L’acte es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” i va ser presentat per Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, que va elogiar la gran tasca que estan duent a terme les organitzacions socials per “enderrocar les muralles de la desigualtat.”

El debat, moderat per Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, va comptar també amb la participació de Lluís Fatjó, director del Banc dels Aliments, Albert Quiles, director d’Amics de la Gent Gran; Jaume Castro, representant de la Comunitat de Sant Egidi; Josep Gassó, de la Fundació Catalana de l’Esplai; Rafa Ruiz, relacions institucionals de la Fundació Pere Tarrés; i Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.

La Covid s’ha acarnissat especialment amb els més vulnerables. Més de set-centes mil persones estan sent ateses avui a Catalunya per les entitats socials. Però la pobresa i la desigualtat no són problemes nous en el nostre país, sinó que ja els arrosseguem des de la passada crisi i, amb la pandèmia, s’han agreujat. És per això que Fransina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, reclama una resposta “radicalment diferent al que s’ha fet fins ara, amb l’impuls de polítiques que vagin a l’arrel”.

En aquest sentit, Salvador Busquets, de Cáritas Barcelona, va afirmar que, segons un estudi d’aquesta entitat, la meitat de la població vulnerable no té accés a la renda mínima. “No acaba de quallar una resposta col·lectiva que permeti eradicar la fractura social existent. Cal una actitud proactiva de les Administracions Públiques”.

Al seu torn, Marc Simón, de la Fundació “la Caixa”, va afegir que “si actuem organitzadament, actuarem millor. Tot i tenir objectius comuns, ens manca col·laboració entre els diferents programes socials”.

Tots els participants a la taula rodona van elogiar la gran tasca que duu a terme el voluntariat. “La societat civil és forta i l’hem de protegir, amb beneficis fiscals per als donants i amb el reconeixement del voluntariat com a institució” va demanar Enric Morist, de la Creu Roja.

En aquesta línia, Josep Gassó, de Fundesplai, va reivindicar el Pla Estratègic català per a la cohesió social 2021-2023 i la Llei del Tercer Sector, per tal d’enfortir-lo econòmicament i institucionalment, com a garant de la igualtat, la justícia social i la democràcia.

“La gent gran és un dels col·lectius que més ha patit”, va afirmar Albert Quiles, d’Amics de la Gent Gran. 330.000 persones grans viuen soles. Segons dades d’abans de la Covid, un 40% ja patia sentiment de soledat, un sentiment que s’ha intensificat amb la pandèmia. És necessari “reforçar amb vehemència la igualtat de cures i l’accés digne a la sanitat universal, per fer caure el mur que ens separa dels ancians, els immigrants i dels infants més vulnerables”, va demanar Jaume Castro, representant de la Comunitat de Sant Egidi.

En relació a la pobresa infantil, aquesta representa un 30% a Catalunya.  I el fracàs escolar és del 20%. Són dades esfereïdores que exigeixen un pacte per a l’educació formal i no formal, segons Rafa Ruiz, de la Fundació Pere Tarrés.

Miquel Roca i Junyent va tancar l’acte apel·lant a l’entesa entre els polítics per tal de buscar solucions efectives. I va demanar no utilitzar la crisi com element de confrontació.

Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va aprofitar la seva intervenció de presentació de l’acte per demanar solidaritat i capacitat d’entesa per tal de continuar enfortint el projecte europeu, imprescindible per “garantir la pau i les llibertats en un context de crisi generat per la pandèmia de la Covid-19. (…) O solidaritat o populisme”, va sentenciar.

“Sortir de la crisi més forts, més sobirans i més solidaris” és l’objectiu d’Alemanya durant la seva presidència de torn de la Unió Europea segons l’ambaixador Dold. Per això volen impulsar l’acord polític sobre el Fons de Reconstrucció i el marc financer plurianual abans de les vancances d’estiu, que ha d’articular-se entorn a dos eixos fonamentals: canvi climàtic i transformació digital.

Per la seva banda, Joan Majó va afirmar que “estem en un punt molt crític de la història de la UE. Si no aprofitem aquest moment per enfortir-la, estem abocats a la seva desmembració i, aleshores, ens costarà molt reconstruir-la”. “Necessitem unitat i solidaritat” va sentenciar Dold.

“Solidaritat no vol dir benevolència” va matisar Dold. Cal treballar per reindustrialitzar Europa a través de la innovació, la recerca, l’alta tecnologia, l’energia verda i la mobilitat sostenible. És necessari “el renaixement de la política industrial” per fer front als centres d’innovació que ja existeixen fora de la Unió Europea. “El projecte europeu ha de ser un projecte sostenible” i, en aquest sentit, Espanya hi pot jugar un paper de lideratge important.

Per la seva banda, Enric Juliana va afirmar que des que es va anunciar el passat 18 de maig la proposta impulsada per la canciller Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, alguna cosa va canviar a Espanya. “La política espanyola sempre tendeix al soroll, però des que s’ha començat a dibuixar un horitzó europeu, s’ha començat a parlar de la necessitat de pactes”, va sentenciar.

Sobre l’aprovisionament massiu d’una possible vacuna o tractament eficaç contra la Covid-19, l’ex-embaixador Carles Casajuana va expressar la necessitat d’un acord entre tots els estats membres per comprar i distribuir de manera equitativa entre tots els ciutadans europeus.