proposta del PDeCAT, per augmentar les possibilitats del mecenatge a tot el país”. Tot i que “no ens hem d’aturar fins que tinguem una Llei del Mecenatge amb tots els ets i uts, que haurà d’encaixar amb una reforma fiscal més general”, va afegir Iceta.
En relació al Bo Cultural jove, una dotació de 400 euros per destinar al consum d’activitats i béns culturals, Iceta es va felicitar per la cobertura de la mesura en el conjunt del territori espanyol, arribant al 56%: “els experts ens diuen que és un molt bon resultat”. No obstant, es va lamentar que a “Catalunya no hem estat a l’alçada”, ja que només el 48% dels joves han aprofitat l’ajuda, i va demanar la col·laboració de tothom per aprofitar millor les oportunitats que aquest ofereix.
“Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”
Pel que fa a la comparació entre Barcelona i Madrid, el ministre va declarar que “Madrid s’està convertint en un centre cultural molt important” amb una capacitat d’atracció “envejable”. I va alertar que “no podem badar” i que hem d’aprofitar les oportunitats de l’empenta de Madrid. “Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”, va sentenciar, “no va bé buscar excuses a fora per justificar que no fem prou”. En aquest sentit, va ressaltar la reactivació dels fons de Cocapitalitat, 20 milions d’euros per a Barcelona inclosos en els Pressupostos generals de l’Estat per aquest concepte, i va encoratjar a “fer més tàndem amb Madrid”.
Però també es va plànyer de no aprofitar prou “els trumfus” que té Catalunya. “Si no ho fem nosaltres, ho faran els altres”, va afirmar, en referència a la poca reivindicació de la importància d’Horta de Sant Joan i de Gòsol en l’obra de Picasso ara que es celebren els cinquanta anys de la mort de l’artista, en contraposició a “la passió que hi està dedicant A Coruña pels quatre o cinc anys que el pintor hi va viure”. Tanmateix, el ministre va mostrar la seva preocupació pel que fa al boom llatinoamericà: “jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”, i va posar en relleu que Catalunya, “des de la defensa aferrissada del català, també ha d’aprofitar i defensar la part que li toca del castellà, perquè sense el castellà no s’entén el país i, a més a més, perquè ens interessa”.
“Jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”
Preguntat per la Biblioteca de Barcelona, Iceta va revelar que desitjava que hi hagés “l’ambició de fer de la biblioteca alguna cosa més que un magatzem de llibres”, vinculant-hi el món editorial i la xarxa de biblioteques públiques, etc., a banda d’aprofitar-la per representar el llegat literari i recuperar els arxius que van marxar a Madrid. Això sí, el ministre va demanar reflexionar sobre “per què se’ns han escapat alguns arxius” i va suggerir que, potser, “no els hem tractat prou bé”.
Per altra banda, preguntat pel nom que hauria de tenir la Biblioteca, Iceta no s’hi va voler pronunciar, ja que hi ha un acord amb la Generalitat, l’Ajuntament i el govern espanyol perquè sigui la Generalitat qui faci una proposta, però va puntualitzar que “Salvador Espriu m’agrada molt”. També va reivindicar el nom de Carme Balcells i del polític Jordi Solé Tura. No obstant, “no és un problema de manca de noms a Catalunya”, tot i que “quan algú vol que un equipament sigui de referència, s’ha de començar pel nom”, va remarcar.
“Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta”
Finalment, Miquel Iceta va concloure que totes les institucions (Ajuntament, Generalitat i Govern) han de “treballar conjuntament, acordar prioritats i distribuir responsabilitats per recuperar empenta. “Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta, i a ella m’encomano”. En relació amb això, el ministre va demanar també “reacció social”, que tant les administracions com la societat apostin per la cultura de manera estratègica, considerant-la i defensant-la com a bé públic essencial i, per tant, incrementant-ne l’exigència i la demanda per part de tothom.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Comissió Salut 19-04-2023 La comissió Salut d’Amics del País organitza el debat “Gestió de finances personals, salut i esperança de vida” amb Teodor Mas i Valls, director d’inversions a Capital Cell, fundador de Barcelona Trading Ideas i escriptor. L’acte serà presentat pel Dr. Antoni Guerrero, president de la comissió. Teodor Mas i Valls és…
La comissió Salut d’Amics del País organitza el debat “Gestió de finances personals, salut i esperança de vida” amb Teodor Mas i Valls, director d’inversions a Capital Cell, fundador de Barcelona Trading Ideas i escriptor. L’acte serà presentat pel Dr. Antoni Guerrero, president de la comissió.
Teodor Mas i Valls és economista per la Universitat Autònoma de Barcelona i acaba de publicar el llibre “Un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric” on, a través d’un repàs del seu llinatge familiar, n’extreu aprenentatges per gestionar bé els diners i arribar a la llibertat financera.
Al llibre, Teodor Mas i Valls recomana, entre d’altres coses, estalviar el 25% dels ingressos, planificar la vida i, amés, defensa que la persona rica és la que té temps per a ella mateixa. En aquesta línia, durant l’acte ens ampliarà la informació amb més consells d’una bona gestió de l’economia personal per tal de disminuir l’estrès, viure plenament i, per tant, aconseguir més i millors anys de vida.
L’acte, que tindrà lloc a la seu social d’Amics del País (C/ Basea, 8 1r 1a), té aforament limitat i les reserves seran per ordre d’inscripció a través del formulari.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Ahir, dijous 16 de març, Amics del País va lliurar més de 80.000 euros a través dels premis Amics del País en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona presidit per la Il·lma. Sra. Laia Bonet i Rull, tinenta d’Alcaldia de l’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana…
Enguany, Amics del País va atorgar 15 beques de mobilitat per a joves investigadors, dotades en 4.200 euros cadascuna. Els premiats d’aquesta edició són Alex Jiménez (UPC, Institut de Recerca Energètica), Daniele Vico (UB, Facultat d’Economia), Ragip Kaan Erdemli (UB, Facultat d’Economia), Ana M. Sánchez (UB, Facultat de Dret Penal), Abhinav Khemka (UB, Institut d’Economia de Barcelona), Gerard Domènech (UB, Facultat d’Economia), Iván Rivet (UPC, Departament d’Enginyeria civil), Darío Serrano (UB, Institut d’Economia de Barcelona), Jerònia Vadell (UAB, Departament de Geografia), Alexandre Bretones (UAB, Departament de Geografia), Alfonso Hernández (UB, Facultat d’Economia i Empresa), Marouane Laabbas (URV, Facultat de Dret públic), Carlota de Miguel (Institut de Recerca Hospital Sant Joan de Déu), Alejandro Jiménez (UB, Facultat de Dret financer i tributari) i Joaquim Motger (UPC, Grup Enginyeria de Software).
El premi Llegat Valldejuli 2023, dotat en 20.000 euros, va reconèixer la tasca de FEMAREC, entitat referent del sector social que, des de fa més de trenta anys, treballa des de la perspectiva ecològica i de gènere per la inserció social, laboral i cultural de col·lectius en risc d’exclusió. La seva presidenta, la Sra. Amèlia Clara i Quintana, va afirmar al recollir el premi que és gràcies a reconeixements com el que fa avui Amics del País que “hem canviat el món” ajudant a que tothom pugui trobar “el seu projecte de vida”.
Josep Maria Martorell: ‘Barcelona ja és capital de la supercomputació’
Enguany, l’encarregat de pronunciar el tradicional discurs d’obertura va ser el Sr. Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Sota el títol “L’impacte de la supercomputació a la ciència i a la societat”, Martorell va reivindicar el teixit tecnològic i científic de Barcelona, que “ja és capital” en l’àmbit de la supercomputació i que està situada en una “posició privilegiada” per liderar la recuperació de la sobirania tecnològica europea.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals d’Amics del País celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Moltes gràcies senyor Miquel Roca, president d’Amics del País, primer tinent d’alcalde, membres de la junta de la SEBAP. És un gran honor tenir l’oportunitat de ser aquí avui, i no només pel meravellós escenari, aquesta sala del Consell de Cent, sinó també per poder compartir amb vosaltres algunes reflexions que el senyor Miquel Roca ja ha esbossat.
Quan un ha de parlar públicament, com em passa a mi de tant en tant a causa de la meva feina, pot ser difícil fer-ho davant d’un públic tan divers, compost per persones amb trajectòries professionals impressionants, pares i mares orgullosos dels seus fills i filles i joves amb un talent excepcional. Per tant, no és senzill ajustar el to del discurs. Tenint en compte que abans d’entrar he saludat uns quants catedràtics i professors amb grans trajectòries, experts a nivell científic en aquesta matèria, em dirigiré sobretot als més joves, que em donarà la llibertat de ser, potser no del tot precís tècnicament, però sí, divulgatiu. Espero que els experts presents em disculpin.
“No és que Barcelona pugui ser capital mundial a nivell científic-tecnològic, sinó que Barcelona ja és capital, com a mínim a nivell europeu, de la supercomputació”
Voldria començar aprofundint una mica més en la idea fonamental que el senyor Miquel Roca ja ha presentat sobre el rol de la nostra ciutat al món. No és que Barcelona pugui ser (en condicional) una capital mundial a nivell científic-tecnològic, sinó que vull parlar-vos d’un àmbit on Barcelona ja ho és, de capital, com a mínim a nivell europeu. M’agradaria presentar-vos la realitat d’aquesta ciutat en l’àmbit de les tecnologies computacionals i digitals profundes, i ho faré a través d’aquestes quatre idees que us avanço per començar.
En primer lloc, m’agradaria explicar-vos per què passa tot això que passa ara mateix en l’àmbit de la IA i les tecnologies digitals, en general. Aquests dies, quan obrim Twitter o qualsevol diari digital, veiem notícies sobre el chatGPT contínuament. Voldria explicar-vos, tecnològicament, per què passa això, exactament ara, i per què és fruit d’una convergència de tecnologies. En segon lloc, m’agradaria transmetre-us una mica l’impacte que això té, no només, en la societat, l’economia o els debats ètics, que n’hi ha molts, sinó en l’activitat científica i com els científics treballen d’una manera diferent a causa d’aquesta convergència digital. En tercer lloc, m’agradaria explicar-vos que això no només afecta la ciència, sinó també la indústria i moltes empreses. I, evidentment, un tema que és important per a la ciència i la indústria té un impacte geopolític molt clar. Per tant, m’agradaria parlar-vos del paper que creiem que pot jugar Europa, i en particular Barcelona, en aquesta carrera entre els grans països del món per al control de la tecnologia digital. I, finalment, voldria discutir sobre el futur, on anem i quines tecnologies arribaran posteriorment (o complementàriament) al domini del silici.
La convergència de les tecnologies digitals
Permeteu-me començar insistint que seré tècnicament poc precís, així que em disculpo amb aquells que en saben més que jo, alguns presents en aquesta sala. Dit això, començo amb dos exemples amb els quals vull mostrar fins a quin punt la tecnologia de computació ha avançat en les últimes dècades. Una és l’ENIAC, un dels primers ordinadors instal·lats als Estats Units a finals dels anys quaranta i fins a mitjans dels cinquanta del segle passat, a Pennsylvania. L’altra és el Frontier, actualment el supercomputador reconegut com el més potent del món d’acord amb el rànquing del Top500, instal·lat pels nostres col·legues d’Oak Ridge als Estats Units, en un centre dependent del Departament d’Energia del Govern nord-americà.
El Frontier és el primer ordinador conegut que ha trencat la barrera de l’exascale, és a dir, la capacitat de fer un milió de milions de milions (un trilió europeu) d’operacions matemàtiques per segon. L’important és que, en les set dècades que separen aquests dos exemples, hi ha una diferència d’aproximadament setze ordres de magnitud. I setze ordres de magnitud equivalen a un “1” seguit de setze zeros. I un “1” seguit de setze zeros és una cosa que, no sé vostès, però, jo no comprenc amb profunditat. Un “1” seguit de setze zeros són deu mil milions de milions. Algú pot imaginar què significa que una cosa sigui deu mil milions de milions més gran que una altra? Entrem en una zona on un zero més o un zero menys ja et fa perdre una mica la capacitat d’entendre les coses. El Frontier, doncs, tal i com he mencionat abans, adequadament programada, és capaç d’arribar a l’anomenat exaflop, que vol dir que fa deu a la divuit, és a dir, un milió de milions de milions d’operacions matemàtiques per segon.
Jo no soc capaç de comprendre què vol dir que una màquina realitzi un milió de milions de milions d’operacions matemàtiques cada segon, però sí que puc provar d’entendre què provoca aquesta immensa capacitat de càlcul. La tecnologia digital és probablement l’única tecnologia humana que ha avançat exponencialment sense aturar-se durant dècades. Això vol dir, per exemple, que l’ordinador portàtil que porteu a la motxilla o potser el mòbil que porteu a la butxaca hauria estat segurament l’ordinador més potent del món fa menys de trenta anys. És a dir, que vosaltres sou capaços de fer a casa el que l’ordinador més potent del món podia fer fa tres dècades. Per tant, si seguim amb aquesta tendència, ¿què podrem fer a casa nostra amb el dispositiu que portem a la butxaca d’aquí a dues o tres dècades? Tot això suposant, és clar, que siguem capaços de continuar amb el mateix ritme de creixement els propers anys.
I aquesta és la primera pregunta que voldria respondre: en serem capaços? Una mala notícia, no per als investigadors perquè significa repte, és que cada vegada ens costa més fer el següent salt. Habitualment parlem de salts de mil en mil: tera, peta, exa, etc., amb aquests prefixos. Abans saltàvem mil vegades cada vuit o deu anys, després cada dotze, després cada catorze. Ara, si volem arribar al següent nivell, que és el que anomenem zettaescala, deu elevat a vint-i-una operacions matemàtiques per segon, no sabem quant trigarem perquè el desafiament tecnològic és d’una magnitud com mai abans s’havia vist. Aviat ja no podrem fer transistors més petits. Ara hi ha fàbriques capaces de fer transistors de tres mil·límetres, potser en veurem de dos mil·límetres, potser algun dia d’un mil·límetre…, però prou, són massa pocs àtoms de silici disposats allà dins. Per tant, no és gens evident que a mig termini siguem capaços de seguir evolucionant com fins ara amb les nostres capacitats computacionals
Fins fa deu anys, la necessitat computacional es duplicava cada divuit o vint-i-quatre mesos. Actualment, la quantitat de capacitat computacional necessària comença a duplicar-se cada tres o quatre mesos. I qualsevol cosa que es duplica cada tres o quatre mesos es multiplica per deu en un any, per cent en dos anys, i així successivament.”
Ara bé, algú podria preguntar: ‘D’acord, però esperi un moment, milers de milions de milions d’operacions matemàtiques per segon… Sí, però, ¿realment són necessàries? ¿Per què volem ordinadors encara més potents que els que esteu instal·lant i que després ens mostrareu? ¿Hi ha algun problema matemàtic, físic o d’enginyeria que requereixi tanta capacitat tecnològica?’. Ho il·lustro amb l’exemple del processament del llenguatge natural, aquests models de llenguatge massius que ocupen les notícies durant tot el dia. Les xarxes neuronals que hi ha sota aquests models de llengua tenen milers de milions de paràmetres per entrenar sobre enormes volums de dades, i això requereix unes capacitats computacionals enormes.
Fins fa deu anys, la necessitat computacional es duplicava cada divuit o vint-i-quatre mesos, que, essencialment, és el que som capaços de fer posant més transistors dins d’un xip (seguint la llei de Moore). Actualment, la quantitat de capacitat computacional necessària comença a duplicar-se cada tres o quatre mesos. I qualsevol cosa que es duplica cada tres o quatre mesos es multiplica per deu en un any, per cent en dos anys, i així successivament. No podem continuar a aquest ritme. No hi ha tecnologia humana avui que sigui capaç de seguir aquest ritme, malgrat que hi ha molta demanda de problemes científics, i no només científics, que necessiten increments de capacitat computacional com aquests. Deixo per al final la resposta a la pregunta de com ho farem, però d’entrada sí, existeixen problemes reals que seguiran requerint de més capacitat de càlcul.
L’impacte d’aquesta convergència en la ciència i en la indústria
Així doncs, la primera idea és posar en relleu aquesta explosió de capacitat computacional. A partir d’aquí, la qüestió és: com afecta la ciència tot això?
Voldria començar compartint una idea molt conceptual, però que per a mi és tremendament important. Des de fa segles, la ciència avança seguint el mètode científic. Això vol dir, entre d’altres coses, l’existència d’un diàleg continu i fructífer entre la teoria i l’experimentació. Existeix un marc teòric, unes fórmules o unes equacions que ens descriuen un cert fenomen natural. Després, experimento a la realitat i verifico si el que observo és coherent amb el que prediu la teoria. Si la teoria és vàlida, l’experimentació coincideix amb el que prediu aquesta. Aleshores, cada cop que apareix un telescopi, un microscopi, un seqüenciador, un accelerador de partícules, que em permet mirar més lluny, més endins, més a prop, arribar a llocs on no havia arribat mai, tot això em permet fer una experimentació diferent. I allà, segurament, descobriré alguna cosa que no concorda amb la teoria en vigor i, per tant, podré fer un pas endavant com a científic, descobrint nous fenòmens que no encaixen amb la teoria fins aleshores considerada vàlida. Tot seguit, torno al marc teòric, el rectifico, l’amplio, el modifico i la ciència avança. La ciència avança en aquest continu diàleg entre el marc teòric i el marc experimental.
El meu missatge, per tant, és que la ciència porta segles progressant gràcies al mètode científic, que es basa en part en l’experimentació natural i en disposar d’instruments o aparells que em permeten observar allò que no podia observar abans de la creació d’aquests dispositius. I quina relació té això amb la capacitat computacional? Doncs que ara disposem de nous dispositius anomenats supercomputadors, que són, ni més ni menys, eines per fer avançar el coneixement científic. Eines que permeten, en comptes d’experimentar amb la realitat, simular-la. Hi haurà casos en què experimentar amb la realitat serà el millor, sens dubte. Hi haurà casos, en canvi, en què simular la realitat serà l’única possibilitat. Perquè si investigues el canvi climàtic i vols predir l’evolució del clima, la simulació computacional probablement sigui l’única manera de fer-ho. I si treballes amb plegaments de proteïnes, la intel·ligència artificial serà una gran aliada per donar-te marcs teòrics que expliquen o prediuen el comportament d’una determinada proteïna.
El consens de la comunitat científica diu avui que combinar l’experimentació amb la simulació és una bona manera de fer avançar la ciència. Per tant, la segona idea que exposo aquí és que, en gairebé totes les àrees de coneixement científic (podem parlar de l’enginyeria, la química, la física, el clima, l’aerodinàmica, els materials, etc.), cada vegada més, la computació massiva i l’experiència es combinen per fer avançar la ciència més eficaçment. I això és perquè hem arribat al que anomenem la convergència entre la supercomputació, aquesta capacitat massiva de calcular, i el que anomenem la intel·ligència artificial, la capacitat de desenvolupar algoritmes profunds que, gràcies a la supercomputació, s’entrenen en quantitats massives de dades.
La ciència porta segles progressant gràcies al mètode científic, que es basa en part en l’experimentació natural i en disposar d’instruments o aparells que em permeten observar allò que no podia observar abans de la creació d’aquests dispositius. Ara disposem de nous dispositius anomenats supercomputadors, que són, ni més ni menys, eines per fer avançar el coneixement científic.”
Aquesta reflexió, que és molt conceptual, es pot exemplificar amb diversos casos d’interaccions on l’ús d’aquests “instruments” que anomenem supercomputadors és del tot imprescindible. I, tenint en compte aquestes idees, podria proporcionar-vos algun exemple de coses que la ciència és capaç de fer gràcies a aquests instruments anomenats supercomputadors. Us n’oferiré alguns, començant per un exemple del camp de l’astronomia. Al BSC desenvolupem un projecte, juntament amb l’Agència Espacial Europea, que té per objectiu observar tot el que hi ha a la Via Làctia i obtenir informació de cada objecte: la posició, la velocitat relativa, la lluminositat, l’espectrografia, etc., a partir de les dades d’una sonda anomenada Gaia que orbita i cartografia la Via Làctia. Cal tenir en compte, d’entrada, que la Via Làctia conté entre cent mil i dos-cents mil milions d’astres, la qual cosa implica un repte científic i tecnològic de primer ordre. Per tant, podríem començar centrant-nos en el nostre sistema solar, on hi ha uns cent cinquanta mil asteroides orbitant al voltant del Sol.
Aquest és un cas del qual coneixem a la perfecció les lleis que governen el problema, en aquest cas, les lleis que regeixen el moviment dels objectes en el sistema solar. Òbviament, és mecànica clàssica, són lleis conegudes des de fa molt de temps. Però conèixer les lleis és una cosa i ser capaç de resoldre-les en un cas com aquest, amb tants objectes involucrats, és un altre del tot diferent. El poder de les tècniques computacionals complementen (no substitueixen) la tasca científica experimental. Tractar cent cinquanta mil objectes simultàniament només és possible mitjançant la simulació computacional i la gestió de grans bases de dades.
Si baixem cap al nostre planeta, ens trobem amb nous casos d’ús científic de la supercomputació. Què en sabem avui del nostre planeta? Com canvia el clima, com evolucionarà el clima en els propers anys i les properes dècades? Ho sabem a nivell planetari gràcies a l’ús dels supercomputadors i, cada vegada més, ens podem apropar i conèixer-ho a nivell continental, regional, urbà. Podem treballar amb un ajuntament per simular la realitat d’una ciutat per tal de predir què passarà en funció de com actuem, de la mateixa manera que sabem què li passarà al Mediterrani d’aquí a unes quantes dècades. Tot això, que està basat en la ciència experimental i en les equacions matemàtiques que governen el clima, no seria possible sense el suport de les tècniques computacionals.
Deixeu-me proporcionar encara un altre exemple relacionat amb la salut humana, la medicina, la biologia, el disseny de fàrmacs, la simulació de nous enzims. En tots aquests àmbits experimentalment es poden fer moltes coses i, en els nostres laboratoris, hi hem avançat enormement. No obstant això, cada vegada més, allà on no arriba un aparell experimental, hi arriba la simulació computacional. Per exemple, amb ambdues tècniques, es pot simular l’evolució de les cèl·lules en un tumor en funció de la intensitat del fàrmac que s’administra i comprovar si això, experimentalment, es produeix exactament igual. Cada cop més, la recerca en salut avança gràcies a la combinació dels models teòrics, la recerca experimental i clínica i les eines computacionals. La combinació de tot plegat està obrint portes fins ara inimaginables.
Deixeu-me oferir un altre exemple extremadament impressionant. Tots estem entusiasmats, darrerament, amb el ChatGPT i els models massius de llenguatge. Però, en la mateixa línia dels grans models d’intel·ligència artificial, per a nosaltres, segurament, el més espectacular és el que ha realitzat l’empresa DeepMind amb el programa AlphaFold. Es tracta d’un algoritme que, d’una sola vegada -i disculpeu si simplifico-, resol un problema biològic que estava sent investigat per tota la comunitat científica des de feia quaranta anys: el problema del plegament de les proteïnes. En una primera aproximació, l’objectiu és ser capaços de saber com una proteïna es plega sobre si mateixa (el que en anglès s’anomena protein folding). És extremadament revolucionari el que ha aconseguit DeepMind amb aquesta IA, sobretot perquè ha assolit un percentatge d’èxit en la predicció del plegament de les proteïnes que mai ningú havia aconseguit. Això també deixa entreveure un gran repte: l’explicabilitat de l’algoritme no és òbvia. Sabem que ho fa bé, però no comprenem amb profunditat per què ho fa bé. I aquest és un dels motius pels quals DeepMind, immediatament, ha obert el seu algoritme perquè tota la comunitat científica internacional pugui interactuar-hi, treballar-hi i pugui ajudar, amb innovació oberta, a entendre com funciona això.
Per tant, des de la cosmologia fins al clima, passant per la medicina o la biologia, diverses àrees científiques estan avançant enormement també gràcies a la computació. La següent pregunta que ens podríem fer és si aquest impacte es limita només a la ciència o bé té repercussió en les empreses i en el món industrial. Per respondre a aquesta pregunta fixem-nos, en primer lloc, en l’ordinador que està instal·lant Meta, la matriu de Facebook. No sabem exactament què estan instal·lant, però afirmen que serà el més potent del món. Ho sigui o no, és probable que sigui una màquina extremadament potent i molt útil per als seus plans de futur amb el metavers i altres projectes.
Però això no només concerneix a les grans empreses tecnològiques, que un ja s’imagina que estan fent grans inversions en aquest camp. Avui en dia, això afecta gairebé tot el que està relacionat amb el món industrial de l’enginyeria: la combustió, l’aerodinàmica, el sector aeroespacial, els bessons digitals de la indústria, simular com canvia l’aerodinàmica d’un cotxe en diverses circumstàncies, simular com crema un nou combustible que hem dissenyat al laboratori. Cada vegada més, aquestes tècniques són crucials perquè les empreses millorin la seva competitivitat davant els reptes d’aquesta naturalesa. O, dit d’una altra manera, l’ús d’aquestes tecnologies dona, a qui les fa servir, un avantatge competitiu molt important.
‘Queda clar que aquesta tecnologia és d’una importància crucial tant per a la ciència com per a la indústria. I és fàcil de concloure que quelcom important per a la ciència i la indústria ho és també des del punt de vista de la geoestratègia.’
També podem parlar un altre cop de la medicina i analitzar l’exemple d’una companyia de dispositius mèdics com Medtronic, que prova una nova geometria o un nou material en un stent cardíac. Això només es podria fer mitjançant experimentació animal, però fer-ho al laboratori és extremadament complicat per diverses raons: d’una banda, no escala, és a dir, no és possible fer centenars de proves diferents en una escala de temps raonable; d’altra banda, l’experimentació animal necessària presenta problemes ètics no menors. No obstant, aquest procés de buscar noves configuracions d’un dispositiu mèdic sí que es pot fer computacionalment. Si els mètodes que es desenvolupen i els superodinadors disponibles ho permeten, es poden simular les diferents opcions superant els límits del mètode experimental. De fet, podem dir que, cada vegada més, l’assaig de nous dispositius mèdics incorporarà aquestes tecnologies digitals, complementant l’enfocament experimental. No trigarem en veure assajos clínics que incorporin de manera massiva aquestes tecnologies i permetin fer algunes fases in silico en comptes de in vitro o in vivo.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Cercle per al Coneixement 15-03-2023 El Cercle per al Coneixement d’Amics del País organitza, dins del cicle “Tecnologia i societat”, la taula rodona “Identificació personal i protecció de dades” amb Genís Roca, president de la Fundació PuntCat; i Simona Levi, fundadora de Xnet. Presentarà i moderarà l’acte Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del…
El Cercle per al Coneixement d’Amics del País organitza, dins del cicle “Tecnologia i societat”, la taula rodona “Identificació personal i protecció de dades” amb Genís Roca, president de la Fundació PuntCat; i Simona Levi, fundadora de Xnet. Presentarà i moderarà l’acte Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País.
En una societat cada cop més hiperconnectada, l’adequada gestió i preservació de les dades personals i la privacitat de les persones és clau per tal d’aprofitar les oportunitats democratitzadores de l’avenç tecnològic. No obstant, el canvi de model al que empeny la digitalització no està exempt de riscos. Dels reptes que tenim al davant en parlem amb dues persones que tenen una llarga trajectòria professional en aquest camp.
Genís Roca és arqueòleg, fundador de Roca Salvatella i comunicador que des de fa temps vincula els desafiaments digitals i de negoci amb les inquietuds culturals i socials. Amb aquest objectiu, ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en entitats privades com públiques. És president de l’associació Confluencia.cat i membre de la junta directiva del RACC i dels patronats de Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Ship2B i Fundació Escoles Garbí. També és membre dels consells assessors de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Mobile World Capital, entre d’altres. Col·labora habitualment amb Catalunya Ràdio, Rac 1 i és soci de JotDown i Crític i membre del Consell Editorial de Va néixer Digital i del Consell de Redacció de la revista Barcelona Metròpolis.
Simona Levi és directora de teatre, dramaturga i activista tecnopolítica focalitzada en la renovació de la democràcia a l’era digital i l’ús de les eines digitals per a l’organització, la comunicació i l’acció democràtica. És divulgadora en mitjans de comunicació i assessora d’organitzacions ciutadanes i institucions com la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Govern d’Espanya, la Direcció de Societat Digital i la Direcció General d’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya i la Bithabitat, la Plataforma d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, etc.
El debat tindrà lloc el dimecres, 15 de març, a les 19h a la seu social d’Amics del País (C/ Basea, 8 1r 1ª). L’aforament és limitat i les reserves seran per estricte ordre d’inscripció a través del formulari.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Fa quatre-cents mil anys que els humans convivim amb un cert domini del foc i encara avui ens cremem. Malgrat el riscos, però, no en volem prescindir.
Utilitzant el paral·lelisme del foc, Genís Roca, president de la Fundació PuntCat, va reivindicar la digitalització, tot i reconèixer-ne les amenaces, al debat “Identificació personal i protecció de dades” organitzat per Amics del País el passat 15 de març. A l’acte també hi va participar Simona Levi, fundadora de l’Institut per a la Digitalització Democràtica Xnet, que va exposar les propostes per tal de democratitzar la digitalització en el si de la Unió Europea.
Durant la seva intervenció, Simona Levi va admetre que la societat s’ha digitalitzat “de qualsevol manera, com un fenomen meteorològic”, sense previsió ni planificació. Com a conseqüència, el 92% de la digitalització europea “es fa a casa d’algú altre”, és a dir, sota el control i l’opacitat de les big tech. Això genera evidents amenaces a la democràcia i, per corregir-ho, la fundadora d’Xnet proposa redefinir el procés de digitalització sobre unes regles i uns protocols democràtics i sobirans.
“El 92% de la digitalització europea es fa sota el control i l’opacitat de les big tech”
En aquest sentit, els elements necessaris, segons la fundadora d’Xnet, que ha d’incloure la tecnologia són auditabilitat i interoperabilitat. El primer concepte fa referència al dret de qualsevol persona, organització o estat a controlar el codi que s’utilitza, és a dir, conèixer l’aplicació per assegurar-nos que no es vulneren “els drets que hem validat com a societat”. El segon principi ha de permetre que el contingut que es genera en una infraestructura digital es pugui traslladar en una altra plataforma que s’adeqüi més als interessos i necessitats del moment. Actualment, això no és possible perquè “no tenim el control de les nostres dades i, simplement, confiem i suposem que algú [big tech] ho fa bé”, va sentenciar Levi. No obstant, “tenim totes les eines per reconduir aquesta situació”, va afegir.
Per la seva banda, Genís Roca va voler fer un “exercici de perspectiva” per demanar calma i reflexió. “Hem comprat el marc mental que tot va molt ràpid i accelerat i tot és molt greu i important” i això comporta que, davant d’aquest vertigen i ritme trepidant, costi trobar respostes “ràpides i efectives”. Per aquest motiu, Roca va demanar “assumir tempos més pausats per donar-nos l’oportunitat de treballar i trobar-hi solucions”.
“Hem de tornar a discutir l’arquitectura social però no tenim interlocutors legitimats”
A més, com a arqueòleg de formació professional, va fer una anàlisi històrica per afirmar que tots els canvis significatius al llarg de la humanitat, des del Paleolític fins a l’actualitat, passant pel Renaixement i la Revolució Industrial, han tingut lloc quan hi ha hagut canvis en la mida del grup a gestionar. És a dir, fins a l’aparició del sedentarisme, els grups de convivència eren d’aproximadament 10 persones, amb unes normes determinades que es van veure modificades amb la construcció de les primeres tribus prehistòriques i, posteriorment, amb la fundació de les ciutats. Després, amb l’expansió comercial i econòmica de l’Edat Moderna, “les ciutats europees ja no van suficients per a esdevenir actors en el context internacional i es va iniciar un procés polític per configurar els estats-nació”. Degut a la revolució digital, el grup de persones a gestionar ha tornat a canviar i “hem de tornar a discutir l’arquitectura social”.
En el context de la societat digital, calen noves institucions que configurin “un nou model social al voltant de la informació”, però “no tenim encara els interlocutors legitimitats que l’han de discutir de manera ordenada”, va lamentar el fundador de PuntCat, “i això em preocupa”, va afegir. Paral·lelament, Roca va reivindicar que aquesta conversa s’ha de desenvolupar a nivell europeu. “Aquesta és una agenda que no es pot gestionar ni des de Catalunya ni des d’Espanya ni des del sud d’Europa”, sinó que “Europa ha de configurar una agenda per als propers anys”, va afirmar.
“Europa ha de configurar una agenda per als propers anys”
En relació a l’agenda europea, Simona Levi va anunciar que des de l’Institut per a la Digitalització Democràtica Xnet s’ha elaborat la “Proposta per a una Digitalització Sobirana i Democràtica per a Europa”, que serà presentada el proper 31 de maig. En el document, s’analitzen les mancances sobre les quals s’ha produït el procés de digitalització i es detallen mesures per corregir-lo.
Aquestes propostes fan referència, per una banda, als processos de concurs públic, que segons Levi haurien de fomentar que petites i mitjanes empreses hi poguessin concursar per tal de generar codis oberts sobre els quals construir digitalització lliure i sobirana. Per altra banda, haurien de fomentar el desenvolupament d’un marc legal que lluiti contra la concentració de grans empreses oligopolístiques que, alhora, s’escapen de la legislació europea. I, en tercer lloc, el document reclama la necessitat de sobirania en les comunicacions, implantant un correu descentralitzat a través d’una xarxa proveïda per l’administració pública. A més, Simona Levi també va reclamar que “Europa ha de comprar Firefox” perquè està dissenyat amb els principis europeus d’auditabilitat i d’interoperabilitat i, actualment, “l’està comprant Google” finançant-ne el 80%, va alertar. ‘Tot això sembla utòpic però és l’únic futur que podem tenir, l’alternativa és la distopia’, va sentenciar Levi.
“Europa ha de comprar Firefox”
Pel que fa al tema de les comunicacions, Genís Roca va sentenciar que no facilitar a la ciutadania d’un correu electrònic públic, eina bàsica per accedir a qualsevol servei digital, “és com negar-nos la identitat”. Alhora, Levi va reivindicar que la capacitat tècnica per desenvolupar-ho hi és i va denunciar que “l’únic motiu pel qual seguim utilitzant un model centralitzat [Gmail] és una raó de domini econòmic, gens ni mica una qüestió tecnològica”. “Catalunya ho pot fer”, va sentenciar, “per què no aprofitem aquesta oportunitat per liderar un nou model de digitalització i ser capdavanters i referents a Europa?”, va afegir.
Finalment, durant la clausura, Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País i encarregat de presentar i moderar el col·loqui, va expressar la importància de la qüestió en tant que “repensar la digitalització suposa replantejar la democràcia per reconstruir-la sobre unes bases que acceptin allò que representa el nou context, en termes europeus i en termes de quin és el nostre paper al món”. I alhora va alertar que, malgrat necessitar temps, és imprescindible una certa urgència en el debat, ja que “en les febleses de la democràcia, sempre hi ha voluntaris per aprofitar-se’n”.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Un any més us presentem la memòria d’activitats de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i enguany de manera especial, ja que és la memòria dels 200 anys d’història de la nostra entitat, una història humil però destacada d’ideals i d’accions, de contribucions importants i d’iniciatives duradores i, sobretot, de fidelitat al país i…
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Comissió Salut 22-02-2023 El son és un determinant de salut i benestar. Avui ja no podem badar. El coneixement científic revela el paper destacat que desenvolupa el cervell mentre dormim: vetlla per un òptim funcionament de l’organisme i cuida la personalitat de cadascú de nosaltres en capacitats i competències. En aquest sentit, com més…
El son és un determinant de salut i benestar. Avui ja no podem badar. El coneixement científic revela el paper destacat que desenvolupa el cervell mentre dormim: vetlla per un òptim funcionament de l’organisme i cuida la personalitat de cadascú de nosaltres en capacitats i competències. En aquest sentit, com més respectem el nostre descans, més i millor viurem. A més, el son és un protagonista destacat en la lluita contra la malaltia i, per tant, el son esdevé una oportunitat única per gestionar el nostre propi envelliment saludable.
Per parlar de tot el que la ciència ha descobert sobre el son com a eina terapèutica de primera magnitud, la comissió de Salut d’Amics del País organitza el debat “Son i envelliment saludable. Anys a la vida, vida als anys” amb el Dr. Antoni Esteve, fundador d’AdSalutem Institut, president de l’Institut Guttmann i acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia de Catalunya.
Antoni Esteve és doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona. Entre el 2005 i el 2012 va ser president d’Esteve i avui presideix l’AdSalutem Institute for Healthy Sleep. Durant la seva trajectòria professional, sempre ha estat compromès amb la investigació, fet que el va portar a presidir la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació el 2011. També va ser president del Banc de Sang i Teixits durant deu anys (2003-2013) i, actualment, és membre del Comitè Científic de l’Agència Estatal d’Investigació i president de la Comissió d’Investigació de la UB.
L’acte serà presentat pel president de la comissió de Salut, el Dr. Antoni Guerrero, i tindrà lloc al Caixafòrum Macaya el dimecres 22 de febrer a les 19h. L’aforament és limitat.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Dormir entre set i nou hores diàries i tenir una bona qualitat del son en l’etapa adulta és imprescindible per aconseguir un envelliment saludable. Aquest és el missatge que va transmetre el Dr. Antoni Esteve, fundador d’AdSalutem Institut, president de l’Institut Guttmann i acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia de Catalunya,…
“El son dedicat a partir de l’edat adulta determina l’expectativa i la qualitat de vida”, va afirmar el Dr. Esteve, ja que és mentre dormim que el cervell desencadena un seguit de mecanismes que li permeten vetllar pel bon funcionament de l’organisme, per una banda, i reparar el teixit neuronal deteriorat combatent, d’aquesta manera, l’envelliment, per l’altra. En aquest sentit, perquè el cervell pugui desenvolupar de manera òptima les seves funcions, el fundador d’Adsalutem va explicar que el son es divideix en dues etapes diferenciades, de 90 minuts cadascuna, que es succeeixen, una rere l’altra, i es repeteixen fins a un màxim de cinc vegades durant tota la nit.
“El son dedicat a partir de l’edat adulta determina l’expectativa i la qualitat de vida”
La primera etapa és la REM (Rapid Eyes Movement), on el cervell es dedica a treballar la memòria, la resposta emocional, la personalitat de l’individu i la plasticitat cerebral, encarregada de l’auto reparació del teixit neuronal malmès i, per tant, de prevenir el deteriorament. La segona etapa és la fase NREM, de son profund, on el cervell s’encarrega d’enfortir el sistema immunològic, que alhora “ens protegeix d’agents externs i identifica i bloqueja desordres del propi cos”. D’aquesta manera, és fàcil deduir que el temps i la qualitat del son estan íntimament relacionats amb l’estat de salut.
Relacionat amb això, el Dr. Esteve va mencionar algunes de les malalties que es podrien prevenir amb una bona gestió del son: el càncer, les malalties autoimmunes, la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, els trastorns mentals i les malalties neurodegeneratives, com per exemple el Parkinson i l’Alzheimer. En referència a aquesta darrera, la Fundació Pascual Maragall ja sensibilitza sobre la importància del son en les primeres fases de la demència. “Ens estem gastant molts milions d’euros en desenvolupar nous fàrmacs per tractar l’Alzheimer i, actualment, sabem que incorporant bons hàbits de son ja hi estem lluitant per prevenir-la”, va sentenciar l’acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia de Catalunya.
El 30% de la població espanyola té trastorns del son y el 10% dorm per sota de les 6 hores
Malgrat, però, que la ciència confirma de manera categòrica la importància del son com a determinant en la salut i la qualitat de vida de les persones, la Societat Espanyola del son alerta que el 30% de la població espanyola té trastorns del son, el 10% dorm per sota de les 6 hores i que els horaris que tenen els espanyols s’allunyen del temps de llum, alterant així el ritme circadià i, conseqüentment, la fisiologia del son.
Per aconseguir una bona qualitat del son, el Dr. Esteve va enumerar alguns consells enfocats a gestionar l’activitat diürna d’acord amb les “necessitats del cervell”. És a dir, perquè el cervell pugui desenvolupar les seves funcions de manera òptima durant la nit, aquest “estableix una seqüència de fets orgànics i regulars que responen a una planificació cerebral” d’acord amb el ritme circadià. Per tant, “tot allò que fem durant el dia ha de ser curós amb aquesta planificació orgànica”, va afirmar.
Això vol dir tenir bones rutines i hàbits d’alimentació saludables, practicar activitat física diària, tenir cura de l’habitació on dormim (la ventilació, el matalàs, els teixits del llençols, la temperatura, etc.), evitar les pantalles abans d’anar a dormir (perquè la llum que emeten confonen el cervell i endarrereixen la segregació de melatonia, l’hormona del son), limitar l’ús del llit per dormir, tenir una bona gestió i control emocional i, finalment, fer cada dia una siesta que “no excedeixi els vint minuts”, va puntualitzar el Dr. Esteve. Sobre aquest darrer punt, va defensar que les siestes serveixen per “ressetejar el cervell i permetre que aquest revisi tot allò que ha fet durant la vigília d’acord amb la seva planificació orgànica” i arribar a la nit en condicions òptimes per aconseguir un son de qualitat.
Consum excessiu a Espanya de fàrmacs amb activitat sobre el sistema central
A més, el fundador d’AdSalutem va alertar del consum excessiu a Espanya de fàrmacs amb activitat sobre el sistema central, com per exemple ansiolítics, hipnòtics, etc. “Són productes meravellosos perquè la seva activitat farmacològica és molt efectiva, però el seu consum sostingut en el temps altera de manera substancial l’arquitectura del son, el funcionament lògic del cervell i això té conseqüències clíniques negatives”, va sentenciar. I va afegir que cal posar-se en mans de professionals a l’hora de corregir els problemes relacionats amb el son i els seus trastorns.
En conclusió, les societats occidentals veuran incrementar l’esperança de vida de manera significativa en un futur molt proper, tensionant encara més els sistemes de salut. Incloure la importància del son dins de la pràctica clínica, per una banda, i prendre consciència del paper rellevant del son en la qualitat de vida i l’envelliment saludable, per l’altra, pot permetre pal·liar alguns d’aquests efectes. “Si dormim millor, viurem més anys i millor”, va concloure el Dr. Esteve.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Barcelona Tribuna 20-02-2023 El passat 22 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la nova Llei d’Universitats (LOSU – Ley Orgánica del Sistema Universitario), la tercera llei universitària de la democràcia, que té com a objectiu augmentar el finançament fins a l’1% del PIB, revertir l’envelliment del professorat i millorar-ne les seves condicions…
El passat 22 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la nova Llei d’Universitats (LOSU – Ley Orgánica del Sistema Universitario), la tercera llei universitària de la democràcia, que té com a objectiu augmentar el finançament fins a l’1% del PIB, revertir l’envelliment del professorat i millorar-ne les seves condicions laborals i dotar les universitats de les eines necessàries per tal d’adaptar-se als nous desafiaments econòmics, tecnològics i socials del segle XXI.
Per debatre sobre la idoneïtat de la nova norma, que està previst que entri en vigor el primer trimestre del 2023, Barcelona Tribuna d’Amics del País organitza el proper dilluns 20 de febrer el col·loqui “La universitat i la LOSU, oportunitats i limitacions” amb el ministre d’Universitats, l’Excm. Sr. Joan Subirats i Humet; i l’Hble. Sr. Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats. L’acte serà presentat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, i moderarà el col·loqui el periodista de La Vanguardia, Enric Sierra.
Joan Subirats i Humet és catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració de la UAB i doctor en Ciències Econòmiques per la UB. Amb gairebé cinquanta anys de docència universitària, és gran coneixedor dels reptes que ha de fer front la universitat. També, després d’anys de recerca en l’àmbit de les polítiques públiques, sent fundador i investigador de l’IGOP, el 2019 fa el salt a la política institucional, primer com a comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i, després, com a tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona fins al 2021. És aleshores quan assumeix el càrrec de ministre d’Universitats i treballa per al consens necessari per tirar endavant la LOSU.
Joaquim Nadal i Farreras és catedràtic d’Història Contemporània i Doctor Honoris Causa de la Universitat de Perpinyà. Ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i de Girona (1992-2018) i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de 2013 a 2022. Durant la seva trajectòria política, va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006. Anteriorment, havia estat alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. En declaracions recents, Joaquim Nadal ha expressat la necessitat que, en temps de màxima complexitat com l’actual, la Universitat ha de ser centre de coneixement, reflexió i debat.
L’acte tindrà lloc al Caixafòruma Macaya a les 9h.
Places exhaurides. Podeu escriure a per inscriure-us a la llista d’espera.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.