Transcripció de la conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència.
Quan tornarà el creixement? La pregunta és una mica arriscada, però com sóc economista a més de polític… Els economistes hem anat aprenent al llarg del temps a respondre a aquest tipus de preguntes aparentment complicades amb frases que deixen una escletxa a l’ambigüitat i que no ens comprometen massa, sabent que els nostres pronòstics, normalment, no es veuran corroborats per la realitat, sinó que es veuran corregits…
‘Quan tornarà el creixement? Per descomptat, aquest any, malauradament, la resposta és no. Hem publicat a principis d’any l’actualització de les previsions econòmiques per a aquest any: a la zona euro hi haurà el que anomenem un ‘creixement negatiu’, és a dir, menys zero i algo, i en el conjunt de la Unió Europea 27, amb algunes economies que ajuden a pujar una mica la mitjana, estarem, segons les nostres estimacions, a 0. Per tant, aquest any no hi haurà creixement.
El va haver l’any passat, des de l’any 2010 semblava que havíem anat redreçant les coses i que ja l’impacte més fort de la crisi del 2007-2008 s’havia pogut anar superant, havíem fet esforços, havíem pres mesures en el sistema financer i mesures per regular l’activitat financera, s’havia utilitzat (com no s’havia fet fa molt temps) la política fiscal i pressupostària per animar l’economia i, amb això i amb el suport d’economies emergents que seguien creixent al 6, al 8 o al 10 %, havíem tornat a tenir creixement. Però la crisi del deute públic, que comença a Grècia però que després s’ha anat manifestant al llarg del 2010 en altres països, i el vincle entre aquesta crisi del deute públic i la situació del sistema financer amb bancs que en els seus balanços tenien, i tenen, un volum important d’actius que pateixen les conseqüències de la crisi del deute públic, ens han tornat a portar, no a la situació de partida -la recessió en què estem en aquest moment és d’esperar que sigui una recessió més curta, bastant més curta que l’anterior, i molt menys profunda que l’anterior-, però en tot cas no tenim creixement.
És veritat que abans de la crisi no teníem massa creixement a Europa. Hi havia països que sí, hi havia països que tenien taxes de creixement molt estimables. Alguns, no solament Espanya, però és el cas d’Espanya, tenien unes taxes de creixement altes però basades en fonaments molt fràgils que van demostrar ser insostenibles. Hi havia altres països que creixien perquè estaven en un procés de recuperació del temps perdut, de les dècades perdudes, com els països del centre i de l’est d’Europa, la majoria dels quals anaven creixent a unes taxes força superiors a la mitjana europea. Però el cor d’Europa, les economies madures d’Europa, les grans economies dels països industrialitzats, o més industrialitzats, d’Europa, ja abans de la crisi tenien problemes de creixement o, més aviat, problemes de poc creixement. El que anomenem el «creixement potencial» de les economies europees era molt baix, era un creixement propi de societats ja massa madures, si es pot expressar així, amb menor capacitat d’innovació, amb menor capacitat d’assimilació de noves tecnologies, amb menor capacitat de competir amb economies emergents molt dinàmiques i basades en exportacions agressives amb costos de treball molt més baixos que els nostres, etc.
[Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l’arxiu PDF]
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Alexandre Blasi afirma que una organització ha d’innovar constantment per adaptar-se a l’entorn canviant. Sinó, córrer el risc de perdre la raó de ser de la seva existència i el cost de mantenir-se a la societat pot ser insostenible. Article revisat del presentat amb el mateix títol en Tecnonews i publicat el desembre 2011.
Si somos capaces de contestar por qué se crea una empresa podremos contestar por qué desaparece. El tema es extensivo a cualquier concepto de organización en el sentido más amplio. El nacer y el morir forman parte del ciclo natural de vida de todo organismo. El período entre ambos varía en función de muchas circunstancias pero esencialmente de su capacidad de adaptación al entorno cambiante permanentemente y por ello depende sobre todo de los elementos que lo constituyen. En las organizaciones la calidad en el sentido más amplio de las personas que forman parte de ellas son la garantía de su creación, su adaptación al entorno, la garantía de permanencia y de su longevidad. Cuando se pierde esta calidad de las personas, cuando ellas y su organización declinan, normalmente y en consecuencia la empresa debe desaparecer. Peter Drucker nos habla del aprender a saber decir no y también a abandonar un negocio o una organización cuando ha dejado de tener una razón para existir más allá del romanticismo de su continuidad puesto que es una carga insoportable para la sociedad y que condena su supervivencia. Mantener artificialmente la continuidad es muy costoso, social y económicamente, para toda la sociedad salvo raras excepciones. Supongo que hay muchas razones para crear una empresa y una extensa literatura que las cita. Existen casi las mismas que las para crear cualquier otro tipo de organización como establecer un hospital, una ong, un club de natación o social, una orden religiosa o un convento, un sindicato, una escuela, una mutua laboral o un equipo de futbol….pero básicamente es para cumplir una misión y de acuerdo a la visión de una o varias personas. Puede ser para ganar dinero, para ayudar a los demás, o para tener un punto de encuentro donde divertirse,…, en el fondo pueden coexistir diversas razones, algunas en base económica o sin ánimo de lucro, éticas y otras no tanto. Pero su creación y continuidad tienen un motivo y necesitan un encaje en la sociedad que les rodea. El emprendedor de esta organización o empresa, o el equipo de personas que toman esta decisión, cuando inician esta aventura muchas veces lo hacen a su riesgo. Es un camino muy duro, tanto que no lo pueden ni imaginar. Por lo que habrán de poseer la capacidad de adaptarse ante las distintas dificultades y situaciones imprevisibles a las que deberán hacer frente. Muchas de estas empresas no sobrevivirán a su fase inicial. Pero unas pocas, quizás las mejores, quizás las que sepan aprovechar mejor las oportunidades, o las que estén en el lugar adecuado en el momento adecuado, lo conseguirán. Probablemente el emprendedor si de entrada hubiera imaginado el cumulo de dificultades a las que debería enfrentarse no habría emprendido este camino. Sea cuales sean los motivos de su inicio, el éxito, su continuidad, crecimiento,…, dependerán de un conjunto de factores internos y externos. Los podríamos llamar “valores de las personas y de la organización”. Aquí conviene recordar que Karl Popper nos habla de que “quien tiene valores tiene problemas” dando una connotación positiva a la palabra problema. Ciertamente quien no quiera complicarse la vida lo mejor que puede ser es empleado de nivel bajo,…., delegando la responsabilidad de la empresa en otros y deberá ser coherente con los resultados que obtenga ya que difícilmente podrá acceder a unos niveles de satisfacción determinados y naturalmente discutibles en función de los gustos personales. De entre los factores internos, uno fundamental es la cuenta de resultados. Este punto es válido para un hospital, para una administración pública, una escuela, una fábrica, una ong,…, pues debe existir un equilibrio controlado entre lo que entra en caja y lo que sale. Organizaciones importantes que en su momento han tenido grandes beneficios han cerrado por no gobernar este flujo. Pero es lo mismo para un hospital público en que el objetivo no es el beneficio económico pero sin capital no se pueden pagar salarios, medicamentos ni impuestos. Lo mismo para una ONG como Médicos sin Fronteras, aunque los médicos no cobren salarios, hay unos costes asociados a su gestión que sin recursos económicos harían inviable su objetivo. Pero lo más importante son las personas que lo componen, sus líderes, con todas sus cualidades utilizadas a fondo, el compromiso con la misión, la perseverancia, el liderazgo, la superación de dificultades, la capacidad de utilizar sus conocimientos, la mejora permanente y la innovación, la voluntad de servicio, … , el saber hacer. Hace un tiempo apareció un artículo en La Contra de La Vanguardia que se titulaba mas o menos como “en una empresa lo que no suma resta”. El titulo y su breve contenido tienen mucho valor. Ayuda de forma clara a analizar la eficacia, no la eficiencia, con que trabajamos, como generamos valor, como competimos con otros, como gestionamos nuestro entorno y nos obliga a plantear de forma continuada nuestra forma de trabajar consiguiendo que con el mismo esfuerzo obtengamos mayores resultados en base a eliminar el desperdicio de tiempo, materiales, recursos, … Pero es que la misma expresión la podemos utilizar para las personas como “en una organización el que no suma resta” y por ello debemos aprender a tomar decisiones que contribuyan a una mejora de nuestra sociedad. De entre los factores externos quizá el más importante es si realmente el entorno necesita aquella organización. El entorno puede o no saber que lo necesita pero si es necesario y útil conviene aprovechar la oportunidad dándolo a conocer. Algunas veces puede ser discutible si alguna cosa es imprescindible para vivir pero esto es otro debate. Es el momento adecuado, si la sociedad no percibe su necesidad la debemos generar, quien es el cliente (en el sentido más amplio),…, son muchas preguntas que se deben contestar. Luego viene el tema de si la empresa se puede hacer un hueco donde ya existen otras con factores como la percepción de su calidad, el precio, la confiabilidad,…. Las aportaciones de las organizaciones y de las empresas a la sociedad son muy importantes e imprescindibles. El debate sobre la necesidad de un sector industrial o la necesidad de un sector servicios y lo que aportan cada uno de ellos es vital. La defensa de cada sector tiene sus características peculiares pero casi todos ellos generan salarios, pagan impuestos, utilizan servicios de otras empresas, sus empleados van a hospitales o van de vacaciones,… Por ejemplo si pensamos en empresas industriales, éstas emplean personal formado en las universidades o en las escuelas de formación profesional, personal que deberá ser formado de una manera continuada, empresas de transporte, de publicidad, abogados, imprentas, compran a otras empresas, generan conocimiento que es aprovechado para crear más empresas,…, es una cadena de complicidades y beneficios sociales imprescindible para cualquier país o territorio. El directivo, el dirigente, el empresario, el emprendedor debe ser consciente que es un generador de prosperidad y de bienestar más allá del lícito lucro o de la satisfacción personal, debe estar preparado para asumir el riesgo, aprender a abandonar el pasado de éxito para afrontar el futuro porque el entorno cambia continuamente, que debe prever los tiempos difíciles en tiempos de bonanza, que puede no tener éxito pero que deberá volver a levantarse con la lección aprendida, a sacudirse a sí mismo y su entorno de posiciones confortables para pensar en el futuro. Históricamente hay muchos ejemplos de cambios que sirven de reflexión como por ejemplo el servicio de transporte con caballos en el momento de la aparición del automóvil. El conductor de carro que se definió como tal y no aceptó que él era un servicio de transporte y que el carro no era más que una herramienta y el que no la cambió por el automóvil perdió su negocio. Cuando el conjunto de las condiciones internas y las externas no se cumplen, o alguna de ellas, no existe ningún motivo razonable para la continuidad de la organización/empresa. Por ejemplo un hospital que no pueda pagar al equipo de personas o la compra de medicamentos, debe cerrar. Ello suele suceder cuando se ha dejado de innovar, cuando se ha dejado de lado el espíritu de la mejora continua, cuando la organización y especialmente sus líderes se han anquilosado, viven del pasado, no se han dado cuenta que su entrono ha cambiado y ellos no se han adaptado, cuando los emprendedores han dejado paso a personas más preocupadas en conservar su estatus que en mejorar, cuando toda su gestión está basada en el seguimiento de unas cifras contables, cuando olvidan o quieren olvidar el riesgo asociado, por ejemplo cuando el líder es substituido por burócratas. Lamentablemente en general no sabemos decir que no a tiempo y en la debida forma a un negocio, a un colaborador, a una organización, a una administración. No se enseña a decir no en las escuelas ni en las de negocios. Queremos parecer buenos y actuamos erróneamente porque hacerlo tarde suele ser peor porque es cuando ya nos hemos quedado sin recursos. ¿Cuántos emprendedores, empresarios, de todo tipo de organizaciones han esperado demasiado tiempo en tomar las medidas necesarias, dolorosas pero necesarias, en la vana esperanza de que el entorno cambiaría en sentido favorable? Sin hablar de jefes de gobierno…. Hemos hablado directa o indirectamente de organizaciones pero sobretodo de personas, de valores individuales y colectivos, de cualidades y de capacidad ilimitada de trabajo rutinario y/o inteligente,… pero cuando una empresa/organización desaparece se pierde toda la cadena de valor y su aportación a la sociedad que le rodea. Por ello es importante que se creen empresas que renueven, que mantengan la continuidad de la sociedad para pagar con sus impuestos los servicios de los que nos hemos dotado: universidades, servicios de asistencia y de salud, … ya que todo ello no es gratuito Si somos capaces de contestar por qué se crea una organización podemos contestar por qué desaparece. El nacer y el morir forman parte del ciclo natural de vida de todo organismo. El período entre ambos varía en función de muchas circunstancias pero esencialmente de su capacidad de adaptación al entorno cambiante permanentemente y por ello depende sobre todo de las personas que forman parte de ella. La calidad en el sentido más amplio de estas personas son la garantía de su creación, su adaptación al entorno son el garante de su permanencia y de su longevidad. Cuando se pierde esta calidad de las personas, cuando ellas y su organización declinan, normalmente y naturalmente la organización debe desaparecer. Alexandre Blasi Senior Advisor
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Evolució històrica de l’entitat, per Pol Dalmau i Palet
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
L’economia espanyola precisa d’una major presència de les seves empreses en mercats internacionals gràcies a la innovació. No obstant això, les empreses espanyoles que surten a l’exterior immediatament s’enfronten a competidors recolzats per polítiques industrials dels seus respectius països més o menys explícites. Urgeix per tant una Política Industrial que doni suport al teixit empresarial…
“La esencia del desarrollo económico es la transformación estructural, el crecimiento de nuevas industrias que sustituyen a las industrias tradicionales. Pero éste no es un proceso automático ni fácil. Por una parte, requiere seguir las tendencias del mercado, pero también precisa de apoyo de las Administraciones Públicas. Si la administración es demasiado intervencionista, ahoga la iniciativa privada. Si la administración se queda al margen del proceso, los mercados continuaran haciendo lo que saben hacer mejor, dejando en el país únicamente sus industrias especializadas en productos tradicionales de baja productividad“(1). La anterior cita parece haber sido escrita a propósito del caso español. En concreto, el problema español consiste en cómo favorecer el crecimiento de nuevas industrias que sustituyan a las industrias tradicionales de baja productividad. Es evidente que en la situación actual, con los niveles de deuda pública y privada acumulados en España, la iniciativa privada no será capaz de realizar por sí misma la transformación estructural que el país necesita. La pregunta que debemos plantearnos, por lo tanto, no es si es necesaria una Política Industrial que coordine actividades de agentes públicos y privados, sino cual y cómo articularla. AMETIC (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, Las Tecnologías de la Información y La Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales) lleva tiempo trabajando en este tema, habiendo elaborado diversos documentos al respecto. Además, el Consejo Territorial de AMETIC en Cataluña ha preparado un documento en el que se recogen siete ideas a partir de las cuales se podría articular una Política Industrial. Dichas ideas no son solo aplicables a empresas de electrónica, tecnologías de la Información, telecomunicaciones y contenidos digitales, sino a empresas tecnológicas en general. Estas siete ideas son: 1.La Compra Pública de Tecnología Innovadora (CPTI) tiene que llegar a ser uno de los instrumentos rutinariamente utilizados por las Administraciones Públicas para mejorar la competitividad del tejido empresarial. La Directiva 2004/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 31 de marzo de 2004, abrió las puertas a que las Administraciones Pública (AAPP) en Europa usen su poder de compra para mejorar la competitividad de las empresas europeas. En la comunicación de la Comisión Europea Más Investigación e Innovación. Invertir en el crecimiento y el empleo: Un enfoque común (2) se recomiendan posibles acciones y buenas prácticas para estimular, mediante la compra pública, el desarrollo de productos y servicios intensivos en tecnología nueva. En España, la Ley 30/2007 de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público, abre las puertas al uso de los instrumentos necesarios para las adquisiciones de tecnología innovadora. Sin embargo, todo este esfuerzo legislativo no ha dado todavía ningún fruto. Las AAPP siguen actuando como si la innovación no fuese de su incumbencia, como si la competitividad empresarial fuese un problema ajeno, como si el hecho de tener pocas empresas exportadoras con productos globalmente competitivos fuese un problema de los empresarios, que ellos solos deben resolver. Nada más lejos de la realidad. El papel de unas AAPP exigentes, que demandan productos y servicios innovadores al tejido empresarial que las rodea, puede llegar a ser uno de los factores decisivos para la competitividad empresarial. La ausencia de este papel por parte de las AAPP lleva igualmente a una situación en la que la desaparición de sectores de actividad tradicionales, no puede ser compensada por sectores emergentes, por la incapacidad del sector privado de competir en mercados globales. 2. La transferencia de conocimiento desde los centro públicos de investigación hacia el sector privado debe alinearse con las posibilidades empresariales de competir globalmente. El nivel conseguido por los investigadores y centros de investigación españoles ha colocado a España en la novena posición en cuanto a producción científica mundial. Nunca la producción científica en España había alcanzado la cantidad y cualidad de los últimos años. Sin embargo, la mayor parte de esta producción científica no encuentra salida en empresas que generen actividad económica a partir de la misma. Esta producción científica incluso favorece desinteresadamente el crecimiento de empresas multinacionales con escasa presencia en nuestro país. Recientemente, un informe de la OCDE (4) destaca, por ejemplo, el potencial de Cataluña para poder llegar a ser una de las regiones mundiales líderes en innovación. Pero hoy no lo es: “Cataluña tienen un sistema de generación de conocimientos fuerte y mejorando continuamente…. Pero tiene un sistema de transferencia de tecnología ineficiente” reza el informe. Por tanto, urge encontrar métodos rápidos y eficientes para dar salida el mercado a toda la producción científica que tenga aplicación práctica. Además, la transferencia de conocimiento debería realizarse, siempre que sea posible, con empresas ya existentes familiarizadas con las tecnologías y mercados potenciales de las mismas. 3. Financiación de la Actividad Empresarial Puesto que este es un problema bien conocido y que ya está siendo tratado en diversos ámbitos, no será tratado aquí en más detalle. Tal vez destacar que, en estos momentos, se trata de financiar principalmente aquellas actividades orientadas a la creación de nuevos productos o servicios y a su comercialización en mercados internacionales. Sin olvidar la necesidad de mejorar el tratamiento fiscal de los gastos en I+D, el tratamiento fiscal de los gastos en innovación y la disponibilidad de recursos para crear empresas. 4. Supervisión del Mercado La globalización del mercado ha tenido sin duda un efecto beneficioso en el comercio mundial. La libre circulación de productos, y la liberalización de prestación de servicios se traducen a menores precios y mayor oferta para los consumidores finales. Pero la libre circulación de productos también permite la comercialización de algunos de ellos que no cumplen las normas vigentes actualmente en la Unión Europea. La certificación en origen por parte de fabricantes asiáticos de equipos que luego no cumplen las normas de seguridad eléctrica, o de compatibilidad electromagnética, puede ser fuentes de competencia desleal para los fabricantes locales. La facultad de inspeccionar y en su caso, sancionar por incumplimiento de dichas normas está transferida a las Comunidades Autónomas sin que hasta ahora hayan tomado medidas al respecto. Por lo tanto, urge empezar a actuar para proteger los intereses de las empresas que si cumplen con las normas vigentes. 5. Respaldar Proyectos de Colaboración para el Desarrollo de Soluciones Integrales Históricamente, las palabras “Política Industrial” se han asociado a la protección de determinados sectores de actividad, ya sean maduros o emergentes. Sin embargo, los estudios recientes sobre Política Industrial apuntan más al respaldo de determinadas actividades, no sectores específicos de actividad. (5) Por tanto, en la medida en que el principal objetivo de la Política Industrial deber ser impulsar la generación de nuevos productos y servicios (innovación) que sean competitivos globalmente (internacionalización) el respaldo institucional debe ser más oportunístico. Sobre todo debe concentrarse allí donde un grupo de empresas, centro tecnológicos y centros de investigación cooperen para desarrollar una solución claramente exportable. 6. Vocaciones de Estudios Tecnológicos La futura competitividad de Europa pasa por la formación de suficientes profesionales ETIC (Electrónica, Telecomunicación, Informática) para sustentar el crecimiento de las empresas tecnológicas. Desde la Comisión Europea se están realizando acciones para atacar este problema en todos los países de la Unión (7). La demanda de estudios universitarios en el sector ETIC en las Universidades Públicas Catalanas, por ejemplo, cayó un 39 % entre los años 2001 y 2007. Si bien, los últimos años esta demanda se ha recuperado algo, se está todavía lejos de las cifras del curso 2000/01, en el que un elevado número de estudiantes elegían una carrera ETIC en primera preferencia. Las causas de esta caída de demanda han sido estudiadas ampliamente (6) y, por lo tanto, debería ser fácil aplicar medidas correctoras. Si bien ahora el mercado de trabajo no muestra tensiones por carencia de profesionales ETIC, si las ha mostrado en el pasado. A menos que se tomen medidas correctoras, dichas tensiones aparecerán otra vez en el futuro limitando la competitividad de las empresas tecnológicas. 7. Valoración de la Actividad Empresarial e Innovadora. La base del crecimiento económico es la actividad empresarial. Sin embargo, desde algunos colectivos se sigue poniendo en duda el valor de la actividad emprendedora, el papel del empresario en la sociedad, los beneficios de la propiedad industrial e intelectual o incluso la propia existencia de empresas de base tecnológica. Por tanto, es preciso reforzar la imagen del empresario, del emprendedor y de las personas que impulsan la innovación y la internacionalización desde las empresas. Se debe comunicar a la sociedad en general y a los jóvenes en concreto, los aspectos positivos de la actividad económica de las empresas y la importancia de la innovación y la internacionalización. _______ Las anteriores ideas han sido priorizadas por el Consejo de AMETIC en Cataluña. Por tanto, expresan las inquietudes de empresarios de los sectores de la Electrónica, las Tecnologías de la Información, las Telecomunicaciones y los Contenidos Digitales. Sin embargo, las siete ideas expuestas anteriormente son fácilmente aplicables a cualquier sector de base tecnológica. Los problemas a resolver son los mismos, y los objetivos a conseguir también: mayor presencia en mercados internacionales gracias a la innovación. Y no debemos olvidar que, en cualquier caso, las empresas españolas que salen al exterior inmediatamente se enfrentan a competidores respaldados por políticas industriales más o menos explícitas. Países tan dispares como Alemania, Finlandia, Israel o Korea tienen políticas activas de respaldo a la capacidad de innovación y de internacionalización de sus empresas. Pretender que en España cualquier sector de actividad privado pueda competir globalmente sin respaldo de las Administraciones Públicas es una quimera. Urge una Política Industrial clara y duradera. (1) Extracto de la aportación de Dani Rodrik en Industrial Policy: Statements, www.economist.com/debate/days/viuw/541 (2) Mas Investigación e Innovación –Invertir en el crecimiento y el empleo: Un enfoque común, COM 2005, 488 (3) Public procurement for research and innovation development procurement practices favorable to R&D and Innovation, Informe Wilkinson, 2005 (4) OECD reviews for Regional Innovation: Catalonia, Spain (5) Rodrik, T., Industry Policy for the Twenty-First Century, Howard University, 2004 (6) Informe Flash –La manca d’enginyers al Sector TIC. Everis ( Cátedra Everis de la UPC) 2009 (7) The e-Skills Manifiesto. Ade Mccormack, European Schoolnet, Brussels, June 2010
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
“L’impacte econòmic de l’agroalimentària ha empès la creació d’un centre de recerca d’excel•lència que busca l’optimització dels recursos i la transferència de coneixement per tal d’incrementar la competitivitat del sector”, afirma el Dr. Pere Puigdomènech, director del CRAG.
El passat dilluns 13 de febrer vam visitar el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), centre d’excel•lència, inaugurat fa menys d’un any, que es dedica a la recerca capdavantera en les bases moleculars de caràcters genètics d’interès en plantes i animals de granja. Acompanyats pel director, el Dr. Pere Puigdomènech, vam recórrer tot l’edifici, entrant als hivernacles, laboratoris i espais de serveis comuns, a l’hora que ens presentava diferents projectes en els que hi treballaven i ens oferia quatre pinzellades de la gestió del centre. El CRAG és un consorci públic, amb entitat jurídica pròpia, amb grups de recerca provinents del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científica), de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i de la UB (Universitat de Barcelona), amb l’objectiu “d’agrupar aquells recercadors d’una temàtica comuna per tal d’optimitzar recursos i assolir l’excel•lència”, afirma el Dr. Puigdonènech. A més, el CRAG està inclòs en un projecte Consolider finançat pel Ministerio Español de Ciencia e Innovación, té un contracte programa amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat; i cal ressaltar que una part important del finançament prové de fons competitius. La temàtica del CRAG, l’estudi de la genómica i genètica de plantes i animals de granja, el configuren com un centre atípic, segons paraules del seu director. Però cal tenir en compte que l’agroalimentària és el 24% de la indústria catalana i espanyola a part de ser una de les causes principals del turisme, comportant un gran impacte econòmic. Amb aquesta responsabilitat, “la missió del CRAG és l’assoliment de l’excel•lència en recerca internacional i un compromís amb l’entorn, treballant amb el sector privat per transferir el coneixement i millorar la competitivitat”, afirma en Pere Puigdomènech. Informació complementària:Què en sabem de les plantes que mangem? de Pere Puigdomènech. Edicions Catarata
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Visita al Museu del Gas, equipament cultural especialitzat en energia i medi ambient que té com a objectiu preservar i difondre el patrimoni històric dels sectors del gas i l’electricitat, l’evolució tecnològica i el seu impacte a la societat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient.
El passat dimarts 31 de gener vam visitar el Museu del Gas de la mà del director de la Fundació Gas Natural Fenosa, el Sr. Pere Fàbregas. Durant dues hores vam passejar per l’evolució dels sectors del gas i l’electricitat, per la història de l’empresa Gas Natural Fenosa i vam finalitzar amb un debat sobre les perspectives de futur en el sector energètic. Segons el Sr. Fàbregas, “el passat i el futur configuren la vida, el present no existeix, i per mirar endavant cal conèixer i entendre la història”. Aquesta podria ser la raó de ser del Museu del Gas. El museu està ubicat a l’edifici del s.XIX de la Plaça del Gas de Sabadell, antiga planta que fabricava electricitat a partir de gas. Actualment ha estat reformat per l’equip de l’arquitecte i museògraf Dani Freixes, que l’ha convertit en edifici eco-eficient, que permet recórrer la història del gas i l’electricitat a través de diferents espais il•lustrats amb planells, fotografies, objectes i jocs de llums, que condueixen a un últim espai de reflexió sobre el model energètic futur, amb la presentació de diverses fonts d’energia amb els corresponents avantatges i inconvenients. “El futur del sector energètic ha de construir-se sobre tres pilars bàsics: la garantia de subministrament, la competència i el mínim impacte sobre el medi ambient”, va afirmar el Sr. Pere Fàbregas, “però també s’ha d’informar objectivament, sense crear judicis de valor i, sobretot, de manera intel•ligent i eficient”.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
“Recerca, formació, treball i inversió són les claus per resistir a la crisi i mirar el futur amb optimisme”, va afirmar Cèsar Molins, director general d’Ames, S.A., guanyadora del Premi Nit del Cercle 2012
El passat dijous 26 de gener de 2012 a l’Hotel Alimara, el Cercle per al Coneixement va celebrar la segona edició de la Nit del Cercle, on es va atorgar el Premi Nit del Cercle 2012 a l’empresa Ames, S.A., com a reconeixement de l’impuls a la innovació, la internacionalització i l’aplicació del coneixement a través de l’activitat industrial. Ames, S.A. és una empresa familiar fundada el 1951 amb tecnologia pròpia i que ha anat evolucionant fins a convertir-se actualment en líder mundial en fabricació de components sinteritzats. Compta amb un equip de 740 treballadors, té plantes de producció, distribució i representació a Espanya, Estats Units, Mèxic, Suïssa, Japó, Itàlia, Suècia, Alemanya, França, Holanda, Brasil. El 86% de les seves vendes es produeixen fora d’Espanya i dedica un 4% de la seva facturació en inversió en I+D+i, alhora que compta amb una col•laboració estreta amb Universitats i Centres de Recerca i disposa d’una forta estructura de formació contínua interna. Ames, S.A., Simon, S.A. i Mier Comunicaciones, S.A. van ser les tres empreses finalistes, complint amb escreix els criteris de selecció del Premi Nit del Cercle: innovació, internacionalització i responsabilitat social corporativa. El Sr. Joan Majó, president del Cercle, va agraïr l’esforç de les tres empreses finalistes a l’hora d’empènyer l’economia catalana a través de la generació de valor mitjançant la innovació i l’exportació, i va manifestar que el Premi Nit del Cercle vol ser un crit d’esperança de la potencialitat del nostre país. El Sr. Miquel Roca, encarregat de lliurar el Premi, va manifestar la necessitat de recuperar cert valors, com l’eforç i la tenacitat, per tal de sortir de la crisi. En aquest sentit, va ressaltar la importància del Premi Nit del Cercle, com a element generador d’opinió i que promou la reflexió, tan necessària en aquests moments.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La Fundació Caixa d’Enginyers i el Cercle per al Coneixement signen un acord de col·laboració per promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana.
El passat dilluns 23 de gener, Josep Oriol Sala, president de la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers, i Joan Majó, president del Cercle per al Coneixement, van subscriure un conveni de col•laboració amb l’objectiu de promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana. Mitjançant aquest conveni, Caixa d’Enginyers es compromet a donar suport a les activitats que el Cercle per al Coneixement organitza amb l’objectiu d’incidir en la difusió de la societat del coneixement, en el àmbits empresarial, científic i social. Recull de premsa adjunt
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ton Capella, president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Telstar, S.A.
Telstar, S.A. és una empresa que es dedica al disseny, fabricació i comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i especialment per aquelles vinculades a les ciències de la vida i la salut. Fundada el 1963, ha experimentat un fort creixement diversificant la seva activitat i apostant fort per la innovació i la internacionalització. 1. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Les principals potencialitats de l’empresa catalana van lligades a les arrels i la cultura industrials del país, que ens permeten trobar subministradors de tot tipus, sobretot subcontractistes especialitzats, que no són tan fàcils de trobar en d’altres llocs del món. Per altra banda, crec que logísticament parlant també estem molt ben situats. Pel que fa a la principal debilitat de l’empresa catalana penso que és la dimensió. Ens ha faltat la capacitat de fusionar-nos, adquirir-nos o el que sigui entre nosaltres per tal de guanyar massa crítica. I a mi em sembla que això avui ho estem pagant car. 2. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació?Independentment de les noves potències emergents, la innovació és absolutament necessària per a la supervivència de la nostra indústria. Podríem diferenciar la indústria que fabrica productes d’alt valor afegit i la que no. A Telstar ens considerem dins del primer grup, la que innova i ha innovat sempre per poder ser on és, i ho ha de continuar fent per mantenir el valor afegit dels seus productes. Les potències emergents, i molt especialment la Xina , han començat a produir i a exportar productes d’alt valor afegit a un preu molt inferior al que hi havia en el mercat, fonamentalment ocupat per productors occidentals, que s’han vist obligats a reduir els seus preus i, per tant, els seus marges. Això ha generat una profunda transformació en alguns sectors, com per exemple en el nostre: la fabricació d’equips de liofilització a la nostra fàbrica de Terrassa va veure’s seriosament amenaçada quan els competidors xinesos van començar a internacionalitzar. És en contextos com aquest on la innovació juga un paper fonamental per tal de ser capaç d’oferir avantatges tecnològiques que els altres no poden oferir, millors prestacions, equips més respectuosos amb el medi ambient, etc. Ningú està exempt d’aquesta amenaça i cal anar per davant, innovant cada dia. A més, a Telstar també hem entès la innovació com una aposta per integrar tecnologies complementàries i oferir solucions el més complertes possibles als nostres clients, fent adquisicions d’empreses que tinguessin aquestes tecnologies; i també hem estat innovadors en la gestió de la nostra marca. La marca és molt important i sovint les petites i mitjanes empreses catalanes la tenim una mica abandonada. 3. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? Aquest és un tema històric. Ni les empreses hem cregut en les nostres universitats ni les universitats en les empreses. Ara que sembla que ja tothom ho té més o menys entès, no queden massa empreses amb les quals establir programes de col•laboració. Les Universitats han fet un salt important endavant i s’han situat molt bé per col•laborar amb el món empresaral. Però potser encara hi ha poques empreses que s’hi aproximin, la percepció encara és la que és en alguns casos. No obstant, crec que estem en un bon moment i que això comença a estar força ben encaminat. De totes maneres, el principal problema és que per a molts investigadors no hi ha clientela catalana, al menys de suficient entitat, i heus aquí la creixent fuga de talents. 4. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Si parlem de Telstar com a grup no parlem tant d’exportació com de xifra de negoci fora d’Espanya. A l’estar presents a 17 països, en alguns d’ells amb plantes productives i en d’altres amb oficines d’enginyeria o de consultoria, hi ha una part important que es ven a fora des de fora i per tant no la podem considerar com a exportació pròpiament dita. Però entenc que la pregunta va més per la Telstar catalana. Doncs bé, aquí les exportacions juguen un paper fonamental. Pel que fa a Catalunya, exportem un 90% de la producció fora d’Espanya. L’any 2011 hem tingut un creixement de dos dígits i tot ha estat gràcies a les exportacions. Desafortunadament, el 10 % de venda nacional hauria d’haver estat molt més rellevant, però mentre el mercat internacional creix, el local s’encongeix. 5. Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les empreses exportadores són les que més probabilitats tenen per sobreviure, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint. Per tant, l’exportació és importantíssima i, fins i tot, diria que imprescindible per l’economia catalana, ja que és una de les fonts que té el país per créixer econòmicament. Però de ben segur que no és suficient pel que el país necessita. Les empreses que no exporten ho tenen francament difícil. A més, plantejar-te ara l’exportació com a repte és molt difícil. La manca de recursos financers i les dificultats que moltes empreses atravessen per la contracció del mercat nacional fa que l’exportació no sigui plantejable. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Lligant amb una de les preguntes anteriors sobre la innovació, a Telstar hem seguit tres vies diferents d’internacionalització. La primera ha estat la de fer adquisicions de competidors directes. Això ens ha portat a Holanda, França o Brasil per posar alguns exemples. L’objectiu era guanyar quota de mercat. La segona s’ha produït quan, perseguint el mateix objectiu, no hem estat capaços de completar cap adquisició i hem hagut d’apostar per implantar fàbriques pròpies. Aquest ha estat el cas dels Estats Units i de la Xina, dos països en els que no ens podíem permetre no ser-hi. Finalment, la tercera via ha estat la de les adquisicions tecnològiques, és a dir la compra de companyies amb tecnologies complementàries i que dins del nostre pla estratègic contemplàvem com a necessàries. Això ens ha portat a Suècia, Holanda i Anglaterra. 7. Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? Crec que tant la indústria catalana com l’Administració han fet un gran esforç en aquest sentit: missions comercials organitzades per cambres de comerç, agrupacions empresarials, tant sectorials com comarcals, associacions; programes que en el seu moment va promoure el COPCA, i avui Acc10, per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Però crec que al cap i a la fi alguna cosa no s’ha fet bé del tot ja que tot aquest esforç no s’ha vist reflexat en la proporció d’empreses que realment han experimentat un creixement important. Probablement han fallat altres coses que haurien d’haver d’acompanyat aquest procés d’internacionalització, però això seria per respondre a una altra pregunta. 8. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? Treballar bé, sobretot, i treballar més guanyant una mica menys. En un món global i de vasos comunicants, amb uns emergents que vénen amb molta embranzida i uns Estat Units que treballen moltes més hores a l’any serà difícil defensar l’estat del benestar que hem assolit. Al nostre país no ho veig sostenible, per tant penso que el factor clau perquè Catalunya sigui competitiva a nivell mundial és el sacrifici col•lectiu i és clarament la línia que han emprès els nostres governs. La devaluació ja no és possible.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ramon Comellas, fundador i president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Circutor, S.A.
Circutor S.A. és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’Eficiència Energètica Elèctrica, que va ser fundada el 1973 i el seu creixement s’ha basat en la recerca i la innovació tant en tecnologia com en processos de negoci, que l’ha portat a tenir presència en més de 100 països. 1. Quin paper creu que juga la Indústria en el nostre país? És Catalunya un país fonamentalment industrial? La indústria ha estat històricament el motor de progrés del nostre país, i així ens han vist sempre des d’Espanya i des de l’estranger. En aquest sentit, crec que ens podem sentir orgullosos del nostre passat i també present com a país industrial. 2. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses, moltes d’elles amb un gran potencial de creativitat i innovació, sens dubte un avantatge competitiu rellevant en el món globalitzat i canviant d’avui. No obstant, el tamany de les nostrs empreses pot ésser, a la vegada, una de les debilitats, ja que no tenim grans marques reconegudes al mercat mundial. Crec, doncs, que els esforços també haurien d’enfocar-se cap a la promoció de la nostra indústria. 3. Quin creu que és el paper de la indústria catalana en el context econòmic mundial actual? Crec que, com ja han fet altres països de dimensions semblants al nostre, seria bo que ens especialitzéssim i que el món ens conegués per algunes de les tecnologies que seran decisives en els pròxims decenis. 4. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Nosaltres, desde sempre, hem apostat per la innovació. En un món global, tens tres vies per fer-te lloc en el mercat. La primera és intenant ser el més econòmic, que té el risc d’arruinar-te. La segona és treballant per ser el millor del mercat; nosaltres ho intentem si bé és difícil que t’ho reconeguin en un context on les grans marques dominen el nostre sector; i la tercera és oferir productes diferents que donin solucions reals als problemes dels nostres clients, ser a prop d’ells escoltant-los i de vegades descobrint el que necessiten abans que ells mateixos se n’adonin. Per a nosaltres, aquesta última la denominem innovació. 5. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les exportacions són aproximadament el 50% de la nostra facturació i, en els darrers 3 anys, el porcentatge ha incrementat degut al descens del volum del mercat nacional. En un context globalitzat, és pràcticament impossible que una empresa industrial pugui ésser competitiva sense l’exportació. Nosaltres treballem en un sector de mercat relativament petit com és l’Eficiència Energètica Elèctrica (e³) i sense l’exportació seria impossible amortitzar els nous dissenys. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Segons els països hem seguit diferents estratègies . A Turquia, Noruega i Estats Units, som socis d’empreses locals que en alguns casos engalzen o instal•len els nostres productes. A l’Ýndia i l’Argentina, tenim petits tallers per fer engalzaments pel mercal local, i a la República Txeca tenim una planta industrial on hi treballen 170 persones, fabricant condensadors d’alta tensió, electrònica de potència d’altra freqüència o el que podríem definir com a condensador d’alta tecnologia, que vam comprar l’any 2002 per la seva tecnologia i la magnífica reputació que tenia i té al centre d’Europa. 7. Quins creu que seran els factors clau per ser competitius a nivell mundial?La innovació i la velocitat en saber-se adaptar és i serà sens dubte molt important per al futur de la indústria catalana. Les noves tecnologies arriben al mateix temps a tot al món, per tant, el primer que és capaç de fer-ne ús juga amb avantatge. Per altra banda, i com ja he comentat anteriorment, seria molt important que tan empreses com administracions fessin el possible per presentar al món Catalunya com a país industrial. Ho hem fet molt bé amb el turisme i crec que seria hora de fer un esforç semblant amb el sector industrial.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.