‘Universitat 2030: una visió de futur per a les universitats d’Europa’ | Debat Amics del País amb Josep Maria Garrell
Oferir experiències significatives i integrals d’aprenentatge al llarg de la vida universitària, generar coneixement, fomentar la recerca i la innovació i exercir un rol rellevant en el diàleg social són els pilars bàsics que han de configurar la missió de les universitats europees segons l’Associació Europea d’Universitats (EUA). Així ho va defensar el passat 9…
Les universitats han de ser institucions obertes i transformadores, sostenibles, compromeses i autònomes
Primerament, l’exrector va enumerar alguns dels desafiaments globals més importants que hauran de fer front les universitats en la propera dècada, com la crisi climàtica, el desenvolupament tecnològic exponencial, el declivi democràtic arreu del planeta i l’augment de l’erosió del debat públic arran del fenomen de la desinformació. Enmig d’aquest context, i per tal d’adaptar-se als canvis significatius d’ un futur incert, segons Garrell, cal “ser proactius” i treballar per esdevenir institucions “obertes i transformadores, sostenibles, compromeses i autònomes”. “Cal que la universitat no sigui una torre d’ivori i s’impliqui en els debats socials, culturals i polítics assumint un rol rellevant en el diàleg social per no perdre cap oportunitat”, va afirmar.
Per aquest motiu, el president de la EUA va aprofitar per fer una crida al legislador i va reclamar “un marc normatiu i de finançament possibilitadors i en sintonia” amb els reptes globals identificats. En aquest sentit, va demanar la implicació de totes les institucions catalanes, espanyoles i europees per avançar plegades cap a una legislació que “garanteixi la llibertat acadèmica, que sigui respectuosa amb la diversitat i que fomenti la col·laboració i cooperació internacional”. En relació amb això, Garrell va denunciar que “les universitats espanyoles són les que disposen de menys autonomia a Europa” i això genera “situacions d’asimetria en les aliances estratègiques internacionals”.
Marc normatiu i de finançament possibilitadors, inversions adequades i bons lideratges
Paral·lelament, també va ser molt crític amb la “tendència negativa en inversió en coneixement” i va exigir “inversions adequades perquè la carrera universitària sigui una opció de vida digna i ben retribuïda, atractiva i competitiva”. No obstant, per canviar aquesta tendència negativa, cal que l’augment de la inversió en educació i recerca “sigui un clam social”, va afirmar el president de l’EUA, i, per tant, “cal que la comunitat universitària treballi perquè la societat reconegui el rol social de la universitat”.
Finalment, però, Garrell va reconèixer la necessitat imperativa de bons lideratges i, per això, va fer una crida a la formació i professionalització de lideratges. „De res servirà que les universitats tinguin un marc normatiu i de finançament adequats si no hi ha la gobernança escaient dins les pròpies institucions“, va concloure.
L’acte, que va comptar amb l’assistència dels i les rectores de les universitats catalanes, com també d’autoritats catalanes i espanyoles i del president d’Amics del País, Miquel Roca, va ser presentat per Martí Parellada, president de la comissió d’Economia d’Amics del País. Parellada va recordar la tasca duta a terme pels dos catalans que van precedir Garrell en la presidència de l’EUA, Rolf Tarrach (2015-1019) i Josep Maria Bricall, president de la Conferència de Rectors d’Europa (1994-1998) i promotor de l’actual EUA; i va ironitzar fent una crida entre els i les rectores catalanes per començar a pensar en el relleu de Garrell, ja que “és evident que, des de Catalunya estant, tenim un pes rellevant a Europa”.