El proppassat 21 de gener organitzàrem el primer seminari-debat del 2008 amb en Jordi Sànchez, Director de la Fundació Jaume Bofill. Amb el títol “L’Estat de l’Educació a Catalunya”, aquesta trobada obrí un nou front de debat sobre l’educació i la formació al nostre país, temàtica en la que el Cercle vol incidir i que trobarà la seva continuació en el seminari-debat organitzat pel proper dia 12 de febrer amb en Xavier Melgarejo, Director del Col·legi Claret de Barcelona. En aquesta ocasió, davant els resultats extrets de l’Informe publicat per la Fundació Jaume Bofill sobre l’educació a Catalunya i les conclusions de l’Informe Pisa, la trobada s’organitzà per tractar de detectar els principals problemes que pateix el nostre país en aquests aspectes i cercar-ne possibles solucions. En Jordi Sànchez inicià la seva intervenció ressaltant que l’educació, que durant llarg temps havia estat la gran oblidada en el debats del país, en aquests moments torna a situar-se al bell mig de l’atenció mediàtica i la opinió pública. La tendència del nostre sistema educatiu que ja apuntava l’Informe Pisa 2003 i s’ha corroborat amb el del 2006, així com els indicadors que l’anuari de la Fundació Jaume Bofill posen sobre la taula, ens força a plantejar-nos sèriament la necessitat d’abordar els reptes i mancances presents. Una qüestió ineludible i que sens dubte ha marcat la situació actual, és el passat més recent de Catalunya i l’entorn del qual procedim. Venim d’un sistema amb enormes dèficits democràtics, hem patit una successió de reformes educatives molt intensa en el temps que nos duen a parlar de la reforma reformada només entrar en aplicació, i ens trobem amb una realitat un pèl peculiar en la que històricament l’oferta educativa ha estat coprotagonitzada amb bastant paritat entre la iniciativa pública i la privada. En termes estadístics això significa aproximadament un 60% de centres públics i un 40% de privats i/o concertats, situació que s’inverteix a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquests antecedents, conjuntament amb el model funcionarial de la figura docent al que estem lligats per tradició i regulació, conformen un dels aspectes als que hauríem de prestar atenció si ens volem apropar al tema en clau de futur. De fet, aquesta darrera qüestió és una de les que més soroll ha provocat amb el document de bases presentat per la Generalitat, i que ha resultat en la convocatòria d’una vaga del sector pel proper 14 de febrer. En Jordi Sànchez ens planteja un darrer element a tenir en compte a l’hora d’avaluar el sistema educatiu tot mirant la cojuntura actual: el nostre país ha viscut una enorme transformació en els darrers anys, vinculada per un costat a la conversió d’una societat industrial en una economia del coneixement (sobretot per l’efecte tractor dels països de l’entorn), i per l’altre cantó, la transformació de l’estructura social marcada pel fenòmen de la immigració. Els informes ens posen sobre la taula, en paraules d’en Jordi Sànchez, un doble problema d’eficàcia i d’equitat en el nostre sistema educatiu: El problema d’eficàcia ve determinat per la dificultat d’assolir uns objectius pel que fa referència a la qualitat de l’educació en un context europeu. Si entenem que l’eficàcia d’un sistema està basada en la capacitat de produir resultats a partir de la inversió col·lectiva feta en l’educació, el fracàs escolar és un indicador clau per mesurar el nivell de qualitat. En aquest sentit, les dades són molt poc satisfactòries: un 30% dels alumnes que finalitzen l’educació obligatòria no aconsegueixen acreditar cap titulació i un 50% o 60% dels joves que decideixen continuar amb el batxillerat, els cicles formatius o entrar a la universitat, no aconsegueixen finalitzar el seu itinerari. Quan parlem de la qualitat en l’educació, no podem obviar un altre debat que està intrínsicament relacionat amb l’essència de la pròpia educació, és a dir, amb el sentit últim que li volem otorgar i els fruits que n’esperem. Potser hem anat incorporant d’una forma excessivament simple un enorme relativisme sobre el que ha de ser i incorporar l’escola. Encara ara qualsevol casuística i problemàtica social passa per a que l’escola assumeixi una determinada educació, la qual cosa ha anat acompanyada d’una cada cop major dificultat de les famílies d’assumir una responsabilitat afectiva amb l’educació dels seus fills. No podem oblidar tampoc la importància i efecte que tenen els canvis en les dinàmiques familiars, que amb elements com la progressiva incorporació de la dona al mercat laboral, alteren la conciliació familiar amb els horaris i realitats dels fills, que acaben substituint certes mancances amb hores davant el televisor. És indispensable fer una revisió i reflexió crítica dels elements que als anys 70 i 80 es consideraren necessaris que incorporés l’escola tenint en compte la situació actual. També vinculada amb la manca de qualitat del nostre sistema, hem de ressaltar la preocupant dada d’estar a nivell europeu i fins i tot de la OCDE, només per davant de Portugal i Malta pel que fa a la taxa de joves majors de 17 anys que abandonen qualsevol sistema formal d’aprenentatge. Això ens situa en un escenari de precarietat molt important, sobretot a 10 o 15 anys vista. La globalització, la creixent competitivitat i la debilització de les fronteres en termes laborals, fan que Catalunya hagi d’esforçar-se per poder situar al mercat europeu estudiants capacitats per assumir els reptes que planteja un escenari global on el domini de l’anglès es torna una eina imprescindible. La segona gran preocupació expressada per la Fundació Jaume Bofill és el tema de l’equitat. Si l’educació, un dels pilars fonamentals del sistema de benestar té com a objectiu crear la igualtat d’oportunitats, les dades del sistema educatiu català ens mostren que la capacitat d’invertir la realitat de l’estructura social del país és molt baixa. Si mirem les dades de fracàs escolar en relació amb els components socioculturals de les famílies, trobem una segregació per origen social molt gran en l’educació. Això ve degut en part per les conseqüències de la reforma dels anys 90, però també per la incapacitat d’una incorporació homogènia dels nens estrangers nouvinguts, i la percepció cada cop major de l’opinió pública de que l’escola pública ja no garanteix l’autoritat ni la seguretat que molts pares desitgen pels seus fills. El problema d’aquesta segregació que apuntàvem s’origina en la selecció del centre que fan les famílies. Existeix una correlació accentuada entre les famílies que conscientment escullen l’escola pels seus fills (normalment concertada), de capital sociocultural més elevat, i la probabilitat de que els seus fills tinguin millors resultats o millors expectatives d’assolir bons resultats. En aquest sentit, els centres educatius acaben sent molt més homogenis que la realitat social del país. És a dir, ens reproduim entre els iguals. Amb aquesta situació en la que aquelles famílies que seleccionen el centre d’estudis tenen una major capacitat socioeconòmica i uns fills que tindran més possibilitats d’èxit, front a les llars on els fills acaben anant al centre que els toca, on es trobaran amb gent de similar origen social i unes possibilitats d’èxit menors, ens fa replantejar i qüestionar fins a quin punt hem de seguir posant sobre la taula el concepte de la llibertat d’elecció. Si bé la Constitució amb el seu article 27 ens delimita molt el terreny de joc, el dret a l’educació no hauria de ser només el dret a tenir una plaça en una escola, sinó el dret a tenir les mateixes oportunitats per obtenir uns bons resultats i acreditacions. Això també està vinculat amb el repartiment desigual de l’alumne estranger entre l’escola pública i la privada. L’escola concertada no els ha assimilat, en part perquè des de les institucions públiques ha mancat una voluntat clara d’assumir que l’escola concertada forma part del sistema educatiu i requereix d’un finançament més ajustat de les despeses del que històricament s’ha anat aportant. Si deixem que la regulació vingui donada exclusivament per les lleis del mercat i li sumem les percepcions negatives de l’escola pública, això ens acaba generant desigualtats d’accés. En Jordi Sànchez també ens parlà de l’enorme deficiència de finançament públic en l’educació. Lesforç a Catalunya des dels anys 80, malgrat ara estem en una tendència que va cap a la correcció, està no només molt per sota de la mitjana europea (3,2% dels pressupostos de la Generalitat en funció del PIB van cap a l’educació, mentre que la mitjana de l’Europa dels 15 es situava entre el 4,8 – 5,2%), sinó també a la cua d’Espanya. Sí que és cert que a Catalunya l’esforç pressupostari no és només d’un 3,2%, si tenim en compte que la resta ho aporten les famílies (aproximadament un 1,2% del conjunt del PIB català). Ara bé, deixar en mans del mercat aquesta aportació econòmica ha quedat patent que genera unes ineficiències socials que avui en dia comencen a ser molt visibles. La ponència d’en Sànchez finalitzà amb una reflexió sobre els cicles formatius professionals, que podrien i haurien de convertir-se en una bona plataforma per donar sortida a situacions que aboquen al fracàs. Ens trobem amb un decalatge que sembla fer-nos pensar que si un no arriba a la universitat no val la pena estudiar. Això ens duu a un buit pel que fa referència a la formació professional. Un mercat laboral voraç de mà d’obra barata ha seduït a molts joves que amb 16 anys veuen la possibilitat de guanyar-se els seus primers calers amb un sou mileurista que 10 anys després ja no serà suficient. Les conseqüències a mig i llarg termini, sobretot si entrem en un moment de recessió econòmica, seran nefastes. Precisament Catalunya i les Balears, on el pes de l’economia està molt centrat en el sector de serveis i fins i tot en l’economia estacionària, són les comunitats on major abandonament dels estudis als 17 anys es produeix. Caldria una ferma reflexió dels agents socials, econòmics i polítics per donar sortida a les necessitats que té el nostre mercat laboral i intentar conjugar-ho amb un impuls i incentivació caps als estudiants per a que aquests s’insereixin en cicles formatius professionals. En el debat posterior que es generà amb els associats del Cercle, sortiren alguns temes com el de la situació del professorat de Catalunya. En Jordi Sànchez ens avançà que segons un estudi que tenen en marxa sobre la satisfacció i motivació del personal docent a Catalunya, els resultats mostren que malgrat els sous i les condicions laborals són bones, gran part dels professors perden la il·lusió i motivació inicials perquè gairebé no tenen perspectives de progressar professionalment. El seminari-debat conclou amb la convicció compartida de que és necessari fer arribar aquestes qüestions als poders públics del país per tal d’evitar que la situació d’estancament incideixi en el futur en una realitat laboral que requerirà de professionals especialitzats i qualificats que el sistema educatiu actual no està generant.

UNA CIUTAT MÉS SOSTENIBLE EN L’ERA DEL CONEIXEMENT El repte és aconseguir un model urbanístic que abordi els aspectes relacionats amb la sostenibilitat i la societat de la informació. Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana ha pres part aquest matí en l’esmorzar de treball organitzat pel Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast que ha tingut lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya. Rueda ha centrat la seva intervenció en, d’una banda, explicar el treball que està desenvolupant l’Agència que ell encapçala i, de l’altra, en reflexionar entorn les bases sobre les quals s’hauria d’establir un model urbanístic sostenible i eficient. En aquest sentit, Rueda, ha destacat que si “les ciutats són els centres actuals que més impacte tenen sobre els ecosistemes, cal cercar també models intencionals que ens ajudin a planificar amb intel·ligència el futur dels nuclis urbans”. El repte més important que tenim davant nostre és sens dubte el de la sostenibilitat, que és la clau per crèixer preservant i millorant el nostre entorn. Des d’aquest punt de vista, el Director de l’Agència d’Ecologia Urbana ha ressaltat que l’estratègia a adoptar radica en la reducció del consum de recursos per tal de generar un menor impacte negatiu en l’ecosistema, idea que sovint s’ha contraposat al model que segueix la lògica econòmica basada en el creixement i la competitivat. En paraules de Rueda: “quan diem que un país creix, la destroça i l’impacte també augmenten. Com podem combinar la idea de desenvolupament sostenible amb la del creixement econòmic?”. Aquí sorgeix la necessitat d’incorporar el coneixement a l’organització i la planificació de totes les activitats. Es tracta de passar d’utilitzar una estratègia per competir basada en el consum de recursos per arribar a una estratègia per competir basada en la informació. L’Agència d’Ecologia Urbana s’ha servit de l’ús de les TIC a l’hora d’establir programes que mesuren els nivells de diversitat urbana i configuren models per determinar els graus de complexitat d’informació vinculant-ho amb la teoria de probabilitats. Els sistemes que utilizen es poden aplicar a diferents sectors, com són l’ús de l’energia, el trànsit, aspectes hidrològics o plans integrals de residus. En la imatge adjuntada es pot contemplar un dels models que mesuren l’índex de diversitat de la ciutat de Barcelona, entesa com el nombre de bits d’informació per individu. Aquesta gràfica que mostra la complexitat d’un teixit (informació organitzada) és el resultat de la mesura logarítmica de l’entropia en funció del nombre d’activitats de persones jurídiques respecte a un conjunt. La conclusió de la sessió del Barcelona Breakfast d’avui pot centrar-se en què l’ecologia urbana es perfila cada vegada més com una activitat clau de coneixement, en la que l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació esdevenen el factor predominant per avançar en termes de predictibilitat i projeccions de futur i, d’aquesta manera aconseguir models de ciutats adaptades a les persones i al seu entorn.

La trobada, que versà sobre el nou àmbit TIC, intentant aportar una visió del sector des de fóra del propi sector, fou presentada per l’Enric Canela, president del Cercle i en Ricard Ruiz de Querol, vicepresident. En Miquel Barceló començà la seva ponència fent menció dels trets bàsics de l’estructura catalana, on les TIC ja no són un factor estructural, sinó una conseqüència inevitable i implícita de la competitivitat i productivitat. Amb una gràfica que mesurava el creixement del PNB en funció de les hores treballades, ens mostrà com en el període 2000-05 Espanya havia experimentat un creixement negatiu de la productivitat. Arrel d’aquesta situació, en Miquel ens comentà quins eren segons ell els cinc desequil·libris bàsics que explicaven aquesta baixada de la productivitat. 1) En primer lloc, destacava el model català d’innovació, encara massa basat en una economia industrial, on prevaleixen les innovacions de procès i de tecnologies incorporades, però que no s’adequa als requeriments de l’economia del coneixement. 2) En segon lloc, mencionava el factor humà i la baixa qualificació dels nostres treballadors. A Catalunya, més del 50% de la població activa no té cap mena de formació, entès en el sentit de que no han acabat els estudis primaris. 3) El pes de les multinacionals a la indústria. 4) L’especialització productiva cap a sectors de baix valor afegit. 5) L’especialització productiva dins de la pròpia cadena de valor, ja que a nivell global nosaltres ens trobem a la part més dèbil. És patent que tenim una estructura productiva vulnerable no adequada a l’economia del coneixement, però això no significa que no podem visualitzar i aprofitar les oportunitats que aquesta ens ofereix. En Miquel Barceló ens destacà alguns nous conceptes sorgits entorn a la innovació i la forma d’entendre-la que ens poden ajudar a caminar en la direcció de l’economia del coneixement. Per exemple, el concepte de l’economia exponencial desenvolupat per Metcalfe, el nou model d’innovació d’en Curtis R. Carlson plantejat en cinc disciplines (necessitats del client, creació de valor, campions de la innovació, equips d’innovació i alineament organitzacional) o “l’open innovation” d’en Henry Chesbrough, entesa com un procès on els actors interns i externs tenen un protagonisme similar i la innovació no està restringida al producte sinó referida també al model de negoci, basada en la experimentació i en la col·laboració entre empreses, universitats i sector públic. Per finalitzar la seva ponència, amb un discurs més positiu de cara al futur del nostre país, Miquel Barceló ens comentava que a Catalunya sí que tenim actualment projectes decisius, que es plantejen amb l’ambició i la dimensió suficients com per atraure talent i tenir una visió global. Com a exemples ens destacava Abertis Telecom, Media Pro, el departament de R+D de Telefònica, el sector alimentari, MANGO en el sector tèxtil… En el debat posterior que s’originà amb els associats del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, sorgiren idees com la de que tenim projectes però ens manquen relats de futur o de que hem de prioritzar el manteniment i la creació de la vocació de lideratge, tant entre la classe política com a la societat i entre els estudiants.

El dia 15 va tenir lloc la 2a Jornada Universitat – Empresa organitzada pel Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. L’organització de la Jornada va comptar amb la col•laboració i suport de les set universitat públiques catalanes. La Jornada es va celebrar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i van assistir membres del Cercle, empresaris i investigadors de les universitats. A la Jornada també va assistir el rector de la UB Màrius Rubiralta. L’acte va ser iniciat amb les intervencions del president del Cercle, Enric I. Canela, i el rector de la UPC, Antoni Giró, i va comptar amb dues sessions moderades per Joan Prats, vicerector de la UdL, i Miquel Duran, vicerector de la UdG. A la primera sessió van actuar de ponents Pedro Mier, president i conseller delegat de Mier Comunicacions; Manel Portero, investigador de la UdL amb un projecte CENIT amb La Morella Nuts; Erik Brieva, president i conseller delegat de Polymita Technologies; i Josep Castells, director de l’empresa Institut de Ciència i Tecnologia. A la segona sessió els ponents van ser Carles Prats de l’spin-off Beyond Foods; Marcel Swart investigador ICREA del Parc Científic i Tecnològic de la UdG; Josep Domingo catedràtic de la URV, director de CRISES i Chairholder de la UNESCO Chair in Data Privacy; i Jesús García-Gil. catedràtic de l’UdG i fundador de l’spin-off Microbial del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. A les sessions a les es van produir un elevat nombre d’intervencions. L’acte el van cloure el secretari del Cercle, Remo Suppi, qui va llegir les conclusions preliminars i el president del Cercle per al Coneixement. Posteriorment es va celebrar un sopar – debat al que van assistir els organitzadors i ponents de la Jornada i els representants de les universitats juntament amb la comissionada per Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el director general de Recerca, Ramon Moreno. Entre les principals conclusions destaca que Catalunya té una gran capacitat per fer el diagnòstic sobre els principals dèficits que impedeixen que ens integrem en l’Economia del Coneixement, però alhora també hi ha una nul•la capacitat per fer les accions necessàries per resoldre el problemes detectats. També es va assenyalar que l’administració hauria de ser capaç de facilitar les coses per tal que empreses i investigadors poguessin desenvolupar els projectes, així per exemple el cost per crear una empresa, en temps i diners, és dels més alts d’Europa. I en àmbit espanyol, Catalunya destaca per la seva capacitat de crear problemes, excés de burocràcia, fiscalitat més elevada, dificultat d’obtenir terreny, manca d’acord entre administracions, etc., en suma grans dificultats per fer que el talent i capital que som capaços d’atreure trobi les condicions adients per instal•lar-se a Catalunya. Una altra conclusió destacada va ser que l’administració hauria de potenciar la demanda de productes d’alt valor afegit generat per empreses i investigadors. No té cap sentit que l’administració subvencioni la creació d’empreses i no actuï com a client d’aquestes empreses. Potenciar la demanda local, sempre que preu i qualitat siguin adients, és la millor manera de fomentar que les empreses reeixeixin i alhora generin demanada a les universitats. Des del Cercle per al Coneixement, recollint les conclusions que properament es publicaran, es demana un paper més proactiu del govern. Barcelona 17 de novembre de 2007. Podeu veure article posicionament / proposta del Cercle, arrel de les jornades, accedint AQUÝ En documentació adjunta hi ha un resum del contingut de les taules rodones.

L’obertura de l’acte de presentació del llibre va anar a càrrec del rector de la UPC, Antoni Giró, qui donà la benvinguda als assistents i introduí els ponents. Acte seguit, cedí la paraula al president del Barcelona Breakfast, en Xavier Marcet, qui ens parlà dels orígens del BB, un grup de persones que set anys enrere, prengueren la iniciativa de crear una associació que es preocupés no només de criticar, sinó també de proposar alternatives a les actuals per millorar el rendiment de la relació sector públic – privat i situar Catalunya en l’economia del coneixement. Amb un fort caràcter TIC, el BB s’ha distingit per estar conformat per persones amb una consciència clara de compromís amb el país. En Ramon Palacio, coordinador del llibre, presentà les temàtiques tractades en les aportacions de les 28 persones que hi col·laboraren amb la publicació d’articles i continguts. El llibre s’inicia amb una presentació escrita per en Joan Clos, actual Ministre d’Indústria, i que fou en el seu moment, el primer ponent convidat a un esmorzar del Barcelona Breakfast. Segueix amb dues entrevistes, una realitzada al Joan Trullén, Secretari General d’Indústria, en la que parla de la necessitat d’incorporar les TIC als processos productius, i l’altra feta al Miquel Barceló, president del 22@, en la que proposa més unitat entre els organismes responsables a la Generalitat per donar un salt endavant en la societat de la informació. Els següents articles van a càrrec de: – Ramon Palacio, que parla de les polítiques públiques en relació a la societat de la informació. – Joan Solé Subiela, que tracta la relació de les TIC amb l’Administració pública a Catalunya. – Ferran Amago, que analitza l’impuls que han de tenir els col·legis professionals. – Francisco de Quinto, que explica la vinculació necessària entre la tecnologia i el dret. – Ricard Ruiz de Querol, que fa patent el concepte estratègic de la fractura digital. – Vicenç Gasulla, que escriu sobre Pimes i productivitat. – Tomàs Cascante, que parla sobre les TIC i els canvis en les relacions humanes. – Blanca Espina, que analitza la influència de les TIC en la societat. – Ginés Alarcón, que estudia el sector TIC a Catalunya. – Antoni Esteve, que entèn la convergència de mitjans com una oportunitat per a l’audiovisual català. – Carles Martín, que ressalta la necessitat de tenir una xarxa de qualitat i confiança. – Manel Medina, que escriu sobre la seguretat digital a Catalunya. – Jordi Marín, que inclou una perspectiva territorial en la societat del coneixement. – Ramon Sangüesa, que analitza la triple hèlix a Catalunya. – Albert Arnó, que estudia la relació entre les TIC i la recerca. – Joan Enric Ricart, que compara les TIC i els models de negoci. – Pere Mier, que aposta per l’exportació de la tecnologia. – Xavier Castillo, que aposta per la indústria de les aplicacions TIC. – Hernán Scapusio, que ens parla del consum digital i la gestió de continguts. – Carles Font, que veu en Catalunya una possible societat de serveis. – Jordi López, que ens parla dels tres nivells d’infraestructures de telecomunicacions. – Francesc Solé, que emfatitza la necessitat de crear empreses de base tecnològica a la universitat. – Fèlix Arias, que escriu sobre el finançament de la innovació. – Tere Serra, que es centra en competir en un món globalitzat. El llibre finalitza amb un article conjunt del Xavier Marcet i en Toni Garrell, president del Cercle quan es féu la fusió entre ambdúes organitzacions. Joan Puigcercós, Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, tancà l’acte amb una xerrada en la que destacava la singularitat i importància d’associacions com el Barcelona Breakfast, que es desmarquen de la dinàmica habitual associativa, conservadora i massa pendent de les subvencions. Remarcà la necessitat de crear unitats de mercat diferents i elaborar estratègies conjuntes entre el sector públic i el privat. Podeu trobar el llibre en format digital com a arxiu adjunt penjat a informació relacionada.

Durant els darrers mesos, des de la Junta Directiva del Cercle i en col·laboració amb MEDDIA, cultura i comunicació, l’empresa responsable de la plataforma digital del Cercle, s’han definit i dut a terme un seguit de millores al web del Cercle que, ja posades en marxa, volem comentar a tots els associats i usuaris del Cercle. L’actual plataforma digital de gestió del coneixement i la comunitat virtual del Cercle per al Coneixement, va estrenar-se fa ja més de dos anys. En aquest període, ens ha permès fer un salt endavant molt significatiu, tant en capacitat comunicativa cap a la societat, com en facilitat per organitzar-nos com a col·lectiu. No obstant, al llarg d’aquests dos anys noves tendències i avenços es van incorporant a la pràctica quotidiana de la societat del coneixement. Com a Cercle per al Coneixement, no podem permetre’ns mantenir-nos-en gaire allunyats ni deixar d’aprofitar les eines i les noves formes de comunicació i gestió del coneixement que ens aporta el món d’internet. A continuació, vull explicar-vos molt resumidament les principals millores i afegits que s’han incorporat a la plataforma digital del Cercle. En primer lloc, s’han dut a terme un seguit d’actualitzacions estructurals que tenen a veure amb la integració de les associacions Cercle per al Coneixement i Barcelona Breakfast. La creació del Consell Assessor, la pròxima creació del Fòrum d’Empreses, la renovació de la Junta Directiva i la integració de les convocatòries del Barcelona Breakfast són les accions més notòries d’aquest apartat. En segon lloc, i ja com a enriquiment significatiu del web del Cercle, hem incorporat eines de sindicació de contingut. A partir d’ara, els continguts del nostre web podran ser sindicats automàticament per part d’usuaris o webs mitjançant el sistema RSS. Inicialment, hem creat dos canals, un d’activitats i l’altre de continguts, que poden ser subscrits lliurement per qualsevol usuari. Com a complement d’aquesta novetat, també hem creat una sala de premsa amb titulars sindicats de diversos mitjans de comunicació. Aquests titulars enriqueixen la zona de premsa del Cercle i li donen una utilitat quotidiana més important, adreçada fonamentalment als associats. Us demanem que si trobeu a faltar mitjans concrets que puguem sindicar a aquesta Revista de Premsa, ens ho feu saber. En tercer lloc, hem fet un esforç per potenciar la interacció “virtual” al voltant dels espais de contingut del Cercle, dins l’anomenada “Base de Coneixement”. Aquest esforç té dues cares: d’una banda s’ha preparat una funció especial per recomanar articles de la Base de Coneixement. Prement a la icona del sobre que es troba a cada article, podrem recomanar de forma personalitzada qualsevol contingut publicat al Cercle, per afavorir una distribució més “viral” d’aquests articles. D’altra banda, hem obert la possibilitat de comentar, electrònicament, els articles. Caldrà estar identificat com a associat del Cercle per a poder participar dels debats que genera cada article. Des de la Junta Directiva, us animem encaridament a què feu servir aquestes noves funcions per a fer que el coneixement que aboquem al Cercle tingui major efectivitat, projecció i interactivitat. En quart lloc, però en la línia d’enriquiment de la Base de Coneixement del punt anterior, també cal anunciar que hem preparat la plataforma digital del Cercle per a poder-hi allotjar i veure materials audiovisuals in situ. La conferència que l’aleshores president del Cercle, Antoni Garrell, va pronunciar com a part del III Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat és el primer exemple d’aquesta nova integració multimèdia de la plataforma digital del Cercle. La conferència pot veure’s i escoltar-se íntegrament al mateix article, clicant aquí. Tot i que de moment la “videoteca” del Cercle és molt reduïda, disposar d’aquesta possibilitat constitueix una passa endavant molt significativa que ens obre les portes cap a la producció i difusió de continguts multimedia. Finalment, cal dir que la plataforma digital del Cercle s’obre també als blocs. Els blocs –o weblogs- han deixat de ser un fenomen i estan revolucionant la forma d’informar-se i de produir a Internet. Així doncs, d’una banda, s’ha integrat a la informació personal dels associats del Cercle la referència i les darrers entrades dels seus blocs personals. Aquestes entrades també alimenten la zona comuna de la “Comunitat de blocs del Cercle”, així com la portada del portal. Si algun associat té un bloc que no haguem incorporat al llistat, us preguem que ho comuniqueu a la secretaria del Cercle. A més d’això, hem adaptat un gestor de blocs per a que els associats del Cercle que així ho desitgin puguin posar en marxa un bloc personal dins l’espai del Cercle. Ben aviat començarem a veure els primers exemples d’aquests “Blocs del Cercle”. En resum, s’ha dut a terme una tasca de posada al dia de la nostra plataforma digital, apropant-la i incorporant-hi algunes de les aplicacions més consolidades, en la línia del que sol anomenar-se web 2.0. Ara ens toca als associats treure’n partit i avançar també, cap a un tipus de comunitat virtual 2.0. Joan Mayans i Planells Vocal de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement

D’acord a la convocatòria d’assemblea extraordinària del Cercle per l’elecció de la nova junta directiva, l’assemblea s’ha constituït amb 68 associats a les 20h15’ del 19 de juliol al Hotel Alimara de Barcelona, amb el següent ordre del dia: Descripció per part del President del cercle Antoni Garrell dels passos efectuats en el procés electoral, i pròxim passos en el cas d’ésser elegida la candidatura. Votació de la candidatura presentada. Intervenció si s’escau del nou president Facultar per acords 1- El President Antoni Garrell ha explicat que a la finalització del termini de presentació de candidatures (dia 10 de juliol a les 24h) s’havia rebut una candidatura encapçalada per l’associat Enric Canela i composada per 17 membres. Un cop revisada per el comitè electoral, es declarà que complia tots els requisits i fou publicada a la intranet del Cercle i comunicada a tots els associats. Seguidament ha exposat les dates de traspàs de funcions a la nova junta si l’assemblea li atorga la confiança: – Abans del 31 de juliol publicació i comunicació a qui escaigui dels resultats. – Abans del 10 de setembre culminació del traspàs de funcions tècniques i administratives a la nova junta. – Abans del 10 de setembre culminació del traspàs de tots els aspectes relatius a generació de coneixement i opinió en els àmbits als nous responsables dels mateixos i dels aspectes relatius a la secretaria General. – Abans del 20 de setembre atorgar poders davant de notari als càrrecs de la nova junta. – Abans del 1 d’octubre cessament de funcions de la junta actual i traspàs ple de competències a la nova junta electa. L’Assemblea ratifica el calendari exposat. 2.- Votació de la candidatura presentada Un cop verificades les delegacions de vot, i identificats els assistents amb signatura en el document de relació de socis, el president pregunta si, ates que hi ha una sola candidatura, es vol procedir a votació o aprovar la nova junta per assentiment. Els associats acordem per unanimitat nomenar la nova junta del Cercle formada per: President : Enric I. Canela Campos Vicepresident primer: Joan Brunet Mauri Vicepresidents: Antoni Brey Rodríguez, Ricard Ruiz de Querol Secretari general: Remo Suppi Boldrito Tresorera: Maria Abellanet Meya Vocals: Ferran Amago, Alberto Coronas, Rodolfo Fernandez, Carles Martin Badell, Antoni Mascaró Pérez, Joan Mayans Planells, Santiago Montero, Blanca Pons de Dalmases, Joan Prat Corominas, Hernan Scapusio Vinent, Lina Zulueta 3.- El nou president del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast Enric Canela intervé en l’assemblea per agrair la confiança dels associats, manifestar el seu compromís, i el de la junta, en consolidar la fusió del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, impulsar les activitats i el seu creixement com organització de referencia i demana l’esforç de tots ‘per fer cercle’, finalitzant la seva intervenció agraint a l’Antoni Garrell i en Xavier Marcet la tasca efectuada i l’esforç per fer possible Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. 4.- L’assemblea faculta al president, Vice-presidents i secretari general per aixecar a públics els acord de l’assemblea. Un cop el president en funcions Antoni Garrell i el Secretari General en funcions Salvador Estapé han signat el documents d’assistència i de delegació de vot, i el de composició de la nova junta i lliurats al nou secretari general Remmo Suppi, es dona per finalitzada l’assemblea que va seguida d’un sopar entre els socis assistents. Barcelona 19 de juliol de 2007.

L’Assamblea General del 26 de juny de 2007 va ser presidida per l’actual President del Cercle, Antoni Garrell, el Vice-President, Xavier Marcet, el Secretari General, Salvador Estapé, el Vice-Secretari, Rodolfo Fernández i el Tresorer, en Santiago Sardà. S’inicià amb una intervenció de l’Antoni Garrell on va recordar la carta que va trametre a tots els associats el 3 de juny de 2007, (en informació relacionada s’adjunta la carta, per accedir-hi cal esser associat al Cercle) en la que indicava que “…. hem treballat tots molt, i hem posicionat el Cercle com una organització de referència, podem dir que s’ha consolidat, i ara cal obrir una nova etapa que ens te que portar a assumir més compromís i rellevància per impulsar l’economia i la societat del coneixement a Catalunya i Espanya.” també indicava “… Crec que les organitzacions com la nostra s’enforteixin amb la rotació en l’assumpció de responsabilitats, i que desprès de les èpoques constituents és bo que noves persones assumeixin la responsabilitat d’afrontar els reptes derivats de la tasca feta fins ara, conseqüentment no hem presentaré a la reelecció, que no voldrà dir que no segueixi ajudant a fer Cercle com un associat més i estar a la disposició de la junta que sorgeixi del vot dels associat.“. Conseqüentment aquest es la darrera assemblea ordinària que presidia, un fet que volia aprofitar per fer alguna evalució global. Seguint l’ordre del dia, el tresorer inicià l’Assamblea presentant els comptes del Cercle recollits en el Balanç del 2006 i el Compte de Pèrdues i Guanys del 2006 (la informació presentada va ser la que es comunicà amb anterioritat als associats i es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea). Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle. Dels comptes i pressupostos del Cercle destaquem sobretot les aportacions dels socis per els sopars i les aportacions adicionals finalistes efectuades per alguns associats. Els assistents aprovaren per unanimitat els pressupostos del Cercle. Acte seguit, el Secretari General presentà la Memòria de les activitats efectuades al llarg del 2006 en diferents camps, com els sopars-col·loqui, els seminaris-debat, les reunions amb diferents autoritats i institucions polítiques, ltambé destaca la significativa e incrmental activitat de la web adelnatant dades a juny 2007, (veure informació relacionada), i les col·laboracions amb premsa… (la memoria es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea. Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle) En següent lloc, el President del Cercle féu el seu informe de gestió extenent la seva intervenció al mandat de la Junta dels d’arrers gairebé 3 anys. Antoni Garrell féu un balanç del passat any concluint que encara no s’ha pogut sol·lucionar el finançament del Cercle, necessari per poder dotar l’associació de capacitat d’acció i incidència. Destaquem també el traspàs de l’activitat presencial a un nivell més telemàtic pel que fa referència als àmbits de treball. La valoració global del darrer any és bona, tenint en compte que s’han complert la majoria d’objectius establerts en el document “Horitzó 2007”., (informació relaciona s’adjunta el document) Aprovats la memòria del Secretari General i l’informe de gestió del President, el Vice-President Xavier Marcet prengué la paraula per explicar els motius que justifiquen l’avanç de les eleccions al mes de juliol i la seva renúncia a la presidència del Cercle-BB. Convocar les eleccions durant l’estiu és una manera d’e garantir un traspàs òptim de les funcions de l’antiga a la nova Junta i així poder fer el traspàs i la presa de decisió a finals de septembre. En Xavier Marcel va voler explicitar que aquest fet no vol dir que no segueixi altament compromès en consolidar el Cercle, i que continuarà fem-ho des del Consell Ascensor i el Fòrum d’institucions i empreses En Rodolfo Fernández, Vice-Secretari, ens proposa el calendari electoral i ens parla sobre el tema de la disminució de les quotes dels associats i la possibilitat de passar un nou càrrec a finals d’excercici en cas que no pugui ser cobert el pressupost amb altres ingressos. S’aprova la proposta quant al cobrament e import de les quotes desprès del debat entre els assistents. El calendari electoral, aprovat per unanimitat pels assistents a l’Assamblea queda establert en les següents dates: – Data proposada eleccions: les eleccions per escollir President i la resta de la nova Junta Directiva, el dijous dia 19 de juliol de 2007, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. – A partir d’ara es designa una Comissió Electoral composada per l’actual President Sr. Antoni Garrell, pel Vicepresident Sr. Xavier Marcet i pel Vicesecretari General Sr. Rodolfo Fernández. – Des de la data d’avui fins el 10 de juliol es podran presentar les candidatures, i conforme a l’article 17 dels Estatuts s’haurà d’indicar els candidats proposats a President, tres Vicepresidents, Secretari General, Tresorer i un màxim de tretze Vocals. – Les candidatures s’hauran d’adreçar per correu electrònic amb signatura electrònica o bé confirmada per carta amb signatura manual de tots els candidats. La comunicació s’haurà d’adreçar a qualsevol dels membres de la Comissió Electoral. – Amb la candidatura s’exposaran breument els objectius que es pretenen pels propers tres anys i els mecanismes per assolir els dits objectius. Les candidatures s’exposaran amb els programes a la part privada de la web per poder ser consultades per tots els socis del Cercle pel Coneixement Barcelona Breakfast. – El president i la junta electa escollida en votació en assemblea extraordinària el 19 de juliol de 2007, prendrà posició no mes tard del 1 d’octubre de 2007. Finalment el President informà de l’estat i composició del Fòrum d’Empreses i Institucions, donant-se l’assemblea per informada. En el torn del precs i preguntes en Pere Monràs, president fundador del Cercle, va reclamar l’esforç i compromís de tots per avançar en la societat i economia del coneixement en la línia dels objectius fundacionals del Cercle, va agrair al President Antoni Garrell i el Vice-president Xavier Marcet la tasca feta i la seva decisió relativa a la configuració de la nova junta com un fet que evidencia la seva voluntat de Servei, tot indicant que quant al Consell Assessor de la junta que ell president com a expresident més recent ara toca que el presideixi l’Antoni Garrell quant deixi la presidència. L’Assemblea continuà amb un sopar d’associats. Barcelona 26 de juny de 2006

Marcel Coderch també és secretari de l’Associació per l’Estudi dels recursos energètics (AEREN), membre d’un grup de discussió estatal sobre el futur de l’energia nuclear i analista en temes geopolítics pel Real Instituto Elcano. Durant 15 anys en Marcel Coderch ha treballat en la indústria dels media i del 97 al 2000 ha estat el director d’Auna-Retevision. Al mateix 2000 ja era part del grup fundador de Tech Foundries, empresa que desenvolupa serveis de TV digital. En la trobada del passat divendres 15 de juny, en Marcel Coderch ens va fer una breu introducció al sector de les telecomunicacions. Ens va explicar que la distribució del sector es dividia de la següent forma: la telefonia fixa s’emportava un 28%, la telefonia mòbil un 43%, internet un 8% i els serveis audiovisuals un 15%. En el sector de la telefonia mòbil, la quota de mercat amb dades del 2006 es repartia amb un 56.9% per Telefònica, un 18,2% per Vodafone, un 11,3% pel Grup France Telecom i un 4,4% del Grup Ono. En quant a la penetració de la banda ampla, cal esmentar que mentre a Espanya ens situem amb una mitjana de 15 línees per cada 100 habitants, Europa amb 15,7 no està tan allunyada de la nostra realitat. Pel que fa a la penetració a les llars, tenim un 25% front al 28% europeu. L’ADSL segueix essent molt més majoritari que el cable, malgrat cal destacar que el cable està més present al sector residencial que no pas a l’empresarial. El mercat d’ADSL segueix tenint en Telefònica el proveïdor majoritari, amb una quota del 76%, mentre Orange i Ya.com assoleixen cadascun un 8% i un 5% respectivament. El mercat de telefonia mòbil sens dubte és el que està experimentant un creixement més important, del qual el gruix de facturació segueix essent la veu. Tot i això, si ens comparem amb la resta de països de la OCDE, els nostres preus, conjuntament amb els d’Àustria segueixen sent molt elevats, senyal que pot ser indicativa d’una manca de competitivitat. Un tema que avui en dia està en debat és la relació distància-velocitat. El fil de coure està arribant als seus límits, i amb les distàncies actuals no ens queda més remei que donar un salt qualitatiu i substituir progressivament el fil de coure per la fibra òptica. El problema que se’ns planteja actualment és que l’únic que vol fer inversió en xarxes de nova generació és Telefònica, però no està disposat a obrir-les a altres operadors. Això implicaria un retorn a la situació de monopoli. En situació de monopoli natural, es maneguen tres solucions o vies habituals: convertir-lo en un monopoli públic, acceptar un monopoli privat, o regular per tal d’impedir el funcionament normal (e ineficient o en contra de la competència) del mercat. Venint de la primera opció, en l’actualitat ens trobem en la tercera i depèn com evolucioni la qüestió, tot sembla indicar que podem acabar en la segona. En el debat posterior amb els associats diversos temes sortiren a la palestra: des de la necessitat o conveniència d’una separació funcional a Telefònica, passant pel debat ideològic sobre l’adequació o no de la regulació front una situació de monopoli natural, arribant a la discussió de si és preferible assolir 8 MB/seg a tot el territori o prioritzar la rapidesa i capacitat en alguns punts concrets com les grans ciutats.