• | | |

    El repte de la productivitat

    El repte de la productivitat

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    30-06-2008

    Breu reflexió sobre la productivitat i situació d’Espanya arrel de l’Informe Econòmic del president del Govern 2008.

    El otro día se presentó el “Informe Económico del Presidente del Gobierno 2008”. Un documento que, en la coyuntura actual, merece una lectura en detalle. Así y todo, me parece de entrada destacable (y positivo) que en la sección “Presente y futuro del potencial de crecimiento económico español” (página 39) se haga énfasis en el imperativo de conseguir un aumento sostenido de la productividad. Transcribo los que me han parecido párrafos relevantes: “La convergencia en renta per cápita de un país se debe a que en comparación con otros países o bien se aumenta la fuerza de trabajo en relación a su población, por el aumento de la tasa de actividad o la reducción de la tasa de desempleo, o bien lo hace la productividad de cada empleado. En el caso español, la convergencia real durante la larga fase de expansión iniciada desde mediados de los años noventa ha venido determinada fundamentalmente por el primer factor […] Sin embargo, los avances en convergencia propiciados por el buen comportamiento de la tasa de actividad y de la tasa de desempleo se han visto limitados por la pobre evolución de la productividad del trabajo. En el período 1995-2006, la productividad por hora trabajada en España creció en promedio al 0,6 por ciento, frente al 1,7 por ciento en la UE12 y el 2,2 por ciento en EE.UU. No obstante, desde el año 2006 ésta se ha comportado mejor, alcanzando un incremento del 1,2 por ciento […] El problema es que los elementos que han impulsado el excelente crecimiento reciente se están agotando […] Las mejoras futuras en los niveles de renta per cápita en España pasan fundamentalmente por el aumento de la productividad del trabajo. Por ello, el gran reto futuro de la economía española en términos de convergencia real consiste en lograr un cambio progresivo del modelo de crecimiento potencial, sustituyendo la elevada contribución actual del factor trabajo por el de la productividad. No apostar por esta política significaría que nuestra tasa de crecimiento potencial iría disminuyendo hasta situarse ligeramente por encima del 1 por ciento en las próximas dos décadas. El informe no detalla en demasía cómo alcanzar este objetivo, aparte de señalar que en términos genéricos que: “El capital humano tendrá una aportación creciente a la productividad por cuanto en las próximas décadas se incorporarán como oferentes de trabajo cohortes de población con una educación superior a aquéllas que dejarán de formar parte de la población activa. […] También será necesario mantener políticas con un fuerte contenido incentivador del conocimiento y uso de tecnologías innovadoras, así como renovar y mejorar el capital físico, particularmente el capital público, continuando el esfuerzo realizado durante los últimos años para mejorar la dotación de infraestructuras de la economía española. Es posible que a los que estamos más cercanos a las TIC nos hubiera gustado encontrar una referencia más explícita al rol de las tecnologías para conseguir este objetivo de productividad. Hace un año, titulé “Las TIC se olvidan” el comentario en este espacio del anterior informe del Presidente del Gobierno. Esta vez, siendo más consciente de que el efecto de las TIC en la productividad no es automático, seré más moderado. De todos modos, me sigue pareciendo un asunto en el que es necesario profundizar. No tanto para buscar responsables como para encontrar soluciones. Article publicat el 25 de juny a www.estrategias2.es

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Ressenya del sopar-col·loqui amb l´Alfons López Tena

    Ressenya del sopar-col·loqui amb l´Alfons López Tena

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    30-06-2008

    El proppassat dijous 26 de juny organitzàrem el darrer sopar-col·loqui abans de l’estiu amb l’Alfons López Tena com a ponent. Com a vocal de la Junta del Poder Judicial i President del Cercle d’Estudis Sobiranistes, la seva ponència versà sobre les possibilitats reals de Catalunya d’assolir la independència.

    L’Alfons López inicià la seva intervenció fent un breu repàs a la història de la configuració europea des de la seva vessant econòmica. Des del segle XIX, amb la primera república, quan es va dur a terme la unificació del mercat, conjuntament amb l’abolició de les barreres interiors del comerç i la creació d’una sola moneda nacional (la pesseta), el context català-espanyol es configurà com un mercat intervingut, proteccionista i amb barreres altes. Si bé Catalunya tenia una situació de subordinació política i econòmica clara, sobretot durant les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco, les empreses catalanes guadien d’una situació de domini en tot l’Estat Espanyol. Amb l’acta de la Unió Europea, l’entrada efectiva d’Espanya, i l’acceptació de l’euro com a moneda única, l’avantatge de pertànyer a una mateixa unitat política desapareix per a Catalunya, ja que desapareix l’avantatge d’accedir a un mercat que té una forta barrera aranzelària cap a l’exterior, i l’Estat perd la capacitat d’intervenir en matèries de política monetària, com la fixació d’interessos, tipus de canvi, aranzels i quotes d’exportació e importació. La reivindicació de Catalunya havia estat la d’aconseguir ser un estat democràtic, liberalitzat, modern, i integrat en una Europa equilibrada, on fos respectada. El que no s’havia previst en aquest supòsit inicial era que partim d’una manca de plantejament d’Estat. Hem defugit el tema de l’Estat però volem gaudir dels efectes que només tenen els estats, com pot ser la representació directa a la Unió Europea o la participació dels consellers als Consells de Ministres. També és cert que la situació catalana com a economia productiva ha variat considerablement en els darrers anys. No és el mateix tenir una pressió fiscal del 7% o del 12% amb les primeres reformes d’en Felipe González, que del 40% com pràcticament ens trobem avui en dia. La diferència entre els impostos que paguen els catalans i la despesa pública que rebem en inversions sempre ha existit, però ara és més gran i es percep més. Només li queda a Espanya un mecanisme d’actuació econòmica, la inversió pública, i les dades i fets són eloqüents: després de dècades de detraure cada any el 10% del PIB català sense invertir a Catalunya, es desplomen els serveis públics que gestiona Espanya: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. L’Alfonso López ens destaca que els catalans no reben res a canvi de l’expoli fiscal, ni tan sols la transparència de les balances fiscals, fetes públiques a la Unió Europea, a països com Alemania o el Regne Unit. A l’expoli de l’Estat i l’explotació monopolística dels serveis públics privatitzats se li afegeix la penúria de la Generalitat. Després de trenta anys d’autonomia, i per 7,5 milions d’habitants, el pressupost català és de 32.000 milions d’euros. Després de 8 anys d’autonomia, i per a 5 milions d’habitants, el pressupost escocès és de 46.000 milions d’euros. Escòcia en vuit anys ha aconseguit el doble per habitant del que ha aconseguit Catalunya en trenta. Certament, en un món globalitzat que està organitzat en estats, passa a ser fonamental, per la manca de protecció econòmica, el fet de ser competitiu en una situació de lliure mercat, per la qual cosa es requereix tenir centres logístics, un bon nivell educatiu universitari, una forta inversió en R+D+i, etc. Malauradament, el dèficit fiscal a Catalunya és exponencial, en els darrers 10 anys s’ha multiplicat per dos, i a tot això se li suma que les actuacions per part de l’estat han anat encaminades en benefici d’interessos econòmics que no eren els catalans. Segons alguns indicadors internacionals, pel que fa a la competitivitat de l’economia catalana, aquesta des del 2006 ha perdut 6 posicions, i en l’índex de desenvolupament de Nacions Unides, Espanya ens ha avançat. Referent a la renta per càpita, en temps de la transició, Catalunya era la Comunitat Autònoma que tenia la renta per càpita més alta. Amb el pas del temps, ens han anat sobrepassant Madrid, Navarra, el País Basc, Castella i Lleó, Aragó, Cantàbria, la Rioja, i al 2007 fins i tot Melilla. Si ho mirem en termes de renta disponible (renta per càpita – impostos + despesa pública), Catalunya es troba la novena, i si seguim aquest ritme en uns quants anys es situarà per sota de la mitjana de l’estat espanyol. Això es volia retrassar per la via de l’Estatut, però no funcionà. La única dicotomia possible és “voler el que tens o tenir el que vols”. El que no es sostenible és aquesta situació de reivindicació i frustracions contínues. O bé assumim la realitat de província arraconada, o fem el pas de creació d’un estat independent. La segona opció requereix sentar-se a analitzar com aquest plantejament pot devenir realitat, com continuar dins de la Unió Europea i calcular quins són els efectes que generaria la independència (infraestructures, subministrament energètic, estructura institucional, continuïtat de relacions internacionals) per tal de maximitzar els beneficis de la independència i minimitzar-ne els inconvenients. Espanya té molt a guanyar amb un Estat català, perdria un membre descontent i problemàtic, però guanyaria un bon veí i amic, i podria superar els bloquejos que sofreixen les llibertats i la democràcia per causa d’una estructura institucional concebuda i practicada per assegurar el domini d’una majoria nacional espanyola sobre les minories nacionals.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Ressenya de l´esmorzar BB amb Tobias Martínez

    Ressenya de l´esmorzar BB amb Tobias Martínez

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    27-06-2008

    El passat divendres 13 de juny organitzàrem el darrer esmorzar BB amb en Tobias Martínez, Director General d’Abertis Telecom, com a ponent. En la trobada ens parlà sobre la visió i rol d’Abertis Telecom com a gestor d’infraestructures de telecomunicacions en un context actual de convergència de tecnologies, terminals i serveis, i unes necessitats de…

    Acompanyat de l’Alex Mestre, Director de Marketing d’Abertis Telecom, en Tobias Martínez inicià la seva ponència parlant sobre la trajectòria d’Abertis, empresa nascuda com a operadora d’autopistes al 1998, fins a l’actualitat, on s’ha convertit en tota una gestora de les infraestructures. El negoci mare de les autopistes, que s’inicià amb la línea Jonquera – Salou – Saragossa, amb el pas dels anys els va permetre desenvolupar altres línies de negoci, de forma que avui en dia compten amb cinc unitats de negoci, de les quals la facturació al 2007 va ser de 2.751 milions d’euros en l’àmbit de les autopistes, 396 milions en les telecomunicacions, 300 milions en aeroports, 131 milions en pàrkings i 21 milions en l’àrea de logística. Els ingressos totals corresponents a l’exercici del 2007 es situen així en una xifra de 3.620 milions d’euros, amb un creixement del 9% anual. Abertis Telecom, la segona línea de negoci en tamany, aglutina avui en dia el treball de 1.300 persones a Espanya, i és el primer accionista industrial d’Eutelsat, primer operador a Europa en satèl·lit i tercer del món, amb un 32% de participació. Amb la compra d’un 28,4% d’Hispasat, pendent d’aprovació a Brussel·les, Abertis passarà a ser el primer accionista de l’operador espanyol, fet que consolidarà l’estratègia de creixement en el sector dels satèl·lits i reforçarà la internacionalització i la visibilitat del negoci de les telecomunicacions. La darrera inversió d’Abertis, i també la més important, és en una autopista de 850 km de peatge als Estats Units, que uneix Boston – Chicago – Pittsburgh, de la qual Abertis va ser guanyador al concurs i significaria el 50% de participació en un consorci i la concessió de gestió de l’autopista a 70 anys vista. Abertis està present a pràcticament tot el món, amb excepció del continent africà i asiàtic, ja que els marcs legals i situacions polítiques inestables configuren un anàl·lisi del risc país massa gran. La primera inversió en Abertis Telecom es donà l’any 2000, i vuit anys més tard ja compten amb la primera xarxa d’emplaçaments per la difusió i distribució de senyals de ràdio i televisió, presten serveis de radiocomunicacions mòbils per a xarxes públiques de seguretat i emergències, i ofereixen serveis de telecomunicacions per a operadors de telefonia. Actualment transporten la senyal de 20 canals digitals des de 153 centres de la seva xarxa de difusió (arriben a més del 85% de població). En un entorn canviant, on es produeix una convergència de tecnologies, terminals, serveis, sectors industrials, clients tant públics com privats, i unes xarxes cada cop més complexes però interconnectades, el rol de l’operador d’infraestructures, tal com l’entenen des d’Abertis Telecom, ha de promoure la total interoperabilitat entre xarxes i la progressiva proliferació d’estàndards i plataformes tecnològiques. No és viable construir infraestructures paral·leles, aquestes han de ser compartides i multiservei per garantir alts requeriments de qualitat, seguretat i sostenibilitat. Abertis Telecom, companyia que pel seu àmbit de treball és més visible per les administracions públiques i operadors de telecomunicacions, que no pels consumidors finals, ha fet una aposta per la gestió independent i especialitzada de les infraestructures de telecomunicacions, intentant anticipar-se per tal de donar resposta a les noves necessitats, i plantejant-se de forma continuada la manera d’afegir capes de serveis i obrir nous models de negoci. Davant l’imperatiu regulatori de la implantació de la televisió digital terrestre, en Tobias Martínez ens explicà els nous serveis que comportarà la TDT, que sens dubte, seran claus per la consolidació de la Societat Digital. Els tres pilars bàsics sobre els que versaran els nous serveis del futur en TDT seran la TDT Mòbil, l’Alta Definició i la TDT a la xarxa. Referent a la TDT mòbil, en Tobias Martínez ens parlà del desplegament de la xarxa Digital Video Broadcasting Handheld (DVB-H), una gran oportunitat per a radiodifusors i operadors mòbils per a prestar un servei veritablement convergent on s’ofereixi el mateix contingut en el mateix moment a l’usuari. També subratllà el potencial que ofereix unir la TDT i Internet, fenòmen que transformarà el televisor en el centre operatiu de la llar multimèdia. En el marc dels serveis interactius, ens presentaren les iniciatives denominades TDT 2.0 i 3.0. La TDT 2.0 permetrà als ciutadans l’accés de forma fàcil i segura als serveis de la Societat de la Informació, mentre que la TDT 3.0 centrarà els seus eforços en el desenvolupament del concepte d’Alta Definició (HD) per a aprofitar al màxim les noves tecnologies disponibles en els televisors del futur. En la mateixa línia, Abertis Telecom i Microsoft han subscrit un acord per a llançar el projecte TDT.Com, que es basa en la convergència dels dos models de distribució, la TDT i Internet per a que els continguts que s’emetin a la televisió digital estiguin també disponibles a la xarxa. El projecte engloba l’avaluació i validació de l’arquitectura i les plataformes de serveis necessàries per a soportar el servei de difusió de continguts audiovisuals de la TDT a través d’Internet amb l’experiència d’accés a continguts “life”. Microsoft desenvoluparà les plataformes d’accés i dissenyarà l’entorn de presentació virtual, així com també aportarà eines de protecció de continguts per aquells autors, productors i editors que requereixin protegir els seus drets d’autor i vulguin cobrar pels seus continguts. Per la seva banda, Abertis Telecom s’encarregarà de la provisió de la infraestructura per la gestió i distribució dels continguts audiovisuals i es responsabilitzarà de la seguretat i protecció dels continguts i la inserció de metadades associades.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Sopar-Col·loqui amb l´Alfons López Tena

    Sopar-Col·loqui amb l´Alfons López Tena

    Cercle per al Coneixement

    26-06-2008

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 26-06-2008 El proper dijous 26 de juny celebrem el darrer sopar abans de les vacances d’estiu. En aquesta ocasió comptarem amb l’Alfons López Tena com a ponent, que ens parlarà sobre el marc jurídic legal de Catalunya i les seves possibilitats de desenvolupar una economia pròpia del coneixement. Llicenciat en…

    El proper dijous 26 de juny celebrem el darrer sopar abans de les vacances d’estiu. En aquesta ocasió comptarem amb l’Alfons López Tena com a ponent, que ens parlarà sobre el marc jurídic legal de Catalunya i les seves possibilitats de desenvolupar una economia pròpia del coneixement. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, l’Alfons López Tena ha estat fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (Institut d’Estudis Catalans) i la Fundació Catalunya Oberta, i president del Centre Comarcal de Cultura de l’Urgell. És membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d’Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d’Acció Cultural del País Valencià. Nomenat a proposta de CiU pel Congrés dels Diputats, com a jurista de reconegut prestigi, és vocal del Consell General del Poder Judicial, on s’integra en les Comissions d’Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gènere, i de relacions amb el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes. Va escriure el llibre “ Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia” i presideix el think-tank “Cercle d’Estudis Sobiranistes”. El sopar tindrà lloc a les 21.00 h després de l’Asseamblea General Ordinària del 2008. Aquells que esteu interessats en venir, podeu confirmar la vostra assistència enviant un correu electrònic a o trucant al 93 394 19 23. Us esperem el dijous 26 de juny a l’Hotel Alimara! (C/ Berruguete, 126).

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Assemblea General Ordinària

    Assemblea General Ordinària

    Cercle per al Coneixement

    26-06-2008

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 26-06-2008 ORDRE DEL DIA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA CONVOCADA PEL 26 DE JUNY DE 2008 Hotel Alimara, Barcelona, 19:30h L’Ordre del dia és el següent: 1) Informe de gestió del període setembre 2007 – juny 2008 a càrrec del Secretari General. Debat i aprovació si s’escau. 2) Informe de comptes…

    ORDRE DEL DIA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA CONVOCADA PEL 26 DE JUNY DE 2008 Hotel Alimara, Barcelona, 19:30h L’Ordre del dia és el següent: 1) Informe de gestió del període setembre 2007 – juny 2008 a càrrec del Secretari General. Debat i aprovació si s’escau. 2) Informe de comptes anuals a càrrec del Tresorer. Debat i aprovació si s’escau. 3) Valoració i aprovació del pressupost 2008. Debat i aprovació si s’escau. 4) Reestructuració de la Junta del Cercle. Debat i aprovació si s’escau. 5) Presentació, debat i aprovació, si s’escau, del Pla Estratègic “Cercle 2010”, que inclou: – Re-contextualitzant la missió i el rol del Cercle per la Catalunya del 2010. Reflexió estratègica. – Línies d’actuació – Pla d’acció – Estratègia comunicativa 6) Precs i preguntes Després de l’Assemblea celebrarem el sopar de juny amb l’Alfons López Tena, President del Cercle d’Estudis Sobiranistes i Vocal del Consell General del Poder Judicial, com a ponent. El sopar està previst per les 21.00 h al mateix hotel, amb una durada aproximada de dues hores. Podeu confirmar la vostra assistència enviant un correu electrònic a o trucant al 93 394 19 23.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    L´empresa, el mercat i el coneixement

    L´empresa, el mercat i el coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    18-06-2008

    Reflexió sobre alguns canvis originats al llarg del segle XX, com la implantació del coneixement i l’acceptació quasi total dels mecanismes de mercat. Article que fa un breu anàlisi sobre el coneixement com a valor intangible i la seva relació amb les noves formes d’organització mercantil.

    És molt difícil adonar-se’n del que passa en els moments de canvi. Necessitem perspectiva per a valorar-los. Està clar que a finals del segle XX s’han produït tants canvis que encara no sabem si es tracta d’un de molt gros o una combinació de varis al mateix temps. Però al menys s’han produït simultaniàment dos canvis, contradictoris entre sí, que encara no han desenvolupat el seu potencial i que donaran molt joc en el futur. Em refereixo a la implantació del coneixement i a l’acceptació quasi total dels mecanismes de mercat. El coneixement és un intangible que ha guanyat pes des de la revolució industrial fins avui en dia. De fet els economistes clàssics no van esmentar mai el “saber fer” entre els factors de la producció. A principis del segle XX alguns van esmentar el concepte d’“organització” com un factor de producció. Fins i tot Von Hayek, com no el sabia quantificar, va dir que per mecanismes interns de mercats s’incorporava de manera equilibrada en els valors promig del capital i del treball. Pero és evident que el promig del “saber fer” que incorporaven els treballadors de l’època de la revolució industrial era petit i equilibrat mentre que avui és gran i molt variat entre diferents treballadors. Per dir-ho en poques paraules, un treballador industrial es podia formar en pocs dies ja que des del primer moment podia aconseguir el màxim rendiment. En canvi el treballador del coneixement, que necessita una gran formació prèvia, no aconsegueix el ritme de treball fins un llarg període d’adaptació a l’empresa del coneixement. És clar que el treballador industrial estava indefens i necessitava sindicar-se, mentre que el del coneixement passa a ser valorat per l´empresari com a soci necesari de qui no es vol deslligar. Naturalment que avui en dia tenim una barreja de llocs de treball industrials i de coneixement segons les activitats. Fins i tot dins de la mateixa empresa i centre de treball. Però es evident que les feines amb alt grau de coneixement van guanyant terreny i començen a ser majoritàries. Això té gran importància en molts aspectes, com la crisis sindical, però també en l´obsolescència dels mecanismes de mercat com veurem més endavant. Respecte als mecanismes de mercat també hi ha un gran canvi. Per no remontar-nos gaire lluny, convindrem que després de la 2º Guerra Mundial tots els països avançats van adoptar “l´economia social de mercat” i les idees socialdemòcrates competien amb les consevadores o liberals. Però molts acceptaven que la igualtat de drets i oportunitats justificava escola i sanitat públiques. També es reconeixia que el mercat és el millor reassignador de recursos però que hi havia “monopolis naturals” que era millor que fóssin públics. La novetat ha estat l´eclosió de la societat del coneixement junt a la revolució neoconservadora dels anys 80. Un doble atac polític i acadèmic liderat per Reagan, Thatcher i Friedman amb fort acompanyament mediàtic a nivell mundial va imposar el mercat total. Tot es pot posar en mercat fins i tot la distribució elèctrica o de l’aigua, cosa que els enginyers encara no comprenem gaire bé. Però reticències apart, el tsunami neoliberal s’ha imposat en bona mesura a tot el món. Fins i tot els socialdemòcrates, confosos per un hàbil Blair, s’han entregat. Diguem com a conclusió que en temps d’eclosió del coneixement, s’imposa l’economia de mercat i la contabilització a través dels mètodes pensats per a la SA tradicional. I aquí hi ha una certa contradicció. El mercat està basat en l’acció de les empreses que competeixen. Les empreses s’administren a través de la figura de la societat anònima i aquesta ha de negociar i contabilitzar el coneixement. L’empresa difòn, protegeix i negocia el coneixement. Però el coneixement no és una cosa que de manera preconcebuda es pugui abarcar, limitar, retenir, mesurar, valorar ni vendre. Han començat a aparèixer els problemes. Els preus de transmissió de les empreses depenen de la retenció dels equips humans, cosa molt difícil de garantir. Les patents són moltes vegades impossibles de protegir. Els contables no troben manera de contabilitzar els intangibles. I tot això va amb velocitat creixent. Hom pot dir que la SA i el seu model contable no serveixen per la societat del coneixement. Hem de trobar un nou instrument que ningú sabem intuir. La paradoxa és que els neocons i els sindicalistes, amb una fe més pròpia d’integristes que d’agents socials, segueixen defensant els seus principis. Fins quan?

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Cal dir SI a Europa

    Cal dir SI a Europa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    18-06-2008

    Reflexió sobre el futur d’Europa arrel del referèndum celebrat a Irlanda fa uns dies per ratificar el Tractat de Lisboa. Tot acceptant que hi ha visions diverses, prioritats no coincidents i conductes arrelades en els fantasmes que marcaren els orígens de la Unió, el no Irlandès no pot por ser un fre, i hem d’esser…

    En els darrers 25 anys la globalització i la llibertat de moviments de persones i productes, conjuntament amb els avenços tècnics i científics, han posat sobre la taula nous reptes com la competència assimètrica, la immigració, l’evolució demogràfica, l’elevat preu de l’energia, les matèries primeres i els aliments, o els nous escenaris de confrontació que posen noves fites al binomi llibertat-seguretat que evidencien de la necessitat d’organitzacions supranacionals per assolir la capacitat d’actuació a escala planetària interactuant de forma conjunta i coordinada. En aquest nou escenari la Unió Europea no pot deixar d’assumir el seu rol planetari, conseqüentment necessita d’instruments que li permetin actuar de forma unitària. El Tractat de Lisboa de desembre passat, desprès del fiasco del projecte de la denominada Constitució Europea, hauria d’esser un pas decidit en el requerit procés d’adaptació de les institucions Europees a les noves exigències mundials, a les ampliacions successives, i a incrementar la consciència col•lectiva com a ciutadans europeus. Un Tractat que ha d’agilitzar la presa de decisions, incrementar la coherència en la política exterior, i fer una Unió més democràtica. En aquesta línia, la reducció del nombre de Comissaris per simplificar l’organització, la creació del President del Consell Europeu per donar-li continuïtat, i la creació del Vicepresident de la Comissió per la política Exterior i de Seguretat per augmentar l’eficàcia de la política externa de la U.E. són aspectes que, conjuntament amb l’obertura d’actuacions transfrontereres en la salut i la protecció civil, o que un milió de ciutadans, amb independència de la seva nacionalitat o residència, puguin demanar a la Comissió que actuï, evidencien alguns dels avenços que aporta el Tractat en aquest llarg camí per assolir una millor integració que superi la unió estrictament econòmica. Una voluntat evidenciada pels Caps d’Estat a Lisboa i que cal que sigui ratificat pels 27 estats. El tractat de Lisboa amb indispensables reformes estructurals, per superar el Tractat de Niza, arriba en un moment de dificultats generalitzades, i conflictes latents, amb alts preus de l’energia, creixements econòmics baixos i amb ratis de desocupació significatius i a l’alça; moments on les consultes ciutadanes solen estar influïdes pel curt termini, els problemes propers i la por a cedir competències o abordar aspectes sovint insuficientment coneguts. És en aquest context on cal assumir que l’aprovació del Tractat en el marc dels Parlaments Estatals pot ser la solució perquè la visió a curt no desdibuixi la del llarg i el requerit progrés de la Unió no s’interrompi. La decisió d’efectuar un referèndum a Irlanda, únic país de la U.E que escollí aquest procés, per ratificar el Tractat signat a Lisboa, va semblar l’excepció que confirmava la regla, i que no tenia que presentar major dificultats atès que Irlanda és el millor exemple de la capacitat transformadora de la Unió. Al 1973, quan va ingressar, era un país pobre amb una economia fundamentalment agrària i amb poques infraestructures; ara Irlanda és un dels països més rics de la Unió, arrel de creixements propers al 9% en la dècada dels 90 del segle passat, i disposa d’una de les economies més dinàmiques i fortes. Semblava que la percepció dels ciutadans seria ‘més Unió és més benestar i futur’ i el tractat no tindria dificultats. Però fa unes setmanes quan alguns missatges indicaven que el Tractat ingeriria en l’autonomia exterior i econòmica, sumats a dificultats internes del govern irlandès, les enquestes començaren a mostrar una tendència de baixa participació en el referèndum i l’increment del vot negatiu, tot pronosticant que guanyaria el NO al igual que al juny del 2001 quan els irlandesos digueren no al Tractat de Niza, aprovat posteriorment amb un nou referèndum a l’octubre del 2002. Els que creiem que sols amb una Europa forta la qualitat de vida, el progrés i la pau és possible ens començarem a qüestionar si un petit percentatge de la població Europea pot condicionar la resta. Les majories i minories, i l’àmbit de la capacitat decisòria de cadascú, és un tema no menor, especialment en les nacionalitats sense Estat, com és el cas de Catalunya on moltes vegades ens qüestionem si el nostre dret a decidir s’ha de diluir amb el vist-i-plau de la resta de ciutadans de l’Estat. No per inesperat, -l’opció del NO fou l’escollida per un 53,4 per cent dels electors que votaren, aproximadament el 51% dels ciutadans amb dret a fer-ho-, no deixa de sorprendre’ns al comprovar amb quina facilitat s’obliden les ajudes i els enormes beneficis rebuts de la U.E, i a la vegada, acceptant que s’ha de respectar i protegir els drets de les minories però que la democràcia es la voluntat majoritària expressada lliurament, cal que ens qüestionem si una minoria de 862.415 persones, molts de les quals no hauran llegit el Tractat al que s’oposen, poden marcar el futur de la Unió formada per quasi 500 milions de persones i frenar un procés i un tractat ja acceptat per via parlamentària per 18 països de la Unió, un “no” que s’hauria de compatibilitzar al sí de la resta dels parlaments dipositaris de la sobirania y representació dels ciutadans. Sabedors del probable No Irlandès, de ben segur que sobre la taula ja hi ha diverses solucions com repetir el referèndum, plantejar una Europa a dos velocitats com es va fer amb l’Euro, o altres que els experts de la Unió deuen tenir preparades, ja que des d’una òptica de futur no hi ha alternativa possible a una Unió forta, cohesionada, plural i compromesa amb els seus ciutadans i el món. Tot acceptant que hi ha visions diverses, prioritats no coincidents i conductes arrelades en els fantasmes que marcaren els orígens de la Unió, el no Irlandès no pot por ser un fre, i hem d’esser capaços de fomentar el sentiment de pertinença a la Unió, un sentiment que ja el tenen els més joves gràcies als programes d’intercanvi europeus com Sòcrates i Erasmus en tant que aquests trenquen l’endogàmia pròpia i amplien els seus horitzons relacionant-se amb els joves d’altres països. Un sentiment que no vol dir renúncia a les identitats nacionals pròpies sinó sumar aquestes al macro espai europeu de justícia, llibertat i pau. És necessària l’Europa de les persones democràtiques i compromeses, vertebrada a través dels Estats ara, i amb les nacions en el futur llunyà, que construeixen el futur equiparant drets i deures, que es recolzen amb el talent, la indústria, la creativitat i la innovació, i de forma solidària amb el món; un món que necessita a Europa, una Europa federal que ha de vèncer les pors i recuperar l’esperit generós, valent i decidit dels seus fundadors. Ara, com abans, es l’hora del SI a Europa, que és un SI al progrés i no al proteccionisme excloent. Antoni Garrell Guiu 15 de juny de 2008 Aquest article va esser reproduït a l’edició impresa del Diari de Sabadell el dia 1 de juliol de 2008.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Tertulia Digital, el secret del Silicon Valley

    Tertulia Digital, el secret del Silicon Valley

    Cercle per al Coneixement

    17-06-2008

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 17-06-2008 Administració i institucions: 1.- Jordi Williams Carnes, Tercer tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Pt. de Barcelona Activa 2.- Jordi Portabella, Pt. Comissió Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona 3.- Xavier Ricart, Vice·Gerent de Promoció Empresarial, i Director de l’ Ýrea de Desenvolupament Empresarial de…

    Administració i institucions: 1.- Jordi Williams Carnes, Tercer tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Pt. de Barcelona Activa 2.- Jordi Portabella, Pt. Comissió Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona 3.- Xavier Ricart, Vice·Gerent de Promoció Empresarial, i Director de l’ Ýrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona 4.- Alicia Romero, 4ª tinent alcalde de innovació i promoció de l’Aj. de Mataró i Pta. de Tecnocampus Empresaris: 1.- David Masó, Director General de Futurlink 2.- Oscar Chabrera, Director de projectes externs de Gigle Semiconductor 3.- Martí Manent , Fundador i director de Derecho.com Més informació i inscripcions a http://tertuliadigital.com/

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Open Innovation: remarks de la conferència de València

    Open Innovation: remarks de la conferència de València

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    31-05-2008

    Els passats 26 i 27 de maig es celebrà a València la International Conference Open Innovation and University: Competitiveness and Development. Organitzada per la Universitat Politècnica de València, en el marc dels 40 anys de la seva fundació, l’acte comptà amb la presència d’experts de talla mundial del món acadèmic, empresarial i polític com Henry…

    El Congreso fue un éxito por la calidad de los ponentes, por el debate que generó y por el alto nivel de asistencia. En el enlace de la conferencia se pueden encontrar todos los materiales y vídeos para seguir lo que dió de sí la conferencia. (www.upv.es/openinnovation) Transcribo las notas personales de la misma: 1. La UPV pasa un buen momento. Las universidades que tienen una base de calidad, si encuentran espacios de governanza que las hagan eficientes y las alejen de complicarse con madejas que solo llevan a mirarse el ombligo, dan saltos notables. La UPV lo ha dado, tiene una buena governanza, un buen sistema de liderazgo, un proyecto (acaba de aprobar su plan estratégico), un discurso comprometido con la empresa y el desarrollo económico que se concreta en la consolidación y crecimiento de su Ciudad Politécnica de la Innovación. Recomiendo leer tanto las intervención del Rector Juan Juliá como la del Vicerrector Francisco Mora, el principal impulsor d ela Conferencia. 2. La conferencia aportó nueva luz sobre la Open Innovation y en general sobre innovación. Contar con Henry Chesbrough, este profesor de la Haas de Berkeley que ya hace años acuñó este término para definir el nuevo paradigma de innovación de las empresas fue un lujo. Una vez más pudimos comprobar cómo la gente brillante multiplica su atractivo si es personalmente asequible y servicial. Vale la pena seguir su conferencia. 3. Otra de las figuras de la conferencia fue Curtis R. Carlson, que además de desgranar las 5 disciplinas de su libro “Innovation” aportó una visión muy interesante sobre su experiencia en la dirección del Stanford Research Institute, probablemente la institución que más tiempo lleva practicando la Open Innovation. 4. Igualmente destacable fue la aportación, esta vez más desde la óptica de la investigación de Andreu Mas Colell, una persona que no para de ver crecer su influencia en Europa en este ámbito. Escuchándole era fácil comprender porqué será el nuevo líder de la European Research Council. 5. Para mí la primera sorpresa fueron Ronald M. Wolf que relató con mucha seriedad el caso de Phillips y su parque empresarial Open Innovation en Eindhoven, de gran utilidad para todos los que en España deben definir qué son los parques científicos y tecnológicos que proliferan por doquier. 6. La segunda sorpresa fue Tom Hockaday de Isis Innovation, la entidad encargada de desarrollar el modelo de transferencia de tecnología de Oxford. 7. Finalmente fue interesante contrastar dos modelos de nuevos intermediarios de capital intelectual, uno ya consolidado, el de Innocentive presentado por Alph Bingham y por otro lado, el proyecto emergente impulsado por la Cámara de Comercio de Barcelona y el Centro Tecnológico Leitat de KIM (Knowledge Innovation Market) presentado por Xavier Ricart. KIM es la muestra de que en España se mueven cosas nuevas en el ámbito de relaciones universidad – empresa. 8. Finalmente fue un placer reencontrar a Màrius Rubiralta, una de las pocas personas con las que había podido discutir en profundidad el concepto Open Innovation aplicado a la Universidad, ejerciendo su nueva función. Anima y tranquiliza que alguien como él esté dónde está, hecho que si se uniera a la posibilidad real de tener recursos, ya sería fantástico. 9. Last but not least, el dinamismo que Valencia como ciudad transmitió a los ponentes no fue menor, claramente su carta de ciudad emergente caló en la percepción de los ponentes con los que hablé del tema. 10. Para LTCproject poder definir el contenido y gestionar la presencia de la mayoría de ponentes ha sido un gran ejercicio de aprendizaje, una labor de equipo bien liderada por Roc Fages. Artículo publicado simultáneamente en www.xaviermarcet.com

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Els “white spaces”, o com l’apagada analògica pot encendre més d’una bombeta

    Els “white spaces”, o com l’apagada analògica pot encendre més d’una bombeta

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    30-05-2008

    Comentaris arran de la publicació d’un interessant -i breu- informe sobre les estratègies de Google i altres empreses per aprofitar l’espai d’emissions radioelèctriques que quedaran alliberades per l’evolució cap a la televisió digital terrestre.

    Imaginem un món ple d’autopistes de peatge. Quins podrien ser els interessos de la major empresa fabricant de cotxes del món? Potser invertir en més autopistes de peatges per assolir una posició omnipresent al mercat i sucar de tot arreu? No. La seva millor bassa seria acabar amb els peatges. A menys peatges, més velocitat, més cotxes, més tràfic… Aquesta és la idea que s’explica al breu informe publicat per Enter elaborat pel Miguel Gil, que m’ha semblat prou interessant com per adjuntar-lo i resumir-lo aquí. Aquesta és l’estratègia que alguns que entenen que està duent a terme Google. Com a estendard més representatiu de les empreses tecnològiques, Google té un pols obert i més o menys pendent amb les empreses proveïdores d’accés a Internet i amb les teleoperadores telefòniques/mòbils. Amb les dues perquè, en definitiva, l’accés a la xarxa serà mòbil i sense fils en un no-res i unes i altres veuran com el seu model de negoci s’unifica. L’optimització dels dispositius de butxaca per a la navegació per internet i la gestió i intercanvi de dades farà la resta. Fins ara, aquesta qüestió passava per una lluita pel control i millora dels canals existents. Wifi, wimax, tecnologies DSL més o menys millorades, navegació GPRS o HSDPA… uns espais que, en la seva major part, ja han estat coberts i conquerits per les teleoperadores i les companyies proveïdores d’accés a internet. No obstant, un nou espai es dibuixa a l’horitzó i aquesta és, possiblement, la millor aposta que pot fer Google per fer la guitza a totes les empreses que tenen el seu model de negoci basat en la idea del peatge. La qüestió passa per aprofitar l’espai radioelèctric que quedarà lliure després de l’apagada analògica, que als Estats Units està prevista per al febrer de l’any que ve i que, a l’Estat Espanyol, tot just s’acaba de fixar al 3 d’abril de 2010. Els “espais blancs” (white spaces) són les freqüències no utilitzades dins l’espectre emprat per a l’emissió televisiva (l’Enrique Dans ho explica aquí la mar de bé i la mar de curt). Al 2006, Google va impulsar la creació de la White Spaces Coalition, que pretén donar accés a internet de banda ampla a través dels “espais blancs”. Aquesta mena de wifi blanca o “wi-fi 2.0” tindria una velocitat de transferència significativament més elevada que l’actual, i els costos econòmics són molt minsos. A primera vista, costa imaginar un model d’internet d’alta velocitat on els costos de connexió siguin autènticament residuals o fins i tot nuls/subvencionats. No obstant, és evident que aquesta és una possibilitat real i conté un model de negoci i d’oportunitats molt fèrtil per als que tenen les dificultats i el cost d’accés entre els seus hàndicaps. I ja no parlo tant de la internet domèstica o fixa, sinó, sobretot, de la internet mòbil, de butxaca i geolocalitzada. Un terreny, una nova frontera (electrònica) per a la innovació social i empresarial que, en teoria, tots podem aspirar a colonitzar.

    – – –

    La versió original d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 30 de Maig de 2008. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l´Observatori de la CiberSocietat.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.