• | | |

    La importància de la Gestió del Disseny.

    La importància de la Gestió del Disseny.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    29-01-2007

    Actualment pocs són els que es qüestionen la importància del disseny per possibilitar de forma harmònica la seducció que atorga el disseny, i la integració en els productes dels avenços científics i tecnològics que els doten de valor i diferenciació. Gestionar el disseny no és quelcom nou, però de ben segur que els nous paradigmes…

    La importància de la Gestió del Disseny. Actualment pocs són els que es qüestionen la importància del disseny per possibilitar de forma harmònica la seducció que atorga el disseny, i la integració en els productes dels avenços científics i tecnològics que els doten de valor i diferenciació, un fet requerit per assolir l’èxit empresarial que no és altre que l’acceptació del producte o servei en un mercat altament competitiu i globalitzat. El disseny, i la gestió del disseny, ha esdevingut per l’empresa un element estratègic per assolir d’una forma eficient i eficaç la competitivitat de l’organització, ja que aquesta consisteix tant en extreure les màximes possibilitats als processos productius -mercès a les tecnologies i els sabers de l’organització-, com en dotar als productes de diferenciació respecte la competència, el que permet afrontar la competitivitat no basant-se en els costos de producció sinó en les característiques i valors dels productes. La gestió del disseny atorga capacitat de competència per la innovació que comporta, la introducció en el producte de valors simbòlics, estètics, funcionals i diferenciadors que sedueixen al comprador tot possibilitant uns preus que aporten els excedents requerits en tota activitat empresarial pel retorn de la inversió, i per la reinversió en la recerca i l’aplicació del coneixement associat que possibilita continuar essent competitiu, més enllà de les politiques de tercers o les conjuntes econòmiques, portant la triada empresa, producte, mercat a un funcionament òptim, complementari i sinèrgic. Conseqüentment la gestió del disseny, que és gestionar l’empresa, abraça un ampli ventall d’aspectes que van des dels aspectes més coneguts relatius als valors estètics, funcionals, i d’imatges; als associats a la racionalització dels processos productius, de distribució, us i reciclatge, i també, de forma més incipient, als relatius als d’impacte mediambiental i de sostenibilitat que el canvi climàtic posa enfront de la humanitat. Poden afirmar, que la manera en que l’empresa enfoca aquests problemes defineix tant la seva capacitat competitiva com la seva estratègia de permanència i compromís amb un futur incert i canviant, ja que no sols defineix les seves estratègies quant a producció, producte o mercat, sinó també en aquells altres associats al compromís col•lectiu de què el progrés d’avui no pot condicionar o frenar el desenvolupament del demà. Gestionar el disseny no és quelcom nou, però de ben segur que els nous paradigmes requereixen de noves habilitats i nous perfils professionals, i demanden, sense cap lloc de dubte, la participació activa, assumint compromís, dels dissenyadors en la gestió del disseny. Aquest és un fet que requereix no esser obviat, conseqüentment cal dotar als dissenyadors de les habilitats requerides a les exigències del procés creatiu, trencant la barrera del impossible, amb les exigències derivades de la gestió del disseny de forma integral i plena. Cal dons formar professionals del disseny compromesos amb la societat, amb l’exigència de competitivitat de les empreses i de generació d’excedents, decidits a incrementar la qualitat de vida i el desenvolupament integral dels humans d’avui sense condicionar el de les properes generacions. Persones que amb actitud oberta, responsable, analítica i critica tinguin capacitat de lideratge d’equips plurals i heterogenis, d’aglutinar i vertebrar les habilitats requerides per afrontar la recerca, la innovació, i la interrelació multidiciplinar, contribuint de forma decidida en la sostenibilitat del planeta i del ecosistema que fa possible el desenvolupament humà. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement , i Director General de la Fundació per l’Escola Superior de Disseny ESDi. Barcelona 27 de gener de 2007

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Ressenya de la Jornada-Debat 06´: La recerca i la col·laboració universitat-empresa

    Ressenya de la Jornada-Debat 06´: La recerca i la col·laboració universitat-empresa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    25-01-2007

    El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància de la recerca i la col•laboració universitat-empresa, ha posat en marxa una nova iniciativa que amb periodicitat anual tindrà per missió l’anàlisi i debat sobre l’estat de la recerca a Catalunya en el context de l’Estat Espanyol i Europa, i els avenços de la transferència de…

    Aquesta iniciativa, sorgida per iniciativa conjunta dels diversos àmbits de treball del Cercle, és fruit d’un marc de col•laboració amb la UAB, UPC, UB i UPF i comptà amb el suport de La Vanguardia que tingué cura de la difusió dels resultats i temes tractats en la mateixa. Un dels objectius principals que perseguia la jornada era evidenciar a tota la societat en general, i en especial als stakeholders, la importància que té per al futur del país, en el context de la societat i l’economia del coneixement, el reconeixement a l’activitat científica i tècnica, el foment de polítiques de recerca, la valoració dels doctors i la connexió universitat i empresa. La jornada va estar organitzada en dues taules rodones, que tractaren la recerca en el darrer any i la transferència de resultats de la recerca, respectivament. El programa fou el següent: I. Presentació 16 h a 16h 15’ Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement II. La recerca en l’últim any: fets significatius i marc de desenvolupament 16 h 15’ a 18 h’ taula rodona de 5 experts amb ponències inicials de 10’. Els ponents fóren: Jaume Bertranpetit de la UPF Josep Maria Guilemany de la UB Eugenio Oñate de la UPC Josep Samitier de la UB Moderador: Enric I. Canela del Cercle per al Coneixement III. La transferència de resultats de la recerca: connexió universitat empresa (de la recerca al PIB) 18 h 30’ h a 20 h 15’ taula rodona de 5 experts amb 2 ponències inicials de 10’. Els ponents fóren: Juan José Villanueva de la UAB Ramon Maspons del Departament de Salut Antonio Parente del Grup Lipotec Xavier Serra Barcelona de Music and Audio Technologies (BMAT) Francesc Solé Parellada d’Innova Moderador: Salvador Estapé del Cercle per al Coneixement III. 20 h 30’ Conclusions, propostes. Dr. Canela i Estapé. Tancament: Excm. i Magfc. Sr. Rubiralta rector de la U.B. IV. 21 h 15’ Sopar entre ponents, rectors i representants dels consells socials i de la junta del Cercle. Durant la Jornada es parlà de la situació d’Espanya, que malgrat ser la desena potència industrial del món, ocupa el lloc 31 en els rànkings sobre educació superior, el 33 en adequació tecnològica, el 35 en innovació o el 36 en eficiència de mercat. És evident que ni Espanya ni Catalunya aconsegueixen que els avanços científics es tradueixin en PIB, situació que agreuja el gap cada cop major entre política macroeconòmica i competitivitat global. Preocupacions que no són alienes al context polític català del darrer any, marcat pel canvi de quatre consellers, la desaparició del Departament d’Universitats i Recerca, la manca d’un model de recerca i la falta de predisposició dels estudiants envers la innovació. La Jornada tragué a llum situacions com la següent: arriben diners per la recerca sense contrapartida en over-heads (despeses indirectes), la qual cosa provoca la descapitalització de la universitat. En la mateixa línia, és necessari innovar en l’administració i paulatinament modificar la cultura imperant de la igualtat en la universitat, que no incentiva el sorgiment de líders ni afavoreix la pèrdua de la por al risc. Una altra dada que hauria de donar-nos que pensar és el nombre de patents que registra Espanya anualment, xifra molt allunyada de la mitjana dels països més desenvolupats d’Europa. Un dèficit que no només reflexa les carències de la recerca, sinó que també fa patent, ara més que mai, la necessitat d’un pacte sobre política científica que no vingui condicionat pels cicles polítics electorals ni per la problemàtica a curt termini del mercat de treball. El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, s’ha compromés a reunir-se amb els organitzadors de l’acte i intentar accelerar la proposta d’un pacte per a l’educació superior i recerca. El Cercle, fruit dels treballs dels darrers anys va proposar una sèrie de mesures per impulsar la transformació del model productiu actual basat en l’ús intensiu de mà d’obra cap a un model basat en l’aplicació del coneixement. Entre elles, podem destacar la necessitat de facilitar la movilitat del professorat, afavorir la creació de grups de recerca fixos i dotats dels recursos suficients, potenciar les spin-off, fer de la R+D+i la clau per a la competitivitat i incentivar la creació de grups interuniversitaris en temes emergents. El Cercle i els ponents de les universitats participants, així com els seus rectors, coincidiren en que s’ha d’endegar un camí conjunt que permeti traspassar el potencial i coneixements de la universitat a la societat, superant la rigidesa funcionarial present a l’administració i les universitats, que massa sovint obstaculitza el procés de petició d’ajuts i beques. Agafant com a exemple la creació d’algunes spin-offs, que malgrat el seu petit tamany han funcionat prou bé, és requisit indispensable perseverar en aquesta línea i entendre que la innovació ha d’anar clarament encaminada al mercat. Al cap i a la fi, és inadmissible que els nostres joves, sobretot en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, es vegin obligats a anar-se’n a l’estranger per trobar els sous i el reconeixement que aquí no reben. Informació Relacionada: : Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB, per accedir un clic aqui. un clic aqui Elena López Responsable secretaria tècnica Cercle per al Coneixement

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB

    Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    19-01-2007

    Posicionament del Cercle en la Jornada-Debat: “La recerca i la col·laboració universitat-empresa”. El text ens remarca i evidencia la importància que té per al futur del país, en el context de la societat i l’economia del coneixement, el reconeixement a l’activitat científica i tècnica, el foment de polítiques de recerca, la valoració dels doctors i…

    Resenya del posicionament el Cercle el inici de la Jornada Debat’06 del dia 16 de gener de 2007, en l’inici de l’acte efectuat mitjançant el president del Cercle Antoni Garrell i Guiu Espanya, al igual que Catalunya, està vivint un llarg període de creixement econòmic molt important, acompanyat de significatius beneficis en alguns sectors empresarials, malgrat, segons les dades del l’Ýndex de Competitivitat Global del 2006, ocupar el lloc 28 quant a competitivitat, el 35 quant a innovació, el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica. És a dir, un índex de competitivitat baix i valors preocupants en els aspectes més significatius quant a l’economia del coneixement, sense oblidar que a malgrat el creixement sostingut des de fa 10 anys, l’índex de competitivitat baixa de manera també contínua, i que el creixement s’explica pel pes del turisme i la construcció, i uns tipus d’interès negatius. Aquest és un fet que des del Cercle hem vingut emfatitzant ja que estem convençuts que cal assumir amb plenitud que en el món globalitzat d’inicis del segle XXI, els països amb alts nivells de riquesa requereixen transformar el seu model productiu basat en l’ús intensiu en mà d’obra cap a un altre on l’eix vertebrador de la generació de valor és l’aplicació del coneixement al llarg del procés productiu. I per fer-ho cal que les universitats i les empreses treballin simbiòticament. Sabem que aquest és un fet compartit, però també som conscients que el canvi no és fàcil ja que avui en dia va en contra de la dinàmica del mercat que assoleix altes rentabilitats en sectors que es caracteritzen per baixos nivells d’innovació i d’ocupació de professionals poc qualificats. Però també sabem que per garantir el futur del país no hi ha altre camí que afrontar el repte tot potenciant la cultura científica i recolzant la universitat i als cientifics en la seva tasca, per tal de simultàneament facilitar el diàleg entre l’Administració, les Universitats i les empreses. Som conscients de la poca atenció que els mitjans de comunicació atorguen al món científic, i els ‘tòpics’ que s’hi vinculen. Arrelant-se en aquestes conviccions i plantejaments, el Cercle ha efectuat diverses propostes: 1. Alliberar les Universitats i els Centres de recerca de les ‘turbulències’ dels cicles electorals i problemàtiques a curt termini del mercat. Establir un pacte per la innovació i la recerca blindat a nivell parlamentari. 2. Establir polítiques a llarg termini que donin marcs de referència clars i estabilitat al sistema, conscients de que l’excel•lència sols s’assoleix amb constància i claretat en les fites. 3. Facilitar la mobilitat del professorat. 4. Afavorir la creació de grups de recerca, dotant-los dels recursos suficients d’acord als costos reals que la seva activitat requereix, tot disminuint a la vegada les diferències quant a les retribucions percebudes en l’empresa. 5. Potenciar la creació d’Spin-offs. 6. Fer del R+D+i la clau per assolir la competitivitat 7. Afavorir, primar i incentivar la creació de grups interuniversitaris en els temes claus i emergents. Aquestes són algunes de les propostes que el Cercle plantejà el passat dimarts a la Jornada a la UB, en l’acte inicial i que obriren el debat de les taules rodones posteriors i que que fóren debatudes i analitzades pels assistents. La Vanguardia va cubrir l’esdeveniment i ahir va publicar una notícia de dues planes que podeu trobar en pdf a “informació relacionada”, així com un article a l’editorial titulat “El reto pendiente” que també en fa menció. Transcripció de la intervenció efectuada per la Secretaria técnica del Cercle per al Coneixement ______________________________________________________ La Jornada Jornada-Debat’06: “La recerca i la col·laboració universitat-empresa”, es una iniciativa del Cercle per al Coneixement, i que te el suport dels rectors de la U.P.C. Dr. Giró, de la U.B. Dr. Rubiralta, de la U.A.B. Dr. Ferrer, i de la U.P.F. Dr. Moreso.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Jornada-Debat’06: La Recerca i la Col•laboració Universitat-Empresa

    Jornada-Debat’06: La Recerca i la Col•laboració Universitat-Empresa

    Cercle per al Coneixement

    16-01-2007

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 16-01-2007 El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància de la recerca i la col•laboració universitat-empresa posa en marxa una nova iniciativa que amb periodicitat anual tindrà per missió l’anàlisi i debat sobre l’estat de la recerca a Catalunya en el context de l’Estat Espanyol i Europa, i els…

    El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància de la recerca i la col•laboració universitat-empresa posa en marxa una nova iniciativa que amb periodicitat anual tindrà per missió l’anàlisi i debat sobre l’estat de la recerca a Catalunya en el context de l’Estat Espanyol i Europa, i els avenços de la transferència de resultats de la recerca cap a les empreses. Aquest iniciativa, sorgida per iniciativa conjunta dels diversos àmbits de treball del Cercle, és fruit d’un marc de col•laboració amb la UAB, UPC, UB i UPF i compta amb el suport de La Vanguardia que tindrà cura de la difusió dels resultats i temes tractats en la mateixa. Un dels objectius principals que persegueix la jornada és evidenciar a tota la societat en general, i en especial als stakeholders, la importància que té per al futur del país, en el context de la societat i l’economia del coneixement, el reconeixement a l’activitat científica i tècnica, el foment de polítiques de recerca, la valoració dels doctors i la connexió universitat i empresa. El programa de la jornada, coordinada pels Drs. Enric Canela i Remo Suppi és el següent: PROGRAMA I. Presentació 16 h a 16h 15’ Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement II. La recerca en l’últim any: fets significatius i marc de desenvolupament 16 h 15’ a 18 h’ taula rodona de 5 experts amb ponències inicials de 10’. Després discuteixen entre ells els temes exposats. Les ponències posaran de manifest alguns fets importants de la recerca en l’últim període i cada ponent explicarà alguna de les principals traves que ha hagut de vèncer. Els ponents seran: Jaume Bertranpetit de la UPF Josep Maria Guilemany de la UB Eugenio Oñate de la UPC Josep Samitier de la UB Juan José Villanueva de la UAB Modera: Enric I. Canela del Cercle per al Coneixement III. La transferència de resultats de la recerca: connexió universitat empresa (de la recerca al PIB) 18 h 30’ h a 20 h 15’ taula rodona de 5 experts amb 2 ponències inicials de 10’. Després discuteixen entre ells els temes exposats. Les ponències tractaran sobre algunes experiències de transferència del coneixement i sobre l’eficàcia de alguna de les eines que hi ha per aconseguir-la. Els ponents seran: Lluís Coll empresari, soci del Cercle al Coneixement i Patró de la Fundació Ramon Maspons del Departament de Salut Antonio Parente del Grup Lipotec Xavier Serra Barcelona de Music and Audio Technologies (BMAT) Francesc Solé Parellada d’Innova Modera: Salvador Estapé del Cercle per al Coneixement III. 20 h 30’ Conclusions, propostes. Dr. Canela i Estapé. Tancament: Excm. i Magfc. Sr. Rubiralta rector de la U.B. IV. 21 h 15’ Sopar entre ponents, rectors i representants dels consells socials i de la junta del Cercle. Data i lloc: Es realitzarà el 16 de gener a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, a partir de les 16h

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Sobre el “You” de TIME

    Sobre el “You” de TIME

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    15-01-2007

    Reflexió de l’Antoni Brey sobre el “YOU” de Time, decisió que califica d’oportuna i perspicaç, i que considera reflex de la nova dimensió que adquireix la societat d’avui en dia, on el protagonisme cada cop més es trasllada als individus i ciutadans anònims.

    A la portada de la revista TIME del dia 25 de desembre de 2006 hi apareix un gran “You” escrit en la pantalla d’un ordinador. Simbolitza l’atorgament del títol de “persona de l’any” a tots nosaltres, a la multitud de ciutadans anònims que cada vegada amb més freqüència utilitzem Internet per a informar-nos, relacionar-nos i manifestar els nostres punts de vista. La justificació per part de l’editor la podeu llegir a http://www.time.com/ time/magazine/ article/0,9171,1569514,00.html. La decisió de Time és oportuna i, sobretot, demostra perspicàcia: posa de manifest la capacitat per percebre i entendre la dimensió real del procés de canvi que viu el món d’avui, un procés implacable tot i que sovint quedi amagat als nostres ulls enlluernats per la quotidianitat. El traspàs creixent del protagonisme cap als individus i les eines tecnològiques que fan possible noves formes de col·laboració entre els humans, estan modificant els fonaments de la nostra manera de viure i, més important encara, de pensar. El resultat és una situació desconeguda, plena d’incerteses i d’esperances, de llums i d’ombres, però en qualsevol cas, irreversible. El “You” de Time ha estat molt comentat i només vull afegir una observació puntual, en aquest cas sobre el sentit d’allò que se n’ha dit des de casa nostra. En efecte, la majoria de comentaris, des de la columna del Quim Monzó a la Vanguardia fins als pronunciaments dels tertulians radiofònics més reputats, han anat en la direcció del menysteniment: la revista ha volgut evitar haver de designar com a personatge de l’any al president iraní o a qualsevol altre individu incòmode pels nord-americans, o se’ls han acabat les bones idees, o són un snobs tecnòfils, etc. S’ha fet evident també una interessant correlació entre l’edat dels comentaristes i la magnitud de la seva incomprensió cap al que està succeint. En resum: ni oportunitat ni perspicàcia. La naturalesa del debat d’una societat és una bona mesura de la distància que la separa del centre de gravetat del món en que habita, i en el nostre cas, és considerable. Antoni Brey www.antonibrey.com

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Reunió de Rectors de les Universitats Catalanes i el Cercle

    Reunió de Rectors de les Universitats Catalanes i el Cercle

    Cercle per al Coneixement

    10-01-2007

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 10-01-2007 10 de gener de 2007: Sopar de Treball amb els Rectors de les Universitats Públiques de l’àrea Metropolitana de Barcelona amb Membres de la Junta del Cercle, per analitzar la jornada debat’06 que és celebrarà el 16 de gener, a la vegada que s’analitzaran noves iniciatives per fomentar la…

    10 de gener de 2007: Sopar de Treball amb els Rectors de les Universitats Públiques de l’àrea Metropolitana de Barcelona amb Membres de la Junta del Cercle, per analitzar la jornada debat’06 que és celebrarà el 16 de gener, a la vegada que s’analitzaran noves iniciatives per fomentar la col•laboració entre la universitat i la societat civil per tal d’incrementar la interacció entre universitat i empresa, i el reconeixement social del món científic, aspecte clau en la societat del coneixement. Assistents al sopar (convocats – assistents): Rectors: Marius Rubiralta, U.B. Antoni. Giro, U.P.C. LLuis Ferrer U.A.B. Josep Joan Moreso U.P.F Cercle: Antoni Garrell. President. Salvador Estapé secretari general Enric Canela, Coordinador àmbit de formació Remo Suppi, coordinador àmbit ciència, tecnologia i disseny Alberto Sanfeliu, Responsable interàmbits

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    L´enginyeria Argelich presenta les seves creacions a Silicon Valley

    L´enginyeria Argelich presenta les seves creacions a Silicon Valley

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    09-01-2007

    Agustí Argelich, soci del Cercle per al Coneixement, el passat mes de desembre del 2006 assistí al 30è Congrés de la Societat Americana de Consultors de Telecomunicacions per presentar la xarxa de telecomunicacions instal·lada a Mercabarna.

    Us adjuntem la ponència d’Agustí Argelich presentada al Congrés sobre la xarxa de telecomunicacions instal·lada a Mercabarna. Podeu consultar a informació relacionada el document íntegre en pdf. RED DE TELECOMUNICACIONES DE MERCABARNA En el polígono se ubican 800 empresas del sector agroalimentario. Mercabarna provee directamente a más de 10 millones de personas, pero sobre todo se ha convertido en uno de los centros más mportantes de distribución de productos frescos a nivel internacional. El mercado se ha hecho global y hay quien considera a Mercabarna una variante de Wall Street. Se compra y se vende en todo el mundo. La Unidad Alimentaria de Barcelona, que ocupa una superficie de 90 hectáreas en la Zona Franca, concentra los mercados mayoristas de Frutas y Hortalizas, Pescado, Flor y el Matadero. Sin duda al éxito de Mercabarna, también está contribuyendo su constante inversión en telecomunicaciones, que lo han convertido en un polígono puntero en tecnología. El mercado es networking, una red de relaciones y contactos personales y empresariales, que obtiene una gran fluidez y eficiencia gracias al avanzado networking electrónico. La red se soporta en una infraestructura de fibra óptica que interconecta todos los edificios del recinto complementada con tendidos de cableado estructurado de Categoría VII. La red transmite voz, datos e imagen a alta velocidad con preferente utilización de protocolos IP. Además de la red física, el recinto disfruta de una red Ethernet inalámbrica a 54 Mbits Wi-Fi. Las dos redes, la Wired y la Wireless, están dotadas de sofisticados y fiables sistemas de seguridad, tanto desde un punto de vista físico (redundancia de elementos físicos), como lógico (encriptación, autentificación de usuarios, “tunelización”, VLAN, VPN, etc.)

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Cal crear un pol de recerca i innovació de referència mundial

    Cal crear un pol de recerca i innovació de referència mundial

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    31-12-2006

    Reflexió i balanç de finals d’any escrit per Antoni Garrell, on fa èmfasi en la necessitat de no tancar els ulls davant la urgència d’afrontar els reptes econòmis i socials que demanda la societat catalana malgrat les dades macroeconòmiques tornen a certificar la bonança econòmica en la que vivim.

    El 2006 està a punt de finalitzar i novament les dades macroeconòmiques certifiquen la bonança econòmica que estem vivim. Creixem i generem ocupació per damunt de la mitjana Europea, però l’excel•lència de les dades macroeconòmiques no pot amagar altres fets com són la manca d’inversió privada en R+D+i, i que una gran part de la societat visqui al marge dels investigadors, infravalorant la seva cabdal aportació. Sols cal considerar la retribució mitjana i l’atenció prestada pels mitjans de comunicació. De ben segur que la manca de complicitat entre el món científic i l’empresa, els baixos índex en quant a patents, el desconeixement per part de sectors empresarials de la importància de generar coneixement, són frens a la transformació del model productiu i a la capacitat d’afrontar amb èxit el repte de la competitivitat i la generació de valor més enllà de conjuntures favorables. El creixement del que gaudim pot fer pensar que els grans canvis que el tercer mil•leni ha portat a la societat i a l’economia mundial són un miratge, i que no estem afectats per la desindustrialització, la liberalització i la globalització dels mercats, la importància de la capacitat innovadora i la requerida conversió dels resultats de la recerca en PIB. Talment es pot arribar a qüestionar si és necessari disposar d’un sistema de recerca eficient i de qualitat o si cal transformar el model econòmic. L’ombra ‘del que inventin el altres’ és un risc a considerar, i no s’hauria d’oblidar les dades del l’Ýndex de Competitivitat Global del 2006, en les que Espanya ocupa el lloc 28 quant a competitivitat, el 35 quant a innovació, el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica. És a dir, uns valors molt baixos quant als trets característics de l’economia del coneixement i els objectius establerts per la Unió Europea a Lisboa de cara al 2010. En aquest escenari, i a la vista dels excedents econòmics produïts, caldria recordar que els països més pròspers són aquells que dediquen més diners a la recerca, a la innovació, a la permeabilitat del món científic amb el món empresarial i a la formació, i ho són, perquè han dedicat i dediquen més recursos en aquest aspectes, i molt especialment a la potencialització de la comunitat científica com a sustent de la competitivitat basada en la innovació, única via per garantir el progrés a llarg termini i esdevenir pol de referència mundial. Països que faciliten el sorgiment d’àrees d’arrelament i creació del coneixement on s’impulsen la recerca científica i tecnològica d’excel•lència en àrees claus com les matemàtiques, l’espai, el software i la telemàtica, les ciències de la salut, la bioenginyeria, la nanotecnologia i l’energia, i que per fer-ho endeguen polítiques per atraure i retenir els professionals amb més capacitat de generar coneixement, ja sigui a persones amb experiència contrastada o a joves amb brillants expedients acadèmics, independentment del seu lloc de naixement, estudis o treball. Apostar per un procés de generació de valor, menys subjecte a conjuntures i menys sensible a la multicompetència, no comporta només disposar de talent, sinó que exigeix conformar una regió on s’assoleixi la complicitat i l’equilibri entre la iniciativa pública i privada, entre el món científic i l’empresa, i on es facilitin les iniciatives emergents. Una regió on s’orienti la recerca, o al menys una part important de la mateixa, cap als requeriments del mercat, a la vegada que es requereix una àmplia disponibilitat d’infraestructures. Uns aspectes pels quals cal determinació, constància i a la vegada coratge per conduir a que els centres de recerca e innovació existents en el territori, o almenys una gran part d’ells, projectin conjuntament la seva activitat, comparteixin processos d’avaluació continuats per garantir l’excel•lència, disposin i comparteixin entre ells les infraestructures òptimes, es gestionin les seves actuacions amb criteris econòmics i orientats a assolir resultats, es potencii que els nous coneixements s’incorporin als productes i processos productius, es faciliti l’estreta relació entre la tasca de recerca i les activitats docents, es fomenti la configuració d’equips heterogenis, plurals i internacionals per afrontar nous reptes, tot garantint el desenvolupament de l’activitat en un entorn que permet el treball i les relacions formals i informals. Si bé les tendències apunten a que l’any que comencem continuarà presentant unes bones dades quant a desenvolupament econòmic, han aflorat signes d’esgotament respecte als pilars en que es sustenta el nostre creixement, conjuntament amb senyals de que es disposa de massa crítica i determinació per afrontar els reptes derivats dels nous paradigmes mundials. Caldria doncs aprofitar l’avinentesa i fer del 2007 l’inici de la creació a Catalunya d’un pol de recerca i innovació de referència mundials seguint el full de ruta establert en els parcs del coneixement, i fer-ho sabent que altres àrees de l’Estat i d’Europa ja han iniciat el viatge i que el talent no té altre destí que aquell on és acollit i esperonat. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement 29 desembre 2007

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Ressenya del sopar amb Antoni González

    Ressenya del sopar amb Antoni González

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    29-12-2006

    El passat 21 de novembre organitzàrem el darrer dels nostres sopars mensuals de l’any 2006, que tancava el cicle sobre “Centres de decisió i volum per competir en un món global”. En aquesta ocasió ens acompanyà Antoni González, President i Fundador del Grup Intercom.

    Presentat per Carles Grau, Antoni González començà la seva intervenció amb un breu resum de l’història i evolució de la seva empresa. L’origen de la iniciativa es remonta al 1995, només 11 anys enrere, arrel d’un anunci publicat al periòdic que proposava el següent: “si tens una idea i et falta suport, som un grup de persones que et pot ajudar”. L’objectiu era convertir-se en una incubadora que permetés ajudar a nous emprenedors a tirar endavant les seves idees a l’internet. Amb una inversió inicial de 10 millons de pessetes ajuntades entre 23 persones, en només cinc anys aconsegueixen posar en marxa sis negocis, dels quals tres ja són venuts al 2000 generant plusvàlues. Avui en dia, el Grup Intercom compta amb 350 treballadors, la majoria d’ells joves i curiosament amb poca experiència en el sector pel qual aposten. Tres dels negocis que s’han impulsat des del Grup, exitosos i rentables, han aconseguit ser el més grans de tota la Unió Europea. Estem parlant d’Infojobs, el “site” d’ocupació que més audiència té, E-magister, el directori formacional amb més visitants i Softonic, la pàgina amb més programes descargats diàriament. El Grup Intercom també ha aconseguit fer el salt a l’estranger amb alguns dels seus negocis, en els seus inicis fins i tot sense tenir-hi oficines físiques, com va ser el cas d’Infojobs a Itàlia. Sens dubte la internacionalització sembla ser un procés més fàcil quan es parla de portals d’Internet que no pas en altres sectors, tot i que els competidors segueixen sent molts i molt diversos. Quan sorgí Monster, una altra pàgina web dedicada a la recerca de treball, Infojobs decidí confiar en les seves economies de xarxa, esperant ser unes de les propostes el valor de les quals incrementa a mesura que augmenta el nombre d’usuaris que les utilitzen. Sembla ser que fou l’estratègia adequada. Respecte al tema crític que implica el pas de la gratuïtat al pagament, en el cas dels negocis impulsats pel Grup Intercom s’intentà dur a terme de forma molt paulatina. Primer es començà deixant el tema del pagament a la voluntat dels usuaris, per passar després a un model més encaminat a oferir incentius extres a canvi de contribució econòmica. Antoni González ens comentà que l’organització de l’empresa s’adscriu a la nova línea de funcionament que segueixen molts negocis que treballen, sobretot, en el camp de l’internet i la virtualitat. Situats en oficines diàfanes amb tots els diferents negocis junts i barrejats, la seva forma de funcionar a primera vista pot semblar desestructurada i desorganitzada, quan precisament aquesta falta de jerarquia i formalitat es converteix en el punt clau que explica l’èxit de les iniciatives recolzades pel Grup Intercom. Gràcies a la transparència i proximitat física dels diferents negocis, el coneixement es transmet i comparteix de forma molt més ràpida i visible, ajudat per reunions mensuals en les que els coordinadors dels diferents projectes expliquen de forma oberta a tota la resta els seus objectius i avanços. Es busca potenciar l’eficiència, la creativitat i la imaginació, fugint d’horaris estrictes i afavorint el teletreball. El fundador del Grup ens féu partícips dels factors que considera claus per tal de que un projecte / negoci a l’internet sigui atractiu i exitós. Aquests podrien resumir-se en els següents punts: 1) Aconseguir a través d’internet feedback dels clients que utilitzen el portal. 2) Arribar i motivar al target concret al qual un desitja arribar. 3) Generar agraïment en les persones que utilitzin el servei que s’ofereix. 4) Generar economies de xarxa, entenent que el valor del negoci serà proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té. 5) Aconseguir el suficient nivell de massa crítica per tal que el principal competir off-line quedi seriament perjudicat. 6) Minimitzar al màxim els costos, partint de que a través d’internet es redueixen considerablement les despeses de comunicació amb els clients o usuaris. 7) Aportar alguna cosa novedosa que fins el moment no ha estat possible amb la tecnologia anterior. 8) Adquirir tot el know-how que sigui possible mentre es tira endavant el projecte. 9) Personalitzar i individualitzar al màxim el que s’ofereix. El posterior debat amb els socis del Cercle féu sorgir preguntes com les que segueixen: Com vau superar els anys al voltant del 2000 en el que proliferaren els negocis a Internet? Certament fóren anys en els que es notà un augment de la competència. Ens adonàrem que el fet d’estar a internet no implicava necessàriament un negoci, per la qual cosa havíem de trobar idees diferents encara no vistes al mercat. Solostocks n’és un exemple, ja que fins el dia d’avui encara no ens ha sorgit cap competidor. La clau és trobar un terreny en el qual no s’hi consolidat ningú. Quines són les principals causes del fracàs d’alguns negocis a internet? A part de la idea que s’intenta vendre, no es pot oblidar les persones que han de tirar un negoci endavant. Primer van els valors humans i després els professionals. En el nostre cas, podríem distingir sis necessitats emocionals que intentem cubrir en el personal de les nostres empreses: a) Sentir-nos segurs b) Sentir-nos singulars i importants c) Trobar agraïment pel nostre treball d) Connexió amb la resta de les persones e) Créixer professional i personalment f) Sentir-nos útils i insubstituibles La publicitat us reporta un ingrés important? No s’ha de menysprear el tema de la publicitat. Avui en dia, la publicitat segueix utilitzant majoritàriament els canals convencionals, com són la televisió, ràdio o premsa, i malgrat només el 2% es fa a través de l’internet, creiem que en pocs anys es pot augmentar al 10%. Per tant, en aquest sentit som optimistes i si bé ara la publicitat no és un ingrés important, sí ho pot arribar a ser amb el pas dels anys.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Entrevista a José Vicente

    Entrevista a José Vicente

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    28-12-2006

    Entrevista a José Vicente, director general i fundador de Infor Business Solutions. En aquesta entrevista, José Vicente ens parla sobre la indústria de software a Catalunya i els problemes i reptes de l’empresa catalana a l’hora d’internacionalitzar-se arrel de la seva pròpia experiència.

    1) Vostè ha internacionalitzat una empresa de software industrial d’àmbit nacional, construint a la vegada software factories a diferents països. Quins són els països cap als quals s’ha dirigit? infor business solutions és una empresa de software d’àmbit nacional especialitzada en desenvolupar solucions per a la empresa industrial amb especial focus a la PYME industrial, que té una marcada vocació internacional i una legítima aspiració de competir en las primeres lligues de software internacional. Des de mitjans del 2004 infor business solutions està desenvolupant una intensa activitat de internacionalització. En l’any 2003 vam definir una estratègia de desenvolupament internacional centrada en els mercats del sur d’Europa, Turquia, Orient Mitjà, Egipte, Nord d’Àfrica, Llatinoamèrica i Xina. És a dir, els principals mercats on existeix una major presència de la PYME industrial. Actualment estem centrats en seguir consolidant la nostra posició privilegiada en el mercat espanyol (el nostre mercat base) i en el desenvolupament de Llatinoamèrica on estem ja presents en els principals països de la regió. Així, avuí dia les nostres solucions arriben a clients de 15 mercats diferents. A mida que anem consolidant els mercados en els quals estem presents, anirem ampliant la nostra presència internacional. Actualmentent disposem de tres Centres d’I+D+i localitzats a Barcelona (Espanya), Monterrey (Mèxic) i Còrdoba (Argentina) , a més també hem obert filials a Argentina, Mèxic, Xile i una important red de Partners en els principals països de Llatinoamèrica. 2) Ens podria comentar les principals causes per les quals va decidir obrir software factories fora de Catalunya? L’excelent relació cost/talent trobada a Argentina i Mèxic ens ha portat a redissenyar el nostre procés de desenvolupament de software deslocalitzant certs desenvolupaments. Resaltar que tot i que hem obert dos centres d’I+D+i a Llatinoamèrica, la importància estratègica del Centre d’I+D+i de Barcelona continua inalterada i també ha guanyat en major valor, ja que és a Barcelona on definim y dissenyem totes les arquitectures de les solucions, on realitzem el procés d’acoblament i de tèsting final. En els Centres d’I+D+I d’Argentina i Mèxico desenvolupem noves solucions o components específics. És a dir, des de Barcelona dirigim tota l’activitat de desenvolupament de software i a Còrdoba (Argentina) i Monterrey(Mèxic) realitzem la producció de components. Indudablement aquest procés parcial de deslocalització està generant més llocs de treball fora que dins d’Espanya, reservant els llocs de treball de més valor al centre d’I+D+i de Barcelona. Si ajuntem el fàcil i ràpid accés al talent , a l’intens compromís professional i als costos de mà d’obra molt competitius que trobem a Argentina i Mèxic, podem oferir sens dubte solucions de primera classe a costos molt assequibles per a les pymes industrials dels mercats on operem actualment. 3) Quina és la relació costos – productivitat – nivells de control tenint les software factories a l’estranger? La relació de costos en desenvolupament de software entre Barcelona i Còrdoba (Argentina) està en la relació de 3 a 1. En el cas de Monterrey (Mèxic) és de 2 a 1. Tot i què els costos dels especialistes en desenvolupament de software en aquests països estan inflacionant-se degut a la creixent activitat en desenvolupament de software en aquests països encara existeix molt de recorregut fins a igualar els nostres costos. D’altra banda no solsament és un tema de costos sino també de la existència en aquests països d’una òptima legislació que promou i motiva les inversions en iniciatives de factories de software i d’una bona i nombrosa presència d’universitats que asseguren la disponibilitat d’enginyers de software en número i en calitat òptima. Sens dubte Catalunya i Espanya deurien de prendre exemple d’aquests dos països en el tema de com desenvolupar iniciatives d’empreses de software, ja que el software constitueix l’activitat principal de l’economia del coneixament, on tant Catalunya com Espanya tenen que millorar molt i ràpidament si no volen perdre una vegada més la oportunitat de formar part del grup de països que estan liderant l’economia del coneixament. 4) Segons la seva experiència, quins són els problemes amb els quals topa l’empresa catalana a l’hora d’internacionalitzar-se? Des del meu punt de vista hem de desenvolupar més autoconfiança en el nostre talent i en els productes desenvolupats al nostre país. Excepte honroses excepcions l’emprenedor català i espanyol és massa local, li manca vocació internacional i autoconfiança. En paral.lel hem de desenvolupar una legislació que afavoreixi la innovació, no m’estic refirint a subvencions que en alguns sentits fins i tot podrien ser perjudicials pel desenvolupament de l’esperit emprenedor, em refereixo a lleis que promoguin la internacionalizació, la innovació i l’emprendiment. En aquest punt tant Catalunya com Espanya tenen que millorar molt i ràpid. Aquest és un país on és molt difícil ser emprenedor i trobes cada dia mil raons per desistir de la teva obstinació emprenedora. Al nostre país podem trobar molt de talent , tenim un clima ideal per a l’activitat del desenvolupament de software, bones universitats, etc., però ens manca desenvolupar més capacitat emprenedora. Tenim que motivar i dignificar socialment l’emprendiment si volem tenir empresas que durant la pròxima dècada juguin a primera divisió internacional i generin riquesa social i econòmica. Però pot ser que tot això sigui un somni que no farem realitat fins que hi hagi una nova generació de política amb més experiència i interés en l’economia del coneixament que és on Catalunya i Espanya podrien competir de forma òptima a nivell mundial. Talent no ens manca. Humilment crec que la iniciativa empresarial d’infor business solutions és un exemple que demostra que és possible. 5) Creu que realment existeix una indústria de software catalana? Absolutament no. A Catalunya existeixen excel.lents iniciatives d’empreses de software amb productes excepcionals. És a dir, tenim un dels ingredients necessaris però no els suficients. Una indústria és el conjunt de lleis, pràctiques, cultura, mercats, tecnologies, promoció, innovació, coneixament i talent que motiven el desenvolupament d’iniciatives empresarials encaminades a generar riquesa econòmica i social d’una forma sostenible en el temps. Crec que la meva definició és suficientment explícita per intuir el lluny que estem de tenir una veritable indústria del software no sols catalana sino també espanyola. Si a nivell de país no es prenen mesures reals ( i no paraules maques) amb certa celeritat auguro una fuga de talent i d’iniciatives empresarials cap altres països on sí existeixen veritables indústries del software. I aquesta tendència ja ha començat. 6) Quines considera les perspectives i esculls que ha de superar l’empresa catalana respecte el futur? En síntesi podriem afirmar que les perspectives de l’empresa catalana serien molt positives si corregíssim defectes que tenim molt arrelats darrerament en el nostre comportament cultural. Tenim que deixar de ser excessivament locals , de mirar-nos en excés el melic i tornar a recobrar l’esperit perdut dels nostres avantpassats els quals van ser dessignats “Catalans Universals”. Hem de saber integrar la diversitat a la nostra cultura ja que la diversitat afavoreix el desenvolupament de la innovació. Hem de tenir més vocació internacional, desenvolupar més alt nivell d’emprendiment i per últim i no menys important, desenvolupar la innovació al seu grau màxim.La innovació té que ser generada i lliderada des de la societat civil i no esperar molt de les iniciatives polítiques en aquest tema. Només llavors el futur de les nostres empreses serà prometedor. I hem de començar de forma immediata perquè .. ja arribem tard. Un altre cop!!

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.