Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, participa al Cercle Financer.
El president i el conseller delegat de CaixaBank,Tomàs Muniesa i Gonzalo Gortázar, tenen el plaer de convidar-vos al Cercle Financer “Present i futur de l’economia espanyola” en què intervindrà Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d’Espanya i ministre d’Economia, Comerç i Empresa.
L’acte comptarà amb la participació de Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.
IMPORTANT! Acte exclusiu per a associats d’Amics del País
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País té instituït, des de fa més 10 anys, el Premi Alexandre Pedrós en record i homenatge del que va ser un reconegut economista i membre de la nostra entitat, per tal de reconèixer la seva tasca al servei de la ciència econòmica de casa nostra.
Enguany, a més de les distincions als millors treballs presentats a l'”Encuentro de Economía Pública”, el Premi Alexandre Pedrós homenatja la trajectòria personal i professional en el camp de l’economia i les polítiques públiques del Dr. Antoni Castells Oliveres, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
Faran entrega del premi l’Hble. Sra. Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Miquel Roca Junyent, president d’Amics del País. Més informació
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Dins del cicle “Europa, ara què”, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, participarà en el diàleg amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, sobre el futur d’Europa.
La comissió Barcelona Tribuna d’Amics del País organitza el diàleg “Una visió catalana del futur d’Europa” amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, l’Hble. Sr. Jaume Duch, i el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent.
L’acte, emmarcat en el cicle “Europa, ara què“, serà moderat per Joaquín Luna, periodista de La Vanguardia.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Dimarts, 24 de març, la comissió de Salut d’Amics del País va celebrar, al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, el debat “Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?”amb la periodista i corresponsal de TV3 als Estats Units, Lídia Heredia, i el Dr. Antoni Trilla, epidemiòleg i degà…
L’acte va ser presentat pel Dr. Jaume Padrós, president de la comissió de Salut de l’entitat organitzadora i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i moderat per la periodista de La Vanguardia, Susana Quadrado i, durant ’hora llarga que va durar, es va posar en valor el sistema sanitari universal, en contraposició al model de negoci de la salut que impera als Estats Units. I, a més, es va alertar de l’efecte dòmino que poden generar a Europa els canvis radicals duts a terme per l’Administració Trump en el camp de la ciència i la salut.
Antoni Trilla: “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”
El Dr. Padrós va arrencar amb una mirada retrospectiva cap a la pandèmia: “ la Covid va evidenciar que els països amb sistemes sanitaris forts i universals van resistir millor l’impacte” i, a més a més, també va deixar clar que “la salut ja no es pot entendre en clau local: és, inequívocament, una qüestió global”. En aquest sentit, va reivindicar el sistema de salut com a motor de coneixement i de progrés, alhora que va alertar de les “amenaces externes” que avui posen en risc els seus valors fonamentals.
El Dr. Antoni Trilla va presentar un diagnòstic contundent. Va descriure una situació que, en paraules seves, “sembla de ciència-ficció”, marcada per retallades, purgues en comitès d’experts i la substitució de criteris científics per afinitats ideològiques. Va assenyalar directament figures com Robert F. Kennedy Jr. i el seu discurs negacionista com a part d’un gir preocupant.
Un dels punts més alarmants, segons Trilla, és la pèrdua de referents globals. “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”, va lamentar. Aquesta pèrdua no és menor. Amb el deteriorament de la vigilància epidemiològica, el món esdevé més vulnerable davant amenaces com una eventual pandèmia derivada de la grip aviària, especialment si en el mateix epicentre no s’hi presta prou atenció. A més, la retirada del finançament nord-americà a organismes internacionals com l’OMS —prop d’un 10% del pressupost— accentua aquesta fragilitat global.
El relat es va omplir de paradoxes. Trilla en va destacar una d’especialment significativa: el mateix Donald Trump, que va impulsar amb grans inversions el desenvolupament accelerat de vacunes durant la pandèmia de la Covid, ha contribuït, posteriorment, a desmantellar part de l’ecosistema científic que ho havia fet possible. La destitució fulminant de figures com Susan Monarez al capdavant dels CDC —amb prou feines 29 dies després del seu nomenament— exemplifica aquesta dinàmica de desconfiança i ingerència política.
Lídia Heredia: “Uns vint milions de persones poden quedar desprotegides als Estats Units”
La intervenció de la periodista Lídia Heredia, connectada en directe des dels Estats Units, va dibuixar un model ja prèviament disfuncional: car, desigual, burocràtic i amb un retorn pobre per al ciutadà mitjà. Però va advertir que la situació s’ha agreujat amb l’actual administració. Les promeses de reduir el cost dels medicaments o de facilitar l’accés a les assegurances no s’han materialitzat, al contrari, les quotes augmenten i la burocràcia s’intensifica. “Uns 20 milions de persones poden quedar desprotegides”, va alertar, fet que apunta a un empitjorament de la salut pública, especialment entre els més vulnerables. La corresponsal també va descriure un “clima de por” dins la comunitat científica, amb professionals reticents a expressar-se per possibles represàlies, i una degradació del debat públic, cada cop més polaritzat.
El negacionisme, a més, s’ha legitimat i això té conseqüències pràctiques: confusió sobre qui estableix recomanacions vacunals, desplaçament de decisions cap a criteris individuals i una major vulnerabilitat de la població. Tot plegat en un context de forta desigualtat territorial, amb estats que avancen en direccions oposades.
Un dels elements més inquietants és la politització de l’evidència científica. “El gran error és convertir la ciència en dogma ideològic i no rectificar”, va afirmar Heredia. Aquesta idea va connectar amb la reflexió de Padrós sobre la necessitat d’humilitat i transparència: “la confiança en la ciència no es construeix des de la infal·libilitat, sinó des de la capacitat de reconèixer errors”.
El contrast amb Europa va emergir de manera natural durant el debat. Tot i les mancances, el model europeu manté com a principi no deixar ningú enrere. Als Estats Units, en canvi, “emmalaltir implica sovint una doble càrrega: la malaltia i el cost econòmic”, va explicar la periodista Heredia.
Antoni Trilla: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units”
El debat va tancar amb una mirada cap al futur. Trilla va ser clar: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units en la defensa del sistema sanitari universal i en la vigilància de noves amenaces”. La pèrdua de referents als Estats Units obliga el continent a reforçar les seves pròpies estructures i capacitats.
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Amics del País ha celebrat una nova edició del lliurament dels seus premis anuals, consolidant el seu paper com a una de les institucions de referència en la promoció del talent, la recerca i la igualtat d’oportunitats. L’acte, celebrat el 17 de març al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat de manifest…
La cerimònia ha estat presidida pel president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, i pel tercer tinent d’alcaldia de Barcelona, Albert Batlle, que han coincidit a destacar la importància del desenvolupament econòmic i social com a eixos vertebradors tant de l’acció pública com de la societat civil. En aquest sentit, s’ha subratllat el valor simbòlic del Saló de Cent com a espai que connecta la trajectòria històrica de la ciutat amb els seus reptes de futur. “Avui no podem ser al Saló de Cent parlant de talent i justícia social si no som capaços d’entendre que la pau la construïm entre tots i que el talent ha de ser un element imprescindible per a l’assoliment d’aquest objectiu”, ha sentenciat Miquel Roca.
Miquel Roca i Junyent: “La pau la construïm entre tots i el talent ha de ser un element imprescindible per a l’assoliment d’aquest objectiu””
En el marc d’aquesta edició, Amics del País ha destinat més de 85.000 euros al foment de l’excel·lència investigadora i la inclusió social. D’aquesta quantitat, més de 65.000 euros s’han assignat a la primera edició de les beques Dr. Joan Guinovart, unes ajudes orientades a facilitar la projecció internacional de joves investigadors mitjançant estades en universitats i centres de recerca d’arreu del món. Aquestes beques, dotades amb 4.500 euros cadascuna, s’inscriuen en una trajectòria consolidada de suport a la recerca que, en els darrers setze anys, han permès concedir prop de dues-centes ajudes.
Els premiats d’aquesta edició són Mar Alsina (UOC), Ana Díaz (UB), Bernat Remolins (UdG), Íngrid Castañé (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), Joel Castaño (UPC), Lucía Pallarés (UAB), Melania Brito (UAB), Mengwey Lin (UB), Oriol Bracons (UAB), Carlos Gallego (UB), Carlos Urrutia (UOC), María Celia Ramírez (UB), Marina López (UAB), Mireia Pont (UAB) i Raquel Blanco (IRB) i representen una àmplia diversitat d’institucions acadèmiques i àmbits de coneixement, posant de manifest la riquesa i el potencial del sistema universitari i científic del país.
Amics del País ha atorgat quinze beques Dr. Guinovart, destinades a facilitar la projecció internacional de joves investigadors mitjançant estades en universitats i centres de recerca d’arreu del món
Paral·lelament, el Premi Llegat Valldejuli 2026, dotat amb 20.000 euros, ha estat concedit a l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (AcidH), en reconeixement a la seva tasca en favor de les persones amb funcionament intel·lectual límit i altres diversitats. La seva acció, basada en una aproximació sistèmica i comunitària al llarg de tot el cicle vital, constitueix un exemple rellevant de compromís amb la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Enguany, el tradicional discurs d’obertura ha anat a càrrec del rector de la Universitat de Barcelona, el Mgfc. Sr. Joan Guàrdia, que ha pronunciat la conferència “La Universitat i la Ciutat” amb motiu del 575è aniversari de la institució. En la seva intervenció, Guàrdia ha subratllat la interdependència històrica entre la ciutat de Barcelona, la seva universitat i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, afirmant que totes són hereves d’un llegat compartit i són emblemes de llibertat, de memòria i de progrés.
El Premi Llegat Valldejuli 2026, dotat amb 20.000 euros, ha estat concedit a l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (AcidH)
D’aquesta manera, l’acte també ha servit per posar en valor els vincles històrics entre Amics del País i la Universitat de Barcelona, especialment en relació amb el retorn de la institució universitària a la ciutat al segle XIX, un episodi que evidencia la contribució de la societat civil al desenvolupament acadèmic i institucional de Barcelona. És per això que el rector Guàrdia ha apel·lat a la ciutadania seguir “reconeixent i defensant el paper de les universitats”, sobretot, en el context actual.
Amb aquesta nova edició dels seus premis, Amics del País reafirma la seva missió de reconèixer el mèrit, impulsar el talent i contribuir a una societat més justa i cohesionada.
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” va acollir el passat dijous 5 de març una nova sessió del cicle “Europa: ara què?”, organitzat per Barcelona Tribuna d’Amics del País, amb la participació de la ministra de Defensa del Govern d’Espanya, la Sra. Margarita Robles.
La trobada, una conversa amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, titulada “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional”, va girar entorn del paper d’Europa en un context internacional cada vegada més incert i marcat per les tensions geopolítiques.
Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va assenyalar que, per poder respondre la pregunta que dona títol al cicle —“Europa: ara què?”— és imprescindible entendre primer què passa al món. Amb aquest objectiu, va explicar, s’havia convidat la Ministra de Defensa perquè oferís una anàlisi de la situació actual d’Espanya i d’Europa en l’àmbit de la seguretat i la defensa. En la seva intervenció inicial, Margarita Robles va destacar que la invasió “cruel” d’Ucraïna per part de Rússia ha posat de manifest la necessitat d’una Europa més unida i amb un protagonisme polític i estratègic més clar. En aquest sentit, va defensar que el continent necessita exercir un lideratge “essencial” en l’escenari internacional. La ministra va subratllar que el conflicte ucraïnès no és només una qüestió territorial, sinó també una defensa dels valors democràtics europeus i d’una societat “democràtica i justa”.
La guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau
Robles va advertir que el context geopolític ha canviat profundament amb el gir estratègic dels Estats Units cap al Pacífic arran del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquest canvi, segons va explicar, obliga Europa a assumir més responsabilitats i més autonomia estratègica tant en l’àmbit de la seguretat com en el de l’economia.
La Ministra va recordar que, malgrat la seva convicció personal a favor de la pau, la realitat internacional és preocupant i marcada per nombrosos conflictes armats. Segons va assenyalar, la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la necessitat que Europa estigui preparada per garantir la seva seguretat. Alhora, va reconèixer que la unitat europea ha estat clau perquè Ucraïna pugui resistir, però va advertir que el projecte europeu necessita encara més “múscul” polític i estratègic en un moment en què tornen a emergir els nacionalismes.
Durant la seva intervenció també va abordar el debat sobre la política de defensa a Europa. Robles va recordar que, en països com Espanya o Portugal, la defensa comuna europea havia estat històricament un tema delicat a causa del passat de dictadures militars. Tanmateix, la guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau, en valors democràtics i en ocupació qualificada.
En aquest sentit, va defensar el desenvolupament d’una indústria de defensa europea amb un caràcter “dual”, amb aplicacions tant militars com civils, vinculada a la innovació, al talent i als centres universitaris i de recerca, i amb un paper creixent en àmbits com la ciberseguretat. Aquests elements són els que recull el Pla de Defensa aprovat pel govern d’Espanya, va afirmar.
Margarita Robles: “La creació d’un exèrcit europeu és un desiràtum”
La Ministra també va fer referència a les dificultats estructurals de la governança europea: “a Europa tot costa molt”, va sentenciar. Arribar a consensos dins la Unió Europea és sovint un procés complex, especialment per la necessitat d’unanimitat en moltes decisions. A més, va remarcar les diferents percepcions de seguretat entre els països del nord i els del sud d’Europa: mentre els primers viuen “atemorits” per la pressió de Rússia, els segons miren amb inquietud la inestabilitat del Sahel i l’expansió de l’integrisme jihadista.
Pel que fa al debat sobre una eventual defensa europea integrada, Robles va admetre que la creació d’un exèrcit europeu és un “desiràtum”, avui per avui, més una aspiració que una realitat, ja que cap dels grans estats membres està disposat a cedir plenament la seva autonomia en matèria de defensa.
La ministra va concloure la seva exposició amb una defensa del multilateralisme i del dret internacional. Segons va afirmar, el món ha de basar-se en regles i en l’ordenament jurídic internacional, i “qualsevol ús de la força només pot ser assumible sota un marc legal i institucional reconegut internacionalment; aquest aés la diferència entre els que creiem en els valors democràtics i els que no hi creuen”. En aquest sentit, va remarcar que Espanya no accepta cap vulneració de l’ordre jurídic internacional, malgrat el “rebuig contundent” al Règim dels aiatol·làs.
En el diàleg posterior, Miquel Roca va posar l’accent en la incertesa que caracteritza l’escenari internacional actual i en la dificultat de preveure com evolucionaran els conflictes en curs. També va expressar la seva preocupació pel paper d’Europa en la política global: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant“.
Miquel Roca i Junyent: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant”
Robles va respondre que manté certa esperança en els efectes polítics que puguin tenir les eleccions de mig mandat als Estats Units, així com en la pressió interna i internacional davant els conflictes que afecten l’Orient Mitjà. Alhora, va lamentar el to hostil que, segons va dir, el president nord-americà ha utilitzat en referència a Espanya.
En el tram final de la conversa, Roca va defensar que Europa ha d’assumir més iniciativa i que, per fer-ho, caldria revisar alguns mecanismes de la seva governança, especialment la regla de la unanimitat, que sovint dificulta els avenços polítics.
La sessió es va tancar amb una reflexió compartida sobre la vigència dels valors europeus. Malgrat les incerteses del moment, tant Robles com Roca van coincidir a reivindicar el paper d’Europa com a referent de llibertat, democràcia i estat de dret en l’escenari internacional.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El passat divendres 20 de febrer de 2026, el Palau Macaya de la Fundació “la Caixa” va acollir la inauguració del cicle “Europa: ara què”, organitzat per Barcelona Tribuna de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, amb l’objectiu de reflexionar sobre els grans reptes geopolítics que afronta Europa en l’actual context internacional.
L’acte, presidit pel president de l’entitat, Miquel Roca i Junyent, va consistir en una conversa amb el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, el Sr. José Manuel Albares, sota el títol “Europa, hacia su soberanía e independència”.
La sessió es va iniciar amb una reflexió del president d’Amics del País sobre la “preocupació compartida” davant un escenari internacional marcat per la irrupció “brutal” de nous desafiaments —o “reptes que havien existit feia temps”— que qüestionen l’ordre global conegut fins ara. La pregunta central plantejada fou clara: on es troba avui Europa i quin paper ha d’assumir davant aquesta nova realitat.
Europa davant un moment decisiu: diàleg entre Miquel Roca i Junyent i el ministre José Manuel Albares.
El Ministre Albares va situar el moment actual com una autèntica “ruptura de l’ordre mundial”, caracteritzada per la reaparició de l’amenaça de l’ús de la força com a instrument polític, pels canvis en la relació transatlàntica —especialment en matèria comercial i de seguretat— i per l’impacte profund de la globalització digital en la manera com les societats s’informen i es relacionen. Segons el Ministre, “allò que està en joc no és només un equilibri geopolític, sinó la mateixa manera de viure i d’entendre les societats democràtiques”.
Davant aquest escenari, Albares va defensar la necessitat que “Europa faci un salt qualitatiu cap a una major sobirania política”. Entre les prioritats assenyalades hi figuren la creació d’un veritable mercat europeu de capitals que permeti retenir i invertir dins del continent els recursos financers europeus, el desenvolupament d’un mercat digital propi que garanteixi autonomia tecnològica i la integració de les polítiques de seguretat i defensa. En aquest àmbit, va reivindicar la cooperació industrial europea seguint l’exemple d’Airbus i va tornar a posar sobre la taula l’objectiu històric d’un exèrcit europeu, concebut no com una eina agressiva sinó com a instrument de defensa del projecte democràtic europeu: “L’exèrcit comú europeu està plantejat des dels inicis del projecte europeu. Com va afirmar Konrad Adenauer el 1951, res farà avançar Europa com ho farà un exèrcit comú “.
José Manuel Albares: “És hora que Europa faci un sal qualitatiu cap a una major sobirania política: ens hi juguem els valors que ens defineixen”
El ministre va advertir igualment de la pressió exercida per moviments d’extrema dreta d’abast global que, segons va afirmar, “busquen dividir Europa i debilitar els seus estats per imposar una visió basada en la llei del més fort”. En aquest sentit, va situar la disjuntiva actual entre un ordre internacional fonamentat en el dret i el multilateralisme o un escenari regit per la força.
En el diàleg posterior, el president d’Amics del País va plantejar si el projecte europeu necessita ser revitalitzat o replantejat i Albares va respondre que Europa ja és una gran potència econòmica, però que necessita confiança i voluntat política per eliminar obstacles interns, ampliar aliances comercials i reformar els mecanismes de presa de decisions, avançant cap a sistemes de majoria qualificada que permetin actuar amb més rapidesa: “L’extrema dreta actua amb molta rapidesa i Europa ha d’avançar més ràpidament”.
La conversa va abordar també la necessitat d’un esforç pedagògic per explicar Europa a la ciutadania. El ministre va remarcar que el projecte europeu és molt més que una realitat econòmica i que cal redefinir l’interès europeu com a element compartit, recordant que històricament la integració europea ha avançat precisament en moments de crisi.
Ucraïna: pedra simbòlica: representa tant una qüestió geopolítica com la defensa dels valors democràtics europeus
Ucraïna va ocupar un espai central del debat. Miquel Roca va definir Ucraïna com a “pedra simbòlica” i Albares va afirmar que “l’acord de pau que s’hi pugui assolir definirà el futur model de seguretat del continent”. Per tant, Europa ha de ser present en qualsevol negociació sobre el futur del país, ja que el conflicte representa tant una qüestió geopolítica com la defensa dels valors democràtics europeus.
En relació amb el Pròxim Orient, el ministre va reiterar el compromís d’Espanya amb la solució de dos estats i va defensar que Gaza ha de formar part del futur Estat palestí, ja reconegut per Espanya, un estat viable i amb continuïtat territorial. I, en aquest sentit, va qualificar d’”error” la participació de la comissària europea, Dubravka Suica, a la primera sessió de la Junta de Pau, ja que “no representa els acords assumits per la Comissió Europea” respecte aquest assumpte.
El Ministre qualifica d’”error” la participació de la comissària europea a la primera Junta de Pau sobre Gaza
El debat es va estendre igualment a qüestions com el lideratge internacional, la cohesió interna europea i la immigració. Albares va advertir del risc de la demagògia en aquest darrer àmbit i va subratllar que la major part dels fluxos migratoris cap a Europa són regulars, defensant la cooperació internacional i la inversió en desenvolupament com a instruments essencials per gestionar el fenomen. “No hi ha cap país amb rutes d’entrada amb menys entrada de migrants il·legals gràcies al diàleg i a les relacions bilaterals, la cooperació i la lliuta implacable contra les màfies i la inversió en el desenvolupament als països en vies de desenvolupament”, va sentenciar.
La sessió es va cloure amb una reflexió compartida sobre el moment decisiu que travessa Europa. Segons el ministre, la Unió Europea ja disposa dels diagnòstics i de les propostes necessàries; el repte és, ara, disposar de la voluntat política per avançar. “Europa es troba davant una disjuntiva clara: avançar o retrocedir, però el que no és possible és mantenir-se en el status quo”.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La disminució d’inversió en recerca per part del govern de Donald Trump als Estats Units preocupa a investigadors d’arreu del món. Parlem dels efectes que aquesta situació pot tenir al camp de la investigació i salut públiques a Europa i Catalunya amb Lídia Heredia i Antoni Trilla.
La comissió de Salut d’Amics del País organitza el debat “Ciència i salut pública amenaçades als EEUU: com pot afectar a Europa?” amb la periodista i corresponsal de TV3, Lídia Heredia, i el metge epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina (UB), el Dr. Antoni Trilla, per parlar sobre els efectes que pot tenir la política de Donald Trump en el sector de la recerca i la salut públiques a Europa.
L’acte serà presentat pel Dr. Jaume Padrós, metge, president de la comissió de Salut d’Amics del País i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona; i serà moderat per la periodista i redactora en cap de La Vanguardia, Susana Quadrado.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Amics del País va celebrar la primera trobada de la Xarxa de becaris d’Amics del País, una comunitat de més de 180 becaris de diferents disciplines.
Dilluns 15 de desembre, Amics del País va celebrar la primera trobada de becaris d’Amics del País, que va significar l’inici d’una nova etapa per a tota la comunitat de persones que formen part del programa de beques que ha atorgat l’entitat, presidida per Miquel Roca i Junyent, durant més de quinze anys.
La recepció, que va tenir lloc a la seu social de l’entitat, va formalitzar la presentació de la Xarxa de becaris d’Amics del País, un espai de retrobament, connexió i col·laboració, dinàmic, obert i amb vocació de futur que pretén treballar plegats amb l’objectiu d’assolir amb èxit els reptes del país.
Miquel Roca i Junyent “Ajudeu-nos a enderrocar les muralles del segle XXI amb talent, coneixement, pensament i compromís “
El president Miquel Roca i Junyent, durant la seva intervenció, va confessar que “tenim la pretensió de ser l’associació més antiga de Catalunya (fundada el 1822) amb un paper actiu en la construcció del país”. És per això que va demanar a totes les persones que han rebut una beca d’Amics del País, més de 180, que “ajudin a enderrocar les muralles del segle XXI amb talent, pensament, coneixement i compromís”.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i el departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya van celebrar dimecres 10 de desembre al Palau de la Generalitat el diàleg “50 anys de democràcia: de la transició econòmica a la prosperitat compartida”.
L’acte, que es va emmarcar en la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Franco i la recuperació de les llibertats democràtiques, va comptar amb la participació de la consellera d’Economia i Finances, l’Hble. Sra. Alícia Romero, i del president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent. La periodista Milagros Pérez Oliva va ser l’encarregada de moderar el diàleg.
Miquel Roca: “Tant la Constitució com els Pactes de la Moncloa tenen molta més música que lletra, i aquesta música ens demanava posar-nos d’acord”
Durant la sessió, tant la consellera Romero com el president d’Amics del País van posar en relleu la importància que van tenir els Pactes de la Moncloa i el procés constitucional com a fonaments de l’estabilitat i l’avenç econòmic dels darrers cinquanta anys.
Miquel Roca i Junyent va subratllar que aquells acords van ser possibles gràcies a una actitud cívica i política caracteritzada per la responsabilitat i la generositat: “tant la Constitució com els Pactes de la Moncloa tenen molta més música que lletra, i aquesta música ens demanava posar-nos d’acord”. Roca va reivindicar les formes democràtiques com a element imprescindible per garantir la llibertat, la convivència i el progrés.
La consellera Romero, al seu torn, va assenyalar que la Transició va marcar l’inici d’una transformació “espectacular”, especialment pel que fa a la modernització econòmica i la integració europea, gràcies a la generositat de tothom per assolir la democràcia, unes formes que, lamenta, “no hem sigut capaços de mantenir fins a dia d’avui”.
Alícia Romero: “En 50 anys hem fet coses increïbles, però per mi, el canvi estructural més important que ha viscut l’economia ha estat la incorporació de les dones al mercat laboral”
El 1977, l’atur era del 25% (la majoria de les dones no treballaven), la pesseta s’havia devaluat un 25%, els tipus d’interès arribaven al 20% i la inflació va oscil·lar entre el 25% i el 30%. Pel que fa a les exportacions, en aquella economia tancada de finals dels setanta, eren molt residuals, del 12%; avui, es situen al 40% (44% a Catalunya) i el PIB s’ha duplicat.
En aquest sentit, la consellera va reivindicar el progrés que ha estat capaç de fer Espanya en tant poc temps: “en 50 anys hem fet coses increïbles: crear un estat del benestar que garanteix drets socials i l’accés a la sanitat i l’educació; hi ha pocs països que hagin aconseguit tant en tan poc temps”. Tanmateix, Romero va voler destacar, per sobre de tot, la incorporació de les dones al mercat laboral a través de la formació, que ha passat de menys d’un terç a prop del 75%: “aquest ha estat un canvi estructural de grans dimensions per a la nostra economia”, va assenyalar.
Els ponents també van remarcar el paper decisiu de la integració d’Espanya al projecte comunitari europeu i l’arribada, des de finals de la dècada dels setanta fins a l’actualitat, de 250.000 milions d’euros en concepte de recursos europeus, uns recursos que han estat clau per al desenvolupament i el progrés de l’economia espanyola i catalana gràcies a la solidaritat i el principi d’equilibri territorial i social de la Unió Europea.
Miquel Roca: “Sense llibertat no hi ha progrés estable”
Per aquest motiu, la consellera i el president d’Amics del País van advertir sobre el moment complex que travessa Europa, marcat per l’ascens de discursos extremistes que qüestionen el valor de la democràcia. Ambdós van insistir en la importància de reforçar la confiança en el projecte europeu i de fer pedagogia entre les generacions més joves perquè comprenguin els beneficis que la llibertat i la integració europea han aportat al país perquè “sense llibertat no hi ha progrés estable”, va sentenciar Roca.
Malgrat el gran salt que han experimentat les economies espanyola i catalana, la consellera Romero va reconèixer que encara hi ha molta feina per fer. Va assenyalar la necessitat d’enfortir la dimensió empresarial del nostre país per accelerar la innovació i augmentar la productivitat i, en aquesta línia, va destacar el Pla Catalunya Lidera, impulsat pel Govern, que aposta per la igualtat d’oportunitats, polítiques públiques redistributives i un sistema fiscal més just com a condicions indispensables per generar prosperitat compartida.
L’acte va tancar-se amb una apel·lació conjunta a recuperar la cultura del pacte i les formes democràtiques que van fer possible la Transició. Tant Romero com Roca van coincidir que el futur de Catalunya i d’Espanya requereix confiança, diàleg i respecte institucional.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
