Citant Ben educats: una defensa útil de les conversacions, el civisme i l’autoritat, de Salvador Cardús i editat el novembre del 2003 per La Campana, Enric Masllorens va reivindicar la figura del mestre i la mestra com a “autoritat visible” i “guia exemplar” per tal que “l’educació sigui eficaç”. No obstant, els desafiaments dels docents en el context actual fan que aquesta tasca sigui feixuga i “descoratgedora”.

“Els desafiaments de l’educació en la societat actual fan que la tasca docent sigui feixuga i descoratgedora”

La diagnosi va ser compartida pels ponents. En primer lloc, la complexitat de la societat és enorme i, alhora, existeix un “dèficit social i una manca de responsabilitat social que ha d’entomar l’escola”, va explicar Àngels Cadena Bordoll. A l’escola se li exigeix tot: transmetre coneixements, fer gestió emocional, “posar fluor i, fins i tot, ensenyar a les famílies a avorrir-se”.

En aquesta mateixa línia, Salvador Cardús va lamentar “l’excés d’expectatives en l’escola i els equips docents”, que “desvien el focus i generen discursos negatius i perspectives i objectius equivocats”. Perquè això no passi, cal que es deixi de “crear soroll” entorn al sistema educatiu i s’emfatitzi més en les bones pràctiques, que en són moltes, va reivindicar Cadena Bordoll.

Un exemple de bones pràctiques és la creació de la biblioteca escolar de l’escola Mercè Rodoreda, que està oberta al barri els dissabtes per tal de “promoure la cultura i la socialització”.

“L’excés d’expectatives en l’escola i els equips docents desvien el focus, generen discursos negatius i perspectives i objectius equivocats”

En segon lloc, la hiperprotecció dels infants i joves per part de les famílies, “reflex de les pròpies inseguretats dels adults” en un context social d’incertesa constant, segons Cardús, ha desembocat en una manca d’autoritat del docent, que veu augmentar les dificultats a l’hora de desenvolupar la seva tasca.

El tercer desafiament és l’heterogeneïtat dels contextos socioeconòmics dels centres educatius del nostre país, que fa indispensable la vinculació de l’equip docent al centre. Per aquest motiu, la mestra i directora de l’escola Mercè Rodoreda de Nou Barris va demanar, per una banda, que part de la formació del professorat sigui al centre i per al centre; i per l’altra, va reclamar el dret dels docents a escollir escola: “els educadors han de poder trobar el seu propi equip”, allà on es trobin a gust per desenvolupar la seva professió de la millor manera possible.

En relació als equips escolars, Àngels Cadena Bordoll va reclamar més recursos en forma d’”equips multiprofessionals” per fer front a les necessitats diverses de l’alumnat.

“És indispensable la vinculació de l’equip docent al centre i, per tant, cal que la formació del professorat sigui al centre i per al centre i, a més, cal que els educadors puguin escollir escola i trobar el seu propi equip”

A més, tant Cardús com Cadena Bordoll com Santamaria van reclamar una formació bàsica de qualitat per als aspirants a mestres: “ens fa feredat veure els alumnes de pràctiques de magisteri”, van lamentar.

Finalment, la manca d’evidència científica en el món educatiu fa prendre “decisions basades en la intuïció”, es va queixar Mònica Santamaria, alhora que Cardús lamentava que el relat públic de l’educació estigués en boca de “veus no autoritzades” i que, enlloc de recursos, hi hagués “negocis darrere els acords establerts en educació”.

L’acte, que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, va comptar amb la presència del director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Josep Maria Garcia Baldà; i de l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, entre d’altres persones vinculades al món educatiu. I es va concloure amb la reivindicació d’una major cooperació entre tots els agents del sistema educatiu i una rehumanització de l’ensenyament a través d’un pacte on la veu dels i les docents sigui escoltada i tinguda en compte.

A Catalunya hi ha més de dues mil fundacions (el 20% del total de fundacions de tot l’estat espanyol) que ingressen 5.750 milions d’euros l’any i que representen l’1,8% del valor econòmic creat a Catalunya, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions. És un sector amb un fort arrelament al territori i que, en els darrers anys, ha crescut de forma notable, tant en nombre com en activitats, provocant un increment de la seva incidència a la societat.

Un nou model econòmic que disminueixi la dependència de la fundacions del sector públic

No obstant, segons Eugenia Bieto, cal “un nou model econòmic” que disminueixi la dependència de les fundacions del sector públic i ens equipari als països del nostre entorn” en nivells de mecenatge i filantropia, ja que Espanya és a la cua d’Europa en donacions per càpita. Segons dades de la Philanthropy Services AG, l’estimació de donacions per càpita a Espanya és de 48,72€, per sota de França (143,40€), Alemanya (266,68€), Holanda (360,16€) i molt per sota del Regne Unit (765,29€), que encapçala el rànquing.

Alguns dels principals canvis de la reforma són l’increment de les deduccions en donacions, que “afavoreix que el micromecenatge es converteixi en un element molt important” a l’hora d’afrontar els reptes socials i mediambientals que tenim com a societat; la incorporació de les prestacions de serveis com a mecanisme de col·laboració, la incorporació del mecenatge de recompensa o de reconeixement, la incorporació de la cessió de tota classe de mobles i d’immobles com a donació i l’ampliació de les modalitats d’activitats econòmiques exemptes de l’Impost de Societats.

La reforma de la Llei de Mecenatge pot generar un canvi cultural que ens apropi a les tendències europees en filantropia i donacions

Tot això pot generar un “canvi cultural que ens apropi a les tendències europees”, augmentant els ingressos per donacions de les entitats no lucratives per tal d’arribar allà on el sector públic i el sector mercantil poden arribar i, així, augmentar la recerca, millorar l’educació, promoure la cultura i treballar per a una millor atenció de les persones més vulnerables.

Tanmateix, Eugenia Bieto ha ressaltat la necessitat de professionalitzar el fundraising, d’augmentar la transparència a través de la rendició de comptes amb els donants i amb la societat i de mesurar l’impacte per tal de “seguir impulsant la col·laboració de la societat civil, persones, entitats, empreses i organitzacions, per construir plegats una societat més digna i justa”.

L’acte s’ha celebrat al CaixaForum Macaya davant dels representants de les principals fundacions del nostre país i ha estat presentat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que confessar haver defensat fa anys al Congrés dels Diputats la necessitat d’una Llei de Mecenatge per tal d’aconseguir “una societat activa i participa en la vida social i pública”.

Les universitats han de ser institucions obertes i transformadores, sostenibles, compromeses i autònomes

Primerament, l’exrector va enumerar alguns dels desafiaments globals més importants que hauran de fer front les universitats en la propera dècada, com la crisi climàtica, el desenvolupament tecnològic exponencial, el declivi democràtic arreu del planeta i l’augment de l’erosió del debat públic arran del fenomen de la desinformació. Enmig d’aquest context, i per tal d’adaptar-se als canvis significatius d’ un futur incert, segons Garrell, cal “ser proactius” i treballar per esdevenir institucions “obertes i transformadores, sostenibles, compromeses i autònomes”. “Cal que la universitat no sigui una torre d’ivori i s’impliqui en els debats socials, culturals i polítics assumint un rol rellevant en el diàleg social per no perdre cap oportunitat”, va afirmar.

Per aquest motiu, el president de la EUA va aprofitar per fer una crida al legislador i va reclamar “un marc normatiu i de finançament possibilitadors i en sintonia” amb els reptes globals identificats. En aquest sentit, va demanar la implicació de totes les institucions catalanes, espanyoles i europees per avançar plegades cap a una legislació que “garanteixi la llibertat acadèmica, que sigui respectuosa amb la diversitat i que fomenti la col·laboració i cooperació internacional”. En relació amb això, Garrell va denunciar que “les universitats espanyoles són les que disposen de menys autonomia a Europa” i això genera “situacions d’asimetria en les aliances estratègiques internacionals”.

Marc normatiu i de finançament possibilitadors, inversions adequades i bons lideratges

Paral·lelament, també va ser molt crític amb la “tendència negativa en inversió en coneixement” i va exigir “inversions adequades perquè la carrera universitària sigui una opció de vida digna i ben retribuïda, atractiva i competitiva”. No obstant, per canviar aquesta tendència negativa, cal que l’augment de la inversió en educació i recerca “sigui un clam social”, va afirmar el president de l’EUA, i, per tant, “cal que la comunitat universitària treballi perquè la societat reconegui el rol social de la universitat”.

Finalment, però, Garrell va reconèixer la necessitat imperativa de bons lideratges i, per això, va fer una crida a la formació i professionalització de lideratges. „De res servirà que les universitats tinguin un marc normatiu i de finançament adequats si no hi ha la gobernança escaient dins les pròpies institucions“, va concloure.

L’acte, que va comptar amb l’assistència dels i les rectores de les universitats catalanes, com també d’autoritats catalanes i espanyoles i del president d’Amics del País, Miquel Roca, va ser presentat per Martí Parellada, president de la comissió d’Economia d’Amics del País. Parellada va recordar la tasca duta a terme pels dos catalans que van precedir Garrell en la presidència de l’EUA, Rolf Tarrach (2015-1019) i Josep Maria Bricall, president de la Conferència de Rectors d’Europa (1994-1998) i promotor de l’actual EUA; i va ironitzar fent una crida entre els i les rectores catalanes per començar a pensar en el relleu de Garrell, ja que “és evident que, des de Catalunya estant, tenim un pes rellevant a Europa”.

“Substituir la cultura del no a tot per la cultura del sí a tot allò que funciona”

Per aquest motiu, el president dels populars catalans ha instat a “substituir la cultura del no a tot per la cultura del sí a tot allò que funciona”, per tal de “superar la política de la indignació i retornar a la responsabilitat”. En aquest sentit, Alejandro Fernández ha reclamat revertir, en primer lloc, la paralització de grans infraestructures i de grans esdeveniments; en segon lloc, la criminalització de la indústria i la turismofòbia; en tercer lloc, la política energètica “absolutament absurda”, que fa que Catalunya estigui a la cua en projectes d’energies renovables, i la criminalització dels gestors privats de l’aigua i, conseqüentment, la criminalització de la “cooperació público-privada”; en quart lloc, la manca de respecte a la propietat privada i a la seguretat jurídica i, finalment, una política educativa “desfasada i plena de prejudicis ideològics”, que està “al servei de la construcció nacional i vulnera els drets dels alumnes”.

Pel que fa a la reforma del finançament autonòmic, Alejandro Fernández ha lamentat el discurs a Catalunya de ”Espanya ens roba” perquè, segons ell, “connecta amb el pitjor del nacional populisme europeu i frega la xenofòbia”. Per contra, s’ha mostrat a favor d’arribar a acords “legals i raonables i que s’apliquin amb lleialtat institucional i al conjunt de tot España”. No obstant, aquestes condicions, segons Fernández, no es compleixen actualment.

“La responsabilitat dels polítics catalans no ha de ser que Madrid tingui menys competències”

Per altra banda, el president del Partit Popular català també ha criticat l’excés de victimisme i de madriditis dels darrers anys a Catalunya i ha afirmat que “la responsabilitat dels polítics catalans no ha de ser que Madrid tingui menys competències”, sinó exercir les seves competències de manera eficient i eficaç.

Finalment, Alejandro Fernández ha conclòs que per tal de recuperar l’estabilitat política a Catalunya i el seu prestigi internacional, cal acabar de manera “definitiva” amb el “procés separatista” i recuperar els mecanismes de diàleg institucional comuns a totes les Comunitats Autònomes, ja que “Catalunya ha sortit greument perjudicada en la seva absència a les conferències de presidents autonòmics”. Tanmateix, segons Fernández, també cal frenar la taula de diàleg, que és “la segona part del procés i constitueix en l’erosió de les institucions democràtiques a Espanya”.

Preguntat durant el col·loqui si al Partit Popular li cal autocrítica, el seu president ha contestat que “nosaltres fem tota l’autocrítica necessària però potser no agrada a tothom”. En aquest sentit, ha defensat que, segons el seu partit, les causes del declivi de Catalunya no ha estat “una manca d’empatia amb el nacionalisme, sinó cedir-li massa concessions”.

Acabar amb el “procés independentista” i amb la taula de diàleg

En relació a això, el president popular ha afirmat que el futur d’Europa és “la superació del nacional populisme”, un populisme que ha comportat el declivi, també, europeu. I és per aquest motiu que, tal i com s’ha compromès el Partit Popular segons Alejandro Fernández, si el Partit Socialista queda per sobre del Partit Popular, els de Feijóo facilitarien la investidura dels socialistes amb l’abstenció.

L’acte ha estat presentat per l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, i moderat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que durant el seu torn ha suggerit que “la decadència de Catalunya és una banalització del llenguatge i que, potser, s’hauria de trobar una expressió més encertada”.

D’un temps ençà, els principals indicadors de la qualitat democràtica reflecteixen una tendència a la baixa arreu, i Espanya no n’és l’excepció, tal i com va explicar Marc Carrillo durant la seva intervenció. Segons dades de The Economist, només el 8% dels ciutadans del món viu en un sistema de democràcia plena i el 45% de la població viu en democràcies “defectuoses”.

Aquesta deriva democràtica queda palesa, segons el catedràtic de la UPF, en la banalització de la democràcia representativa a través del populisme que es manifesta tant en l’àmbit conservador com, també, en “partits anomenats progressistes i d’esquerra”. El populisme busca “fer abstraccions del funcionament democràtic per exigir solucions immediates a problemàtiques socials complexes” a través d’un líder escollit democràticament que s’erigeix com “l’esperit del poble”, va explicar el professor Carrillo. I això comporta “un trencament entre el principi democràtic i el principi de legalitat, donant prevalença al primer”.

El populisme busca fer abstraccions del funcionament democràtic per exigir solucions immediates a problemàtiques socials complexes a través d’un líder que s’erigeix com l’esperit del poble

Així mateix, les institucions queden en un segon terme i la seva degradació és ben evident. En són un exemple d’això les sessions de control parlamentari a l’estat espanyol, on cada dimecres es converteixen en “escenari per a mítings polítics”. En aquest sentit, Carrillo va lamentar que “l’oposició democràtica [a Espanya] fa essencialment una funció mitinesca”.

També va fer esment de “l’obscenitat institucional” que comporta la no renovació del Consell General del Poder Judicial. “Resulta impactant el paper espuri de l’oposició” en aquest afer, ja que “invocar la independència del Poder Judicial per bloquejar-ne la seva renovació és incomplir la Constitució i la llei”, va sentenciar Carrillo.

Seguint el fil de la intervenció del catedràtic de Dret Constitucional, José María Lassalle va desenvolupar les causes que, segons ell, han desembocat en un “procés de transició crítica” de les democràcies liberals, ja que “els fonaments de racionalitat, que van alimentar els discursos de la Il·lustració, fa temps que s’han erosionat”.

Els fonaments de racionalitat, que van alimentar els discursos de la Il·lustració, fa temps que s’han erosionat

Per una banda, va explicar, la crisi de seguretat de 2001 va generar “tensions estructurals” al conjunt de les democràcies que van obrir escletxes per on s’hi van poder “colar els primers discursos neoconservadors i de ruptura amb l’ordre”. Amb l’esclat de la crisi econòmica el 2008, que va comportar un “cop a l’Estat del Benestar” i una pèrdua de status econòmic i cultural per part de les classes mitges, el trencament entre la ciutadania i les estructures democràtiques es va fer evident.

Altrament, la revolució digital “ha alterat el valor econòmic i professional del treball humà” augmentant les desigualtats socials. És a dir, el valor que aporta el treball en les economies és cada vegada inferior perquè l’increment de la competitivitat associat a l’ús intensiu de la tecnologia no comporta un augment en les rendes dels treballadors, sinó, tot el contrari, desplaça el treballador i el professional. A més, “les polítiques de redistribució de la renda han estat minades” degut a la resignificació del capital i del treball, va apuntar el professor Lassalle.

Tot això s’ha traduït en un descontentament i una alienació de les classes mitges amb les institucions que les representen que s’han deixat “seduir per discursos populistes de lògica simplista” propiciats per les plataformes digitals. A més, aquestes últimes són les que sustenten actualment el poder, un poder “no regulat i no legalitzat”. “Les corporacions tecnològiques són, a dia d’avui, les úniques que guanyen diners”, va afirmar José María Lassalle, “beneficis que alhora no estan subjectes ni a la legislació antitrust d’Estats Units ni a les pràctiques anti col·lusòries del dret comunitari”.

Les xarxes socials no poden estar al marge del control jurisdiccional 

En aquest sentit, els dos ponents van coincidir en la necessitat de regular les plataformes digitals. “Les xarxes socials no poden estar al marge del control jurisdiccional”, va assenyalar Marc Carrillo, que va afegir que “aquest és un repte per a l’estat democràtic i per als juristes”. En la mateixa línia, José María Lassalle va celebrar l’aprovació del Reglament dels Serveis Digitals per part de la Comissió Europea, de la Llei de Mercats Digitals, del Reglament d’Intel·ligència Artificial, etc. “ Hi ha un moment polític important amb Ursula von der Leyen que s’entén que la tècnica no és neutra i és un poder en ella mateixa”, va afirmar.

Durant el col·loqui, també es va discutir sobre el paper de l’educació per fer front a la postmodernitat, que ja no es basa en discursos i reflexions conceptualitzades, sinó que es centra en imatges descontextualitzades d’una narrativitat lògica per apel·lar directament els sentiments de les persones. Al seu torn, Marc Carrillo va lamentar els baixos nivells de comprensió i oratòria, ja que “l’educació és un element essencial en la democràcia”. I, en el mateix sentit es va expressar Lassalle, que va sentenciar que “el model educatiu i universitari són absolutament ineficients” perquè no ofereixen eines per empoderar la ciutadania críticament ni per gestionar la complexitat del món actual.

El model educatiu i universitari són absolutament ineficients perquè no ofereixen eines per empoderar la ciutadania críticament ni per gestionar la complexitat del món actual

Finalment, Miquel Roca i Junyent va clausurar l’acte, que va tenir lloc al Caixafòrum Macaya el passat 14 de febrer, afirmant que hi ha indicis evidents de “l’amenaça existent” d’un “intent, conscient o no, de substitució dels poders democràtics i les seves institucions per d’altres” i cal seguir reflexionant-hi.