D’un temps ençà, els principals indicadors de la qualitat democràtica reflecteixen una tendència a la baixa arreu, i Espanya no n’és l’excepció, tal i com va explicar Marc Carrillo durant la seva intervenció. Segons dades de The Economist, només el 8% dels ciutadans del món viu en un sistema de democràcia plena i el 45% de la població viu en democràcies “defectuoses”.

Aquesta deriva democràtica queda palesa, segons el catedràtic de la UPF, en la banalització de la democràcia representativa a través del populisme que es manifesta tant en l’àmbit conservador com, també, en “partits anomenats progressistes i d’esquerra”. El populisme busca “fer abstraccions del funcionament democràtic per exigir solucions immediates a problemàtiques socials complexes” a través d’un líder escollit democràticament que s’erigeix com “l’esperit del poble”, va explicar el professor Carrillo. I això comporta “un trencament entre el principi democràtic i el principi de legalitat, donant prevalença al primer”.

El populisme busca fer abstraccions del funcionament democràtic per exigir solucions immediates a problemàtiques socials complexes a través d’un líder que s’erigeix com l’esperit del poble

Així mateix, les institucions queden en un segon terme i la seva degradació és ben evident. En són un exemple d’això les sessions de control parlamentari a l’estat espanyol, on cada dimecres es converteixen en “escenari per a mítings polítics”. En aquest sentit, Carrillo va lamentar que “l’oposició democràtica [a Espanya] fa essencialment una funció mitinesca”.

També va fer esment de “l’obscenitat institucional” que comporta la no renovació del Consell General del Poder Judicial. “Resulta impactant el paper espuri de l’oposició” en aquest afer, ja que “invocar la independència del Poder Judicial per bloquejar-ne la seva renovació és incomplir la Constitució i la llei”, va sentenciar Carrillo.

Seguint el fil de la intervenció del catedràtic de Dret Constitucional, José María Lassalle va desenvolupar les causes que, segons ell, han desembocat en un “procés de transició crítica” de les democràcies liberals, ja que “els fonaments de racionalitat, que van alimentar els discursos de la Il·lustració, fa temps que s’han erosionat”.

Els fonaments de racionalitat, que van alimentar els discursos de la Il·lustració, fa temps que s’han erosionat

Per una banda, va explicar, la crisi de seguretat de 2001 va generar “tensions estructurals” al conjunt de les democràcies que van obrir escletxes per on s’hi van poder “colar els primers discursos neoconservadors i de ruptura amb l’ordre”. Amb l’esclat de la crisi econòmica el 2008, que va comportar un “cop a l’Estat del Benestar” i una pèrdua de status econòmic i cultural per part de les classes mitges, el trencament entre la ciutadania i les estructures democràtiques es va fer evident.

Altrament, la revolució digital “ha alterat el valor econòmic i professional del treball humà” augmentant les desigualtats socials. És a dir, el valor que aporta el treball en les economies és cada vegada inferior perquè l’increment de la competitivitat associat a l’ús intensiu de la tecnologia no comporta un augment en les rendes dels treballadors, sinó, tot el contrari, desplaça el treballador i el professional. A més, “les polítiques de redistribució de la renda han estat minades” degut a la resignificació del capital i del treball, va apuntar el professor Lassalle.

Tot això s’ha traduït en un descontentament i una alienació de les classes mitges amb les institucions que les representen que s’han deixat “seduir per discursos populistes de lògica simplista” propiciats per les plataformes digitals. A més, aquestes últimes són les que sustenten actualment el poder, un poder “no regulat i no legalitzat”. “Les corporacions tecnològiques són, a dia d’avui, les úniques que guanyen diners”, va afirmar José María Lassalle, “beneficis que alhora no estan subjectes ni a la legislació antitrust d’Estats Units ni a les pràctiques anti col·lusòries del dret comunitari”.

Les xarxes socials no poden estar al marge del control jurisdiccional 

En aquest sentit, els dos ponents van coincidir en la necessitat de regular les plataformes digitals. “Les xarxes socials no poden estar al marge del control jurisdiccional”, va assenyalar Marc Carrillo, que va afegir que “aquest és un repte per a l’estat democràtic i per als juristes”. En la mateixa línia, José María Lassalle va celebrar l’aprovació del Reglament dels Serveis Digitals per part de la Comissió Europea, de la Llei de Mercats Digitals, del Reglament d’Intel·ligència Artificial, etc. “ Hi ha un moment polític important amb Ursula von der Leyen que s’entén que la tècnica no és neutra i és un poder en ella mateixa”, va afirmar.

Durant el col·loqui, també es va discutir sobre el paper de l’educació per fer front a la postmodernitat, que ja no es basa en discursos i reflexions conceptualitzades, sinó que es centra en imatges descontextualitzades d’una narrativitat lògica per apel·lar directament els sentiments de les persones. Al seu torn, Marc Carrillo va lamentar els baixos nivells de comprensió i oratòria, ja que “l’educació és un element essencial en la democràcia”. I, en el mateix sentit es va expressar Lassalle, que va sentenciar que “el model educatiu i universitari són absolutament ineficients” perquè no ofereixen eines per empoderar la ciutadania críticament ni per gestionar la complexitat del món actual.

El model educatiu i universitari són absolutament ineficients perquè no ofereixen eines per empoderar la ciutadania críticament ni per gestionar la complexitat del món actual

Finalment, Miquel Roca i Junyent va clausurar l’acte, que va tenir lloc al Caixafòrum Macaya el passat 14 de febrer, afirmant que hi ha indicis evidents de “l’amenaça existent” d’un “intent, conscient o no, de substitució dels poders democràtics i les seves institucions per d’altres” i cal seguir reflexionant-hi.