Antoni Garrell, president del Cercle, féu una breu presentació recordant-nos que donats els problemes de manca de competències que ha patit la Generalitat respecte de Madrid i també els propis municipis catalans respecte de la Generalitat, amb la vinguda del nou Estatut, que ens atorgarà més competències i una major gestió del finançament, no només es paliaran els problemes competencials sinó que a més s’obren les portes a plantejar-se què fer amb aquests nous recursos econòmics. Antoni Garrell féu menció que Espanya es situà al lloc 31 de la classificació mundial sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’any 2005, dos punts per sota que l’any anterior, una xifra més que preocupant i que ens sitúa just per sota de Malta i només un punt per sobre de la República Txeca. Això evidencia una pèrdua de competitivitat a Espanya i a Catalunya, que si no es millora l’ús de les TIC implicarà el no desitjable mateniment dels salaris baixos que reben els nostres joves. Ja que no ens juguem el nostre futur, sinó el dels nostres fills, Antoni Garrell comentà que Catalunya té bones condicions per a liderar i ser el centre de la Mediterrànea en quant a economia del coneixement i que, per tant, és necessari que s’endeguin polítiques encaminades a assolir-ho. La presentació del president del Cercle donà pas a la intervenció del convidat Artur Mas. Artur Mas inicià la seva ponència recordant que el que vol el Cercle és un canvi de mentalitat en les persones, un dels reptes més difícils d’assolir. En aquesta línea, Artur Mas féu èmfasi en que Catalunya necessita estar al corrent del que passa dins i fora de les seves fronteres, ja que és la única forma de començar a preparar-se pel canvi. Ens posà diversos exemples per situar-nos en el context actual: el debat sobre els usos lingüístics per exemple, està massa enfocat a la dicotomia castellà-català, quan el real problema que se’ns presenta tant a Espanya com a Catalunya és la manca de coneixements d’anglès. D’altra banda, també mencionà el sentiment generalitzat de que ens trobem en una situació econòmicament pròspera motivat a que el nostre rati de creixement és major que el de la Unió Europea, quan en realitat tant la balança comercial catalana com l’espanyola s’estan deteriorant provocant inevitablement una pèrdua de productivitat. Si no aconseguim un model de creixement econòmic que ens permeti augmentar la nostra productivitat en els propers anys, no serem capaços de mantenir l’Estat del Benestar que hem pogut alimentar fins ara. Sent conscients del progressiu envelliment de la població, si no comencen a canviar la nostra extrema passió per la seguretat i aversió al risc, no podrem perfilar un model de creixement econòmic que efectivament s’adapti als nous canvis i escenaris que planteja el segle XXI. La responsabilitat de dur-ho a terme és compartida, ja que rau tant en els polítics com en els altres agents econòmics i socials. Segons Artur Mas, la classe política hauria d’assumir la responsabilitat de: 1) Resoldre el dèficit d’infraestructures que té el nostre país, que no només ve originat per una manca de recursos, sinó sobretot per un problema de presa de decisions. Agafant com a objectiu un termini de set anys vista, i comptant que amb el nou Estatut el model de finançament obliga al Govern espanyol a invertir a Catalunya una quantia equivalent al nostre PIB, el tema de les infraestructures hauria de quedar resolt vers el 2012. 2) Fer evolucionar el nostre sistema educatiu, intentant que el canvi de partit en el govern no impliqui cada cop una nova reforma que paralitzi l’evolució de l’anterior. Tot i que anem cap a una major universalització, no debem oblidar mancances internes que cal resoldre, com és el tema del professorat . 3) Orientar els pressupostos públics cap a una major atenció a la innovació i al coneixement, prenent consciència de que és un sector que requereix de l’impuls i ajuda dels fons públics. 4) Continuar amb la creació a Catalunya de centres d’excel•lència científica, en funció d’atorgar major centralitat a la R+D+i i donar més empenta i visualització internacional a la nostra àrea. 5) En temes de finançament, l’Administració Pública s’ha d’implicar per estimular la creació de capital risc en aquest sector. L’objectiu és trobar un equil•libri entre el finançament públic i privat. 6) Referent a la fiscalitat, la reforma que es dugué a terme en R+D+i fa uns anys constitueix un dels millors models d’Europa si s’apliqués bé. La discussió actual sobre la reforma de l’impost de societats, versa sobre la necessitat de reduir les bonificacions de R+D+i o les quotes de la seguretat social per la gent que es dedica al camp de la recerca, quan el que s’ha de fer, i aquesta és la tasca dels polítics, és mantenir les dues coses. 7) Fer servir l’Administració Pública com a motor de demanda de la societat del coneixement, ja que els pressupostos públics aproximadament representen el 40% del PIB. Artur Mas ens posa l’exemple de l’intent d’aplicar l’administració electrònica, fruit de l’anterior govern de la Generalitat, i que avui en dia resta pràcticament paralitzat. 8) Fer lesgislacions específiques que tinguin en compte la situació actual de dificultat de certs sectors de fer recerca. 9) Seguir la implementació de centres de transferència tecnològica a Catalunya. 10) Fer una certa pedagogia per la via dels fets, ja que el canvi no es produirà a través dels discursos, sinó per mitjà de les accions. Les darreres paraules d’Artur Mas fóren en la línea de recordar que el principal repte que avui en dia tenim a Europa és la creació d’un mercat de dimensió europea des del punt de vista de la innovació, acompanyat de la creació d’una massa crítica important per part de la producció i de la demanda. [… podeu accedir al document complert clicant a sobre del PDF a Informació relacionada… ]