Amics del País ha volgut ressaltar l’èxit de Barcelona com a ciutat global gràcies al projecte democràtic de transformació dels darrers quaranta anys com a fruit del pacte entre els diferents agents socials i institucionals. “El mundialment reconegut Model Barcelona és una concepció de lideratge compartit” ha assenyalat el president, Miquel Roca.

Barcelona està en un moment decisiu per dibuixar el seu futur i afrontar amb èxit els reptes de futur com l’envelliment de la població, la gestió del turisme, l’habitatge, la creació d’un espai per a la creació i creixement d’empreses, l’impuls de la recerca i la generació de llocs de treball qualificats. Per tot això, Amics del País fa una crida a recobrar la cultura del pacte. “Cal un gran pacte de ciutat entre tota la societat per construir un nou projecte per a Barcelona”, ha afirmat Miquel Roca. Per la seva banda, Jaume Giró ha afegit que “l’informe convida a reflexionar sobre la necessitat d’arribar a un gran pacte i no només al món polític, també al món cívic i social.”

Amics del País és una entitat d’interès públic amb gairebé 200 anys d’història i impulsora d’innombrables iniciatives econòmiques i socials del nostre país. Cada any,Amics del País presenta l’informe anual, on es pronuncia com es podrien superar els problemes del present i encarar amb ambició el futur social, econòmic i polític de Catalunya, Espanya i Europa.

L’any 2016 ha quedat trasbalsat, en l’àmbit internacional, per la consolidació del populisme, un corrent que, sense haver desaparegut mai del tot de la cultura política occidental, va emergir de manera clara amb la crisi econòmica i, finalment, com s’ha vist amb la victòria de Donald Trump, s’ha normalitzat a la primera democràcia del món, després de deixar l’empremta a la Gran Bretanya i a algunes altres velles nacions europees (Hongria, Polònia, Àustria).

Pel que fa a la realitat domèstica, el factor més rellevant d’aquest any ha estat el bloqueig polític de la governació espanyola, resolt in extremis a favor de la investidura de Mariano Rajoy després de més de 300 dies de negociacions i de dues convocatòries electorals.

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2016, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

L’any 2014 s’ha caracteritzat per la complexitat de les situacions plantejades, tant en l’ordre internacional, com a nivell d’Estat i de Catalunya. Però, aquesta conflictivitat no amaga, referint-nos molt concretament a Catalunya, un important dinamisme de la nostra societat. La importància de la crisi conviu amb un fort impuls en el camp cultural, cívic, associatiu i també econòmic, ple d’iniciatives i de voluntat de superar les dificultats del moment. Moltes famílies estan afectades per un impacte molt important de les seves economies domèstiques, però això no ha d’amagar el conjunt iniciatives que defineixen un futur més esperançat.

Certament, en el camp polític-institucional, l’any es tanca amb incerteses que es projecten en el futur del 2015. Però també en aquest terreny cal confiar en la capacitat de cohesionar entre tots un projecte col·lectiu que doni resposta a les ambicions del país, entès com una unitat que trobi la seva força en el reconeixement de la seva pluralitat i diversitat.

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2014, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

No ha estat un any d’esdeveniments definitius. Ha estat un any en trànsit, de ressaca de problemes anteriors i d’incerteses sobre el futur. El món camina cap una certa multipolaritat, al mateix temps que la naturalesa del poder està en mutació. Europa ha viscut a l’espera de les eleccions alemanyes per veure com enfoca la sortida de la recessió, la nova fase de la crisi. Espanya viu submergida en una sensació de crisi institucional i econòmico-social. I Catalunya està immersa en les incerteses del procés de consulta iniciat pel seu Parlament. Hi ha molts deures urgents.

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2013, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

Es tanca l’any 2012 enmig d’una crisi global que afecta i condiciona totes les vessants de la vida social. Una crisi global que està posant a prova el gran projecte de la Unió Europea i el seu futur, però que Catalunya viu d’una manera molt singular com a conseqüència de l’esgotament del model d’organització territorial que la Constitució de 1978 havia dissenyat i que la voluntat recentralitzadora de les forces polítiques d’abast estatal i les pròpies institucions de l’Estat s’han proposat deixar sense efecte.

Si l’any passat, en aquest Informe, assenyalàvem que pel millor encaix de Catalunya en el model de l’Estat s’havia fet evident que havia quedat interromput, avui hem de constatar que aquella interrupció arrisca a esdevenir ara com un punt de difícil retorn, que en tot cas ha obert una nova etapa que, sens dubte, marcarà un futur molt diferent sobre les bases del ple reconeixement de la identitat nacional de Catalunya. […]

Al temps d’elaborar aquest Informe, Catalunya torna a viure una forta envestida del centralisme contra la seva identitat. El maltractament que es vol imposar a la seva llengua pròpia, la catalana, ens porta a moments que tots desitjaríem oblidar de la nostra història.

L’ambició d’un pacte fiscal en els termes consensuats per una ampla majoria de ciutadans de Catalunya va obrir el camí cap a nous horitzons, i va significar una nova frustració. Una important desafecció de Catalunya envers l’Estat ha estat l’eix de la darrera campanya electoral. En aquest escenari, la SEBAP torna a posar l’accent en el diàleg i el pacte com a exigència democràtica. Pacte fet del respecte de la voluntat expressada i que expressi el poble de Catalunya. Però, en tot cas, pacte per anar endavant; mai per retornar enrere. Un pacte per definir unes noves bases, un nou marc; un pacte sobre voluntats que demanen noves legalitats. 

Un pacte inclusiu, amb sensibilitat social. Obert als que més dret tenen d’esperar que el canvi els hi obri la porta de l’esperança. Un pacte que assenyali el progrés i el benestar com a fita de l’ambició institucional. Un pacte que doni estabilitat a la tasca de construir el nou escenari que els ciutadans de Catalunya decideixin per al seu futur.

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2012, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

Si es repassen els informes que ha fet la SEBAP al llarg del darrers quatre anys, s’hi podran trobar d’una manera insistent dos missatges: la confiança en el futur del país, malgrat la preocupació per les grans dificultats que a curt termini es presenten, i el convenciment que l’enorme esforç intern que ens cal fer només serà productiu si es combina amb un impuls fort al projecte d’unitat europea. La petita crònica del que ha representat per a Catalunya l’any 2011, ens torna a portar a expressar les mateixes conviccions, però amb un canvi de perspectiva, fruit d’alguns elements que han marcat el pas d’aquests darrers dotze mesos.

Ara fa un any vam donar a conèixer les nostres opinions, elaborades sota l’impacte de tres fets en aquell moment recents: la preocupació per les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la convicció general que, malgrat quedava un llarg i difícil camí per davant, havíem tocat fons en la crisi econòmica, i finalment les esperances i les incògnites que s’obrien amb el canvi de govern de la Generalitat. A finals del 2011, ens cal analitzar quins han estat els fets rellevants d’aquest any i veure com han fet variar la nostra visió del futur immediat. 

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2011, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

Després de constatar, més enllà de la crisis econòmica, la considerable crisi de valors que vivia la nostra societat, l’any passat vam insistir, en el darrer Manifest de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, en fer una crida a favor del rellançament de Catalunya per l’any 2010. Aquell Manifest apel·lava a la responsabilitat de tothom per tal de “generar sentiments d’esperança en el futur de Catalunya”, i fer front al desconcert i la desconfiança que anava introduint-se en el clima general del país.

Un any després, malauradament, la crisi econòmica continua dominant l’estat d’ànim de la nostra societat, agreujat per una situació institucional complexa com a conseqüència de la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una Sentència que ha provocat –pel seu estricte contingut i també per les circumstàncies que la precedeixen i l’envolten–, una significant reacció popular que no pot ser ni menystinguda ni oblidada quan es tracta de fer un diagnòstic sobre la situació actual de Catalunya. 

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2010, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

La societat catalana afronta en aquest moment una crisi que es manifesta en els camps més diversos. Crisi que s’ha de veure i viure com una oportunitat de canvi, però que es manifesta cruament per a molts ciutadans i que, col·lectivament, es tradueix en una situació de desconcert, inseguretat i desconfiança.

El país contempla desconcertat com certs valors que es tenien com a definidors de la seva pròpia identitat s’esfondren sobtadament, sense generar-ne d’altres que els vinguin a substituir positivament. Falten referències solvents que, molt sovint són substituïdes per un cert espontaneisme populista d’escassa durada i dubtosa consistència.

Aquest desconcert es tradueix, en la pràctica, en una sensació creixent d’inseguretat. No es veu clar el futur –el de cadascú i el del país- en el camp polític, econòmic, social. La gent mira amb neguit l’esdevenidor i tots els estudis posen de manifest que es recela que el futur pugui ser millor, per a nosaltres mateixos i per les noves generacions.

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2007, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

És, efectivament, una crida a la mobilització i l’optimisme, però també a l’ambició i l’esperit de superació, i ho fa d’acord amb l’esperit de les finalitats fundacionals de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, vinculades a la prosperitat del país i la seva gent. Vivim en un context de confusió: amb un creixement promig del 3,2 per cent per any, la nostra renta per càpita s’ha multiplicat per quatre vegades i mitja des de l’any 1960; som, en realitat, més rics del que hauríem pogut somiar fa una generació. Hem assistit a un període de prosperitat sense precedent en la història moderna del nostre país.[…]

La política és necessària i ara caldrà recuperar-la des de la seva grandesa de servei públic. No convé al país menystenir l’acció política i creure que en podem prescindir. Les solucions a la crisi d’avui vindran de l’acció política, del debat entre idees i models polítics. Ignorar-ho ens farà més vulnerables i més fràgils. Retornar a la política el seu valor i fer d’Europa una realitat més propera, més vinculada a la seva diversitat per fonamentar així la seva unitat al món, són objectius que poden i haurien de definir l’ambició del moment present. 

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2007, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

Els catalans necessitem ara i de nou narrar el relat del nostre futur, dibuixar un nou horitzó. Això vol dir apostar per un ambiciós projecte col—lectiu que aplegui voluntats majoritàries. Aquest és el nostre gran repte pels propers anys. Si ho aconseguim, l’optimisme i la confiança retornaran a casa nostra. 

[Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2007, descarregueu-vos l’arxiu PDF]