Utilitzant el paral·lelisme del foc, Genís Roca, president de la Fundació PuntCat, va reivindicar la digitalització, tot i reconèixer-ne les amenaces, al debat “Identificació personal i protecció de dades” organitzat per Amics del País el passat 15 de març. A l’acte també hi va participar Simona Levi, fundadora de l’Institut per a la Digitalització Democràtica Xnet, que va exposar les propostes per tal de democratitzar la digitalització en el si de la Unió Europea.

Durant la seva intervenció, Simona Levi va admetre que la societat s’ha digitalitzat “de qualsevol manera, com un fenomen meteorològic”, sense previsió ni planificació. Com a conseqüència, el 92% de la digitalització europea “es fa a casa d’algú altre”, és a dir, sota el control i l’opacitat de les big tech. Això genera evidents amenaces a la democràcia i, per corregir-ho, la fundadora d’Xnet proposa redefinir el procés de digitalització sobre unes regles i uns protocols democràtics i sobirans.

“El 92% de la digitalització europea es fa sota el control i l’opacitat de les big tech”

En aquest sentit, els elements necessaris, segons la fundadora d’Xnet, que ha d’incloure la tecnologia són auditabilitat i interoperabilitat. El primer concepte fa referència al dret de qualsevol persona, organització o estat a  controlar el codi que s’utilitza, és a dir, conèixer l’aplicació per assegurar-nos que no es vulneren “els drets que hem validat com a societat”. El segon principi ha de permetre que el contingut que es genera en una infraestructura digital es pugui traslladar en una altra plataforma que s’adeqüi més als interessos i necessitats del moment. Actualment, això no és possible perquè “no tenim el control de les nostres dades i, simplement, confiem i suposem que algú [big tech] ho fa bé”, va sentenciar Levi. No obstant, “tenim totes les eines per reconduir aquesta situació”, va afegir.

Per la seva banda, Genís Roca va voler fer un “exercici de perspectiva” per demanar calma i reflexió. “Hem comprat el marc mental que tot va molt ràpid i accelerat i tot és molt greu i important” i això comporta que, davant d’aquest vertigen i ritme trepidant, costi trobar respostes “ràpides i efectives”. Per aquest motiu, Roca va demanar “assumir tempos més pausats per donar-nos l’oportunitat de treballar i trobar-hi solucions”.

“Hem de tornar a discutir l’arquitectura social però no tenim interlocutors legitimats”

A més, com a arqueòleg de formació professional, va fer una anàlisi històrica per afirmar que tots els canvis significatius al llarg de la humanitat, des del Paleolític fins a l’actualitat, passant pel Renaixement i la Revolució Industrial, han tingut lloc quan hi ha hagut canvis en la mida del grup a gestionar. És a dir, fins a l’aparició del sedentarisme, els grups de convivència eren d’aproximadament 10 persones, amb unes normes determinades que es van veure modificades amb la construcció de les primeres tribus prehistòriques i, posteriorment, amb la fundació de les ciutats. Després, amb l’expansió comercial i econòmica de l’Edat Moderna, “les ciutats europees ja no van suficients per a esdevenir actors en el context internacional i es va iniciar un procés polític per configurar els estats-nació”. Degut a la revolució digital, el grup de persones a gestionar ha tornat a canviar i “hem de tornar a discutir l’arquitectura social”.

En el context de la societat digital, calen noves institucions que configurin “un nou model social al voltant de la informació”, però “no tenim encara els interlocutors legitimitats que l’han de discutir de manera ordenada”, va lamentar el fundador de PuntCat, “i això em preocupa”, va afegir. Paral·lelament, Roca va reivindicar que aquesta conversa s’ha de desenvolupar a nivell europeu. “Aquesta és una agenda que no es pot gestionar ni des de Catalunya ni des d’Espanya ni des del sud d’Europa”, sinó que “Europa ha de configurar una agenda per als propers anys”, va afirmar.

“Europa ha de configurar una agenda per als propers anys”

En relació a l’agenda europea, Simona Levi va anunciar que des de l’Institut per a la Digitalització Democràtica Xnet s’ha elaborat la “Proposta per a una Digitalització Sobirana i Democràtica per a Europa”, que serà presentada el proper 31 de maig. En el document, s’analitzen les mancances sobre les quals s’ha produït el procés de digitalització i es detallen mesures per corregir-lo.

Aquestes propostes fan referència, per una banda, als processos de concurs públic, que segons Levi haurien de fomentar que petites i mitjanes empreses hi poguessin concursar per tal de generar codis oberts sobre els quals construir digitalització lliure i sobirana. Per altra banda, haurien de fomentar el desenvolupament d’un marc legal que lluiti contra la concentració de grans empreses oligopolístiques que, alhora, s’escapen de la legislació europea. I, en tercer lloc, el document reclama la necessitat de sobirania en les comunicacions, implantant un correu descentralitzat a través d’una xarxa proveïda per l’administració pública. A més, Simona Levi també va reclamar que “Europa ha de comprar Firefox” perquè està dissenyat amb els principis europeus d’auditabilitat i d’interoperabilitat i, actualment, “l’està comprant Google” finançant-ne el 80%, va alertar. ‘Tot això sembla utòpic però és l’únic futur que podem tenir, l’alternativa és la distopia’, va sentenciar Levi.

“Europa ha de comprar Firefox”

Pel que fa al tema de les comunicacions, Genís Roca va sentenciar que no facilitar a la ciutadania d’un correu electrònic públic, eina bàsica per accedir a qualsevol servei digital, “és com negar-nos la identitat”. Alhora, Levi va reivindicar que la capacitat tècnica per desenvolupar-ho hi és i va denunciar que “l’únic motiu pel qual seguim utilitzant un model centralitzat [Gmail] és una raó de domini econòmic, gens ni mica una qüestió tecnològica”. “Catalunya ho pot fer”, va sentenciar, “per què no aprofitem aquesta oportunitat per liderar un nou model de digitalització i ser capdavanters i referents a Europa?”, va afegir.

Finalment, durant la clausura, Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País i encarregat de presentar i moderar el col·loqui, va expressar la importància de la qüestió en tant que “repensar la digitalització suposa replantejar la democràcia per reconstruir-la sobre unes bases que acceptin allò que representa el nou context, en termes europeus i en termes de quin és el nostre paper al món”. I alhora va alertar que, malgrat necessitar temps, és imprescindible una certa urgència en el debat, ja que “en les febleses de la democràcia, sempre hi ha voluntaris per aprofitar-se’n”.