Publicacions

  • | |

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ramon Comellas, fundador i president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Circutor, S.A.

    Circutor S.A. és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’Eficiència Energètica Elèctrica, que va ser fundada el 1973 i el seu creixement s’ha basat en la recerca i la innovació tant en tecnologia com en processos de negoci, que l’ha portat a tenir presència en més de 100 països. 1. Quin paper creu que juga la Indústria en el nostre país? És Catalunya un país fonamentalment industrial? La indústria ha estat històricament el motor de progrés del nostre país, i així ens han vist sempre des d’Espanya i des de l’estranger. En aquest sentit, crec que ens podem sentir orgullosos del nostre passat i també present com a país industrial. 2. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses, moltes d’elles amb un gran potencial de creativitat i innovació, sens dubte un avantatge competitiu rellevant en el món globalitzat i canviant d’avui. No obstant, el tamany de les nostrs empreses pot ésser, a la vegada, una de les debilitats, ja que no tenim grans marques reconegudes al mercat mundial. Crec, doncs, que els esforços també haurien d’enfocar-se cap a la promoció de la nostra indústria. 3. Quin creu que és el paper de la indústria catalana en el context econòmic mundial actual? Crec que, com ja han fet altres països de dimensions semblants al nostre, seria bo que ens especialitzéssim i que el món ens conegués per algunes de les tecnologies que seran decisives en els pròxims decenis. 4. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Nosaltres, desde sempre, hem apostat per la innovació. En un món global, tens tres vies per fer-te lloc en el mercat. La primera és intenant ser el més econòmic, que té el risc d’arruinar-te. La segona és treballant per ser el millor del mercat; nosaltres ho intentem si bé és difícil que t’ho reconeguin en un context on les grans marques dominen el nostre sector; i la tercera és oferir productes diferents que donin solucions reals als problemes dels nostres clients, ser a prop d’ells escoltant-los i de vegades descobrint el que necessiten abans que ells mateixos se n’adonin. Per a nosaltres, aquesta última la denominem innovació. 5. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les exportacions són aproximadament el 50% de la nostra facturació i, en els darrers 3 anys, el porcentatge ha incrementat degut al descens del volum del mercat nacional. En un context globalitzat, és pràcticament impossible que una empresa industrial pugui ésser competitiva sense l’exportació. Nosaltres treballem en un sector de mercat relativament petit com és l’Eficiència Energètica Elèctrica (e³) i sense l’exportació seria impossible amortitzar els nous dissenys. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Segons els països hem seguit diferents estratègies . A Turquia, Noruega i Estats Units, som socis d’empreses locals que en alguns casos engalzen o instal•len els nostres productes. A l’Ýndia i l’Argentina, tenim petits tallers per fer engalzaments pel mercal local, i a la República Txeca tenim una planta industrial on hi treballen 170 persones, fabricant condensadors d’alta tensió, electrònica de potència d’altra freqüència o el que podríem definir com a condensador d’alta tecnologia, que vam comprar l’any 2002 per la seva tecnologia i la magnífica reputació que tenia i té al centre d’Europa. 7. Quins creu que seran els factors clau per ser competitius a nivell mundial? La innovació i la velocitat en saber-se adaptar és i serà sens dubte molt important per al futur de la indústria catalana. Les noves tecnologies arriben al mateix temps a tot al món, per tant, el primer que és capaç de fer-ne ús juga amb avantatge. Per altra banda, i com ja he comentat anteriorment, seria molt important que tan empreses com administracions fessin el possible per presentar al món Catalunya com a país industrial. Ho hem fet molt bé amb el turisme i crec que seria hora de fer un esforç semblant amb el sector industrial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Eloi Planes, fundador d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Fluidra, S.A.

    Fluidra, S.A. és un grup multinacional amb seu a Sabadell que es dedica a la concepció, producció i distribució de components i accessoris per a piscines i per al tractament d’aigües, cercant sempre solucions sostenibles amb el medi ambient. A més, actualment està present en 35 països i distribueix els seus productes a més de 170 països. 1. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? La innovació és molt important per a Fluidra. Hi ha una gran necessitat per desenvolupar productes i sistemes més eficients, que permetin estalviar aigua i energia, i que reverteixin d’aquesta forma en menors costos per als propietaris de les piscines. A l’àrea de reg i conducció de fluids també es treballa per aprofitar al màxim l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Portem tots els avenços que es generen en centre de R+D de Polinyà als més de 170 països en els quals es distribueixen els nostres productes, incloent algunes de les noves potències econòmiques com Brasil, on acabem d’obrir una delegació. 2. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? L’Administració i les universitats tenen un paper molt destacat en la transferència del coneixement, i és important que es fomenti la col•laboració entre aquestes entitats i el món empresarial. El nostre departament de R+D col•labora habitualment amb universitats i centres de recerca. Un exemple: el desenvolupament del Swimtrainer amb la Universidad Europea de Madrid. També ens hem sumat al projecte de becar els alumnes més brillants de la UPC perquè puguin realitzar els seus estudis sense preocupar-se del cost de les matrícules i que retornin la beca sense interessos una vegada s’incorporin al mercat laboral. 3. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Els mercats internacionals són fonamentals per a Fluidra i per a l’economia catalana. Cal explorar i descobrir nínxols, accedir a nous mercats. En tot cas, més que d’exportació, nosaltres parlem d’internacionalització. Tenim filials pròpies a 35 països, a Europa, Asia, América, Australia…. Avui gairebé el 80% de la facturació de Fluidra ja prové de fora d’Espanya. Si vols créixer has d’anar a les economies emergents. 4. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? La internacionalització és clau en la nostra estratègia i la producció segueix a la comercial. Tenim centre de producció a Catalunya, però també a la Xina, a Estats Units, a Australia…. El nostre producte viatja malament, per això és més sostenible apropar la producció al client. Hem apostat per ser una empresa “glocal”, una companyia global que opera com un conjunt d’empreses locals, adaptant-nos a les necessitats de cada país. Crec que les empreses catalanes han de tenir un coneixement molt sòlid dels mercats en els quals desitgen operar per oferir el que el consumidor necessita. 5. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? En primer lloc, el talent. En el nostre cas, comptem amb un excel•lent equip humà de 3.700 persones a tot el món, que fan que, amb el seu esforç, aquest projecte millori i avanci dia a dia. Només amb un equip excel•lent es pot aconseguir una companyia capdavantera. A més, crec que són molt importants l’eficiència i la innovació, treballar per millorar els processos i els productes és clau per ser més competitius. I finalment, en el nostre cas, la internacionalització, com ja he esmentat abans, és un factor decisiu, ja que ens permet accedir a un amplíssim mercat d’usuaris. 6. El quart criteri del Premi Nit del Cercle és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Quina és la seva valoració del paper que juga la RSC dins de l’economia catalana i quin creu que serà el paper futur, tant en termes de sostenibilitat mediambiental com de noves fórmules de recursos humans? Per a nosaltres la RSC és una obligació: treballem amb un recurs escàs com és l’aigua, i estem obligats a ser cada vegada més eficients i oferir productes més respectuosos amb el medi ambient pel bé de tots. Dins de les activitats de conscienciació, hem publicat un decàleg de la piscina sostenible, ja que amb els productes adequats i un ús correcte, es pot aconseguir un estalvi de fins a un 70% en els recursos d’aigua i energia. Estic convençut que el paper que juga la RSC cada vegada serà més important, no nomes dins de l’economia catalana si no a nivell mundial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Memòria anual 2011

    Memòria anual 2011

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    25-12-2011

    Aquesta Memòria dóna a conèixer als associats les iniciatives i activitats de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant l’any 2011, entre les quals cal destacar l’edició d’un document que recull tota la Història de la nostra entitat.

    De nou teniu la memòria d’activitats de la SEBAP corresponent a l’any 2011. Ha estat un any intens, de molta activitat i debat. Als ja tradicionals debats de les diferents comissions de la SEBAP, hi hem sumat les activitats de dues noves comissions que van unir-se al nostre projecte l’any passat i aquest mateix any respectivament: Barcelona Tribuna i Glocal. Ambdues són comissions fruit d’un treball amb altres entitats. Glocal sorgeix d’una iniciativa conjunta amb l’Associació de Becaris de La Caixa, i Barcelona Tribuna és un nou projecte que continua amb el llegat de la ja existent Tribuna Barcelona, aquest cop juntament amb l’Associació Espanyola de Directius (AED) i el Grup Godó. Així, doncs, podem dir que la nostra visibilitat cada cop és més notable, la nostra presència és forta i que el treball en xarxa aporta resultats. Aquest element és especialment important.

    Des de la SEBAP sempre hem defensat que el país ha de comptar amb entitats que siguin fortes i cohesionin. Entitats transversals però prou representatives que emetin discursos clars i potents, que vehiculin el sentir de molta gent i que el seu posicionament sigui molt tingut en compte. Doncs bé, humilment creiem que la SEBAP està assumint aquest rol. Sempre fidel a la seva finalitat fundacional però adaptada al seu temps, quasi bé 200 anys després de la seva fundació la SEBAP continua sent un agent molt important en la construcció d’aquest país i al servei de la seva gent.

    Potser no som generadors de grans iniciatives com a quan a finals del segle XIX vam promoure l’enderrocament de les velles muralles del centre de la ciutat per tal d’higienitzar-la i esponjar el seu futur creixement, però continuem sent una veu pròpia amb opinió molt qualificada i valorada. Precisament, enguany també hem acabat l’edició d’un document que recull tota la història de la nostra entitat. Una història que relata la continuïtat d’un mateix projecte durant quasi bé dos segles i on la contribució a la societat catalana ha estat innegable. Ens sentim orgullosos d’aquests anys de relat constant i hereus d’un llegat molt important. Aquesta responsabilitat és la que ens fa continuar il·lusionadament amb la tasca. Tan sols desitgem que conjuntament seguim fent feina, allargant la història de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, omplint-la de contingut, dignificant-la i així contribuir a la nostra societat.

    [Consultar l’informe complet de les activitats de la SEBAP de l’any 2011]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    16-12-2011

    El present article pretén iniciar un debat important i urgent dins la nostra societat i per a l’economia productiva. Discutim sobre si calen nous enginyers però no ens replantegem què és la Enginyeria.

    Hace unos días leí el artículo de Antonio Elías, catedrático de la UPC, titulado “La Innovación de las Ingenierías” publicado en la revista Tecnonews y que tiene la fecha del 13.10.2011. Me parece un articulo magnífico. Retomo una frase de éste: “nos hemos comportado como aquellos colegas universitarios siempre dispuestos a cambiar el mundo pero incapaces de tocar la asignatura que imparten ¿Cómo puede aceptarse que entrados en la segunda década del siglo XXI sigamos con unas titulaciones definidas, salvo la ingeniería informática, en el primer cuarto del siglo XX? ” Y añado una reflexión personal: ¿Si hoy empezáramos los estudios de ingeniería cómo los organizaríamos? O su alternativa ¿si a nosotros se nos encargara de organizarlas en un país que no tuviera estos estudios cómo lo haríamos? Más preguntas – ¿Conceptualmente qué diferencía un martillo de un relojero, de un carpintero, de un constructor de barcos o de aviones, de un electricista, un mecánico,…? ¿Es necesaria una escuela distinta especialmente en la primera etapa de formación? ¿Y las matemáticas, la física,…? – ¿Las diferencias de las ingenierías están en sus orígenes? No hace muchos años los ingenieros industriales dependían del Ministerio de Industria y los ingenieros navales del Ministerio de Marina. – ¿Son los colegios profesionales los que impiden la unificación de estudios y racionalización de la formación? ¿O son las actuales facultades y escuelas que se esfuerzan en reforzar las diferencias en lugar de similitudes? ¿O es por las competencias (firma profesional decimonónica)? ¿O es por el corporativismo? – ¿Por qué el colegio de médicos es único para todos los colegiados? ¿Les aporta ventajas? – ¿Son necesarias tantas escuelas, facultades, colegios profesionales,…, cuando en el mercado laboral todos trabajamos hombro por hombro y lo que se valora es el individuo y su aportación? – ¿En un mundo en cambio permanente, donde las necesidades de conocimiento futuro son difíciles de predecir, cómo podemos estar hablando de distintas titulaciones cerradas? – ¿Cómo interpretamos que los centros de investigación más avanzados crean equipos con combinaciones de distintas profesiones más allá de las propiamente denominadas ingenierías? ¿El titulo en sí mismo ha sido desbordado? – ¿Las TIC en sí mismas son una herramienta o son una especialidad? – ¿Tenemos un exceso de reglamentos y regulaciones que limitan la competencia basadas en la excelencia en la formación y en las necesidades de la sociedad? – ¿Es mejorable la aportación de los ingenieros a la sociedad? ¿Cómo se mide? ¿Cómo lo podemos hacer? El qué hacer Seamos innovadores no por moda sino por eficacia y pragmatismo, pensando más allá de nuestro papel que, con la firma de quien corresponde, nos otorga un titulo y un colegio que lo garantiza (¿?). A la pregunta de si hoy empezásemos de cero qué haríamos, la respondería con: una institución única que formara sobre unos conocimientos básicos, fuertes en asignaturas básicas como matemáticas, física, química, informática,etc, una carrera por materias a la elección de los propios estudiantes pero condicionada a una coherencia, un título único pero con certificación de las materias estudiadas y la posibilidad de continuar estudiando a partir de niveles de conocimiento en función de la evolución de la propia sociedad, entre otras cosas. Con estos títulos compitiendo en un mercado libre (¿?) e internacional. El cómo hacerlo Si la idea es buena, cómo hacemos la transición de un modelo a otro debe ser planteada. No vale aquello de “se debería hacer” y quedarse quieto esperando a que otros o el gobierno tomen la decisión para luego criticarlos. Las actuales dificultades del COEIC en su intento de agrupar otras especialidades es un claro ejemplo de lo que puede suceder. Por el contrario es muy positivo el esfuerzo que están haciendo desde varios colegios y asociaciones para reunirse y ver los puntos. Tampoco tiene sentido que desde una pequeña organización se escriba un papel y se publique si después no tiene ningún apoyo. En mi opinión se trata de crear un marco paralelo de formación combinando las excelencias existentes en las universidades, y en particular la UPC, con la complicidad del rector y de los decanos que aceptando algunas limitaciones de sus atribuciones actuales participen en un proyecto “paralegal” y hacer un experimento “sin pedir permiso”. Este último punto es relevante puesto que para hacerlo oficial se deben modificar leyes en Madrid. Las universidades tienen experiencia en hacer estas cosas y es posible que se pudiera contar con la complicidad de la Generalitat. Tenemos un título genérico que pudiera servir como el de la Universidad de Catalunya o el más especifico de la UPC, aunque éste último dejaría fuera algunas facultades y especialidades significativas.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Breakfast amb Albert Cot

    Breakfast amb Albert Cot

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    15-12-2011

    Albert Cot resumeix l’eficiència energètica del s.XXI en un model amb tres elements bàsics: informació, xarxes interactives i urbanisme.

    El passat dilluns 12 de desembre a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC es va celebrar el segon Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica, amb la ponència Què s’entén per Eficiència Energètica al s.XXI, dirigida per Albert Cot, responsable del departament d’Innovació en Energia i Instal•lacions de Comsa Emte i membre del Comitè Executiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). La presentació es va dividir en tres parts: la primera, el perquè de l’eficiència energètica; la segona, el state-of-art tecnològic; i la tercera, les oportunitats i dificultats de Catalunya en aquest nou paradigme energètic. Analitzant i estudiant les dades del balanç energètic català, Albert Cot va emfatitzar en la idea que l’estalvi de 100 unitats al punt de consum es tradueix en 165 unitats estalviades al punt de generació i, en aquest sentit, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix l’estalvi i l’eficiència energètica elements clau estratègics per garantir un sistema energètic sostenible. A més, aquest mateix pla pretén consolidar el sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic, ja que no només és una mesura per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també permet reduir la dependència exterior i incrementar la competitivitat econòmica del país. A Catalunya ja hi ha molta eficiència energètica, però aquesta es troba concentrada a la indústria. “El nou paradigme”, doncs, “consisteix en traslladar-la a tots els àmbits de la societat”, va afirmar el ponent. Cal un canvi de model energètic que, d’una banda, redueixi el consum energètic, i de l’altra, permeti una millor gestió de la demanda que eviti al màxim els vessaments energètics. En aquest sentit, és necessària la incorporació de sistemes d’informació i comunicació dins les infraestructures elèctriques, d’aigua i gas que permetin obtenir una xarxa interactiva que optimitzi la gestió dels recursos. I en aquest nou escenari, els edificis intel•ligents i la mobilitat intel•ligent seran dos elements imprescindibles. El nou paradigme que presenta l’Eficiència Energètica del segle XXI ofereix a Catalunya noves oportunitats de creixement que el nostre país és ben capaç d’aprofitar: tenim teixit empresarial i centres d’excel•lència tecnològics i de recerca, estem en moments econòmics en què s’ha d’apostar per la innovació i l’eficiència i en els que la ciutadania cada cop és més sensible a la responsabilitat social i mediambiental. No obstant, en un món globalitzat, la velocitat de desplagament de la tecnologia i les solucions de mercat són clau i, en aquest sentit, Albert Cot fa una crida perquè l’àmbit normatiu no sigui un obstacle i perquè el finançament públic recolzi la inversió de la iniciativa privada.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Manifest anual 2011

    Manifest anual 2011

    Hora
    Tipus de publicació

    Manifest anual

    Hora
    Data

    15-12-2011

    Europa, la seva unió econòmica i política, ha de ser defensada i reclamada des de Catalunya. No hi ha cap altre sortida per a nosaltres, tant des del punt de vista econòmic com institucional. La unioó política europea ja no és un problema, és una necessitat.

    Si es repassen els informes que ha fet la SEBAP al llarg del darrers quatre anys, s’hi podran trobar d’una manera insistent dos missatges: la confiança en el futur del país, malgrat la preocupació per les grans dificultats que a curt termini es presenten, i el convenciment que l’enorme esforç intern que ens cal fer només serà productiu si es combina amb un impuls fort al projecte d’unitat europea. La petita crònica del que ha representat per a Catalunya l’any 2011, ens torna a portar a expressar les mateixes conviccions, però amb un canvi de perspectiva, fruit d’alguns elements que han marcat el pas d’aquests darrers dotze mesos.

    Ara fa un any vam donar a conèixer les nostres opinions, elaborades sota l’impacte de tres fets en aquell moment recents: la preocupació per les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la convicció general que, malgrat quedava un llarg i difícil camí per davant, havíem tocat fons en la crisi econòmica, i finalment les esperances i les incògnites que s’obrien amb el canvi de govern de la Generalitat. A finals del 2011, ens cal analitzar quins han estat els fets rellevants d’aquest any i veure com han fet variar la nostra visió del futur immediat. 

    [Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2011, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Vespre del Cercle amb Germà Bel

    Vespre del Cercle amb Germà Bel

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    24-11-2011

    Germà Bel afirma la relació positiva que existeix entre infraestructures i productivitat però avisa de la necessitat d’un canvi de política menys enfocada al “cafè per a tothom” i més dirigida cap a una gestió més responsable, rigurosa i eficient.

    El passat dilluns 14 de novembre vam celebrar el Vespre amb en Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya i expert en temes de recerca d’Economia Política, Reforma del Sector Públic, Privatització, Regulació, Transports i Infraestructures. Durant la ponència, que va durar més d’una hora, en Germà Bel va parlar del corredor mediterrani i dels aeroports, emfatitzant en la relació directa que hi ha entre les infraestructures i la productivitat, entesa aquesta com el benefici social que generen. Quan es parla d’infraestructures a Espanya es fa referència a l’impacte keynesià que aquestes generen, a l’incrementar l’ocupació. Aquest és un error històric, va afirmar en Germà Bel, ja que aquest xoc de demanda laboral és només a curt termini i, per tant, a l’hora de valorar l’efecte de les infraestructures en una economia cal tenir una visió a més llarg termini, buscant el seu efecte agregat en termes de productivitat. Seguint aquesta convicció, en Germà Bel va oferir un anàlisi del corredor mediterrani i dels aeroports tenint en compte la seva aportació a l’economia, el cost de la infraestructura i el cost d’oportunitat, ja que els recursos són limitats i s’han d’utilitzar de manera eficient per aconseguir una bona gestió. El corredor mediterrani és un dels tres corredors prioritaris a la Península Ibèrica, juntament amb el corredor central, que va des d’Algecires a Saragossa, i l’atlàntic, que conectarà Portugal via Madrid i Valladolid. No obstant, l’assignació de recursos per a inversions de la Unió Europea per a cada país no respon a la política de cafè per a tothom del govern espanyol, que alhora comporta ineficiència i desavantatges competitius estructurals per certes regions. En aquest sentit, segons en Germà Bel, s’ha d’apostar pel transport de mercaderies, ja que existeix un avantatge competitiu en el transport de mercaderies des d’orient a Europa central (un vaixell de la Xina arriba abans al port de Barcelona i València que al de Rotterdam i Anvers) i, per tant, si es resol la peça fonamental de promoció del ferrocarril de mercaderies, connectant aquest amb els principals ports, es guanyarien rutes, freqüències i s’abaratarien costos, fet que beneficiaria tant l’economia catalana i espanyola. Pel que fa als aeroports, l’elevat deute acumulat per les grans inversions dutes a terme per Aena van comportar l’anunci de la concessió a privats d’El Prat i Barajas. Però, com a resultat de la política duta a terme, molt poques empreses han fet una oferta en ferm, ja que la TIR resultant és ineficient, degut als elevats cànons de concessió. Dins d’aquest context, existeix el risc de la privatització de tot el sistema, com a conseqüència d’una mala gestió pública. Finalment, a mode de conclusions, en Germà Bel va afirmar que a Espanya existeix un desajust entre oferta i demanda d’infraestructures que s’hauria de resoldre: s’ha d’aprendre que no sempre l’oferta crea demanda, sinó només en sectors poc madurs i amb estrangulaments. En aquest sentit, a l’hora de prendre decisions s’hauria de fer una anàlisi estricta i seriosa sobre la viabilitat econòmica i la rendibilitat de la infraestructura. Per altra banda, cal també tenir en compte que si es millora la competitivitat en un mode, cal millorar-la també en el mode substitutiu. En cas contrari, disminuirà la demanda del segon comportant conseqüències negatives per a l’economia. Així doncs, es pot concloure que la política d’inversions per a tothom és fruit d’una mala gestió que es paga ben cara.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Vespre del Cercle amb Joaquim Coello

    Vespre del Cercle amb Joaquim Coello

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    24-11-2011

    En Joaquim Coello defensa que un bon sistema universitari, i per tant el futur de la competitivitat de l’economia catalana, passa per enfocar la docència a ensenyar a pensar en el sentit més ampli de la paraula com també per canviar la seva gobernança fent compatible l’acció social de la universitat i l’excel·lència.

    El passat dimecres 22 de novembre es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Joaquim Coello, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, amb qui vam parlar sobre la universitat del nostre país, des del disseny dels plans d’estudi fins a la seva governança. El disseny de l’educació superior tècnica i professional és un equilibri entre l’especificitat i la generalitat. D’aquesta manera, cal definir què cal saber fer i quines assignatures són necessàries per poder dur a terme la tasca professional. Però sense oblidar-se que el més important de la docència ha de ser l’aprenentatge a raonar, sintetitzar, analitzar i assolir la capacitat de resoldre problemes; és a dir, la universitat ha d’ensenyar a pensar en el sentit ampli de la paraula. “Si això no s’aconsegueix, els coneixements específics perden pes i poden convertir-se en receptes, enlloc d’aplicacions i processos”, va afirmar el Sr. Coello, que va defensar un model universitari format per graus, on ensenyin matèries genèriques enfocades a estructurar la ment, i màsters, aquests sí de caràcter específic. En aquest sentit, el ponent va criticar la reforma educativa espanyola actual i va lamentar l’oportunitat perduda de Bolonya, emfatitzant en la necessitat d’una nova reforma futura en la direcció explicada. El món actual, global i trascendental, exigeix una universitat eficient, capaç de fer compatible el servei social i l’excel•lència. En aquest sentit, el Sr. Coello va proposar cinc mesures de millora: 1. Separar els òrgans de decisió, de gestió i els òrgans de debat per millorar en l’assignació de responsabilitats. S’hauria de crear un consell superior de nomenament polític responsable de definir l’estratègia i el pressupost en funció d’un pla industrial, que fomenti els sectors estratègics del nostre país. En segon lloc, hauria d’haver-hi un consell executiu, encarregat de la gestió i l’assoliment dels objectius, i, finalment, el claustre. 2. Canviar el sistema d’elecció del rector. Existeixen dos alternatives al model actual. La primera consistiria en ponderar la quota de cada estament al percentatge de participació respectiu. En canvi, el segon aboliria el sufragi universal per instaurar un nomenament dut a terme per un òrgan superior que es basés en aspectes mesurables de la trajectòria de cada candidat. 3. Professorat. El sistema de valoració del professorat hauria d’emfatitzar més en mèrits de trajectòria professional i, sobretot també, en aspectes docents. Per altra banda, el funcionariat està sobredimensionat i no respon al caràcter de recercador. En aquest sentit, s’hauria d’aturar el creixement del funcionariat i estructurar un sistema d’incentius que premiés i promocionés els millors professors i agilitzés la renovació del professorat amb la substitució d’aquells que no assoleixen uns objectius sempre mesurables. 4. Recerca. Valorar més la incidència en l’economia i la vida real més que en el nombre de publicacions, ja que crea incentius perversos i poc eficients. 5. Finançament. Substituir el finançament fix derivat directament de les despeses per un finançament variable segons la consecució de resultats. Pel que fa a les taxes i beques, calen polítiques redistributives: augmentar taxes i articular un bon sistema de beques però que garanteixi la igualtat d’oportunitats al punt d’arribada i no al punt de sortida. 6. Esquema. Cal un model que fomenti la competència entre universitats que lluitin pels seus recursos en funció d’objectius mesurables i específics, però també és necessària la col•laboració i evitar duplicitats. “En moments crítics com l’actual calen dir veritats i, si s’escau, dur a terme canvis legislatius. No és temps de censura, ja que cal primar l’eficiència per poder avançar en posicions competitives”, afirma el Sr. Coello.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    L´ItWorldEdu 2011 conclou que l´àmbit educatiu és un sector productiu i econòmic emergent

    L´ItWorldEdu 2011 conclou que l´àmbit educatiu és un sector productiu i econòmic emergent

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    10-11-2011

    Els passats 26 i 27 d’octubre de 2011 es va celebrar al CosmoCaixa la quarta edició de la ItWorldEdu, la més moltitudinària de totes les edicions, amb la participació de més de 1.100 professionals del sector de l’educació de les TIC.

    L’ITworldEdu 2011 conclou que l’àmbit educatiu és un sector productiu i econòmic emergent. La quarta edició de l’ITworldEdu ha superat xifres de participació amb més de 1.100 assistents del sector de l’Educació i de les TIC, un 36% més que l’anterior edició. La realitat augmentada, la geolocalització i les xarxes socials s’imposen com a nous models de recursos digitals educatius. Barcelona, 28 d’octubre de 2011.- Ahir es va clausurar la quarta edició de l’ITworldEdu 2011, la més multitudinària de totes les edicions, amb la participació de més de 1.100 professionals del sector de l’Educació i de les TIC, un 36% més que en l’anterior edició. En aquests dos dies, s’ha posat de manifest que l’àmbit TIC-educació se l’ha de considerar com un sector productiu i econòmic emergent ja que suposa i suposarà un motor de negoci i de canvis importants que van des del propi sector tecnològic, fins a l’energètic, passant per l’editorial. Tot i trobar-nos en aquests moments en una situació econòmica delicada, l’esdeveniment s’ha pogut portar a terme i això és degut, per damunt de tot, a la convicció del sector empresarial tecnològic, de les administracions i d’institucions privades amb clara vocació de servei públic. Per altra banda s’ha comprovat que comencen a emergir nous models de recursos educatius digitals basats en la realitat augmentada, la geolocalització i el treball col•laboratiu que es genera des de les xarxes socials. Així mateix, s’ha pogut constatar que les xarxes socials actuals democratitzen la participació dels ciutadans i són un recurs altament interessant per generar veritables entorns personals d’aprenentatge i de construcció social del coneixement. A la tribuna que va encetar la segona jornada de l’ITworldEdu, en Maciej Jakuwobski va esmentar alguns dels resultats més rellevants de l’informe PISA 2009, com la baixa posició d’Espanya en competències de lectura digital on menys d’un 5% dels alumnes són eficients a l’hora de fer una bona lectura digital. Tot i això va destacar que, en general, tots els països estudiats per la OCDE, incloent Espanya, han fet un salt qualitatiu important quant a la introducció de les TIC a l’aula, fet que demostra la gran inversió que s’està fent en aquest àmbit. Per la seva banda, Franc Ponti va recalcar la necessitat de revolucionar les aules amb la introducció d’estratègies d’innovació i creativitat fent que l’escola esdevingui un entorn de passió que motivi els estudiants. Ponti va afegir que cal substituir la competició cega per cooperació intel•ligent i que les TIC faran que les competències col•laboratives dels estudiants es magnifiquin. Un altre plat fort de la jornada va ser la Taula Rodona protagonitzada per representats de les principals companyies de telecomunicacions i de l’Administració Pública on es va constatar que l’Agenda Digital Europea 2020 marcarà les directrius de les telecomunicacions i serà el full de ruta a seguir per administracions i operadores per aconseguir un accés ràpid, intel•ligent, sostenible i integrador a Internet. L’Acte de Cloenda de l’ITworldEdu 2011 va contar ahir amb la presència de Carles Flamerich, Director General del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Sònia Recasens, Segona Tinent Alcalde de l’Àrea d’Economia i hisenda, Promoció econòmica, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Menéndez, Director general de la Fundació Joan XXIII, i Elisabeth Marill, Representant de les empreses impulsores de l’ITworldEdu 2011, que van recalcar l’èxit d’aquesta quarta edició i van animar als participants a seguir innovant en l’àmbit educatiu i no aturar-se malgrat les dificultats del context actual. L’ITworldEdu 2011, organitzat pel CETEI-Fundació Joan XXIII, està promogut por la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i empreses del sector TIC.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Breakfast amb l´Eric Suñol

    Breakfast amb l´Eric Suñol

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    10-11-2011

    El Sr. Eric Suñol, director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, inaugura el Cicle d’Eficiència Energètica parlant sobre propostes que ofereixen un gran potencial per al canvi de model energètic.

    El passat dijous 27 d’octubre vam celebrar el primer Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica amb la ponència del Sr. Eric Suñol, director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, que ens va oferir la ponència Com accelerar la transició cap a una economia energèticament eficient, en la que el ponent ens va presentar una visió general del model actual i les seves conseqüències com també un seguit d’instruments que permeten accelerar el canvi de model energètic. Des de la revolució industrial, la temperatura mitja no ha parat de créixer, coincidint amb un increment de les cremes fòssils degut a un augment de la producció. Aquesta darrera, però, no té previsió de disminuir, ja que la població mundial tampoc deixa de créixer, arribant ja als 7.000 milions, comportant escassetat de recusrsos, canvi de preus relatius i efectes climàtics no desitjats. D’aquesta manera, es fa inqüestionable la necessitat d’un canvi de model global, que, segons el Sr. Suñol, es pot dur a terme a través de tres vies complementàries i no excloents: les energies renovables, l’estalvi energètic i l’eficiència energètica. Les energies renovables tenen un potencial d’estalvi d’emissions de CO2 i un potencial de desenvolupament econòmic, ja que també contribueixen en seguretat energètica i, per tant, per bé que existeix un sobrecost relatiu a les tecnologies convencionals, requereixen esforç social per als beneficis que generen. No obstant, segons el ponent, el model energètic actual és insostenible només substituint la generació d’energia per renovables, doncs calen altres mesures estructurals que afectin pràctiques de consum i aspectes culturals. Per altra banda,“el 36% del potencial de disminussió d’emissions de CO2 prové de mesures d’estalvi i d’eficiència energètica”, va afirmar el Sr. Eric Suñol, “que, a la vegada, comporten grans beneficis per a la societat com, per exemple, la seguretat de subministrament, la reducció del dèficit exterior, l’augment de la competitivitat, la generació d’ocupació i millores climàtiques”. En aquest sentit, el ponent va remarcar l’existència d’un gran potencial en l’eficiència del transport, de la construcció i de la indústria, tot i que va emfatitzar que a Espanya, aquesta ja és força eficient. On sí que hi ha molt camí per córrer és en polítiques públiques de conscienciació com també en la creació i disseny d’incentius i marcs regulatoris que afavoreixin noves pautes de comportament. Aquestes mesures són l’elaboració de codis de conducte, la fixació d’estàndards i objectius, subvencions, impostos i el desenvolupament de drets d’emissió, entre d’altres. El recent borrador de la Directiva d’Eficiència Energètica publicat per la CE recomana la introducció d’obligacions d’eficiència energètica a subministradores d’energia. Tot i no ser una mesura obligatòria, és recomenable i sembla que el seu efecte empíric és positiu. Aquesta mesura consta en un canvi de negoci, basat en la qualitat d’energia i no en la quantitat. Per exemple, proposa a les subministradores oferir projectes de millora energètica a grans clients perquè disminueixin el seu consum d’energia; o bé la creació de mecanismes de competència entre petits clients que afavoreixin l’estalvi energètic; o la compra de mesures d’eficiència a través de certificats. Segons el director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, aquest nou model allarga la cadena de valor de les empreses, en què la commodity deixa de ser el producte final, i ofereix una oportunitat de negoci amb més valor afegit i beneficis per a tota la societat. Així doncs, el canvi de model energètic és una qüestió urgent i cal la implicació de les administracions públiques perquè inverteixin en les infraestructures necessàries per millorar l’eficiència com també en mesures estructurals que afavoreixin noves pautes de consum més racionals i responsables.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.