Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | |

    Individualitat, col·lectivitat i mediocritat

    ByAlexandre Blasi i Darner

    Publicacions

    Individualitat, col·lectivitat i mediocritat

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    15-09-2011
    Alexandre Blasi i Darner

    Individualitats dins d’una col•lectivitat és el que planteja l’Alexandre Blasi en aquesta reflexió, on afirma que la clau de l’èxit és un bon lideratge capaç de combinar les complementarietats dels individus dins d’un grup per aconseguir un objectiu comú, subjecte a les circumstàncies de cada moment.

    El meu debat personal gira al voltant del dilema individualitat , col•lectivitat i mediocritat. Des de fa uns anys he anat centrant el pensament posant primer l’individu (excel•lent?) com a base d’una col•lectivitat (excel•lent?). Però l’individu no ha d’excel•lir en la seva individualitat solsament, sinó que també en la seva capacitat de treballar amb d’altres i, entre altres qualitats, el saber escoltar i valorar i, si s’escau, acceptar les aportacions dels altres de la mateixa manera que ha de saber defensar les pròpies. En una col•lectivitat hi ha d’haver gent de tota mena, com n’hi ha en una societat, amb diferents competències i habilitats; però hi ha d’haver un nucli bàsic que sostingui i lideri el conjunt acceptat pels demés. En la meva opinió, la clau de volta que lliga el conjunt, en primer lloc, és l’individu, i després, les persones que formaran la col•lectivitat. Per extensió, quan parlem d’organitzacions, hi afegiré la selecció individualitzada de cadascuna de les que han de formar-ne part en funció de les seves característiques personals i col•lectives, que requereix l’entorn en el que s’haurà de complir la missió. Aparentment hi ha exemples que contradeixen l’afirmació anterior. Tinc entès que en alguns casos per fer perfums excel•lents s’han de barrejar ingredients que individualment fan mala olor. Per tant, semblaria que es poden combinar persones sense una qualificació o complementarietat adients i, no obstant, aconseguir un bon equip (com en la pel•lícula “12 homes sense pietat”-amb matisos). Però, en ambdós casos citats, l’èxit i l’art resideixen en la selecció dels líders, en les seves capacitats, i en la combinació de personalitats (o els ingredients en el cas de la perfumeria). Es pot dir que dos coixos de peus diferents es poden complementar mentre que dos coixos del mateix peu tindrien més dificultats per fer-ho. De la mateixa manera que dos galls en un mateix galliner difícilment podrien conviure (recordeu el cas Hamilton/Alonso a l’equip de MacLaren o el de Schuster/Maradona al Barça). De tota manera, si es posen dades errònies en una comptabilitat difícilment s’obtindrà un bon balanç . Per tant, personalment considero en primer lloc el lideratge i desprès la complementarietat dels individus que han de fer possible el col•lectiu excel•lent designat a realitzar una tasca determinada, tenint en compte que aquest equilibri està subjecte al temps i a l’entorn. En aquest sentit, la meva reflexió no es contradiu amb l’opció que el lideratge sigui rotatiu. Avui una persona pot ser el cap d’un grup i demà ser-ne un col•laborador. L’ important és tenir el sentit de pertànyer al grup per aconseguir l’objectiu marcat. Sembla ser que la creativitat en empreses com Google funciona d’aquesta manera. El sentiment de pertinença per fer un projecte o aconseguir un objectiu estimulant pot ser més important que se-ne el cap visible o el que el mana. La importància rau en aquest sentiment de “pertànyer a” i de contribuir activament en la consecució dels bons resultats. Aquest valor pren rellevància quan ens adonem i acceptem que sols no som capaços de tenir tots els coneixements i que, per tant, és necessària la capacitat de saber participar amb els altres que ens complementen, aportant aquelles àrees de coneixement de les que manquem. Recordo una discussió acalorada que vaig tenir en una classe d’un MBA a on un alumne m’insistia que ell se sentia obligat a conèixer-ho tot, més que ningú, del seu negoci familiar. Jo vaig intentar sense èxit fer-li veure que l’important no era que ell ho conegués tot des de la comptabilitat fins a la informàtica i la tècnica que s’utilitzava, sinó que l’important era que ell fos capaç de gestionar l’equip per conduir-lo cap a un fi. Donar sentit a una organització és l’important, el sentiment de pertànyer, la implicació de totes les parts per aconseguir uns objectius,… i no val allò de “el meu equip ha perdut el partit però jo he jugat molt bé”. Quan es perd, perdem tots els que estem dins de la mateixa organització. Expressament evito parlar d’empresa i prefereixo parlar d’organització perquè la major part de temes de gestió empresarial, amb els ajustos necessaris, són vàlids per ONG, universitats, administració pública, organitzacions empresarials i sindicals, clubs esportius ,… Fa pocs dies llegia l’entrevista a un monjo responsable d’un important monestir que deia que “un monestir és una empresa però més humana”. També deia que la seva experiència més dolorosa havia estat acomiadar/expulsar un monjo. I finalment afegia que ells també noten la crisi i que necessiten recursos econòmics per sobreviure. Personalment, crec que és trist posar l’etiqueta d’humà o no humà a una organització, i no m’agrada que la paraula empresa sempre tingui connotacions negatives. Per dirigir un monestir s’han de utilitzar els mètodes de gestió dels recursos que són habituals en qualsevol organització, tot i que, òbviament, es requereixi dels ajustos adients al cas. Una de les dificultats habituals és la d’amagar-se darrera de la col•lectivitat, buscant el consens, acontentant tothom, …, aconseguint mediocritat. La por al fracàs, a la crítica, … ens condemna a la mediocritat. No triem ni blanc ni negre i preferim el gris, i això és mediocritat. És per això que hem d’aprendre a gestionar-nos i dirigir-nos a nosaltres mateixos. Però això no està escrit en els textos, no s’ensenya. Es poden donar pautes i ajudar, però aprendre es fa des de la reflexió dels encerts i dels errors, del que fem bé i el que fem malament. Jo abans també deia que s’aprèn més dels fracassos i ara opino que també s’aprèn dels èxits i amb la mateixa intensitat. Repeteixo, l’individu no ha de excel•lir en la seva individualitat solsament, sinó que també en la seva capacitat de treballar amb d’altres: saber escoltar i valorar i, si s’escau, acceptar les aportacions dels altres de la mateixa manera que es defensen les pròpies. Altrament tenim mediocritat.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Reinventar-se i aconseguir la continuïtat de la Ciència Empresa

    ByAntoni Garrell Guiu

    Publicacions

    Reinventar-se i aconseguir la continuïtat de la Ciència Empresa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    21-07-2011
    Antoni Garrell Guiu

    L’expresident del Cercle, Antoni Garrell, analitza la situació econòmica del nostre país i proposa un seguit de mesures per mirar cap endavant, mesures centrades en la gestió del talent i la transferència de coneixement.

    El primer cuatrimestre de 2011 se ha caracterizado por la palabra “recortes”. Aunque en España los recortes se han venido sucediendo de forma continuada, en Cataluña han irrumpido con fuerza una vez cerrado el ciclo electoral y constituido el nuevo gobierno presidido por Artur Mas. La gravedad de la crisis económica y el retraso en la recuperación del crecimiento ha comportado un notable descenso de los ingresos de las Administraciones que se han situado por debajo del 34,5% del PIB; 6,6 puntos menos que en 2007, una cifra ya entonces por debajo de la media de la zona euro que se situaba en el 45,5%. Una disminución mucho más importante que la que han sufrido los estados de la Unión Europa, donde los ingresos se situaron de media en el 44% del PIB. Cifras que se explican por el presumible incremento de la economía sumergida y el deterioro de las tasas de ocupación, ya que el sistema impositivo español se apoya de forma excesiva en las rentas del trabajo. Los recortes en los gastos aplicados a la actividad productiva pública o privada son indispensables. Disponemos de muchos menos recursos por la pérdida del ritmo de crecimiento económico y las restricciones crediticias que condicionan todas las actividades. La notoria falta de recursos, por la incapacidad de incrementar los ingresos y la insuficiencia de los recortes efectuados hasta la fecha, obliga a que la disminución del gastos sea inaplazable si se quiere evitar la deriva hacia situaciones como la que afecta a Grecia, a quien a finales de abril los mercados le exigieron una rentabilidad del bono a 10 años próxima al 15%, (prima de riesgo de 1.200 puntos básicos). Porcentaje insoportable y de efectos devastadores para el presente y el futuro de la sociedad griega. Así pues, la situación es tan extremadamente delicada que, ante las dificultades en incrementar los ingresos y las limitaciones en cuanto a la capacidad de endeudamiento, es inevitable una reducción que afectará a todos los servicios que prestan las administraciones, consecuentemente también a los que son consustanciales con la calidad de vida y el progreso. Desgraciadamente los pilares del estado del bienestar han entrado en cuarentena por la falta de capacidad de generación de valor de nuestro sistema productivo, el lastre ocasionado por la destrucción de puestos de trabajo y el cierre de empresas que de forma interrumpida ha tenido lugar en los últimos años. Una disminución del estado del bienestar que debe ser coyuntural y que debemos esforzarnos para que no se transforme en estructural, una hipótesis pausible si no se cambian las tendencias, variando el modelo productivo, la dotación de capital humano y el comportamiento de los ciudadanos; ya que de seguir actuando y razonando como antes de la crisis únicamente tendremos más dificultades y más crisis. Obviamente si Cataluña recibiese el importe del fondo de competitividad y si el déficit fiscal no fuese el que es, las soluciones serían otras, pero las cosas a corto y medio plazo son las que son, por ello, sin renunciar a lo que por equidad nos corresponde, es hora de hacer más con menos. Reducir el coste y los recursos utilizados es una obligación ineludible, pero también lo es mantener la calidad y minimizar la disminución de los servios prestados o los productos elaborados. Son épocas que requieren el talento de los seres humanos para dejar de hacer aquellas cosas obsoletas, innecesarias o inadecuadas. Es precisamente en estas épocas complejas cuando surge la oportunidad de cambiar las cosas, ya que la creatividad está enraizada en la necesidad de hacer más con menos, de superarse a si mismo, de identificar soluciones a los desafíos nuevos que requieran nuevas soluciones. En esa exigencia de ser más productivos no deberíamos olvidar el informe de Competitividad Global 2010-2011, donde hace unos meses ya se indicaba la perdida de competitividad en 9 posiciones de la economía española, tanto por los problemas asociados a la crisis económica global, como por el inadecuado marco regulador, las dificultades en extraer capacidad productiva a las tecnologías, en optimizar procesos, en internacionalizarse y en diseñar y fabricar productos diferenciales. La clave en la actual coyuntura debe residir en reducir los gastos, disminuyendo mínimamente la actividad; es decir renunciar a la estrategia más sencilla consistente en disminuir la actividad y los servicios prestados. Actuar de este modo no sería una buena solución, puesto que disminuir la actividad al menguar los recursos no comporta incrementar la productividad, lo cual es una exigencia inexcusable, especialmente al considerar la malversación abusiva de recursos que ha caracterizado los últimos años. Así pues, preservar el presente y garantizar el futuro comporta asumir que se debe hacer más con menos buscando la eficiencia, usando al máximo las infraestructuras disponibles y ajustándose a los ciclos variantes. Pero siendo imprescindible recortar los gastos y optimizar las inversiones, no es suficiente, ya que es imprescindible incrementar la capacidad de generar valor económico como instrumento que permitirá incrementar los ingresos del Estado y preservar el estado de bienestar. En ese contexto la clave reside en exportar más gracias a productos diferenciales y competitivos; incentivar la creación de empresas; y generar ocupación. Para ello son necesarias medidas como las acordadas en cumbre anticrisis del pasado mes de marzo en el Palacio de Pedralbes, relativas a implementar nuevas vías de financiación de las empresas, incrementar la flexibilidad de las pymes; apoyar a la industria; potenciar la internacionalización, y estimular a los emprendedores; y a la vez establecer acuerdos como los 6 alcanzados, que tienen por objetivo reducir burocracia, reformar la Formación Profesional, impulsar las infraestructuras de conexión transfronteriza, disminuir la presión fiscal para las empresas que generan ocupación, combatir el paro, y apoyar a los sectores sociales más afectados. Pero siendo necesarias las anteriores iniciativas no son suficientes para dar mayor solidez al modelo productivo y hacerlo más robusto a los globales. Es requerido poner remedio a las causas por las que España y Cataluña afrontaron la crisis con debilidad, ya que de ello depende en gran parte recuperar un ritmo del crecimiento y generación de ocupación sostenida. El análisis debe hacerse mediante la observación de lo que ocurre en los países que han recuperado la senda del crecimiento. En esta línea cabe considerar que si bien en 2008 la I+D se situó en el 1,35% del PIB, todavía se estaba muy lejos de la media europea, que fue del 1,85%. Tampoco deberíamos ignorar que continúa existiendo una enorme distancia entre la universidad y las empresas, lo cual se evidencia en que menos del 30% de los que generan adelantos importantes se acercan a la universidad para desarrollar sus patentes, una cifra muy distante en el resto de la Unión Europea donde el porcentaje supera el 40%. Un bajo porcentaje que debe encuadrarse en el hecho de que únicamente el 45% del I+D+i del Estado español está financiada por las empresas, mientras que en el conjunto de la UE el porcentaje es del 66%, y que sólo 2,5 investigadores de cada mil trabajan en la empresa privada, cuando a la UE son 3,9 por mil. Unas cifras que con la crisis han empeorado, ya que según los datos del INE del 2009 la inversión en I+D y el número de investigadores ha disminuido, algo que no ocurría desde 1994. Una tendencia negativa que desgraciadamente recogen los presupuestos generales del Estado del 2010, que disminuyeron en 5,5 puntos el gasto en I+D, y en un 7,38% el presente. Esta reducción presupuestaria nos aparta de la sociedad y la economía del conocimiento y nos aleja aún más de los países que ya han recuperado la senda del crecimiento, como Alemania que, a pesar de los recortes que ha efectuado, ha incrementado el presupuesto en investigación en un 7%, o en países como Suecia, Dinamarca y Finlandia, que la mantienen alrededor del 3% del PIB. Son decisiones políticas del gobierno del Estado que nos distancian del camino del progreso. Las tendencias actuales no deberían sumirnos en el desánimo, ya que en los últimos años se hizo un esfuerzo importante en dar prioridad al I+D. Un esfuerzo que permitió que España se situara en la novena posición en el ránking de producción científica mundial. Un buen apoyo para el siguiente paso, que no es otro que facilitar que los adelantos científicos y tecnológicos lleguen al sistema productivo para generar puestos de trabajo, crecimiento económico y dotar de más capacidad competitiva al sistema productivo. Para ello es imprescindible la cooperación estrecha y continuada del mundo científico y empresarial con la finalidad de situar la transferencia de conocimiento como elemento central de las actuaciones. Un camino en el que tenemos un buen trecho a recorrer, ya que en el Estado español únicamente se presentan 33,4 patentes EPO (European Patente Office) por millón de habitantes, cifra alejada de las más de 700 que presenta el Reino Unido o de las más de 300 de Alemania. Disponemos de un buen punto de apoyo para potenciar las empresas existentes y generar un nuevo tejido productivo que nos permita competir en la economía globalizada, la cual fundamenta su competitividad en un modelo intensivo en conocimiento. Para lograrlo preciamos de proyectos e iniciativas que no piensen en la cuenta de resultados trimestral, ni en las próximas elecciones, hay que preservar el presente pero sin hipotecar el futuro. Consecuentemente es imprescindible la voluntad de definir, desarrollar y ejecutar estrategias y proyectos conjuntos en áreas geográficas con capacidad de investigación y generación de riqueza contrastada, gracias a la existencia de Universidades; centros de investigación, desarrollo e innovación; empresas con capacidad exportadora; buenas comunicaciones de personas, mercancías y datos, dinamismo demográfico y altas tasas de formación. Proyectos regidos por la ambición de convertirse en zona de innovación y generación de valor referencial a nivel mundial. Son momentos difíciles que exigen sumar colectivamente y exprimir al máximo nuestra capacidad de invención e innovación para hacer las cosas como debemos. Es la hora de hacer las cosas de diferente manera, puesto que si las queremos hacer igual no saldremos del túnel, y salir de él cuanto antes es una exigencia irrenunciable. Article publicat simultàniament amb Catalunya Empresarial juliol de 2011

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Signatura de l´acord per a la creació del Consell TIC de Catalunya

    BySEBAP

    Publicacions

    Signatura de l´acord per a la creació del Consell TIC de Catalunya

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    20-07-2011
    SEBAP

    El Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast i la Generalitat signen, juntament amb altres entitats vinculades al sector de les TIC, l’acord per a la creació del Consell TIC de Catalunya.

    Dimecres 20 de juliol de 2011 a la seu de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació, el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast i la Generalitat, juntament amb altres entitats del sector TIC, han signat l’acord per a la creació del Consell TIC de Catalunya, un òrgan que pretén aprofitar les sinergies entre l’àmbit públic i l’àmbit privat per promoure una economia d’innovació i alt valor afegit basada en l’ús intensiu de les TIC.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • | | | |

    EL CERCLE I LES XARXES SOCIALS

    BySEBAP

    Publicacions

    EL CERCLE I LES XARXES SOCIALS

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    20-07-2011
    SEBAP

    El Cercle, associació que pretén ser centre de referència en l’economia del Coneixement, aposta per les xarxes socials, eines de comunicació que ofereixen grans oportunitats de difusió i d’impacte. Per aquest motiu, us facilitem una guia senzilla i pràctica sobre el Twitter.

    El Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast és una associació que té per objectiu esdevenir centre de referència en l’economia del coneixement. Per aquest motiu, des de 2007, el Cercle ha apostat per les xarxes socials (Facebook, LinkedIn i Twitter), enteses com a eines de comunicació, difusió, transperència i d’introducció al mercat. En aquest sentit, el 14 d’abril d’enguany, vam organitzar un curs d’introducció al Twitter dirigit als socis amb la finalitat de facilitar les quatre eines bàsiques per a la seva utilització i potenciar així el seu ús com a estratègia de comunicació del Cercle. Ja que, degut a la seva gran capacitat d’impacte i de propagació i a la seva senzillesa en la gestió, és un mitjà que cal explotar per escoltar i ser escoltats. Aprofitant les vacances, des de la Comissió de Comunicació us volem animar a practicar una mica facilitant-vos la guia que es va utilitzar en la sessió pràctica del passat 14 d’abril. Entre tots en podem treure molt de rendiment! Bones vacances!

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • | | | |

    Visita a Endesa

    BySEBAP

    Publicacions

    Visita a Endesa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    29-06-2011
    SEBAP

    El passat dimecres 22 de juny vam visitar les instal·lacions d’Endesa Catalunya, on vam tenir l’oportunitat de conèixer millor el funcionament del Centre de Control després d’aprendre i debatre amb experts sobre la regulació del sector elèctric i el dèficit tarifari.

    El passat dimecres 22 de juny es va celebrar la Visita a Endesa, emmarcada dins del Cicle d’Eficiència Energètica. L’acte va començar amb la benvinguda del Director General d’Endesa Catalunya, el Sr. Josep Maria Rovira, qui va fer una breu presentació del pes de Catalunya en el mercat elèctric, que significa el 41% de la distribució total espanyola i el 32% de les vendes d’electricitat. Posteriorment, el Sr. Juan José Alba, Director de Regulació d’Endesa, va fer una exposició sobre la regulació del sector elèctric espanyol i el déficit tarifari; i abans de visitar el Centre de Control, el Sr. Angel Maria Belmonte, Director d’Operació, Anàlisi i Sistemes d’ENDESA, va explicar breument l’operativitat de la xarxa elèctrica. Durant l’exposició, el Sr. Juan José Alba va emfatitzar en el càlcul de la tarifa d’últim recurs, l’única que des de juliol de 2009 està subjecte a regulació i la utilitzada per la majoria de clients. Aquesta es caracteritza per la computació de les primes al règim especial i per les anualitats del déficit, entre d’altres components, sent aquests dos els més rellevants, comportant un sobrecost de la tarifa d’accés. Una regulació més ajustada a les característiques i a les capacitats del mercat seria una possible solució al problema del sobrecost, segons el Director de Regulació d’Endesa. Finalment, el Sr. Angel Maria Belmonte va recalcar l’aposta d’Endesa per a l’smart grid, o xarxa intel•ligent, que permet millorar l’eficiència tot optimitzant la distribució de l’electricitat, ja que facilita l’obtenició d’informació a fi d’ajustar l’oferta i la demanda, fet importantíssim en el sector elèctric.
    • II

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • | |

    LA UNIVERSITAT, ENTRE L’ESPASA I LA PARET?

    ByDavid Rodriguez Borràs

    Publicacions

    LA UNIVERSITAT, ENTRE L’ESPASA I LA PARET?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    29-06-2011
    David Rodriguez Borràs

    En David Rodríguez, soci del Cercle i bon coneixedor de la Universitat, planteja un seguit de propostes per millorar-ne la gestió i aconseguir la màxima eficiència en moments d’austeritat.

    El passat estiu es va produir un fet que va passar una mica inadvertit, però que fou històric a escala universitària: per primer cop en vint anys la universitat tancava les portes un parell de setmanes a l’agost, llevat de la biblioteca. Tot i que aquest tipus de mesures són dutes a terme rutinàriament per moltes empreses privades, algunes d’elles força importants, es tractava d’una novetat a les institucions públiques. El motiu era senzill: estalviar uns quants milers d’euros en energia, neteja i vigilància, en un mes on l’activitat és molt baixa i pot realitzar-se a d’altres llocs. Aquest estiu l’experiència tindrà continuïtat, però en versió corregida i augmentada. Totes les universitats públiques preveuen tancar les seves portes durant el mes d’agost, limitant-se a prestar els serveis mínims (registre i biblioteca). De fet aquesta és només una de les mesures d’austeritat que s’han vist obligades a implementar en major o menor grau. L’incompliment de compromisos de despesa per part de la Generalitat en exercicis anteriors, la tisorada a les aportacions del 2011 (144 milions d’euros menys) i la resistència a incrementar les taxes universitàries durant aquests darrers anys ha dut a un carreró sense sortida a molts centres. Uns factors que són majoritàriament aliens a la universitat, però que a la pràctica la condicionen notablement. És aquí on els gestors universitaris tenen la tessitura de què fer. Aquí van algunes pistes: • Fer a tothom partícip de l’ajustament el més aviat possible. A aquestes alçades de la crisi tothom és conscient de la seva magnitud. De res serveix intentar minimitzar-la o diferir els ajustaments. Quan abans es comuniqui la gravetat de la situació i la necessitat de fer ajustaments, més probable és que trobem la complicitat de totes les parts, bé sigui el personal, els estudiants o els proveïdors. • Repartir la càrrega de l’ajustament de la manera més equitativa possible. Si bé és cert que mai serà possible assolir una equitat total en qui es carrega els ajustaments (aquí també entren en joc els aspectes relacionats amb l’eficiència), una certa equitat pot ajudar molt a l’acceptabilitat i implementació de les diferents mesures d’estabilització. • Racionalitzar despeses. Encara que sembli mentida, les universitats tenen marge per reduir les despreses sense afectar la qualitat. Ha estat la necessitat d’alliberar recursos la que ha posat al descobert despeses que, per un motiu o un altre, són innecessàries o de difícil justificació. Per exemple, alguna universitat se n’ha adonat que s’estaven pagant milers d’euros per una llicència de programari científic que pràcticament no es feia servir. O alguna altra s’ha trobat que estava pagant també uns quants milers d’euros en subscripcions a revistes que no havien tingut cap lector en els darrers anys. • Compartir recursos. La independència universitària no està renyida amb mancomunar recursos. A Catalunya tenim un excel•lent exemple de com fer-ho: el Consorci Universitari de Biblioteques. Malauradament aquesta iniciativa, endegada a finals dels noranta, no va tenir continuïtat en altres àmbits, com el de les compres de material o els serveis informàtics. • Centrar-se en el “negoci”. Una temptació en la que poden caure algunes universitats és intentar buscar ingressos en funcions que no li són pròpies. Millor no caure-hi: no és el millor moment per fer experiments. La universitat ha de concentrar els seus esforços en fer allò que sap fer: recerca i docència, i diversificar només en allò que està íntimament relacionat amb aquestes dues funcions. La resta, millor deixar-ho a qui s’hi ha dedicat tota la vida. • No tenir complexos a gestionar amb criteris empresarials. Sé que pot ser políticament incorrecte, però cal treure’s els complexos de gestionar la universitat amb criteris empresarials, on les decisions es prenguin mirant de manera explícita beneficis i costos, els quals no han de ser necessàriament monetaris. No fer-ho suposa no només no ser eficient, sinó també acabant cometent nombroses injustícies. • Repensar el model de generació de recursos universitaris. Aquest és un tema que s’escapa de les competències universitàries, però en el qual s’hi poden fer coses. Una d’elles és crucial: determinar quin és el cost real de l’ensenyament universitari. Només així es podrà iniciar una discussió seriosa sobre quin ha de ser el percentatge que costegi el beneficiari (l’estudiant) i quina l’aporta la societat ( representada per l’administració).

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Smart cities

    ByJoan Majo i Cruzate

    Publicacions

    Smart cities

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    08-06-2011
    Joan Majo i Cruzate

    Segons Joan Majó, President del Cercle, les Smart Citites tenen un doble objectiu: la utilització de la intel·ligència i el coneixement per millorar el benestar de la societat i l’aprofitament de les potencialitats del treball en col·laboració en el si qualsevol grup humà. És per aquest motiu que en Joan Majó demana un esforç tècnic…

    Desde hace un tiempo está cogiendo empuje esta visión de la ciudad “inteligente”, y está aumentando mucho el esfuerzo de desarrollo conceptual y tecnológico, y también de marketing, en su entorno. Barcelona es sin duda, una vez más para nuestra satisfacción, una de las ciudades pioneras en Europa en su promoción. El concepto de ciudad inteligente me parece acertado y creo que hace falta promoverlo, porque responde a las dos características fundamentales de la especie, que más nos han permitido avanzar a lo largo de los siglos: la utilización de la inteligencia y los conocimientos como herramienta de mejora de nuestro bienestar, y el aprovechamiento de las potencialidades del trabajo en colaboración en el seno de cualquier grupo humano. Ahora bien, esta promoción pide una serie de precisiones para evitar la confusión y prevenir el mal uso del término “ciudad inteligente”. Me atrevo a decir que la mejor aproximación al concepto es la que empieza por el final, es decir, por dejar claros los objetivos que se persiguen. La ciudad más inteligente es aquella que es gestionada de forma más inteligente. La ciudad inteligente no es la que acumula más informaciones y más conocimiento, si no la que los sabe aprovechar mejor por aumentar el bienestar de sus ciudadanos. Ahora bien, sin informaciones de calidad no hay conocimiento actualizado, y sin conocimiento suficiente no puede haber buena gestión. Por eso es por lo que una ciudad inteligente debe tener un sistema complejo de recogida de informaciones (sensores), debe tener unas redes que permitan circular e interaccionar todas estas informaciones (conectividad) y debe tener un sistema mixto (automático y humano) de toma de decisiones de actuación. Pero, por encima de todo debe tener unas estrategias bien definidas de prioridades ciudadanas para que las actuaciones se enfoquen hacia la optimización de los objetivos que se han determinado, objetivos que normalmente tendrán que maximizar la eficiencia, es decir la relación entre el grado de bienestar colectivo y los recursos empleados. Dejadme llegar dónde quería llegar. El proceso hacia la ciudad inteligente pide un trabajo intenso y de mucha calidad por parte de muchos técnicos en la recogida, la transmisión y el tratamiento de la información, pide algunas inversiones importantes en equipamiento del espacio público, y pide un esfuerzo importante de desarrollo de protocolos, de plataformas y de estándares. Pero, sólo si, desde la esfera política, se entiende, se prioriza y se aprovecha este esfuerzo, la ciudad se convertirá en una ciudad inteligente. Y sólo si, desde la misma esfera, se marcan objetivos coincidentes con las aspiraciones ciudadanas y prioridades de gestión que las persigan, los ciudadanos percibirán los frutos de esta inteligencia.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Les TIC i l´energia elèctrica

    ByMiquel Vila Despujol

    Publicacions

    Les TIC i l´energia elèctrica

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    24-05-2011
    Miquel Vila Despujol

    El sistema elèctric actual ja no és lineal, sinó que està constituït per una xarxa complexa en la que generadors i consumidors intercanvien l’energia a temps real, permetent millores en l’estalvi energètic i amb conseqüències econòmiques i mediambientals molts positives. No obstant, per poder assolir totes aquestes fites, són indispensables els sistemes d’informació i comunicació.

    La electricidad es una forma de energía muy flexible y adaptable, lo que explica su creciente desarrollo desde finales del siglo XIX. Se puede generar electricidad partiendo de muchas y diferentes energías primarias (no renovables como carbón, fuel-oil, gas, uranio,… o renovables como la hidroelectricidad, la eólica, fotovoltaica, termo solar, biomasa, mareomotriz,…). Las aplicaciones, el uso de la electricidad, son infinitas y muy variadas, como fuerza motriz (simplicidad del motor eléctrico), en aplicaciones térmicas, magnéticas, electrónicas, etc. Ninguna otra forma de energía es tan versátil. La energía eléctrica es fácil de transportar (y es económico el hacerlo a distancias no muy largas). Una característica que la diferencia de otras formas de energía es la imposibilidad de su almacenamiento masivo, lo que obliga al equilibrio instantáneo, en todo momento, entre la energía demandada por los consumidores y la energía producida. De ahí la relevancia de la potencia eléctrica (energía eléctrica instantánea). La función básica de las empresas eléctricas es asegurar en todo momento ese equilibrio, esa potencia, al menor coste posible, con un nivel de calidad adecuado y minimizando la emisión de contaminantes. Sin embargo, el concepto clásico y lineal, que persiste en el imaginario colectivo, de un sistema que produce electricidad en una central, la transporta y la entrega en un punto final para su consumo, ha perdido vigencia. El sistema eléctrico hoy en día está constituido por una compleja y densa red (grid)1 a la que están conectados generadores y consumidores (que, a la vez, pueden ser también generadores), intercambiando en tiempo real la energía producida. El funcionamiento sólo es posible gracias a la incorporación y tratamiento de la información en tiempo real, a través de sistemas de comunicación multidireccionales que comunican entre si todos los elementos que la integran (centrales, lineas, subestaciones, consumidores). La red eléctrica se ha convertido, en un complejo sistema multi-propósito que, a su función clásica de garantizar el suministro a los consumidores desde las fuentes primarias de producción, incorpora diferentes funciones, como posibilitar la generación distribuida, la viabilidad de determinadas fuentes renovables de energía, la mejora de la calidad de suministro, la capacidad de intercambio, el ahorro de costes, la protección del medioambiente, etc. En las grandes centrales de generación y en la red de transporte de alta tensión es habitual, desde hace muchos años, el uso de potentes sistemas de comunicación y de inteligencia distribuida lo que ha ido posibilitando la explotación segura y económica del sistema eléctrico (por ejemplo en la planificación de la explotación del sistema integrado en cualquier circunstancia, en la prevencion de incidencias y, en su caso, restablecimiento del servicio, en la reposición de líneas después de su desconexión programada o imprevista, en el arranque y parada de grupos de generación, en la disposición de potencia rodante, en la variación de carga de los grupos, en la regulación secundaria y terciaria de los generadores, en la gestión de los intercambios con sistemas vecinos, en la regulación de la tensión, en el mantenimiento de la frecuencia, etc.). En los últimos años y de manera generalizada, se va incorporando de manera creciente tambien a la red de distribución (que es la que, con carácter local, enlaza los consumidores con la red de transporte) y a los consumidores, inteligencia y sistemas de comunicación, tanto para las funciones de control de la red como para la gestión de la curva de carga (y para la gestión de la seguridad de las personas). De esta manera, la distribución y los consumidores participan activamente en la mejora de eficiencia, del coste y de la protección medioambiental del conjunto del sistema eléctrico. Al conjunto del sistema eléctrico (centrales, red de transporte y distribución, consumidores) más la red paralela constituida por el sistema de comunicaciones y la inteligencia ligada a la captación y al procesamiento de la información, se le llama “smart grid” . Como ejemplo de lo que posibilita una red inteligente, citaremos dos aplicaciones del lado del consumidor: la optimización por el cliente de su consumo (y por lo tanto de su factura) y el coche eléctrico. El coste de generar electricidad varia a lo largo del día y a lo largo del año, es diferente entre un miércoles laborable y un domingo, depende de lo frío que sea un día de invierno y de lo caluroso de un día de agosto, etc. Si el consumidor tiene manera de conocer de antemano los precios horarios futuros de la electricidad, puede gestionar aquella parte de su consumo que puede desplazar en el tiempo (por ejemplo, para un cliente doméstico conectando, cuando el precio es menor, la lavadora, secadora, lavavajillas, termo eléctrico, etc.) y abaratar así su factura. Esto exige tres cosas que hoy en dia están al alcance: el conocimiento previo de los precios (a través de Internet, por ejemplo), un sistema de medida adecuado (se ha iniciado la sustitución de los contadores mecánicos por contadores electrónicos que posibilitan la lectura horaria de los mismos a distancia) y automatismos programables para la conexión de los aparatos en el momento adecuado (que, a lo mejor, es de madrugada). El coche eléctrico (y el híbrido enchufable) cuya introducción en el mercado empieza a ser una realidad es, desde el punto de vista eléctrico, un consumidor y un posible generador -ya que almacena electricidad en sus baterías recargables-. A través de los mismos mecanismos expuestos, será posible optimizar el coste de la recarga, programando los periodos de carga (y eventual suministro a la red) en función de los precios horarios de la electricidad y de las necesidades del usuario del vehículo. Un último comentario está ligado a la seguridad de las personas. Los trabajos en la red, para ampliaciones, mejoras o reparaciones, deben hacerse irrenunciablemente bajo unos protocolos de seguridad que en paralelo a la complejidad creciente de la red, se van haciendo a su vez cada vez mas complejos de gestionar. En el pasado, en un determinado lugar, la fuente de alimentación era única y de arriba (red transporte) abajo (consumidor). Hoy en día, con la generación distribuida (una pequeña instalación fotovoltaica, el coche eléctrico que puede ser un eventual generador, etc.) las fuentes de alimentación pueden ser muchas, en un lugar cualquiera de la red de distribución y muy variables en el tiempo. Sin menoscabo de las medidas locales de protección (apertura de los elementos de corte, conexión a tierra de las instalaciones, etc.), los medios de comunicación y los sistemas de procesamiento de la información se configuran como indispensables para la programación adecuada de los trabajos, tanto desde los centros de control, como de los equipos de actuación “in situ”. 1 Definición aceptada internacionalmente de samrt grid: Una “smart grid” (o “red inteligente”) es un sistema digital auto-regulador de energía, que suministra electricidad o gas desde las fuentes de generación -incluida la generación distribuída renovable- hasta los puntos de consumo.Es capaz de optimizar el suministro de potencia y, en base a una comunicación bidireccional a través de la propia red, posibilita la gestión de la demanda al usuario final, minimizando las interrupciones de suministro y transportando estrictamente la potencia necesaria. El resultado es un menor coste para el consumidor y para la compañía eléctrica, una mayor calidad de suministro y una reducción de la emisión de gases de efecto invernadero.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    EL CANVI CLIMÀTIC COM A OPORTUNITAT PER INNNOVAR

    BySEBAP

    Publicacions

    EL CANVI CLIMÀTIC COM A OPORTUNITAT PER INNNOVAR

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    24-05-2011
    SEBAP

    Segons Jaume Josa, director i fundador d’Inno-Terra, S.L., empresa que promou l’economia baixa en carboni, el canvi climàtic ha de servir perquè les empreses canvïin els processos de producció/distribució tot fomentant la innovació i la creació de valor afegit respectuós amb el medi ambient.

    El passat 5 de maig a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC es va celebrar el Breakfast amb en Jaume Josa, director i fundador d’Inno-Terra, S.L., empresa que promou l’economia baixa en carboni. Durant la seva exposició, en Jaume Josa ens va fer una diagnosi de la situació actual i, posteriorment, va proposar un seguit de transformacions empresarials per tal de fer front al problema tot fomentant la innovació. La Terra s’escalfa i el clima està canviant. Des de l’última dècada, el gel a l’estiu Àrtic ha disminuït en més de ¾ de milions de Km2 i la majoria de científics afirmen que la causa és l’activitat humana, sent l‘emissió de CO2 la contribució més important en l’escalfament global però no l’única. En aquest sentit, en Jaume Josa proposa analitzar la contribució al canvi climàtic de l’energia utilitzada en cada activitat econòmica i enfocar-hi esforços per reduir aquest percentatge tot utilitzant la innovació per canviar processos. No obstant, en el debat posterior, s’ha emfatitzat en la necessitat d’un canvi d’hàbits, de valors i de cultura de la societat per triomfar en l’economia baixa en carboni. I per assolir-ho cal informació, transparència i consciència, tres elements que requereixen la unitat d’esforços entre les Administracions Públiques, les empreses i la societat civil.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | | | |

    Jornada sobre Smart Cities

    ByAmics del País

    Agenda

    Jornada sobre Smart Cities

    Cercle per al Coneixement

    12-05-2011

    Hora
    Hora

    00:00
    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona
    Amics del País

    Agenda Cercle per al Coneixement 12-05-2011 El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya CTECNO i el Cercle per al Coneixement CXC-BB us conviden a assistir a la Jornada sobre Smart Cities que tindrà lloc el proper 12 de maig a l’Auditori CosmoCaixa (Isaac Newton, 26, Barcelona). Programa: 8h30: Registre 9h00:…

    El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya CTECNO i el Cercle per al Coneixement CXC-BB us conviden a assistir a la Jornada sobre Smart Cities que tindrà lloc el proper 12 de maig a l’Auditori CosmoCaixa (Isaac Newton, 26, Barcelona). Programa: 8h30: Registre 9h00: Inauguració Sr. Joan Vallvé, Degà del COETC Sr. Joan Majó, President del CXC-BB Sr. Ginés Alarcón, President de CTECNO Hble. Sr. Francesc Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. 9h30: Experiència 1: Barcelona Sr. Andreu Puig, Gerent Municipal de l’Ajuntament de Barcelona 10h00: Experiència 2: Sant Cugat del Vallès Sr. Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació i Innovació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. 10h30: Experiència 3: Dublin Mr. Tom Leahy, Executive Manager. Dublin City Council. 11h00: Pausa cafè 11h30: Taula rodona: aportacions tecnològiques Sr. Raül González, Responsable del projecte de Smart Citites d’Abertis Telecom. Sr. Jesús Galindo, Director d’Operacions de Sector Públic de Cisco Espanya. Sra. Elisa Martín, Directora de Tecnologia i Innovació d’IBM Espanya. Sr. Jordi Marin, Director d’AAPP d’Indra. Moderador: Sr. Josep Miquel Piqué, Conseller Delegat de 22@Barcelona. 13h30: Cloenda Sr. Josep Ma Rovira, Vicedegà del COEIC. Sr. Jordi Marin, Vicepresident del CXC-BB Sr. Daniel Marí, President de l’Associació CTECNO Inscripcions: Cal fer reserva a través de l’apartat Agenda del web www.eic.cat o bé per telèfon al 933 192 304 ( de 9h a 14h i de 16h a 18h).

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits