Uncategorized @ca

  • | |

    La Universitat de la ciutat | Joan Guàrdia

    La Universitat de la ciutat | Joan Guàrdia

    Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, pronuncia el discurs "La Universitat i la Ciutat"

    Hora
    Tipus de publicació

    Textos d’amics del País

    Hora
    Data

    17-03-2026

    Descarrega’l

    Conferència pronunciada a l’acte solemne de lliurament dels Premis Amics del País celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

    Benvolgudes i benvolguts,

    És un honor compartir amb vostès aquest moment i els dono les gràcies, emocionat, per deixar-me fer realitat un somni: fer de mantenidor en aquesta solemne cerimònia i fer-ho aquí.  La meva voluntat ferotge de lluir com a barceloní pren aquí una dimensió personal enorme. Moltes i moltes gràcies.

    Vull dedicar les següents planes a fer un al·legat rotund, una declaració d’adhesió incondicional a Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Vull construir per a vostès una mirada seductora sobre la Universitat i sobre Barcelona: dues realitats indestriables que, en un temps que ja ve de llarg, han anat conformant un ecosistema de coneixement amb vocació pública i impacte cívic. La meva tesi avui i aquí és simple: Barcelona no s’entén sense la Universitat, i la Universitat de Barcelona, en particular, no s’entén sense Barcelona. I en aquesta trama, destaca el llegat de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, nexe privilegiat entre il·lustració, economia i ciutat.

    Cal parlar, primer, dels orígens medievals del projecte cívic de ciutat. La trajectòria universitària barcelonina s’inicia al tombant del segle XV. El 10 de gener de 1401, el rei Martí l’Humà crea l’Estudi General de Medicina de Barcelona, ampliat amb la Facultat d’Arts el 1402, amb la butlla papal de Benet XIII. Aquest és el precedent directe de la Universitat de Barcelona i evidencia un primer model municipal de govern i de finançament vinculat al Consell de Cent. La figura de la universitat de la ciutat era habitual en aquells moments, ara és un model que alguns seguim reivindicant.

    El 3 de setembre de 1450, Alfons el Magnànim atorga el privilegi de fundació de l’Estudi General de Barcelona. Citaré el fragment inicial del decret (una rèplica m’acompanya al despatx que ara ocupo) que resumeix la visió cívica d’aquell projecte i el Consell de Cent diu: «…pensem que li manca una cosa [a Barcelona] per equiparar-se amb la resta de ciutats del món… i és que no pot lliurar-se a les diverses branques de la ciència» i afegeix, la ciutat assumirà “tot el que calgui per a la seva fundació”.

    Aquest Estudi General avançarà amb dificultats (la guerra civil catalana, les tensions amb els nostres germans de Lleida, el finançament, etc.), però consolidarà el model d’una universitat arrelada al teixit urbà, amb seu a la Rambla dels Estudis en el període entre 1536 i 1714, finançada per la ciutat i amb vocació de servei. En diríem, doncs, una universitat municipal.

    Però esdevingué el trencament borbònic i l’èxode universitari a Cervera. Després de la Guerra de Successió, la política centralitzadora imposa un canvi de paradigma. El 1717, Felip V suprimeix les set universitats catalanes i crea la Universitat de Cervera, que concentra els estudis superiors i absorbeix béns i rendes de les antigues universitats. La cronologia oficial de la Universitat de Barcelona ho sintetitza: entre 1715 i 1717 es produeix el trasllat i la unificació, amb controls policials per aturar estudis clandestins a Barcelona (que tenen lloc entre el 1722 i el 1746), i amb estatuts aprovats l’any 1726, tot i que la docència al nou edifici de Cervera no comença fins al 1740.

    La Universitat de Cervera funcionarà del 1717 al 1842, com a instrument del nou ordre borbònic; el seu caràcter centralitzat (amb facultats de Lleis, Medicina, Cànons, Teologia, Filosofia i Humanitats) s’ha interpretat com una afirmació de l’absolutisme i del control directe de la Corona sobre el govern i el finançament universitari. Aquest buit a Barcelona , sense universitat, però amb ciutat, gremis, Junta de Comerç i ànsia de modernitat, és el context en què, a finals del XVIII i inicis del XIX, emergeixen espais de saber aplicat i divulgació que preparen, clarament, el retorn de la universitat a la capital.

    És en aquest moment on apareix la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País per crear un mecanisme que no és nou, tenint en compte d’on veníem pel que fa a la implicació ciutadana, però que s’havia oblidat. Neixen les Societats Econòmiques d’Amics del País que es poden definir com un nou pont entre ciència i ciutat.

    Dediquem uns minuts a l’origen i la cronologia d’aquesta institució. En efecte, les Societats Econòmiques d’Amics del País neixen sota el marc de la Il·lustració i del reformisme de Carles III; seguint la tasca de la pionera Real Sociedad Bascongada (1765) i la Matritense (1775) i les múltiples societats locals, amb llicència reial que apareixen gràcies també a l’impuls de Campomanes (que ho justifica en el seu llibre Discurso sobre el fomento de la industria popular, el 1774). La Societat Econòmica Barcelonesa s’inscriu en aquesta onada a l’empara de la Reial Cèdula de 1775 i inicia l’activitat el 1822, estabilitzant-se definitivament el 1834.

    Actua com a plataforma pel coneixement aplicat i generadora de debats econòmics, tot promovent seccions d’agricultura i mineria, institucions culturals i científiques, exposicions i concursos, i, en aquells moments, incideix també en temes com la higiene pública, l’habitatge obrer, la localització industrial i els transports, la política fiscal i, de forma especialment brillant i de progrés, en la formació dedicada als obrers i a les dones, així com garantir l’ensenyament de qualitat en colònies escolars disperses. És evident que tot plegat té un impacte cívic i econòmic indiscutible. Quan es parla de  generació de coneixement i d’universitats públiques, encara ara es perd i s’oblida la noció d’impacte econòmic i territorial, que en té, i molt.

    Durant tot el segle XIX, la Societat es consolida i incorpora figures tan rellevants com ara Laureà Figuerola, Duran i Bas, el doctor Robert o Ferdinand de Lesseps, i participa en iniciatives com la Mutua de Propietarios el 1835 o l’impuls -conjuntament amb la Junta de Comerç el 1844- de la Caixa de Barcelona; sense oblidar que l’any 1893 organitza les primeres colònies escolars a Catalunya.

    Així doncs, afirmo que, en una ciutat sense universitat (que no reapareix fins el 1837 ), la Societat omple un buit d’intermediació: converteix el saber en bé públic, promou l’ensenyament útil i acosta l’economia, la política, la ciència i les arts a les necessitats de la ciutat industrial. La historiografia recent ho ha subratllat (vegeu Albert Balcells, Compromís i progrés [2019–2021]).

    I arriba el retorn universitari a Barcelona i la concreció urbana de la nostra ciutat. Un retorn que comença el 1837 i s’allarga fins al 1890. Per tant, la restauració és progressiva. L’1 de setembre de 1837, després de l’exili a Cervera, es restaura provisionalment la Universitat (Literària) de Barcelona i s’ubica a l’antic convent del Carme (recordar el paper clau del Rector Albert Pujol, que fa el discurs inaugural del primer curs de la restauració barcelonina, que, conjuntament amb el Rector Vila, s’encarregaren d’incorporar els fons dels convents desamortitzats; i no oblidem que el Rector Pujol fou un dels fundadors de la Societat d’Amics del País i que la va presidir en diversos moments).

    El 24 d’agost de 1859 s’adjudica el projecte del nou edifici a Elies Rogent; el 22 d’octubre de 1863 es fa la col·locació de la primera pedra; l’11 de desembre de 1871 és l’inici informal de classes; l’1 d’octubre de 1872, la primera inauguració de curs al Saló de Doctors (avui és l’Aula Magna del Edifici Històric); i, així, l’obra es dona per acabada oficialment el 7 de març de 1889.

    El nostre Edifici Històric -i aquest nostre no fa referència només a la comunitat universitària actual o futura, sió que fa referència a un patrimoni de la ciutat i de tothom- és un dels primers edificis fora muralles, peça clau en l’Eixample, que simbolitza el retorn de la universitat a la ciutat i la voluntat de fer de l’ensenyament superior una estructura de modernització del país. A la Universitat de Barcelona assenyalem la data del 1837 com el moment d’un “retorn llargament esperat”, i assumim que l’emplaçament a la Gran Via s’explica per la disponibilitat de terrenys estatals i la creació d’una gran plaça que la connectés amb la ciutat. De nou, la vinculació amb la ciutat.

    Cal parlar una estona més de l‘Edifici Històric, signe i emblema de Barcelona. Rogent concep l’edifici com un “temple laic” amb paranimf, biblioteca, torres i claustres, i la seva posició a l’Eixample li confereix una centralitat cívica. Les primeres classes el 1871 i la seva consolidació entre el 1872 i el 1891 s’inscriuen en una Barcelona que s’industrialitza, atrau professionals i s’obre al món.

    I així arribem al segle XX, on la ciutat i la universitat viuen, alhora, un moment d’esplendor del  coneixement com a espai de llibertat, així com de moments negres de violència i feixisme. L’edifici i la institució assisteixen com a testimonis a les vagues estudiantils (durant la dècada de 1910), la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil amb el bombardeig del 1938, la foscor del franquisme i la transició democràtica. L’actual Universitat de Barcelona és hereva d’aquella i en preserva la idea del coneixement com a espai de llibertat i esdevindrà l’epicentre dels moviments polítics i culturals que catalitzen parcialment la transició democràtica.

    Guardem memòria i respecte per aquella Universitat Autònoma de Barcelona, espai de llibertat republicana on noms com Bosch Gimpera, Serra Hunter, Pompeu Fabra, Pi i Sunyer, Carles Riba i altres ressonen cada dia. Un edifici de llibertat i de memòria. Aquella universitat desaparegué per la força i de fet fou bombardejada. Probablement, una de les primeres universitats atacada per l’aviació a la història de les guerres, juntament amb la Complutense, òbviament amb uns efectes devastadors. Un trist bagatge.

    Aquest paper de compromís social, avui, es projecta en un ecosistema universitari metropolità que combina docència massiva, recerca competitiva i transferència, amb la Universitat de Barcelona situada als primers llocs dels rànquings estatals i internacionals; amb una tradició d’obertura internacional. Som una Universitat referent i de futur, amb projecte i voluntat de ser.

    Així doncs, per posar en valor la nostra pròpia història, hi ha un llegat d’Amics del País, en clau de present, que cal recordar. Permeteu-me sintetitzar-ne tres aspectes:

    • El coneixement com a bé públic. Des del segle XIX, la Societat promou divulgació, formació i debats sobre molts temes amb la voluntat, textual, “d’harmonitzar interessos per evitar els conflictes entre classes”. Avui, aquesta mediació és indispensable per a la cohesió social.
    • Fer de pont entre la universitat i l’economia. La Societat connecta la innovació tecnològica amb les necessitats productives. Així, el seu paper en instruments mutualistes i financers (durant el període entre 1830 i 1840, per exemple) en dona bona prova i anticipa la lògica contemporània de la transferència i innovació en una opció del que ara en diem ciència oberta.
    • Una institució que perdura i s’actualitza. Avui continua activa, amb tribunes i cicles sobre reptes europeus i econòmics, signe d’una vocació de servei al país i a la ciutat.

    I d’aquí neix una tradició que la Universitat de Barcelona recull i fa seva i que ens porta a ser el que som i el que, com he dit abans, volem ser en un projecte de futur. Per això, els demano que estiguin orgullosos de les universitats públiques i en particular de la Universitat de Barcelona. Seguim essent un ascensor social, canviem en positiu la vida de les persones, influïm tant, que sempre hi ha un abans i un després, sempre. Els prego que posin en valor el que tenim, que ho cuidin, que ho acompanyin, que no ens deixin sols davant de la fragilitat.

    Si m’ho permeten, voldria anar tancant aquesta intervenció amb una fotografia del present: perquè la història només té sentit si il·lumina el que som avui. I avui la Universitat de Barcelona és, en magnitud i capacitat de creació de coneixement, un dels principals motors intel·lectuals del sud d’Europa.

    Algunes dades, per exemple: som quasi 9.000 persones treballant sota el nom de la Universitat de Barcelona: fent recerca, docència i transferència. Més de 3.500 persones que, sota l’òrbita del Parc Científic de Barcelona, fan també ciència i transferència cada dia. Potser no ho saben, però aquest curs són prop d’11.300 estudiants estrangers, de 140 nacionalitats, que portaran el nom de la Universitat de Barcelona per sempre més; i subratllo el mot Barcelona.  Enguany tenim 5.200 joves investigadors pre-doctorals, que és una altra forma de fer Pedrera. Maneguem 196 milions d’euros en projectes de recerca competitiva, és dir, que hem presentat els millors projectes, 1.450 projectes de recerca actius, ara mateix. Publiquem en un any 7.000 articles científics de qualitat. Per posar una comparació simple, aquest volum de treballs publicats és just la meitat del que publica el CSIC durant el mateix període, sumant els seus 121 centres actuals.

    I ja sabem que els rànquings són el que són, però som els líders destacats a l’estat, i la millor universitat posicionada de tot l’espai iberoamericà. Insisteixo, la que lidera les universitats de l’àmbit iberoamericà. I si en algun d’aquests rànquings no som els primers, ho és la Universitat Autònoma de Barcelona, encara més orgull del que som.

    Per si tot plegat no fos suficient, la Universitat de Barcelona és membre fundadora d’una de les aliances europees més actives per repensar el model d’educació superior i, també, és l’únic membre espanyol de la League of European Research Universities (LERU), una xarxa d’universitats de recerca d’elit a Europa. Aquests fets projecten la institució i Barcelona com a universitat i com a ciutat estratègicament connectades amb els centres de decisió i innovació acadèmica europeus.

    Som una ciutat metropolitana dins de la ciutat. Sis campus metropolitans, que equivalen a 60 camps de futbol dels quals la tercera part són laboratoris de recerca. Som l’agent de generació de coneixement més important del nostre país. Som, literalment, una ciutat del coneixement inserida a la ciutat.

    Per sort de tothom, ni som els únics ni sols seríem el que som. Els Hospitals Universitaris, els centres de recerca singular, els centres CERCA i, especialment, el sistema universitari a Barcelona ens fa a tots més forts. Probablement ja ha arribat l’hora de pensar en sistemes de coordinació supra universitari, que amb el nom de Barcelona ens facin més i més robustos.

    Després de tot això, i veient el món que ens envolta, on la ciència és negada, on la banalitat és l’habitud, on els arguments han estat substituïts pels crits, on un titular val més que un raonament i on hem perdut valors com el mèrit, la disciplina, l’esforç, la tenacitat, el gust per la feina ben feta i d’altres que no cal mencionar, cal assumir la necessitat de fer front a un repte enorme, que no és altre que recuperar tensió de col·laboració, respecte per allò que és públic, posar en valor el coneixement i construir un sòlid contracte cívic per al futur.

    Si hagués de triar una sola imatge, seria aquesta: 1 d’octubre de 1872, l’antic Saló de Doctors obre el curs a l’Edifici Històric: és la concreció material d’un anhel ciutadà iniciat el 1450 i interromput el 1717. Des d’aleshores, la universitat i la ciutat treballen plegades: formant professionals, generant recerca, obrint debats i acompanyant la societat en cada transició.

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País ho va entendre abans que ningú: no hi ha progrés econòmic sense coneixement, i el coneixement és estèril si no retorna a la societat. En aquesta tradició, municipal, il·lustrada i universitària, trobem l’horitzó per als reptes actuals: digitalització, sostenibilitat, salut, desigualtats, democràcia.

    En definitiva, quan avui parlem de la Universitat de Barcelona, parlem d’una universitat amb massa crítica, capacitat científica i impacte internacional, però també d’una institució que manté viva la idea, tan il·lustrada i tan barcelonina, que el coneixement ha de ser útil, compartit i transformador. En aquest sentit, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, amb la seva tradició de debat públic i de connexió entre saber i progrés, no és només un capítol del passat, sinó que és una manera d’entendre el present i una brúixola per al futur.

    Continuem, doncs, Universitat, institucions, societat civil i món productiu, el projecte compartit de Barcelona: una ciutat oberta, culta i justa, que posa el coneixement al servei del bé comú.

    Moltes gràcies.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | | |

    “Una visió catalana del futur d’Europa” amb Jaume Duch

    “Una visió catalana del futur d’Europa” amb Jaume Duch

    Hora
    Ponent

    Jaume Duch

    Hora
    Data

    11.05.2026

    Hora
    Ubicació

    Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”

    El passat 11 de maig el Palau Macaya de la Fundació La Caixa va acollir l’última sessió del cicle “Europa, ara què?” organitzat pel Barcelona Tribuna d’Amics del País, amb la participació aquest cop de l’Honorable conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, el Sr. Jaume Duch.

    Presentada per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, la trobada sota el títol “Una visió catalana del futur d’Europa” va comptar amb un diàleg amb el periodista de La Vanguardia Joaquín Luna. Com no podía ser d’una altra manera, el debat va girar al voltant del paper d’Europa, els seus reptes i les seves debilitats actuals en el greu context de crisi geopolítica internacional.

    Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va qüestionar-se si existeix una solució per a Europa genuïnament catalana i si aquesta és viable, alhora que recordava que Europa és molt important per a Catalunya, així com que el projecte de Catalunya ha estat històricament sempre vinculat a la idea d’Europa. Seguidament, el conseller Duch va començar deixant clar que és, paradoxalment, un bon moment per parlar del projecte europeu ja que la incertesa internacional i les crisis concatenades que es van succeint a nivell geopolític obliguen a Europa a qüestionar-se i a plantejar canvis propis d’adaptació a la nova realitat. Tot plegat, precisament, en l’any de commemoració del 40è aniversari de la Unió Europea.

    D’esquerra a dreta: Miquel Roca i Junyent, Jaume Duch i Joaquín Luna

    De fet, el conseller reconeixia que la Unió Europea es va crear en un context mundial que ja no existeix i això obliga a readaptar-se i evolucionar per seguir promovent els seus valors i garantir les seves necessitats. El conseller Duch recordava com fa deu anys, sota la presidència de Jean Claude Juncker, a la Unió Europea es parlava de “poli-crisis” i que, en canvi, actualment a Brussel·les el terme que corre per descriure el moment actual és el de “multi poli-crisis”. Concretament, el conseller es referia a les crisis fruit de la guerra d’Ucraïna, la guerra d’EUA i Israel amb Iran, el tancament de l’estret d’Ormuz, la guerra comercial provocada pels aranzels de l’administració Trump, la crisi de l’aliança atlàntica de l’OTAN i sense oblidar la crisi climàtica sempre persistent. A tot això, caldria sumar la revolució tecnològica i de la IA, el nou paper de la Xina com a potència mundial i la seva rivalitat amb els EUA. Tot plegat, segons el conseller Duch “arriba al mateix temps, en un moment de debilitament internacional; ja no funcionen les regles internacionals, sinó que funciona la llei del més fort i el comerç, l’energia o la tecnologia s’utilitzen com armes enlloc d’utilitzar-se com elements de col·laboració”. El conseller va admetre al seu lloc, que paradoxalment Europa no volia res d’això sinó que volia justament el contrari: el foment de la pau, el mercat únic, la utilització del comerç com una eina de cooperació i no de confrontació, la lliure circulació, la protecció social i respectar els valors fonamentals.

    “Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho”

    Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho. El conseller però, creu que malgrat tot Europa no està tan malament, tot admetent que a vegades se la critica per la seva lentitud o manca de fermesa, i ho va argumentar citant set exemples: la diversificació comercial, tot signant nous acords comercials i de cooperació amb nous agents regionals; la llista de països que es vol integrar a Europa continua creixent (Montenegro, Albània, Ucraïna, Moldàvia, i referèndum a Islàndia o converses amb Noruega); la guerra no avança a Ucraïna i ha estat gràcies al buit que EUA va deixar-hi i que Europa a omplert; s’ha guanyat influència a Moldàvia; s’han parat els peus a EUA amb Groenlàndia; s’ha perdut la por i respecte als missatges bel·ligerants que arriben des de Washington; i finalment, el retorn a vies i instruments de crisis importants tals com el deute mancomunat (que ja es va utilitzar durant la pandèmia per la creació dels fons Next Generation).

    Tot i això, Duch va ressaltar que cal seguir discutint i treballant conceptes claus com l’autonomia estratègica en defensa (i si aquesta cal fer-la amb l’OTAN o sense ella), garantir l’accés a l’energia i, finalment, garantir la no dependència tecnològica. No es pot garantir l’autonomia estratègica d’Europa si es depèn d’altres actors en algun d’aquests temes cabdals. I per això, va continuar el conseller, cal repensar la governança de la Unió Europea, en especial la qüestió de la unanimitat de les seves decisions. Duch, però, considerava essencial que per poder afrontar tots els seus reptes, la Unió Europea ha de guanyar-se la gent, per tenir legitimitat per poder fer front a tot el que és necessari fer. Però al mateix temps, “veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”. I per combatre tot això és necessari que Europa, per sobre de tot, procuri donar resposta als problemes immediats de la gent, i això vol dir combatre la inflació o oferir plans d’habitatge, per posar dos exemples.

    “Veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”

    Finalment, per acabar, el conseller Duch va ressaltar què és el que Catalunya ha i pot aportar a Europa, i va assenyalar que hi ha moltes coses tals com la capacitat industrial, la innovació científica, una certa capacitat exportadora o un model de diversitat social i lingüística. Però, per sobre de tot, Duch va apostar per una aportació molt més de fons que no deixar de ser “el compromís amb la integració europea. No n’hi ha prou amb dir que som europeus o europeistes, hi ha d’haver un compromís real amb Europa. I això és una cosa que la poden dir i fer els governs, i el govern català és un govern que procura que les seves prioritats vagin totalment en concordança amb les prioritats de la Unió Europea. Però la cosa no ha de quedar-se aquí: això ha de ser una cosa que faci el conjunt de la societat, o com a mínim de la societat civil organitzada”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | | |

    Amics del País distingeix la trajectòria acadèmica i pública del professor Antoni Castells amb el premi Alexandre Pedrós 2026

    Amics del País distingeix la trajectòria acadèmica i pública del professor Antoni Castells amb el premi Alexandre Pedrós 2026

    Entrega del retrat

    Premis i beques

    Hora
    Tipo de publicació

    Resum d’activitat

    Hora
    Data

    14 de maig de 2026

    Laudatio Núria Bosch

    Discurs d’acceptació

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va celebrar aquest dijous 14 de maig, un acte de reconeixement a la trajectòria acadèmica i institucional del catedràtic i exconseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells amb el premi Alexandre Pedrós 2026, en un acte celebrat al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”.

    El guardó, que s’atorga per segona vegada a una figura destacada per la seva aportació a l’estudi acadèmic de l’economia i les polítiques públiques, ha volgut posar en valor una vida dedicada a la recerca, especialitzat en hisenda pública i federalisme fiscal, i a la seva implicació institucional i compromís polític i social, essent conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Pasqual Maragall i José Montilla, així com síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya o membre del Tribunal de Comptes Europeu. Ha estat, a més a més, fundador de l’Institut d’Economia de Barcelona.

    D’esquerra a dreta: Miquel Roca i Junyent, Hble. Alícia Romero, Antoni Castells i Núria Bosch

    L’acte ha estat presidit per Miquel Roca i Junyent, president de l’entitat bicentenària impulsora del guardó, i ha comptat amb la presència de l’Hble. Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, qui ha ressaltat el mestratge del guardonat i aprenentatge per a l’exercici del seu càrrec.

    A continuació s’ha compartit una laudatio del premiat a càrrec de Núria Bosch, catedràtica d’Economia Pública de la UB, qui ha lloat el paper de mestre, exigent i rigorós però que deixa empremta, d’Antoni Castells, i ha destacat entre altres coses el seu paper determinant en la configuració i evolució del conjunt del model de finançament autonòmic a Espanya, ja des d’inicis dels anys 90 del segle passat quan va introduir per primera vegada la participació de les comunitats autònomes en la gestió de l’IRPF, que implicava el principi de corresponsabilitat fiscal de les comunitats, o posteriorment la reforma del model de finançament autonòmic de Catalunya del 2009, del qual en va ser un dels principals impulsors, i que va posar sobre la taula per primera vegada un sistema d’anivellament entre comunitats autònomes explícit, un element clau per avançar cap a una major equitat i transparència en el funcionament del sistema.

    Antoni Castells, per la seva banda, ha destacat la vinculació personal i acadèmica amb la figura d’Alexandre Pedrós, personalitat que dóna nom al premia citat i Catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, qui va ser el seu mestre acadèmic i persona clau en la seva trajectòria. Castells ha volgut fer èmfasi en la idea de compromís i de l’acció pràctica i de servei que acompanyi l’activitat intel·lectual i de pensament. També ha volgut destacar la importància de l’espai públic, tot ressaltant que Europa és un exemple de conciliació d’espai públic i llibertats individuals, més encara en el món d’avui en dia.

    Amb l’acte d’aquest dijous es dona continuïtat a la nova modalitat del premi Alexandre Pedrós iniciada l’any passat quan es va premiar el Dr. Andreu Mas-Colell. El jurat ha volgut distingir una personalitat destacada pel conjunt de la seva trajectòria en l’àmbit de l’economia i les polítiques públiques. La decisió ha estat adoptada pel jurat per unanimitat en aquesta nova modalitat del guardó, que s’afegeix a les categories tradicionals. Des de fa una dècada, el Premi Alexandre Pedrós d’Economia Pública i Fiscalitat s’atorga en memòria del professor Alexandre Pedrós, destacat economista i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, i membre actiu d’Amics del País. Fins ara, el premi reconeixia també els millors treballs presentats al Encuentro de Economía Pública i a la revista Hacienda Pública Española / Review of Public Economics.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    “Present i futur de l’economia espanyola” amb Carlos Cuerpo, ministre d’Economia, Comerç i Empresa

    “Present i futur de l’economia espanyola” amb Carlos Cuerpo, ministre d’Economia, Comerç i Empresa

    Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa

    Cercle Financer

    13. Maig 2026

    Hora
    Hora

    18.00

    Hora
    Lloc

    Sala d’Actes dels Serveis Corporatius de CaixaBank

    Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, participa al Cercle Financer.

    El president i el conseller delegat de CaixaBank,Tomàs Muniesa i Gonzalo Gortázar, tenen el plaer de convidar-vos al Cercle Financer “Present i futur de l’economia espanyola” en què intervindrà Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa. 

    L’acte comptarà amb la participació de Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.

    IMPORTANT! Acte exclusiu per a associats d’Amics del País

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    50 anys de democràcia | Diàleg entre la consellera Alícia Romero i Miquel Roca i Junyent

    50 anys de democràcia | Diàleg entre la consellera Alícia Romero i Miquel Roca i Junyent

    D'esquerra a dreta: la periodista Milagro Pérez Oliva, la consellera Alícia Romero i el president d'Amics del País, Miquel Roca i Junyent

    Diàleg

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitat

    Hora
    Data

    10/12/2025

    Descarrega’l

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i el departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya van celebrar dimecres 10 de desembre al Palau de la Generalitat el diàleg “50 anys de democràcia: de la transició econòmica a la prosperitat compartida”.

    L’acte, que es va emmarcar en la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Franco i la recuperació de les llibertats democràtiques, va comptar amb la participació de la consellera d’Economia i Finances, l’Hble. Sra. Alícia Romero, i del president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent. La periodista Milagros Pérez Oliva va ser l’encarregada de moderar el diàleg.

    Miquel Roca: “Tant la Constitució com els Pactes de la Moncloa tenen molta més música que lletra, i aquesta música ens demanava posar-nos d’acord”

    Durant la sessió, tant la consellera Romero com el president d’Amics del País van posar en relleu la importància que van tenir els Pactes de la Moncloa i el procés constitucional com a fonaments de l’estabilitat i l’avenç econòmic dels darrers cinquanta anys.

    La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i el president d'Amics del País, Miquel Roca i Junyent

    Miquel Roca i Junyent va subratllar que aquells acords van ser possibles gràcies a una actitud cívica i política caracteritzada per la responsabilitat i la generositat: “tant la Constitució com els Pactes de la Moncloa tenen molta més música que lletra, i aquesta música ens demanava posar-nos d’acord”. Roca va reivindicar les formes democràtiques com a element imprescindible per garantir la llibertat, la convivència i el progrés.

    La consellera Romero, al seu torn, va assenyalar que la Transició va marcar l’inici d’una transformació “espectacular”, especialment pel que fa a la modernització econòmica i la integració europea, gràcies a la generositat de tothom per assolir la democràcia, unes formes que, lamenta, “no hem sigut capaços de mantenir fins a dia d’avui”.

    Alícia Romero: “En 50 anys hem fet coses increïbles, però per mi, el canvi estructural més important que ha viscut l’economia ha estat la incorporació de les dones al mercat laboral”

    El 1977, l’atur era del 25% (la majoria de les dones no treballaven), la pesseta s’havia devaluat un 25%, els tipus d’interès arribaven al 20% i la inflació va oscil·lar entre el 25% i el 30%. Pel que fa a les exportacions, en aquella economia tancada de finals dels setanta, eren molt residuals, del 12%; avui, es situen al 40% (44% a Catalunya) i el PIB s’ha duplicat.

    En aquest sentit, la consellera va reivindicar el progrés que ha estat capaç de fer Espanya en tant poc temps: “en 50 anys hem fet coses increïbles: crear un estat del benestar que garanteix drets socials i l’accés a  la sanitat i l’educació; hi ha pocs països que hagin aconseguit tant en tan poc temps”. Tanmateix,  Romero va voler destacar, per sobre de tot, la incorporació de les dones al mercat laboral a través de la formació, que ha passat de menys d’un terç a prop del 75%: “aquest ha estat un canvi estructural de grans dimensions per a la nostra economia”, va assenyalar.

    Milagro Pérez Oliva, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i el president d'Amics del País, Miquel Roca i Junyent al diàleg sobre els 50 anys de democràcia.

    Els ponents també van remarcar el paper decisiu de la integració d’Espanya al projecte comunitari europeu i l’arribada, des de finals de la dècada dels setanta fins a l’actualitat, de 250.000 milions d’euros en concepte de recursos europeus, uns recursos que han estat clau per al desenvolupament i el progrés de l’economia espanyola i catalana gràcies a la solidaritat i el principi d’equilibri territorial i social de la Unió Europea.

    Miquel Roca: “Sense llibertat no hi ha progrés estable”

    Per aquest motiu, la consellera i el president d’Amics del País van advertir sobre el moment complex que travessa Europa, marcat per l’ascens de discursos extremistes que qüestionen el valor de la democràcia. Ambdós van insistir en la importància de reforçar la confiança en el projecte europeu i de fer pedagogia entre les generacions més joves perquè comprenguin els beneficis que la llibertat i la integració europea han aportat al país perquè “sense llibertat no hi ha progrés estable”, va sentenciar Roca.

    Milagro Pérez Oliva, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i el president d'Amics del País, Miquel Roca i Junyent al diàleg sobre els 50 anys de democràcia.

    Malgrat el gran salt que han experimentat les economies espanyola i catalana, la consellera Romero va reconèixer que encara hi ha molta feina per fer. Va assenyalar la necessitat d’enfortir la dimensió empresarial del nostre país per accelerar la innovació i augmentar la productivitat i, en aquesta línia, va destacar el Pla Catalunya Lidera, impulsat pel Govern, que aposta per la igualtat d’oportunitats, polítiques públiques redistributives i un sistema fiscal més just com a condicions indispensables per generar prosperitat compartida.

    L’acte va tancar-se amb una apel·lació conjunta a recuperar la cultura del pacte i les formes democràtiques que van fer possible la Transició. Tant Romero com Roca van coincidir que el futur de Catalunya i d’Espanya requereix confiança, diàleg i respecte institucional.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    “50 anys de democràcia: de la transició econòmica a la prosperitat compartida”

    “50 anys de democràcia: de la transició econòmica a la prosperitat compartida”

    Alicia Romero

    Barcelona Tribuna

    10. Des. 2025

    Hora
    Hora

    19.00

    La conversa entre la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, tindrà lloc a l’Auditori del Palau de la Generalitat

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la Generalitat de Catalunya organitzen el diàleg entre l’Hble. Sra. Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, titulat “50 anys de democràcia: de la transició econòmica a la prosperitat compartida”.

    L’acte, emmarcat dins del programa d’actuacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’entorn dels 50 anys de la mort del dictador i la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, tindrà lloc dimecres 10 de desembre a les 19h00 al Palau de la Generalitat de Catalunya.

    Acte emmarcat dins del programa d’actuacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’entorn dels 50 anys de la mort del dictador i la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques

    Durant la conversa, moderada per la periodista Milagros Pérez Oliva, s’abordarà l’impacte de la democràcia (les reformes institucionals, la descentralització, la llibertat d’associació, etc) sobre l’evolució de l’economia catalana, els efectes de l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea, la posterior Unió Europea, les conseqüències i les lliçons apreses de la crisi dels anys 1970, la crisi financera i la pandèmia de la Covid-19; i els desafiaments actuals relacionats amb la societat digital, la revolució tecnològica i l’amenaça de l’extrema dreta.

    Cal inscripció prèvia a través del formulari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Barcelona Tribuna amb Inés Arrimadas

    [et_pb_section bb_built=”1″ fullwidth=”on” specialty=”off” transparent_background=”off” allow_player_pause=”off” inner_shadow=”off” parallax=”off” parallax_method=”off” make_fullwidth=”off” use_custom_width=”off” width_unit=”on” make_equal=”off” use_custom_gutter=”off” module_class=”header_interior”][et_pb_fullwidth_header title=”Barcelona Tribuna amb Inés Arrimadas” background_layout=”light” text_orientation=”left” header_fullscreen=”off” header_scroll_down=”off” background_url=”https://www.amicsdelpais.com/wp-content/uploads/2017/01/header_interior.png” background_color=”#012c59″ parallax=”off” parallax_method=”off” content_orientation=”center” image_orientation=”center” custom_button_one=”off” button_one_border_radius=”0″ button_one_letter_spacing=”0″ button_one_use_icon=”default” button_one_icon_placement=”right” button_one_on_hover=”on” button_one_border_radius_hover=”0″ button_one_letter_spacing_hover=”0″ custom_button_two=”off” button_two_border_radius=”0″ button_two_letter_spacing=”0″ button_two_use_icon=”default” button_two_icon_placement=”right” button_two_on_hover=”on” button_two_border_radius_hover=”0″ button_two_letter_spacing_hover=”0″ subhead=”Cicle Eleccion 21-D al Parlament de Catalunya” background_image=”https://www.amicsdelpais.com/wp-content/uploads/2017/01/header_interior.png”]

     

    [/et_pb_fullwidth_header][/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”off” transparent_background=”off” allow_player_pause=”off” inner_shadow=”off” parallax=”off” parallax_method=”off” make_fullwidth=”off” use_custom_width=”off” width_unit=”on” make_equal=”off” use_custom_gutter=”off”][et_pb_row background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” background_size=”initial”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_video src=”https://vimeo.com/255529445″ image_src=”https://www.amicsdelpais.com/wp-content/uploads/2017/12/17.12.11BTArrimadas075_web.jpg” disabled=”off” disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.99″]

     

    [/et_pb_video][et_pb_text admin_label=”Texto descripción de la conferencia” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” module_class=”text_conferencia” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” background_size=”initial”]

    Presenta
    el Sr. Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País

    Data i Ubicació
    11.12.2017 – 13:30
    Hotel El Palace de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 668.

    Resum de la conferència

    En el marc del Barcelona Tribuna, la cap de l’oposició i candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya per Ciutadans, Inés Arrimadas, va participar en el ‘Cicle Eleccions 21-D al Parlament de Catalunya’ on es va postular com “la presidenta del seny” per reconduir la situació política actual i “acabar amb el procés”. Per a la líder de la formació taronja, el primer pas és canviar d’interlocutor a la Generalitat perquè “ara la gent demana pacte i Ciutadans és un partit que sap pactar, sap cedir i ser generós quan toca”.

    La presentació fou a càrrec de l’advocat Miquel Roca, el qual va destacar que Ciutadans ha sabut trobar “un forat respectable i important en la ciutadania de l’electorat” i que “ha donat un missatge que mereix l’atenció de tots”.

    La candidata de Ciutadans proposa encetar una nova etapa política a Catalunya que deixi enrere la greu “davallada econòmica” i la “pitjor crisi política, social i institucional dels últims anys”; i per això, Arrimadas va advocar pel retorn de la convivència, la normalitat, la seguretat i la legalitat. En aquest sentit, entre les diferents mesures que defensa el partit, destaca el “pla de xoc d’empreses”, una proposta que “serà una obsessió” amb l’objectiu final de retornar totes aquelles empreses que han marxat perquè “no volem que passi el mateix que al Quebec”.

    La cap de l’oposició va defensar que s’ha de llençar un “missatge clar i ferm de seguretat jurídica i tranquil•litat” però que també cal “fer de Catalunya una terra competitiva en termes fiscals perquè avui en dia no ho és”. El paquet de mesures de Ciutadans es completa amb la reducció de les traves administratives, ja que “són un problema diari per a les empreses, pimes i autònoms” i amb la implantació d’una “auditoria de gestió de la Generalitat per obtenir una administració més eficient”, així com un pacte de priorització de les polítiques socials a Catalunya.

    Malgrat sostenir que la principal responsabilitat de l’actual situació és del Govern de la Generalitat, Arrimadas va retreure al Partit Popular que sempre es dediqui a parlar amb termes de legalitat i no “d’il•lusió”, ja que “un govern no pot ser només un gabinet d’advocats, ha de fer política”, va advertir. Per aquest motiu, la líder del partit taronja va argumentar que “nosaltres som el partit del pacte, de l’acord i del diàleg”.

    Sobre el bon resultat obtingut en les enquestes recentment publicades, Inés Arrimadas es va mostrar molt prudent i va demanar que “ningú es relaxi, que ningú es pensi que això està fet”. I va afegir que cal una participació massiva el 21 de desembre per guanyar a l’independentisme i evitar “quatre anys més de procés”.

    Finalment, preguntada per la reforma de la Constitució, la líder de Ciutadans va proposar una renovació per ”fer una vida més fàcil, per tenir més drets” i va recordar que el seu partit està a favor de la diversitat d’Espanya i de la seva descentralització.

     

    [/et_pb_text][et_pb_button admin_label=”Botón descarregar resum de la conferència” button_url=”https://www.amicsdelpais.com/wp-content/uploads/2018/01/RESUMEN-CONFERENCIA_Inés-Arrimadasl.pdf” url_new_window=”off” button_text=”Descarregar resum de la conferència” button_alignment=”center” background_layout=”light” custom_button=”off” button_border_radius=”0″ button_letter_spacing=”0″ button_use_icon=”default” button_icon_placement=”right” button_on_hover=”on” button_border_radius_hover=”0″ button_letter_spacing_hover=”0″]

     

    [/et_pb_button][et_pb_gallery admin_label=”Galeria fotogràfica” gallery_ids=”2096,2095,2094,2093,2092″ fullwidth=”off” posts_number=”6″ show_title_and_caption=”on” show_pagination=”on” background_layout=”light” auto=”off” hover_overlay_color=”rgba(255,255,255,0.9)” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]

     

    [/et_pb_gallery][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_sidebar admin_label=”Sidebar Conferencias” orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_1″ background_layout=”light” remove_border=”off” module_class=”sidebar_conferencias” show_border=”on”]

     

    [/et_pb_sidebar][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” background_size=”initial”][/et_pb_row][/et_pb_section]