Presentada per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, la trobada sota el títol “Una visió catalana del futur d’Europa” va comptar amb un diàleg amb el periodista de La Vanguardia Joaquín Luna. Com no podía ser d’una altra manera, el debat va girar al voltant del paper d’Europa, els seus reptes i les seves debilitats actuals en el greu context de crisi geopolítica internacional.

Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va qüestionar-se si existeix una solució per a Europa genuïnament catalana i si aquesta és viable, alhora que recordava que Europa és molt important per a Catalunya, així com que el projecte de Catalunya ha estat històricament sempre vinculat a la idea d’Europa. Seguidament, el conseller Duch va començar deixant clar que és, paradoxalment, un bon moment per parlar del projecte europeu ja que la incertesa internacional i les crisis concatenades que es van succeint a nivell geopolític obliguen a Europa a qüestionar-se i a plantejar canvis propis d’adaptació a la nova realitat. Tot plegat, precisament, en l’any de commemoració del 40è aniversari de la Unió Europea.

De fet, el conseller reconeixia que la Unió Europea es va crear en un context mundial que ja no existeix i això obliga a readaptar-se i evolucionar per seguir promovent els seus valors i garantir les seves necessitats. El conseller Duch recordava com fa deu anys, sota la presidència de Jean Claude Juncker, a la Unió Europea es parlava de “poli-crisis” i que, en canvi, actualment a Brussel·les el terme que corre per descriure el moment actual és el de “multi poli-crisis”. Concretament, el conseller es referia a les crisis fruit de la guerra d’Ucraïna, la guerra d’EUA i Israel amb Iran, el tancament de l’estret d’Ormuz, la guerra comercial provocada pels aranzels de l’administració Trump, la crisi de l’aliança atlàntica de l’OTAN i sense oblidar la crisi climàtica sempre persistent. A tot això, caldria sumar la revolució tecnològica i de la IA, el nou paper de la Xina com a potència mundial i la seva rivalitat amb els EUA. Tot plegat, segons el conseller Duch “arriba al mateix temps, en un moment de debilitament internacional; ja no funcionen les regles internacionals, sinó que funciona la llei del més fort i el comerç, l’energia o la tecnologia s’utilitzen com armes enlloc d’utilitzar-se com elements de col·laboració”. El conseller va admetre al seu lloc, que paradoxalment Europa no volia res d’això sinó que volia justament el contrari: el foment de la pau, el mercat únic, la utilització del comerç com una eina de cooperació i no de confrontació, la lliure circulació, la protecció social i respectar els valors fonamentals.

“Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho”

Duch es va qüestionar si Europa és capaç de mantenir i seguir promovent el seu model, i això obliga a donar resposta a tres preguntes: si hi ha la voluntat política per fer-ho; si tenim els instruments per fer-ho i si tenim els recursos per fer-ho. El conseller però, creu que malgrat tot Europa no està tan malament, tot admetent que a vegades se la critica per la seva lentitud o manca de fermesa, i ho va argumentar citant set exemples: la diversificació comercial, tot signant nous acords comercials i de cooperació amb nous agents regionals; la llista de països que es vol integrar a Europa continua creixent (Montenegro, Albània, Ucraïna, Moldàvia, i referèndum a Islàndia o converses amb Noruega); la guerra no avança a Ucraïna i ha estat gràcies al buit que EUA va deixar-hi i que Europa a omplert; s’ha guanyat influència a Moldàvia; s’han parat els peus a EUA amb Groenlàndia; s’ha perdut la por i respecte als missatges bel·ligerants que arriben des de Washington; i finalment, el retorn a vies i instruments de crisis importants tals com el deute mancomunat (que ja es va utilitzar durant la pandèmia per la creació dels fons Next Generation).

Tot i això, Duch va ressaltar que cal seguir discutint i treballant conceptes claus com l’autonomia estratègica en defensa (i si aquesta cal fer-la amb l’OTAN o sense ella), garantir l’accés a l’energia i, finalment, garantir la no dependència tecnològica. No es pot garantir l’autonomia estratègica d’Europa si es depèn d’altres actors en algun d’aquests temes cabdals. I per això, va continuar el conseller, cal repensar la governança de la Unió Europea, en especial la qüestió de la unanimitat de les seves decisions. Duch, però, considerava essencial que per poder afrontar tots els seus reptes, la Unió Europea ha de guanyar-se la gent, per tenir legitimitat per poder fer front a tot el que és necessari fer. Però al mateix temps, “veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”. I per combatre tot això és necessari que Europa, per sobre de tot, procuri donar resposta als problemes immediats de la gent, i això vol dir combatre la inflació o oferir plans d’habitatge, per posar dos exemples.

“Veiem com pugen els partits nacionalistes, euroescèptics o euròfobs, i d’alguna manera, veiem com pugen partits, forces o votants que sí que accepten la Unió Europea d’una manera nominal però que són contraris a una Unió Europea funcional”

Finalment, per acabar, el conseller Duch va ressaltar què és el que Catalunya ha i pot aportar a Europa, i va assenyalar que hi ha moltes coses tals com la capacitat industrial, la innovació científica, una certa capacitat exportadora o un model de diversitat social i lingüística. Però, per sobre de tot, Duch va apostar per una aportació molt més de fons que no deixar de ser “el compromís amb la integració europea. No n’hi ha prou amb dir que som europeus o europeistes, hi ha d’haver un compromís real amb Europa. I això és una cosa que la poden dir i fer els governs, i el govern català és un govern que procura que les seves prioritats vagin totalment en concordança amb les prioritats de la Unió Europea. Però la cosa no ha de quedar-se aquí: això ha de ser una cosa que faci el conjunt de la societat, o com a mínim de la societat civil organitzada”.