Publicacions d'Amics del País

'Situació de l'educació i el paper dels mestres' | Barcelona Tribuna amb Joan Manuel del Pozo

President del Consell d'Educació de Catalunya

• Amics del País
• Resum d'activitats
• Data: 02/12/2024
• 154 lectures

El passat 2 de desembre, Barcelona Tribuna d'Amics del País i la comissió Educació de l'entitat van organitzar la conferència i col·loqui “Situació de l'educació i el paper dels mestres” amb Joan Manuel del Pozo, president del Consell d'Educació de Catalunya.

Del Pozo, filòsof i amb una llarga trajectòria al món educatiu (professor de Filosofia Antiga, Filosofia Política i Ètica de la Comunicació a la Universitat de Girona, vicerector d'Investigació i Transferència del Coneixement a la Universitat de Girona del 2000 al 2002 i conseller d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (2006)), va fer una anàlisi de la “situació de desconcert” que viu el sistema educatiu i va traçar alguns objectius per tal de construir una proposta de “consens”.

“Hi ha un cert grau de fatiga sistèmica arran, sobretot, dels canvis legislatius constants i una burocratització excessiva”

El context actual és complex. Vivim en un món globalitzat i en una acumulació de crisis (econòmica, social, ecològica, geostratègica i de valors). A més, la mercantilització general de la societat, que ha arribat fins i tot a afectar el coneixement, i la comunicació hipervirtualitzada, en detriment de la paraula, han generat un seguit de “tensions” en el món educatiu que ha desembocat a un “cert grau de fatiga de tots els agents implicats”, va explicar Joan Manuel del Pozo.

Però això no és excepcional del nostre país ni tampoc de la nostra època, va voler relativitzar el filòsof, que va citar Aristòtil: “el sistema actual de l'educació [de fa més de dosmil anys, va puntualitzar del Pozo] no té prou clar si ha d'ensenyar, preferentment, les arts útils de la pràctica [l'actual Formació Professional], els preceptes de la virtut [l'educació en valors] o la ciència de pura ornamentació [els coneixements científics]”. És a dir, “el debat sobre si l'educació ha de servir al mercat o bé ha de respondre a un procés d'humanització plena” és vigent encara després de dos mil·lennis.

“Crec que hem d'emfatitzar més en la finalitat humanista [de l'educació] que en la tecnològica, ja que aquesta vindrà donada de manera més automàtica”

Segons del Pozo, la solució està en l'equilibri, “en el mix de la finalitat utilitària i la finalitat humanista”. No obstant, va ressaltar que, tenint en compte les característiques de la societat actual, on “la preponderància de la tecnologia” a les nostres vides és evident, “jo emfatitzaria més en la finalitat humanista més que en la tecnològica”, ja que aquesta darrera “vindrà donada d'una manera més automàtica”, va sentenciar.

Tanmateix, tal i com va reconèixer el filòsof, la solució és complexa i té elements polítics, legislatius, econòmics, d'entre d'altres. Però cal posar el focus en el paper dels docents, ja que és essencial i imprescindible. “No tenim mals docents”, però “hem de millorar la professionalitat docent”, va afirmar.  I això vol dir formació inicial i contínua més exigent, vincular la pràctica a la teoria (formació pràctica més intensa), potenciar la recerca  en educació, reconèixer la responsabilitat dels mestres i les mestres i tenir cura del prestigi social de la professió fomentant l'acord de l'ètica en aquesta.

“Cal una millora radical de la competència del llenguatge per part dels docents”

Alhora, Joan Manuel del Pozo, va posar especial rellevància en la necessitat d'”una millora radical de la competència del llenguatge dels docents” perquè “si es degrada el llenguatge, es degrada la democràcia i, per tant, la societat”, va concloure.

Tot i que va reconèixer que la seva proposta era “exigent”, va finalitzar l'acte amb un missatge d'optimisme: “tenim grans problemes, però també disposem dels mitjans per fer-hi front: un sistema democràtic, riquesa econòmica, consciència social i ciència i tecnologia que hauríem de posar al servei de l'educació”. I cal posar tots aquests recursos per arribar a un “consens polític no segregacionista” en l'educació.

L'acte, celebrat al Palau Macaya, va ser presentat per Enric Masllorens, educador de llarg recorregut i president de la comissió d'Educació d'Amics del País, i moderat per Susana Quadrado, periodista de La Vanguardia, i hi van assistir més de mig centenar de persones del món educatiu, científic i polític.