• | | |

    El Saber i el Saber Fer: Recerca Básica i Recerca Aplicada

    El Saber i el Saber Fer: Recerca Básica i Recerca Aplicada

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    09-04-2010

    Abans que res, vull aclarir que crec en la necessitat de la recerca bàsica. Desitjaria evitar el fet que algú pensi com un Conseller de la Generalitat que quan ens trobàvem em saludava com el “senyor del curt termini”. I també estic convençut que per ser capdavanters en algun camp del coneixement necessitem la recerca…

    Abans que res, vull aclarir que crec en la necessitat de la recerca bàsica. Desitjaria evitar el fet que algú pensi com un Conseller de la Generalitat que quan ens trobàvem em saludava com el “senyor del curt termini”. I també estic convençut que per ser capdavanters en algun camp del coneixement necessitem la recerca bàsica. La meva reflexió, però, rau en la idea que dediquem majoritàriament els recursos disponibles, diners i espai, a la recerca bàsica i el resultat no acaba de funcionar o, per-dir ho en positiu, el resultat és millorable. Els recursos disponibles són limitats i tenim molts centres de recerca públics i molts centres tecnològics, molts professors (segons l’OCDE estem molt per sobre de la mitja en el nombre de professors per alumne) i investigadors, etc. El resultat aritmètic és que per cada investigador, o per cada centre, tenim pocs diners. O més específicament, el sou dels investigadors sol ser escàs, així com els recursos dels que disposa. Finalment, els resultats en termes del nombre de productes i/o processos innovadors al mercat és molt baix. Això ja ho diuen els estudis comparatius generats per la UE, que situen Espanya en el rànquing de països mitjos/mediocres en termes de la relació esforç/resultat. És a dir, tenim una eficàcia baixa. Podríem parlar de moltes causes com, per exemple, la llibertat de càtedra o la rigidesa en els sistemes de contractació de la universitat, el divorci entre la universitat i l’empresa, la deficient incentivació per a la recerca a l’empresa, la manera com es valoren els professors en base als articles publicats en revistes científiques de prestigi, els canvis continus de govern i de les estratègies, els criteris valoratius a l’hora de decidir quins projectes s’impulsen, el baix nivell de risc que estan disposats a assumir els nostres emprenedors basats en causes més o menys justificables, entre d’altres arguments. Per contra, cal reconèixer que hi ha universitaris d’aquí que són líders en molts camps del coneixement a l’estranger i que és allà on han desenvolupat la seva carrera professional. Per tant, no és un problema de tenir persones amb capacitats per a la recerca. La veritat és que fins ara hi ha la impressió que estem malbaratant els diners que dediquem a la innovació per els pobres resultats que s’aconsegueixen. Segur que sabem fer? No puc deixar de mencionar el tòpic “ens hem de dedicar a productes de major valor afegit”. És curiós perquè això mateix ho he escoltat a la Xina, a Corea i a l’Ýndia. Ells també ho saben i per això hi treballen intensament. Molts dels graduats i doctors d’aquests països estan formats en les universitats capdavanteres del món i tornen al seu país d’origen per crear empreses noves sense cap necessitat de mantenir els paradigmes que ens limiten a nosaltres i tenen un clar sentit per aconseguir els resultats en termes de retorn de les inversions. S’han fet estudis sobre diferents models de territoris i països que podem utilitzar com a referents. Fem reunions per parlar del tema, hi ha comissions que hi dediquen el seu temps, en fem conferències, les organitzacions empresarials i sindicals en parlen. I em sorgeix la pregunta: per a què serveix tot això si a l’hora de la veritat no estem aconseguint els resultats que els altres països comparables al nostre estan aconseguint? Per exemple Finlàndia, Israel, Suècia, Dinamarca. Seria mes fàcil parlar dels Estats Units, de Corea, de la Xina o de l’Ýndia però els evito. Pregunta: aquests estudis han servit per alguna cosa pràctica demostrable? Desitjaria concloure amb algunes reflexions (no respostes) sobre diverses alternatives: definició de diferents nivells de risc d’inversió, polítiques d’inversió en pocs sectors seleccionats, entre d’altres. – Els inversors acostumen a tenir tres nivells d’inversió en funció del : inversions a curt termini amb un retorn limitat però molt segur, a mig termini amb risc i la possibilitat d’un major retorn i, finalment, un paquet de llarg termini amb un risc molt elevat però amb una rendibilitat molt alta. Per què el nostre govern no ho fa així? – Per què no ens fixem en altres models, ens centrem només en algunes àrees del coneixement innovadores i hi aboquem allà els nostres recursos? La resposta que s’ha donat alguna vegada és que això és una política intervencionista i el nostre model és, i ha de ser, el lliberal. Desitjaria conèixer quin país el fa servir de model perquè no ho és ni el d’Estats Units, suposat ultraliberal de referència. – N’hi ha d’altres que han fomentat la còpia, han enfocat exclusivament els resultats a curt termini, han aconseguit economies d’escala profitoses i quan han assolit un nivell han vist que tenien necessitat de la recerca bàsica per continuar avançant i han començat a invertir-hi massivament. – Només apunto el de sempre: la col•laboració entre empresa i universitat. Estimo massa la universitat i per això prego que les següents paraules no siguin malinterpretades. Sembla com si entre tots haguéssim invertit l’ordre. La societat es va dotar d’universitats per anar més lluny, per poder competir en un entorn del coneixement, del saber i del saber fer, perquè ambdós són necessaris, de la creació d’idees i de productes. En canvi, sembla com si ara fos la societat la que ha d’estar al servei de la universitat. La gestió del coneixement i dels recursos requereix una organització eficaç com la de qualsevol altra, sigui aquesta un hospital, una ONG, els bombers, una empresa tèxtil o del metall, un ajuntament; amb les diferències pròpies de l’àmbit. Però que en definitiva, en un cert termini, retorni a la societat el que aquesta li ha donat i mesurat en uns paràmetres perceptibles i que seran diferents per a cada cas. El benestar de la societat està, entre altres coses, el saber gestionar els recursos, sempre limitats, i en particular els públics. Estic segur que podem fer-ho millor, però ho sabrem fer?

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Breakfast amb l´Agustí Rochet

    Breakfast amb l´Agustí Rochet

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    26-03-2010

    El passat dimecres 24 de març es va celebrar a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC el Breakfast amb l’Agustí Rochet, Responsable de les TIC i Gestió del Coneixement de l’Agència Catalana de Turisme, on ens va presentar el nou projecte d’innovació, dut a terme per l’Agència, basat en un model global…

    El passat dimecres 24 de març es va celebrar a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC el Breakfast amb l’Agustí Rochet, Responsable de les TIC i Gestió del Coneixement de l’Agència Catalana de Turisme, on ens va presentar el nou projecte d’innovació, dut a terme per l’Agència, basat en un model global de realitat que contribueix a la formulació de respostes als reptes que ofereix el món contemporani. El turisme és l’impulsor de l’economia catalana, contribuint en el 12% del PIB i dinamitzant la indústria del nostre país de manera indirecta. Però aquest sector està experimentant alguns canvis, ja que el turisme de “sol i platja” a Catalunya està davallant degut a l’increment de la competència d’altres països i, per tant, des de l’Agència Catalana de Turisme, s’està impulsant el destí de qualitat com a difusor de la marca Catalunya i dels seus elements identitaris. En aquest sentit, el Metamodel Globàlium, basat en l’obra de Lluís M. Xirinacs, pren un paper fonamental. És un model innovador que dóna una visió global i equilibrada de la realitat, abastant les dimensions científiques, filosòfiques, socials i espirituals per trobar solucions creatives i innovadores; en un món que, segons les últimes tendències, avança cap a l’economia de la saviesa i que per tant requereix de persones amb una mentalitat oberta i capaces de gestionar els canvis i de treballar de manera més coordinada i connectada.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Breakfast amb l´Agustí Rochet i la Cristina Bustillo

    Breakfast amb l´Agustí Rochet i la Cristina Bustillo

    Cercle per al Coneixement

    24-03-2010

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 24-03-2010 El proper dimecres 24 de març a les 8h30 tindrà lloc a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC (C/ Jordi Girona, 31) el Breakfast amb l’Agustí Rochet i la Cristina Bustillo, Responsable de TIC i Gestió del Coneixement i Directora d’Innovació i Serveis d’Informació de l’Agència…

    El proper dimecres 24 de març a les 8h30 tindrà lloc a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC (C/ Jordi Girona, 31) el Breakfast amb l’Agustí Rochet i la Cristina Bustillo, Responsable de TIC i Gestió del Coneixement i Directora d’Innovació i Serveis d’Informació de l’Agència Catalana de Turisme respectivament. El sector turístic és un dels majors impulsors de l’economia catalana donat que genera un moviment de 13.500 milions d’euros anuals (més del 12% del PIB), a més de ser un dels principals actors que intervenen en la imatge de la marca Catalunya a nivell internacional, difonent la cultura catalana i els seus elements identitaris. Amb la nova Agència Catalana de Turisme s’uneixen el sector públic i el privat en la promoció de Catalunya, creant dinàmiques de col·laboració i cooperació. Dos exemples d’actuació seran explicats per als ponents: la Plataforma al servei de les empreses per a la innovació en disseny de productes i serveis turístics centrats en l’Usuari i el Model per a la millora de la capacitat innovadora a partir de la interacció interdisciplinària i sistemàtica de coneixement.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Quins valors i per a quina societat

    Quins valors i per a quina societat

    Hora
    Tipus de publicació

    Textos d’Amics del País

    Hora
    Data

    24-03-2010

    Conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de Javier Elzo, catedràtic emèrit de la Universidad de Deusto.

    Una societat forta és una societat cívica; és una societat solidària i responsable. L’autoexigència s’ha de predicar a tots els nivells; sense autoexigència no hi ha qualitat i sense qualitat no hi ha capacitat d’innovar i ser competitius. Un projecte de societat sustentat en un compendi o sistema de valors: l’esforç, la responsabilitat, el civisme, la solidaritat, als quals cal afegir la necessària unitat en els responsables polítics. La meva intenció, amb aquestes paraules que aquí tinc l’honor de dirigir-los és prolongar aquestes reflexions posant l’accent en alguns valors.

    Aquesta és una qüestió que he abordat recentment en diversos fòrums, alguns a Catalunya i a ells faig referència pensant en el públic català i més quan es poden trobar al seu idioma. El que em eximeix d’entrar en alguns valors concrets, extremadament importants, però l’enumeració crec permet donar compte del que vull dir, i centrar-me ja en el temps que disposo d’altres valors que potser no tenen la rellevància o visibilitat social que, a meu parer, haurien de tenir, en la societat nova que s’obre després de la crisi de 2008. Ho faig pensant particularment a Catalunya. En efecte, estem treballant ara mateix, en el marc de la Fundació Carulla i els resultats de l’Enquesta Europea de Valors en la seva aplicació a Catalunya.

    Quins valors per a la societat catalana del futur?
    Si fes un recapitulatiu dels valors que estic propugnat aquests últims temps en els meus treballs aquesta seria la llista:

    • La competència personal
    • La racionalitat
    • El valor dels diners i no els diners com a valor
    • La formació permanent i la formació al llarg de tota la vida
    • La gestió de la sexualitat
    • La importància dels valors instrumentals
    • La tolerància responsable
    • La solidaritat
    • La família, com un assumpte d’Estat
    • Oberts a la innovació positiva
    • Seguretat sí, llibertat més encara més
    • El redescobriment de l’esperit
    • La utopia per un món millor, més just i més solidari

    [Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Alineació o alienació

    Alineació o alienació

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    22-03-2010

    Com ens sentim en relació a la notra empresa o organització, alineats o alienats? Si Marx té raó i ens sentim alienats, és a dir, explotats, anem malament. Si estic d’acord amb els objectius de l’empresa, aquesta anirà millor i, personalment, estaré més content.

    Hace unos meses, tuve la oportunidad de asistir en Madrid a un Workshop, del Dr. Riaz Khadem, autor del libro Alineación Total. Era un viernes, lo peor que te puede pasar cuando impartes una conferencia es que te la coloquen un viernes después de comer. Es un verdadero reto, para el conferenciante y para los asistentes. Personalmente, no había planificado ir, pero un amigo me recomendó que asistiera. Éramos cuatro gatos, lo cual teniendo en cuenta que el conferenciante venía de Estados Unidos, era para desanimarlo, todo lo contrario, al ser pocos, derivó en una sesión muy interactiva y muy enriquecedora, el Dr. Khadem, nos transmitió ideas muy interesantes. Tres horas medio dormido en el AVE me permitieron meditarlas. Me parece importante haceros partícipes de las reflexiones que he desarrollado a partir de sus ideas, abusando de vuestra confianza, ya que el escribirlas me facilita terminar de asumirlas. ¿Cómo nos sentimos con relación a nuestra empresa u organización, alienado o alineado? Como Marx tenga razón y nos sintamos alienados, es decir, explotados, vamos mal. Si estoy en línea con los objetivos de la empresa, la empresa irá mejor y además personalmente estaré más contento. Es decir, hay que remar todos juntos para que la canoa avance y más en aguas turbulentas. Me contaba un colega, “es que tengo un colaborador que nos mete los goles en nuestra portería”, o sea, en vez de sumar, resta. La disyuntiva está clara, o cambia, o no puede seguir, porque es imprescindible la aportación de todo el mundo. Nadie puede restar. En la vida hay que estar alineados en varios aspectos, con uno mismo, con la familia, con la empresa, con el país. Los dos primeros los vamos a dejar para otra ocasión. Vamos a centrarnos en la empresa, que es donde creo que hay una problemática muy grave. El razonamiento también sirve para el concepto de país, entendido como la empresa conjunta de todos los ciudadanos. Mientras grandes segmentos de nuestra sociedad consideren que los objetivos de la empresa y de los trabajadores no son los mismos, vamos mal. Mientras se considere al empresario un explotador en vez de un individuo, que con más o menos capacidad de liderazgo y jugándose su dinero, es capaz de generar riqueza en beneficio de todos y no solo en el propio, no vamos bien. No se puede rendir si uno considera que está ahí porque no le queda otro remedio y que está bajo la bota, es imposible. Khadem enseña que deben estar alineados los objetivos de los accionistas, de los directivos, de los empleados, de los clientes y de los proveedores, es decir, una situación de ganar – ganar en la que todos salen beneficiados. Le acusé de utópico y de que planteaba un objetivo imposible de conseguir y me contestó, que la realidad lo iba a imponer. Es decir, o todos hacemos funcionar las empresas y por ende la sociedad o un sistema que no funciona se autodestruirá. El sistema no lo aguanta todo, un cúmulo continuo de ineficiencias lleva al colapso. El mal se autodestruye, dijo Juan Pablo II, el problema es que a veces la degeneración se produce poco a poco y no se nota. O avanzas o retrocedes, dijo San Agustín, no puedes estarte parado. Cuanto más sincronizado va el equipo de remeros, más deprisa avanza la embarcación. El objetivo común es imprescindible. En este entorno no hace ni falta comentar la convocatoria de una manifestación en contra de los empresarios por parte de los sindicatos, es querer aplicar planteamientos del siglo XIX a problemas del siglo XXI, no están alineados. Es un planteamiento obsoleto. Las actitudes en el trabajo y en la vida pueden ser constructivas (personas alineadas), destructivas (personas alienadas). Cuando te levantas por la mañana eliges entre aportar y esforzarse o estar enfadado con el mundo y por tanto restar. Hay quien dice que pueden ser neutrales, pero me parece que no. Se me ocurre como ejemplo de actitud neutral, o poco activa, una actitud vegetal, la que se expresa en el libro “Buenos días pereza”, sobre el arte y la necesidad de hacer lo menos posible en la empresa. El libro explica cómo pasar completamente desapercibido en una gran empresa durante 15 años a partir de la experiencia personal de su autora Corinne Maier en Electricite de la France. El libro fue en su momento muy polémico, especialmente en Francia, pero todos sabemos que cuenta una realidad indiscutible en nuestro entorno, es la mentalidad “funcionario” llevada a su máximo extremo. Corinne puede haber sido una “escaqueada”, una neutral durante quince años, pero al denunciarlo nos ha hecho ver una triste realidad frente a la que no podemos mantenernos indiferentes, y por tanto ya ha aportado algo positivo, es una pena el tiempo que ha precisado, podía haber empezado a escribir antes. Pero ¿realmente puede existir una actitud neutral?, una actitud “voy tirando”, de no molesto, no me meto en líos, total para lo que me pagan, una actitud de ambición mínima. Existir existe, pero no deja de ser un planteamiento teórico, en la realidad no puede existir, si lo pensamos bien, el simple hecho de la pasividad, ya lo convierte en destructivo, el cero, quedarse en el cero, ni crezco ni decrezco, es imposible. Por tanto una actitud de no aportar, aunque no sea estrictamente de destrucción deviene irremediablemente en destructiva, en el mejor de los casos es una rémora, un lastre que evita que se avance más rápido. Actitudes destructivas en el trabajo en general o frente a un proyecto en particular son muy frecuentes, y siempre se expresen, más bien de forma indirecta que directa. No son raros los casos en que esta actitud está muy fundamentada y hasta puede que tenga una justificación coherente. Uno puede sentirse perjudicado, en sus legítimos o no tan legítimos intereses. Es más no solo sentirse, sino ser un perjudicado real, un “daño colateral”, por ejemplo, con la automatización de un proceso, algunos puestos de trabajo pierde razón de ser. Frente a ello dos actitudes no acepto la realidad y no colaboro, o bien la acepto y miro la mejor manera de adaptarme. Las dos actitudes son posibles, pero solo una tiene sentido, que es luchar y esforzarse. Es el efecto carrete de fotos, en pocos meses se acabó, las cámaras digitales se imponen, se hacen infinitamente más fotos que antes, se copian en cuestión de milisegundos y pueden distribuirse a la velocidad de la luz. Pero al que trabajaba fabricando, vendiendo o revelando carretes de fotos, no le queda otro remedio que dedicarse a otra cosa. La reticencia a la innovación o al cambio solo empeora la situación. La desincronización en los equipos de trabajo, la no alineación de todos los miembros con los objetivos fijados, (siempre hablamos de objetivos legítimos y éticos) es la mayor dificultad a la que se enfrenta la dirección. Pero no hay alternativa no pueden aceptarse enemigos infiltrados. Las empresas deben crear riqueza y para ello todo el mundo debe arrimar el hombro. En las organizaciones pequeñas es más fácil, se ve mucho quien no aporta. En las grandes es más complicado, y se dan situaciones de “falso compañerismo”, estrategias cliente-dentista, “he que no nos haremos daño doctor”, componendas para mantener el “status quo”. Actitudes no constructivas, que junto a la carencia de autoridad y liderazgo provocan retraso en la toma de medidas correctoras, en la implantación de reingenierías de procesos. En posiciones de dominio del mercado o pseudo-monopolio estas situaciones se acentúan. Como tengo una posición de dominio puedo permitirme ser ineficiente. Puede que sea así, pero no lo será siempre y además es injusto. Cuando se quiere corregir ya es demasiado tarde y el escalón a superar debido a la falta de una mejora continua se parece a la pared del Eiger. Es necesario por tanto borrar mentalidades obsoletas, que arrastramos de desgraciadas realidades históricas, Marx es del siglo XIX y se ha muerto. No a la alienación. Nadie debe sentirse alienado porque la aportación de todos es necesaria. Es la anécdota del Sr. que barría Cabo Cañaveral y le preguntaron cuál era su trabajo, “ir a la luna” y tenía razón, para llegar a la luna aquello tenía que estar limpio. Entendamos que estamos todos en el mismo barco, y que todos debemos aportar. Solo hay una actitud posible, la actitud constructiva, es la única que tiene sentido. El Dr. Víctor Frankl, superviviente de los campos de concentración nazi, nos enseña que siempre, por muy dura que sea la realidad, podemos escoger la actitud con la que la afrontamos. Tomemos la decisión de construir. Observemos la realidad cambiante y adaptemos nuestra actitud y nuestras reglas de juego para crear riqueza. Como país debemos ir alineados, políticos, empresarios, profesionales liberales y trabajadores por cuenta ajena. Se impone, la mejora continua, “learning organization”, los equipos eficientes, el trabajo por proyecto o por objetivos. Superaremos la crisis siendo más eficientes, con organizaciones más simples, más sincronizadas, más alineadas, más comunicativas. La pyme tiene mucho futuro.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Posicionament sobre el Projecte de Llei d’Economia Sostenible.

    Posicionament sobre el Projecte de Llei d’Economia Sostenible.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    22-03-2010

    El passat divendres l’executiu espanyol va aprovar el Projecte de llei d’Economia Sostenible que té com a objectiu canviar el patró de creixement de l’economia del nostre país per impulsar i consolidar la seva recuperació i garantir el benestar social del futur. En aquest sentit, el Cercle per al Coneixement en destaca la seva importància…

    El passat divendres l’executiu espanyol va aprovar el Projecte de llei d’Economia Sostenible que té com a objectiu canviar el patró de creixement de l’economia del nostre país per impulsar i consolidar la seva recuperació i garantir el benestar social del futur. En aquest sentit, el Cercle per al Coneixement en destaca la seva importància i valora que és insuficient si no es fa en el marc d’un gran acord global, un pacte d’Estat amb les forces polítiques, econòmiques i socials. D’altra banda, entre les reformes no incloses a aquesta llei, destaquen per la seva importància les relacionades amb l’impuls per la innovació, les polítiques sectorials, la reforma laboral, la reforma de la justícia, i el Pacte per l’Educació. Tanmateix, encara que la majoria de les reformes recollides al Projecte de Llei són passos en la direcció correcte, moltes d’elles no tenen perquè superar uns tràmits que duraran mesos després d’un llarg tràmit parlamentari. Moltes de les reformes incloses seria convenient dur-les a terme el més aviat possible perquè afavoriria dues avantatges: demostrar que l’actitud del Govern de l’Estat per impulsar-les és ferma. Però sobretot, el més important és que hi ha pendents una sèrie de reformes, que no estan incloses al Projecte de Llei, i si no es fan bé i en el termini adequat tindrà molt poc impacte en el patró de creixement de l’economia espanyola. Consultar el document original clicant sobre el document adjunt.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Assemblea General

    Assemblea General

    Cercle per al Coneixement

    09-03-2010

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 09-03-2010 El proper dimarts 9 de març es celebrarà l’Assemblea General a les 19h a l’Hotel Alimana (C/ Berruguete, 126) amb el següent ordre del dia: ORDRE DEL DIA 1- Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assamblea anterior. 2- Informe del President 3- Informe sobre les Activitats del Cercle. 4-…

    El proper dimarts 9 de març es celebrarà l’Assemblea General a les 19h a l’Hotel Alimana (C/ Berruguete, 126) amb el següent ordre del dia: ORDRE DEL DIA 1- Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assamblea anterior. 2- Informe del President 3- Informe sobre les Activitats del Cercle. 4- Liquidació dels comptes anuals corresponents al 2009. 5- Aprovació, si s’escau, del pressupost del 2010. 6- Informe sobre altes i baixes del 2009. 7- Renovació de la Junta Directiva. Dimissió de dos membres i inclusió d’en Miquel Vila i en Joan Cornet. 8- Proposta de modificació dels Estatuts: – Trasllat de domicili social (article 2). – Modificació de la denominació del Secretari General per la de Secretari (article 17). – Creació de les figures d’associat institucional, associat empresa i associat d’honor (articles 5 i 7). 9- Delegació per elevar a públic els anteriors acords. 10- Torn obert de paraules. Els socis poden consultar els comptes del 2009 i el pressupost per al 2010 al web.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    El saber i el Saber Fer: El Sentit Social

    El saber i el Saber Fer: El Sentit Social

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    07-03-2010

    En aquests moments s’està fent responsable de tots el mals que ens afecten a l’empresa, en el sentit més general. Crítiques per part del govern de l’estat i dels sindicats. També es diu que els empresaris i els dirigents són dolents, i sempre en genèric. Un dels llocs on es vitupera més les empreses és…

    En aquests moments s’està fent responsable de tots el mals que ens afecten a l’empresa, en el sentit més general. Crítiques per part del govern de l’estat i dels sindicats. També es diu que els empresaris i els dirigents són dolents, i sempre en genèric. Un dels llocs on es vitupera més les empreses és dins de la universitat, tant per part dels professors com dels alumnes. Perdoneu-me però no ho entenc. Hi ha empreses bones i empreses dolentes, universitats bones i dolentes, estudiants bons i dolents, organitzacions socials de tota mena bones i de dolentes i persones bones i dolentes. Les darreres són la base de la societat i són les que fan que les organitzacions siguin el que són. Les empreses manufactureres o de serveis de casa nostra són les que aporten una part molt important dels ingressos de l’estat, la base que fa funcionar tot el sistema. Un estat sense ingressos no existeix. Algú ha de crear productes o serveis, fer-los o fabricar-los i vendre’ls. Deixem enrere, però no oblidem, les grans estafes fetes amb l’excusa de l’enginyeria financera i tornem a honorar el concepte social que moltes empreses encara practiquen. El límit és el de tant guanyaràs tant pagaràs (impostos). No és cap deshonra guanyar diners en el ben entès que sigui de manera honesta. No és cap deshonra si una persona guanya diners perquè amb el seu esforç i risc ha creat un producte i/o servei del qual en té el coneixement que li dóna una exclusiva durant un temps. Als meus amics professors universitaris, els comento que és molt fàcil tenir sentit social però no tenir cap responsabilitat sobre el salari de les persones. Hi ha molts empresaris que amb sentit social fan tot el possible per crear llocs de treball i que pateixen per arribar a final de mes per poder pagar la nòmina, especialment en moments de dificultats (naturalment també pateixen, i molt, els treballadors que no cobren). Un dia un periodista em preguntava quina era la responsabilitat social de l’empresari. Els empresaris tenen, o haurien de tenir, sentit de responsabilitat social. Però no tan sols ells, també la societat en general, des dels polítics utilitzant el diner públic fins a l’usuari quan compra pel carrer i, davant d’una opció de compra, no mira on ha estat fabricat. Un amic meu alemany em deia que ell compra sempre cotxes alemanys perquè així dóna feina a treballadors del seu país. Una vegada estàvem intentant convèncer el cap de compres d’una organització de distribució que comprés els nostres productes perquè la fàbrica local estava en perill. La resposta va ser clara i contundent en el sentit que ell volia tenir el millor preu independentment de l’origen del producte. Al periodista que citava a la primera línia, tot i acceptant-li la responsabilitat dels empresaris, li vaig demanar on estava fabricat el llapis que tenia a les seves mans en aquell moment o la camisa que portava o el cotxe que posseïa (ja que això també és responsabilitat) i no va saber contestar. No val tenir dos resers de mesura, un per als altres i un de diferent per a nosaltres. Això val quan tenim absentismes aberrants, quan els directius i els treballadors mirem cap una altra banda, quan tenim problemes de qualitat i /o de preu o quan veiem oportunitats de millora i no les apliquem, entre d’altres. És curiós que alguns estudiants demanin una universitat de qualitat però després no vagin mai a classe i no exigeixin que els professors imparteixin les classes i ho facin bé. A més a més, a títol d’exemple, per aprendre anglès no és suficient anar a classe, s’ha de practicar. Saber fer país ens obliga a tots a fer-ho molt millor individualment i col•lectivament i no passar la pilota als altres, sigui qui sigui.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Antoni Pont al Cicle d’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya

    Antoni Pont al Cicle d’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    01-03-2010

    Club BIT ESADE Alumni i el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast van convidar al Sr. Antoni Pont, President d’Honor del Grup Borges, a un acte emmarcat dins del Cicle d’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya, en el qual ha parlat sobre les perspectives de futur de la indústria agroalimentària, emfatitzant en l’aposta per…

    El passat 23 de febrer, Club BIT ESADE Alumni i el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast van convidar al Sr. Antoni Pont, President d’Honor del Grup Borges, a un acte emmarcat dins del Cicle l’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya, en el qual ha parlat sobre les perspectives de futur de la indústria agroalimentària, emfatitzant en l’aposta per la marca per fer front a la competència de preus duta a terme per les grans marques de distribució. En aquest context (en aquestes circumstancies), el Sr. Antoni Pont proposa que la indústria agroalimentària “aposti per la marca innovant, investigant i invertint en màrketing i publicitat”. En aquest sentit Referint-se a les marques, el Sr. Joan Majó, President del Cercle per al Coneixement, ha recalcat que “el secret de la competitivitat passa per les marques, com a actius intangibles de les empreses, per la generació de nou valor afegit als productes”. Actualment, el pes de les comercials és d’un 40% del mercat i fa 10 anys era d’un 22%. Des de 1987 fins al 2007, el creixement del volum de les vendes de les 10 empreses agroalimentàries espanyoles més importants es va multiplicar per 5 i per 10 el volum de les distribuïdores. Segons el ponent, això es tradueix a un augment de la competència basada únicament en preus i en un deteriorament considerable dels marges comercials. També cal destacar, segons el Sr. Pont, l’existència d’una importància creixent de la nutrició en el benestar i en l’ecologia, que es tradueix a una obsessió per la qualitat, fet que, juntament amb estudis científics que verifiquen que la dieta mediterrània és cardiosaludable, permet a les empreses agroalimentàries aprofitar-ho “promocionant el consum d’aliments saludables”. El Sr. Antoni Pont també ha fet èmfasi en el pes la indústria agroalimentària espanyola, és el major sector a nivell percentual. I pel que fa a Europa, la PAC (Política Agrària Comuna) distribueix el 50% del pressupost comunitari i Espanya és el segon país, després de França, que rep més diners, 75.000 Milions d’euros anuals.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | |

    Antoni Pont al Cicle d’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya

    Antoni Pont al Cicle d’Anàlisi dels Sectors Industrials de Catalunya

    Cercle per al Coneixement

    23-02-2010

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 23-02-2010 El proper 23 de febrer a les 8h30 a ESADE (Av. Pedralbes, 60-62) el Sr. Antoni Pont, President del Grup Borges, protagonitzarà un nou acte del Cicle d’Análisi dels Sectors Industrials a Catalunya, per parlar de les perspectives de la indústria alimentària. Programa: Benvinguda i cloenda: Xavier Sanchez, director…

    El proper 23 de febrer a les 8h30 a ESADE (Av. Pedralbes, 60-62) el Sr. Antoni Pont, President del Grup Borges, protagonitzarà un nou acte del Cicle d’Análisi dels Sectors Industrials a Catalunya, per parlar de les perspectives de la indústria alimentària. Programa: Benvinguda i cloenda: Xavier Sanchez, director d’ESADE Alumni Introducció i presentació: Joan Majó, President del Cercle per al Coneixement Conferència: Antoni Pont, President de GRUP BORGES Col.loqui: Modera Jordi Goula, redactor d’Economia de La Vanguardia Import: Socis: Gratuït No socis: 60 € Es prega confirmació d’assistència a indicant nom, cognoms i DNI.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.