Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | | |

    Sobre les beques

    Sobre les beques

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    09-02-2009

    Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ciència i Innovació l’informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instantània de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evolució. També permet comparar la Universitat espanyola amb la d’altres països. Sens dubte és positiu veure que l’educació superior…

    Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ciència i Innovació l’informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instantània de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evolució. També permet comparar la Universitat espanyola amb la d’altres països. Sens dubte és positiu veure que l’educació superior espanyola arriba a àmplies capes de la població, però això es veu entelat per l’escàs finançament públic per estudiant, inferior a la de la mitjana de l’OCDE i molt per sota de la que tenen els països europeus de referència. Encara que no es derivi del document, el pitjor de la Universitat espanyola són el llarg temps de permanència dels estudiants a la Universitat i el seu abandonament. Aquestes dades suggereixen que si els recursos dedicats a la Universitat – tot i que només sigui l’insuficient 0,90% del PIB – s’apliquessin a un sistema eficaç, la despesa per estudiant creixeria notablement, amb la qual cosa els recursos que es malgasten pel baix rendiment i l’abandonament dels estudiants permetrien que els estudiants es graduessin amb millor formació. Obviant els problemes interns de funcionament de la Universitat, que n’hi ha, hem de preguntar la raó d’aquest baix rendiment. Una de les explicacions, pel que fa als estudiants, es troba en el binomi cost de la matrícula – ajudes i beques, combinat amb les normes de permanència dels estudiants a la Universitat. Espanya està entre els països de l’OCDE que tenen les matrícules a un preu relativament baix i un sistema de beques i ajudes poc desenvolupat. Encara que, en teoria, el baix cost de la matrícula probablement no sigui una barrera per accedir a l’ensenyament, la poca quantitat de beques, moltes d’elles destinades només a pagar la matrícula, i el seu import escàs fan que l’estudiant que necessita diners per mantenir – o aportar a la seva família no pugui estudiar o dedicar-se plenament a això. Entre els candidats a entrar a la Universitat estan aquelles persones amb recursos suficients per suportar el cost de la matrícula sense necessitat de treballar, els que tenen dificultats per pagar la matrícula i precisen diners per a les seves despeses diàries, i els que han de rebre un salari, encara que sigui modest, per al sosteniment familiar. En el segon cas, la matrícula pot ser una dificultat i les beques actuals, per als que les aconsegueixen, poden ser una ajuda, però la situació més greu es troba en el tercer cas. El problema per a ells no és només la matrícula sinó el no disposar de recursos per subsistir. En aquestes circumstàncies estan els estudiants que compaginen algun tipus de treball amb l’estudi i que difícilment podran tenir bon rendiment acadèmic, graduar-se en el temps previst o, fins i tot, acabar la seva carrera. El sistema espanyol és socialment injust al no garantir ni la igualtat d’oportunitats ni l’equitat, característiques que permeten que qualsevol estudiant que ho requereixi tingui una beca suficient per sufragar la matrícula – sigui quin sigui el seu import -, i que permeti mantenir i contribuir, si és necessari, amb els ingressos familiars. És natural que un sistema d’aquestes característiques ha de tenir en compte el rendiment acadèmic. Així, els estudiants que no superin els crèdits matriculats han de veure reduïda o no renovada la beca i, alhora, les normes de permanència han d’evitar que els que no aprovin es vagin perpetuant a les universitats i que abandonin després de múltiples repeticions de les assignatures amb la consegüent pèrdua de temps i ús ineficaç dels recursos públics. El problema s’agreuja amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. El model adoptat demanda més recursos i una dedicació a l’estudi més gran, a temps complet, i això, llevat que es pretengui que els estudiants amb menys possibilitats econòmiques no estudiïn o triguin més del doble de temps en graduar-se, s’ha de resoldre mitjançant un sistema de beques just i suficient, però també amb rigor per part de les universitats per evitar que els recursos públics es malgastin amb persones que van a la Universitat a passar el dia. Una millora en el sistema de beques permetria alliberar recursos humans i materials que podrien dedicar a millorar l’aplicació del Pla Bolonya i la formació dels estudiants. Espanya, segons dades de l’OCDE referides al 2005, només dedicava el 0,08% del PIB a beques i ajudes a l’ensenyament universitari, la mitjana de l’OCDE era del 0,25%. És evident que el Govern ha de fer un esforç econòmic per crear en pocs anys un sistema de beques i ajudes com a mínim equivalent en recursos a la mitjana de l’OCDE i que arribi als estudiants de grau i per a aquells per als quals el màster sigui imprescindible per exercir la professió o per realitzar la seva tesi doctoral. S’ha de fer sense pèrdua de temps. El Govern ha de posar els mitjans econòmics necessaris. Ja ha donat un pas, han de seguir altres. El futur i l’equitat del sistema social de l’Estat estan en joc. Traducció de l’article escrit per l’Enric I. Canela, Sobre las becas, publicat al diari El País el 9 de febrer de 2009

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Invertim adequadament en Informàtica ?

    Invertim adequadament en Informàtica ?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    31-01-2009

    Al llarg de la meva vida professional a empreses internacionals i nacionals de diversos sectors he vist malgastar milions de diners en tecnologia informàtica que aportaven poc o cap Valor al Negoci i he vist deixar passar molts mesos, fins i tot anys, abans de prendre una decisió que n’aportés Valor. La percepció avui dia…

    Al llarg de la meva vida professional a empreses internacionals i nacionals de diversos sectors he vist malgastar milions de diners en tecnologia informàtica que aportaven poc o cap Valor al Negoci i he vist deixar passar molts mesos, fins i tot anys, abans de prendre una decisió que n’aportés Valor. La percepció avui dia de molts Directors Generals és que gasten molt en informàtica pels resultats que sembla que s’obtenen. Em demanen si gastar 4,000 euros per any i empleat és excessiu o si 12,000 euros és una xifra de despesa massa exagerada. La meva resposta no pot ser una altra que “Depèn”. Per donar una resposta més concreta i començar a sortir del dubte de si gasten molt o poc en informàtica cal que es faci una reflexió d’anàlisi estratègic que doni resposta a aquestes tres preguntes senzilles : •Sabeu a quins Clients i Mercats us dirigiu ? •Quina és la proposta de valor que us diferencia de la competència ? •Quins són els tres processos que us donen avantatge competitiva ? Si no hi ha una resposta clara que vertebri l’estratègia de l’empresa, gens importa que es gasti poc o molt en informàtica. El problema greu a solucionar és un altre. Amb respostes concretes que expliquin què és vol fer, ja us podeu preguntar si disposeu de les tecnologies informàtiques i de les persones preparades que permetin executar la vostra estratègia. Abans no serveix de res perquè no se sap cap a on es vol anar. Sovint trobem empreses on la informàtica sembla que porti el pas canviat. L’empresa necessita unes informacions, aplicacions, processos i infrastructures, i la informàtica no està en disposició de donar-ho. No s’ha Alineat abans el Negoci i la Tecnologia. No s’han “parlat” ni és “parlen” entre ells. Sembla obvi indicar que les inversions informàtiques es fan amb diners del Negoci habilitades a través de la tecnologia. Per aquesta raó la Direcció General n’és el primer responsable, no en pot defugir; com diu un amic professor de l’IESE, és una funció genuïna del Director General. Si l’estratègia de l’empresa és coneguda i compartida, si existeix un procés formalitzat d’alineament a mig termini entre els objectius del Negoci i els objectius de la Tecnologia, és més fàcil trobar la resposta a si s’inverteix adequadament per facilitar des de la Informàtica els objectius de l’Empresa. Aleshores sí es pot avaluar aquesta aportació de Valor tangible que gairebé sempre hem d’associar a l’Eficàcia Comercial (generació de més vendes) i a l’Eficiència Operativa (disminució de les despeses). En definitiva, l’augment del Marge. Article publicat a l’edició número 113 del Món Empresarial

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    100 milions de nous llocs de treball

    100 milions de nous llocs de treball

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    23-01-2009

    Reflexionant sobre l’escenari econòmic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, dèficit del 5,8%, i tassa d’atur aproximant-se al 15,9%, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l’agencia europea “Center for Development of Vocational Training”, el qual situant-se en l’horitzó 2020, explicava que…

    Publicat a ‘el pais’ edició del 23 de gener de 2009, Clic aquí. Reflexionant sobre l’escenari econòmic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana, radicalment diferent al que dibuixen els pressupostos aprovats recentment: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, dèficit del 5,8%, superant en 2,8 punts el permès per la Comissió Europea, i tassa d’atur aproximant-se al 15,9%, una xifra que en segons diversos estudis pot superar-se arribant al 4 milions d’aturats si no s’adopten de forma urgent les reformes estructurals requerides per garantir el manteniment de l’ocupació i recolzar les activitats de les empreses exportadores en especial las industrials, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l’agencia europea “Center for Development of Vocational Training”, el qual situant-se en l’horitzó 2020, explicava que el 31% dels llocs de treball requeriran de persones altament formades, 6 punts percentual més que en l’actualitat; aquest increment dels llocs de treball intensius en formació anirà acompanyat de la disminució en 8 punts, del 26 al 18%, d’aquells amb baixes exigències de formació. Una variació de l’estructura del mercat laboral que representa que en els propers anys estaran disponibles 100 milions de llocs de treballs qualificats a la Unió Europea, dels quals 19,6 milions de llocs de treball seran de nova creació i 80,4 milions vindran per la finalització de l’activitat laboral aquest nombre de treballadors. El creixement del nombre de llocs qualificats, independentment de la crisis econòmica que ens afecta, és una noticia que sols pot sorprendre, o esser menyspreada, per aquells que són nostàlgics del proteccionisme, l’aïllament i la confrontació entre països. Per la resta, és la reafirmació que el futur pasa per l’ús intensiu del progrés científic, tecnològic i del disseny en el si d’escenaris oberts i d’intercanvi lliure del coneixement. La xifra és sols una constatació de les potencialitats existents si sabem aprofitar les oportunitats. Es poc dubtar de la precisió dels models matemàtics emprats pels autors de l’informe, especialment en un moment en que el mon es mou en la permanent incertesa quant a tendències i canvis arrelats en els nous paradigmes associats a la globalització, en el si de la liberalització comercial i del coneixement, en les potencialitats de la comunicació en temps real, i amb el creixement de conductes mimètiques sense diferenciació de races, cultures o ubicació geogràfica. Però essent legítim dubtar de la idoneïtat en l’elecció de les variables i les equacions matemàtiques emprades, al igual que de la seva infal•libilitat al no reflectir la complexitat del nou sistema mundial en construcció; ningú pot negar que el model econòmic al que ens endinsem es recolza tant en la transmissió rapida d’informació, trencant el binomi espai temps, com en usar el coneixement per elaborar productes i serveis cada cop més complexos tot buscant la productivitat i la competitivitat fonamenta en l’eficiència i la eficàcia, i la no malversació de recursos que dificulta el present e hipoteca el futur. No es té que menysvalorar el potencial dels cent milions de llocs de treball a crear en la Unió europea, un espai sense fronteres on la ubicació dels processos productius s’efectua amb criteris de productivitat i competitivitat, en marcs legals atractius per la captació i retenció d’iniciatives empresarials, i amb gent formada en els coneixements i actituds requerides al nous model. Que el nostre país sigui el destinatari d’aquest llocs de treball qualificats, i permeti reduir l’atur i retribuir l’activitat professional amb salaris escaients, depèn de tots nosaltres, però fonamentalment de que les administracions ajustin les reglamentacions laborals i fiscals a les noves exigències que faciliten la creació i el manteniment dels llocs de treball a les empreses, i de la disponibilitat de recursos financers i de capital risc; i també de disposar de politiques formatives enfocades tant a l’ensenyament superior i professional, com a la formació ocupacional, el repte cabdal és canviar el nivell de formació de la gent per garantir la seva ocupabiilidad, el que comporta aprofitar els períodes d’atur per formar-se, podríem dir que el subsidi d’atur és per estudiar i potenciar l’ocupabilitat. Formació dels treballadors; sistemes eductius potents i eficients; marcs laborals àgils; politiques fiscals modernes, processos respectuosos amb el medi ambient i als requeriments globals; disponibilitat de recursos financers ajustats a les exigències de la operativitat, al R+D+i i la internacionalització de les iniciatives empresarials; i apostes decidides per aplicar els resultats de la recerca al procés productiu, són desafiaments que no podem ignorar ja que d’ells depèn generar ocupació i sortir preparats per gaudir del període de prosperitat que ens espera quant la crisis s’esvaeixi. Antoni Garrell i Guiu Barcelona 18 de gener de 2009.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Una altra banca és possible

    Una altra banca és possible

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    23-01-2009

    Article escrit per David Rodríguez i publicat a Economing El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la…

    El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses. Tenen dret les entitats bancàries a establir comissions per emetre targetes de crèdit, cobrar un xec o realitzar una transferència? Sobre el paper sí, ja que estan prestant uns serveis que tenen un cost. Ara bé, quin és el cost real d’una transferència que li costa 5 euros al client, o el manteniment d’un compte? En alguns casos aquestes comissions res tenen a veure amb el cost del servei. I aquí entra un altre tema: la discrecionalitat de les comissions. Tenir bones relacions amb el director de l’oficina pot representar el “perdó” o l’”arreglo” de força comissions. Però té sentit un esquema de relació d’aquest tipus en l’actualitat, amb informació que ens arriba de totes bandes? A mi em recorda una mica el que passava anys enrere, quan s’anava a una agència de viatges a buscar un bitllet d’avió. Generalment un sortia pensant que no li havien venut el millor bitllet, però com no hi havia manera de contrastar la informació (llevat de tenir un conegut treballant en agències de viatges), només quedava en sospita. No és cap casualitat que un dels primers èxits del comerç per Internet van ser els bitllets per a vols…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Calendari Electoral

    Calendari Electoral

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    08-01-2009

    D’acord amb la convocatòria d’eleccions realitzada pel president del Cercle per al Coneixement- Barcelona Breakfast les dades en relació a la presentació de candidatures són les següents: 1- Data eleccions: les eleccions per escollir la nova Junta Directiva, el dia 18 de març de 2009, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. 2-…

    D’acord amb la convocatòria d’eleccions realitzada pel president del Cercle per al Coneixement- Barcelona Breakfast les dades en relació a la presentació de candidatures són les següents: 1- Data eleccions: les eleccions per escollir la nova Junta Directiva, el dia 18 de març de 2009, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. 2- La Comissió Electoral estarà formada per l’actual President Sr. Enric Canela, pel Vicepresident Primer Sr. Joan Brunet i pel Secretari General Sr. Remo Suppi. 3- Des del 23 de febrer fins el 9 de marc de 2009 es podran presentar les candidatures, i conforme a l’article 17 dels Estatuts s’haurà d’indicar els candidats proposats a President/a, a un màxim de tres Vicepresidents/tes, a Secretari/ària General, a Tresorer/a i un màxim de dotze Vocals. 4- Les candidatures s’hauran d’adreçar per correu electrònic amb signatura electrònica o bé confirmada per carta amb signatura de tots els candidats. La comunicació s’haurà d’adreçar a qualsevol dels membres de la Comissió Electoral. 5- Amb la candidatura s’exposaran breument els objectius que es pretenen pels propers tres anys i els mecanismes per assolir aquests objectius. 6- Les candidatures s’exposaran amb els programes a la part privada del Portal Web a disposició de tots els socis del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. 7- El president i la junta electa escollida en votació en assemblea extraordinària el 18 de març de 2009, prendrà posició no mes tard del 1 d’abril de 2009.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Educació financera: el compromís de tots

    Educació financera: el compromís de tots

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    31-12-2008

    Fa uns mesos va esclatar als Estats Units la “crisi de les hipoteques d’alt risc”, la qual ha desencadenat en la pitjor crisi econòmica mundial viscuda en els darrers 80 anys. Una de les causes és l’elevat grau d’asimetria d’informació que existeix en els mercats financers.

    Fa uns mesos va esclatar als Estats Units la “crisi de les hipoteques d’alt risc”, la qual ha desencadenat en la pitjor crisi econòmica mundial viscuda en els darrers 80 anys. Una de les causes és l’elevat grau d’asimetria d’informació que existeix en els mercats financers. En els darrers anys, el sistema financer ha anat evolucionant molt ràpidament fins a convertir-se en un sector dinàmic i molt complex on la informació que rebem els usuaris és massa sovint inadequada i poc comprensible degut a la falta de coneixement d’aquesta per part dels consumidors, i això comporta la infravaloració del risc d’insolvència i de l’endeutament excessiu. És per aquest motiu que la Comissió Europea està duent a terme un projecte per tal d’impulsar la col•laboració i cooperació amb els Estats membres per desenvolupar a escala comunitària programes d’educació financera. La societat està canviant i tendeix cap a un estil de vida que requereix una gestió sana de les finances personals per tal d’adaptar-les a les noves circumstàncies laborals i familiars. Amb un coneixement sòlid d’aspectes financers bàsics, serem capaços de percebre millor les necessitats i estarem en condicions d’incitar l’elaboració de productes que realment satisfacin les nostres necessitats, incrementant d’aquesta manera la qualitat i la innovació dels serveis financers, l’eficiència del mercat, la inversió i, òbviament, el PIB. Però per tal d’assolir aquests objectius, tota la societat sense excepció s’ha d’involucrar en aquest projecte. Els ciutadans hem de ser conscients que juguem un paper molt important en el bon funcionament dels mercats i, per tant, hem d’admetre quin és el nostre nivell de coneixement i hem de tenir voluntat per aprendre. Hi ha estudis que afirmen que la majoria dels consumidors sobreestimen el seu nivell de cultura financera. Un exemple és una enquesta australiana on el 67% de les persones interrogades afirmaven entendre el principi dels interessos composats però només el 28% sabien solucionar un problema. Les autoritats competents han de crear cursos orientats a grups reduïts amb característiques similars per tal d’ajustar el màxim la informació i que aquesta pugui ser accessible, concreta i fàcil de comprendre, evitant així l’excés d’informació i apostar per la qualitat en comptes de la quantitat. I les entitats financeres han d’assumir part de la seva responsabilitat per augmentar l’eficiència proporcionant informació justa, imparcial i transparent. Per acabar, el Govern de Catalunya hauria de crear, com ja ho estan fent altres països de la Unió Europea (Regne Unit, França), mecanismes per fomentar i possibilitar que l’alumnat del nostre país (primària i secundària) disposi dels coneixements bàsics i necessaris com a futurs usuaris del mercat financer.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Compromís amb el sector biotecnològic català

    Compromís amb el sector biotecnològic català

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    31-12-2008

    L’Estat espanyol està immergit en una profunda crisi econòmica de greus efectes a mig termini. Com és ben conegut, la crisi té raons financeres, comunes a la resta dels països desenvolupats, i altres més específiques de l’Estat espanyol com són la crisi de la construcció i la baixa productivitat. A Catalunya el problema podria ser…

    L’Estat espanyol està immergit en una profunda crisi econòmica de greus efectes a mig termini. Com és ben conegut, la crisi té raons financeres, comunes a la resta dels països desenvolupats, i altres més específiques de l’Estat espanyol com són la crisi de la construcció i la baixa productivitat. A Catalunya el problema podria ser més greu, ja que el nostre és un país en el que la indústria té un pes específic significatiu, però, malauradament, predomina la indústria manufacturera i de baix valor afegit. Catalunya no ha sabut fer la necessària transformació cap a l’economia del coneixement cosa que inevitablement impedirà el redreçament econòmic d’una part important de les empreses. Lligat a això, cal fer menció a què fa uns dies es va celebrar a Barcelona el Fòrum de la Bioregió amb més de 500 assistents. Una important representació del sector biotecnològica català que va estar recolzat per una significativa representació política. El seu president, Manel Balcells, va dir que en aquests moments de crisi, la biotecnologia pot donar una resposta molt necessària a l’economia del nostre país i també a la millora de la qualitat de vida de les persones. La biotecnologia mundial està liderada per EUA, Canadà i Alemanya i podem veure com el sector biotecnològic ha irromput amb força a regions com Ýndia, Finlàndia, Israel, Brasil, Escòcia, Ontàrio, on cada vegada més són una peça important de la seva economia. És evident que els sectors biotecnològics són diferents en uns i altres països i que el desenvolupament que es podria efectuar a Catalunya és diferent del que poden tenir països com ara Brasil, però la recerca que es fa a casa nostra i l’estructura empresarial que tenim permeten fer pensar que si s’adopten les estratègies públiques adequades i les empreses s’obren a aquesta oportunitat les possibilitats econòmiques són grans. Catalunya té moltes possibilitats d’èxit en l’àmbit de la Biotecnologia vermella o sanitària en el diagnòstic molecular i el pronòstic de malalties, en la creació nous fàrmacs, en les teràpies regeneratives i en la teràpia gènica. Amb tot això no és obstacle per a què camps que s’insereixen en la Biotecnologia verda o agroalimentària, la Biotecnologia blanca o industrial, la Biotecnologia blava o marina, o la biotecnologia grisa en la protecció del medi ambient. No voldria, però, deixar d’esmentar un sector que, depenent de l’origen de les primeres matèries, pot estar classificat en un o altre àmbit de la biotecnologia. El camp de l’alimentació funcional, el dels nutracèutics i els dels cosmacèutics: Salut per l’alimentació i el tractament corporal. Catalunya té un sector farmacèutic relativament eficaç, té indústria alimentària, i de cosmètica. L’administració i l’empresa catalanes haurien de reflexionar per tal que l’aposta fos clara i decidida. Perdre un altre tren ens ho posaria molt difícil per poder estar algun dia entre els països líders d l’economia del coneixement. Article publicat a l’edició número 112 del Món Empresarial

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Entrevista amb en Xavier Marcet

    Entrevista amb en Xavier Marcet

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    29-12-2008

    Parlem amb en Xavier Marcet, Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i Diplomat en Gestió Pública per ESADE. És soci fundador i Conseller Delegat de LTC Project i ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de direcció d’empreses i institucions, especialment en el camp de la comunicació corporativa i de la…

    Entrevistem en Xavier Marcet, Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i Diplomat en Gestió Pública per ESADE. És soci fundador i Conseller Delegat de LTC Project i ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de direcció d’empreses i institucions, especialment en el camp de la comunicació corporativa i de la gestió estratègica. 1 – El 26 de desembre passat, vareu publicar al vostre bloc 10 iniciatives per sortir de la crisi orientades a l’estratègia i a la innovació. Aquestes mesures requereixen canvis de models organitzatius i, sobretot, canvis de mentalitat. Com creieu que s’han d’impulsar aquests canvis? Aquests decàlegs volen ser un estímul per al pensament estratègic i per a l’acció en un moment de crisi com l’actual www.xaviermarcet.com. En aquest cas es tracta de buscar fórmules per afrontar la crisi amb sentit estratègic. Estem en un moment en que necessitem fórmules d’impacte, les nostres accions empresarials i les nostres polítiques públiques han de combinar l’impacte de la transformació a curt amb la visió estratègica, i això no és fàcil. No crec que sortim airosos de la crisi al ralentí i amb inèrcia. Tot i que el moment invita a la seguretat i a no fer massa soroll, crec que l’únic camí raonable que tenim per superar la crisi és el de la innovació i el d’intentar el creixement. Som un país amb empreses massa petites, amb projectes massa petits, i això és una patologia col•lectiva que hem de superar. I créixer en aquests moments no és gens fàcil, però ens cal, necessitem iniciatives significatives i no hem d’esperar que les impulsin les administracions, és un repte que ens ha d’interpel•lar personalment. El país gran no naixerà de la cultura de la subvenció. 2 – A rel de la situació de crisi que estem vivint, la necessitat d’un canvi de model basat en la innovació és cada cop més evident. Aneu més enllà i parleu d’Innovació Oberta. Què és la Innovació Oberta i quins són els avantatges respecte la innovació tancada? El paradigma de la innovació tancada és propi de la societat industrial clàssica. No és l’únic factor, però el fet que Internet ens permeti un intercanvi d’informació i coneixement com mai s’havia imaginat, ens possibilita desenvolupar un model d’innovació basat en la dinamització del coneixement intern (continua essent clau dinamitzar el coneixement dels propis professionals) i de coneixement extern. Aquest model que ha estat definit i ben descrit com d’open Innovation pel professor de Berkeley, Henry Chesbrough, es basa en la possibilitat de desenvolupar solucions noves a partir de nou coneixement o de noves combinacions de coneixement de dintre i de fora l’empresa, que permeten crear nous mercats, millorar productes existents o arribar a aliances amb d’altri per a comercialitzar algunes d’aquestes solucions. De fet, la innovació oberta té molt a veure amb l’emprenedoria corporativa, que és una de les poques coses que en aquest país ens poden permetre créixer perquè si ens hem de fiar del resultat dels vivers d’empresa no podem ser molt optimistes, majoritàriament només generen autoocupació i microempresa. 3 – Un dels problemes de la Innovació Oberta és el xoc de cultures i això pot suposar un fre per a les empreses. Com creieu que es podria solucionar aquest handicap? La innovació oberta necessita cultures corporatives obertes, que sàpiguen buscar aliances molt operatives, que sàpiguen treure profit dels nous brokers de coneixement, i que promoguin a l’ensems processos d’innovació basats també en la dinamització del coneixement intern. La innovació no és un procés aïllat a les empreses, és un procés bàsicament estratègic, associat al lideratge intern i a la capacitat de viure profundament l’experiència client i extreure’n solucions d’anticipació. La innovació és un exercici profundament orientat a resultats, la innovació oberta és un bon camí per a buscar l’eficiència i la rapidesa en els resultats de la innovació. Cada cop més les empreses busquen una major rendibilitat en les seves inversions en innovació i és lògic que aquestes noves fórmules d’innovació oberta tinguin cada cop més empreses experimentant-les. 4 – El passat mes d’octubre es va firmar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), que pretén impulsar un model de progrés socieconòmic per Catalunya basat en l’educació, la recerca i la innovació. Quina és la vostra opinió sobre aquest Pacte? El Pacte posa definitivament la innovació a l’agenda del país, és un bon acord, amb un procés d’elaboració que ha permès sumar-hi pràcticament tothom, el que és molt important. Però anem amb compte. En primer lloc, el Pacte ha de ser palanca i no miratge. Palanca per a que més empreses impulsin sistemàticament la innovació, per a que les administracions públiques no només facin discursos sobre innovació sinó que se l’apliquin (que els fa molta falta) i per a que les universitats aportin més resultats de valorització del coneixement. El Pacte és un bon marc però ara cada agent ha de desplegar amb responsabilitat i ambició les seves opcions. El Pacte ens l’hem d’aplicar cadascú i no només esperar que ho facin tot els governs. No podem ser una societat que esperi que li donin tot fet, hem d’esforçar-nos, hem d’arriscar i hem d’aprendre quan no ens surti bé. Hem de conjugar en primera persona el Pacte. 5 – Quins són els punts forts que Catalunya hauria d’estimular i quins els punts dèbils que hauria de millorar per tal de ser competitiva internacionalment? A mode de reflexió proposo compartir algunes coses que em sembla que hauria de fer Catalunya: 1. Apostar pel creixement. Catalunya és un país petit però no potser un país de projectes petits i només empreses petites. Correm el risc d’acostumar-nos a una dimensió massa petita per a ser significatius a escala internacional. Hem d’estimular el creixement i hem d’apostar seriosament pels lideratges que ens permetin créixer, especialment en l’àmbit empresarial. Hem de potenciar el compromís amb el país i 2. Accelerar una nova fornada d’internacionalització. La crisi dels noranta es va superar en part gràcies a un fort procés d’internacionalització d’empreses catalanes a Europa, ara el repte és global i el repte és no només vendre global, el repte en majúscules és ser global. Això vol dir, generar processos de proveïment, producció i distribució distribuïts per criteris d’eficiència. Ens calen empreses globals i a la vegada ben arrelades a Catalunya. 3. Apostar pel talent. Prendre’ns seriosament que el talent és un factor de diferenciació central dels projectes. Cal apostar pel talent a l’empresa, cal apostar pel talent a l’administració implantant models més meritocràtics i apostant per unes universitats molt més internacionalitzades i amb una mobilitat professional molt superior a l’actual. Aprendre a gestionar el talent ( ho hem fet amb ICREA) i entendre que gestionar talent vol dir saber discriminar positivament. No és igual qui fa les coses. Tothom té els mateixos drets però no tothom aporta els mateixos resultats. 4. Evitar el bloqueig corporatiu, crear el fast track del canvi i la innovació. Necessitem un país on els corporativistes no guanyin la partida. No la guanyin a l’empresa imposant unes rigideses que ens manllevin capacitat competitiva, que no la guanyin a la universitat imposant un model del segle XIX i molt provincià i que no la guanyin a l’administració convertint-la en una illa d’immobilisme i de privilegis. Necessitem una governança en la que sigui possible innovar, crear, canviar, aferrar-nos al passat és el recurso fàcil i el discurs que sempre encapçalen les coalicions del no. En alguns casos hem de crear vies ràpides de canvi per aquells que les puguin aplicar i serveixin d’exemple que superar el bloqueig corporatiu és possible. Fast track a la internacionalització d’algunes universitats, fast track a la desburocratització radical, fast track a la valorització de coneixement, fast track als clúster de debò, fast track als projectes d’alt potencial de creixement i innovació. 5. No fer de les justes reclamacions com a país una excusa de país. Catalunya necessita un nou finançament perquè l’actual la penalitza molt injustament, necessita millors infraestructures per competir i cal que disposi de més recursos entre altres coses per digerir l’impacte extraordinari de la recent onada d’immigració. I resoldre aquesta situació amb diligència i qualitat és el principal repte de la classe política catalana. Però aquesta situació no pot ser una excusa. Hi ha moltes coses que depenen bàsicament dels nostres líders empresarials, dels nostres directius públics i dels nostres responsables universitaris, i de l’encert estratègic i de la nostra capacitat d’innovació com a país en depèn la part fonamental del nostre futur. Ens hem de continuar espavilant, hem de continuar apostant per l’esforç, hem de premiar els que aposten pel risc de crear empreses significatives, hem de premiar pels que impulsen projectes públics seriosos i innovadors. El discurs victimista ens farà petits i acostumarà a una capa important del país a esperar que el govern de torn li resolgui tot. Hem de ser un país de gent que mira enllà, brega, s’esforça i s’espavila. No podem ser un país que només es queixa, ni que sigui amb raó. 6. Anar més enllà dels tòpics. Ser un país que busca anar més enllà dels tòpics. Que aposta per la diferenciació més enllà dels tòpics, dels llocs comuns. Que no es conforma amb el benchmarking permanent. Hem de ser un país que fa de conceptes com la competitivitat, la cohesió social, la sostenibilitat, la qualitat de la sanitat i de l’educació, etc, una oportunitat per a innovar col•lectivament. No podem quedar-nos permanentment en els diagnòstics, ni fer només seguidisme de totes les modes, hem d’anar més enllà dels tòpics, passar dels discursos a la pràctica i adoptar els indicadors d’impacte (els que suposen transformacions reals) com la mètrica nacional.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Exportar: eficaç Lluita contra l´atur

    Exportar: eficaç Lluita contra l´atur

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    24-12-2008

    El que entenem com comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d’augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats globals. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que hi ha una relació directa entre increment del…

    El que actualment entenem com va comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d’augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats internacionals. La seva importància va quedar ja reflectida al 1776 per Adam Smith en la seva obra “la riquesa de les nacions”, i malgrat els grans canvis socioeconòmics des de la seva publicació la clau de generació de riquesa, per garantir el desenvolupament dels països i el progrés humà, segueix residint en la capacitat d’exportar productes, especialment aquells d’alt valor resultat d’incorporar els avenços tècnics-científics i el disseny. No s’hauria de dubtar que el comerç internacional és la clau per fomentar el creixement sostingut i continuat de les economies, ja que exportar permet diversificar els riscos inherents al mercat únic, i millorar l’ús de les capacitats productives al disminuir les capacitats ocioses. Consegüentment exportar no és simplement vendre fora de les fronteres. Exportar és generar riquesa i crear llocs de treball; és potenciar la qualitat i la innovació recolzada en la col•laboració universitat empresa; és constituir equips potents enfocats al client i a les potencialitats dels mercats; és articular organitzacions flexibles i dinàmiques amb el domini de les tècniques i habilitats que exigeixen els mercats globals. Una sèrie de reptes potenciadors a l’haver de superar tant, els desafiaments i dificultats pròpies del increment de la competitivitat i la necessària adaptació dels productes als estàndards internacionals, com els derivats dels riscos legals, financers, logístics, de cost, de preu, de qualitat, de canal i d’atenció al client. Recursos financers, esperit emprenedor i persones formades és la terna imprescindible. Disposant d’esperit emprenedor i persones formades, en les circumstàncies actuals la clau resideix en resoldre els problemes de finançament tan en el relatiu a la disponibilitat dels recursos, com a minimitzar el seu cost. Un desafiament complex per les Administracions, ja que s’han d’aplicar polítiques que garanteixin que els recursos flueixin a les empreses que els requereixen, ja sigui per la seva realitat exportadora, o la seva capacitat contrastada per fer-ho. Una capacitat exportadora basada en tres components essencials: producte de qualitat diferencial, equip humà amb capacitat d’interacció internacional, i voluntat d’innovació amb recursos propis o en cooperació. Gestionar amb eficiència els tres components és el que permet dirigir els recursos cap els canals, optimitzant-los i garantint que arribin a les empreses adequades fent créixer la seva capacitat exportadora, un fet imprescindible en l’economia espanyola amb un dèficit exportador estructural que ha col•locat el dèficit en l’11% del PIB, el que obliga a l’endeutament extern condicionant el creixement i limitant la qualitat i el nombre dels llocs de treball. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que exportar és una eina fonamental per combatre l’atur i generar ocupació, a l’existir una relació directa entre increment del volum d’exportació i llocs de treball generats, o el que és el mateix com més exportació però llocs de treball. Essent clau per la generació de llocs de treball estables l’exportació, especialment la de productes manufacturats de valor, s’haurien d’incrementar les polítiques de suport en especial les de finançament, actuant en una doble vessant, d’una banda garantir la disponibilitat dels recursos associats a la fabricació del producte (prefinançament) i als ajornaments de cobrament (postfinanciació), i per un altre disminuir els costos financers dels mateixos minimitzant els diferencials de tipus d’interès que s’apliquen, les comissions bancàries i les assegurances de canvi requerides. Un finançament preferencial que prioritza les organitzacions que disposen de productes exportables, assumint riscos per maximitzar el nombre d’empreses exportadores. L’exportació, una eina clau per generar ocupació i disminuir el dèficit exterior, requereix solucions àgils a les problemàtiques financeres perquè moltes empreses donin el salt qualitatiu als mercats exteriors, però aquestes mesures han d’anar acompanyades de polítiques actives per fomentar les associacions entre exportadors complementaris per assolir sinergies comercials reduint els costos, ampliant el catàleg de productes, fidelitzant els clients i mercats. Polítiques integrals on les organitzacions empresarials tenen una clara responsabilitat ja que es requereix únicament la voluntat empresarial de cooperar per competir, un repte assumible i irrenunciable. Antoni Garrell i Guiu

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    La democràcia: una anàlisi a partir dels crítics

    La democràcia: una anàlisi a partir dels crítics

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Textos d’Amics del País

    Hora
    Data

    15-12-2008

    En aquest moments de crisis i de dubtes sobre el sistemes de govern i control mundial, on la intervenció dels estats es quelcom estrictament requerit, tant per salvar els sistemes financers, o millor dit els estalvis dels ciutadans, com per garantir que la crisis no trenqui la convivència, ajudar als que estan en situació de…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits