Perquè Barcelona funcioni bé, Ernest Maragall ha parlat de tres eixos importants. Per una banda, ha defensat que la ciutat ha de “tornar a crear, que vol dir parlar d’habitatge com a prioritat explícita”. En aquest sentit, el candidat d’Esquerra Republicana ha afirmat que per abordar aquesta qüestió, cal “parlar bé d’economia, de reducció de desigualtats creixents, de polítiques socials, econòmiques, d’infraestructures, educatives i culturals amb solvència i seriositat”, per posar-les al servei de la cohesió social. A més, ha afegit que no es pot abordar el problema de l’habitatge sense tenir en compte l’eficiència i la transició energètica i el canvi climàtic.

Barcelona, capital de Catalunya, del Mediterrani i del Sud d’Europa

En segon lloc, Maragall ha expressat la necessitat que Barcelona torni a ser referent, redefinint el seu rol com a capital de Catalunya, capital del Mediterrani i capital del Sud d’Europa. En relació amb aquest tema, ha afirmat que “per abordar les grans sobiranies rellevants (energètica, alimentària i tecnològica), cal que Barcelona s’obri” als diferents municipis del territori català, “que hi parli i acordi per construir de manera compartida, des del compromís i la corresponsabilitat”.

En tercer lloc, Maragall ha destinat part de la seva intervenció a explicar el model de mobilitat. “En un dia feiner, el 62% barcelonins i barcelonines es desplacen  a peu o amb bicicleta, el 23% en transport públic i el 15% en vehicle privat”, ha detallat. En canvi, pel que fa a la mobilitat interurbana, “el 52% de les persones que entren a Barcelona ho fa amb vehicle privat, el 42% en transport públic i el 5% en bicicleta o patinet elèctric”. Gestionar i resoldre aquesta qüestió requereix una mirada metropolitana i s’ha lamentat de com s’ha gestionat aquests darrers quatre anys.

És per aquest motiu, que el candidat d’Esquerra Republicana ha anunciat la mesura de “construir 30 grans aparcaments dissuasoris, ben connectats amb transport públic, per tal de reduir significativament l’entrada de vehicles privats” a la ciutat i “no haver de gestionar l’Eixample com una trinxera o com un laberint”. Tanmateix, ha afegit que cal crear una “via de negociació i decisió metropolitana” per tal d’abordar aquesta qüestió, i ha ressaltat la importància de recuperar el lideratge de l’Àrea Metropolitana, ja que “Ada Colau ha dimitit de les seves funcions com a presidenta”, ha conclòs.

En relació a la mobilitat dins de la ciutat, Ernest Margall també ha exigit assolir tres objectius clars: electrificació, regulació del trànsit intern, des del punt de vista de distribució de mercaderies; capacitat de multiplicar les modalitats de mobilitat intel·ligent a l’interior de la ciutat, començant pels cotxes compartits; i definir què vol dir espai públic i els seus usos. “Actualment, el 40% de l’espai públic està ocupat pels vianants i el 60% pels vehicles i això ho hem d’invertir”. Per fer-ho possible, el candidat ha proposat actuar al carrer Aragó i a la Gran Via perquè esdevinguin bulevards, però ha insistit en que s’ha de fer de manera “gradual i acompassada ”. Tanmateix, també ha explicat que s’ha d’intervenir “al conjunt de la ciutat”, en aquells carrers d’amplada superior als 12 metres, per tal d’aconseguir “espais de vida, de convivència i de comerç”, equivalent a 37 parcs de la Ciutadella.

“Construir 30 grans aparcaments dissuasoris, ben connectats amb transport públic, per tal de reduir significativament l’entrada de vehicles privats”

Preguntat per la gestió de l’ocupació de dos immobles al barri de la Bonanova, Maragall ha lamentat “la violència com a eina de negociació política” i ha reconegut una “manca de responsabilitats”. Tanmateix, ha ressaltat que “acceptar que tot això depengui d’una decisió judicial és un fracàs”, perquè demostra que “no hem posat a disposició totes les eines necessàries al servei de la societat”. En aquest sentit, el candidat ha anunciat destinar 25 milions d’euros en polítiques d’habitatge tals com assegurar “oferta d’habitatge assequible en una bona dimensió i la creació d’un fons de garantia de lloguer social per prevenir desnonaments, garantint els drets de la propietat i la protecció dels llogaters”.

Finalment, Miquel Roca i Junyent, en nom d’Amics del País, ha afirmat que l’entitat que ell presideix sempre hi serà, en la complicitat al servei de Barcelona, i ha conclòs que “el més important és que la ciutat no estigui adormida”.

El candidat del PSC ha explicat que “Barcelona es troba en un moment crucial i de gran transcendència, després de dotze anys sense rumb” arran del “Procés i l’exempció”, fent referència a les legislatures de Xavier Trias i d’Ada Colau. Per això, s’ha erigit com l’alcalde que governarà amb “la mà estesa per a tothom i en contra de ningú”, en favor de les oportunitats de futur de la ciutat. Per fer-ho, Collboni ha demanat recuperar “els valors que sempre han fet prosperar Barcelona: confiança, orgull i empenta”, a través de la complicitat entre la societat civil i l’Ajuntament de Barcelona i “en favor dels objectius compartits”.

“Destinar 100 milions d’euros en vuit anys a millorar l’eficiència energètica i la climatització de totes les escoles públiques de Barcelona”

Pel que fa a les propostes, Jaume Collboni ha destacat, primerament, la gestió del turisme de manera que garanteixi la convivència amb la ciutadania. En aquest sentit, ha posat en valor la taxa turística, que té previst recaptar 52 milions d’euros aquest any i 80 milions d’euros el 2024. I ha anunciat la creació d’un Fons de retorn ciutadà, finançat amb part dels diners recaptats per la taxa, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona. En relació a això, Collboni ha desvelat la mesura de “destinar 100 milions d’euros en vuit anys a millorar l’eficiència energètica i la climatització de totes les escoles públiques de Barcelona”, per pal·liar els efectes del canvi climàtic. “Això és governar bé, no fer enrenou entorn al debat del turisme, sinó donar resposta a problemes concrets”, ha conclòs.

El candidat a l’alcaldia pel PSC també ha anunciat que prendria mesures, els primers 100 dies de govern, per tal d’ordenar la ciutat i “superar la percepció de ciutat desendreçada”. Concretament, Collboni ha revelat que farà una proposta per a una “nova ordenança del civisme”, actualitzant “les normes de convivència”. Per exemple, ha recalcat en la necessitat de regular els patinets i d’actualitzar les sancions per “ser contundents amb els incívics”. I pel que fa a la seguretat, ha tret pit de l’esforç fet per la regidoria de seguretat de l’Ajuntament, amb Albert Batlle al capdavant, per haver augmentat en mil agents més la Guàrdia Urbana durant aquests quatre anys, i ha reclamat el compromís de la Generalitat de Catalunya per augmentar els efectius dels Mossos d’Esquadra.

Preguntat pel model de mobilitat de la ciutat, el candidat del PSC ha respost que “si no hi ha una política de transport públic clara, no es poden implantar mesures dràstiques com la que volen implantar els Comuns al carrer Consell de Cent”, i ha afegit que per evitar la “gentrificació verda” cal impulsar, també, polítiques serioses d’habitatge.

“A les noves àrees de creixement urbà es podran fer fins a 25 mil pisos de protecció oficial”

En relació a l’habitatge, Jaume Collboni ha explicat que “a les noves àrees de creixement urbà, que són 22@ nord, Sagrera i Bon Pastor, Marina del Prat Vermell i Zona Franca, es podran fer fins a 25 mil pisos de protecció oficial”. No obstant, ha avançat que “l’Ajuntament no té els diners per poder construir tots aquests pisos” i caldrà, per una banda, el compromís de la Generalitat i de totes les institucions, i també del sector privat.

Finalment, Collboni ha exposat les condicions que posarà sobre la taula per un possible acord de governabilitat a l’Ajuntament de Barcelona: el model de creixement econòmic, el debat sobre l’ampliació de l’aeroport, la protecció i cohesió social i la lleialtat institucional a l’Estat i a Europa. A més, ha aprofitat per fer una crida a la participació el proper 28 de maig, ja que “una baixa participació a les eleccions augmenta el risc de l’entrada d’extremistes al consistori i pot posar en risc la governabilitat de l’Ajuntament”.

Per finalitzar, Miquel Roca ha definit Jaume Collboni com “un bon coneixedor de la ciutat i de la seva problemàtica” i ha manifestat que “Barcelona mereix, no únicament, bons i bones alcaldes i alcaldesses, sinó també un bon servei a la ciutat, un estil, un símbol, que es projecti al món amb la imatge d’una Barcelona que vol ser tinguda en compte”.