Anna Maria Sánchez va començar la seva ponència fent una introducció sobre les funcions que realitza l’AIDIT. L’AIDIT fou creada per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de Madrid amb l’objectiu de contribuir a la millora de la competitivitat, el desenvolupament i l’impuls del nivell tecnològic de les empreses del nostre país. Acreditada com a entitat certificadora de projectes de R+D+i, l’AIDIT estableix paràmetres d’excel•lència per tal d’ emetre una opinió independent sobre els projectes que certifica. En aquest sentit, la certificació és una eina clau en el nou sistema generat l’any 2003 pel Ministeri per l’aplicació de les deduccions fiscals per R+D+i. Tot i que els incentius fiscals poden esdevenir un dels millors instruments de finançament per les empreses, aquestes pràcticament no l’utilitzen o no l’aprofiten al màxim. Els motius d’aquesta no utilització són diversos, però entre ells destaquen el fet de que les empreses sovint perceben una inseguretat jurídica que prové dels conceptes de R+D o IT establerts a la legislació vigent i del dubte de quines despeses són realment deduïbles. A banda d’això, també existeix un desconeixement generalitzat de quins són els incentius fiscals de R+D+i, junt a una manca d’assessorament extern, la errònea creença de que “innovar” només és qüestió d’empreses grans i a vegades una excessiva burocratització. Anna Maria Sánchez també ens parlà sobre el procès de certificació segons el real decret 1432/2003, que conté els següents passos: l’empresa sol•licita la certificació a l’entitat Certificadora, la qual si procedeix, l’emet. Després l’empresa ha de sol•licitar l’Informe Motivat a la DGDI, el qual és vinculant per l’Administració Tributària. Finalment, la Sra. Sánchez concluí la seva ponència deixant clar que l’AIDIT, com a primera entitat certificadora de projectes d’R+D+i acreditada per l’ENAC en 65 línies, amb més de 600 certificats sol•licitats i més de 200 empreses clients, aporta coneixements tècnics en profunditat amb una garantia de confidencialitat, imparcialitat, objectivitat i independència. La ronda d’intervencions va generar les següents qüestions: – És difícil diferenciar entre el que són millores de necessitat i millores tecnològiques. Amb el tema del software, per exemple, hi ha molts problemes per patentar-ne productes. Nosaltres entenem el desenvolupament com l’aplicació o materialització dels coneixements. En el cas del software, AIDIT estableix uns criteris per a que se’n puguin aplicar les subvencions pertinents. – Moltes empreses que investiguen o innoven, ho fan sense planificació i barrejant funcions. Probablement per això els seus intents sovint fracassen. A part d’això, les empreses que tenen èxit i generen beneficis, són les que estan capacitades per innovar més. És com el peix que es mossega la cua. És molt important no menysprear els resultats parcials. Quan una persona està en procés d’innovar, és a dir, de llançar un nou producte, ha de documentar pas a pas els resultats intermitjos, perquè són de gran valor per a les empreses. A vegades no serveix de res obsedir-se amb uns suposats objectius finals si un s’oblida dels petits avanços que s’obtenen pel camí. – Jo sempre havia entès innovació com a novetat per a l’empresa, i R+D com a innovació pel món. Com ho veieu vosaltres? Per començar, el concepte d’innovació ja inclou en sí mateix la recerca i el desenvolupament. Si no s’arriba al mercat, no es pot calificar d’innovació. Dins d’aquest terme, podem distingir entre el que seria innovació radical, sempre fruit de R+D perquè implica un canvi de tecnologia, i la innovació incremental, que implica la millora de productes a través de la pràctica. Pel que fa al tema fiscal, es considera innovació un producte nou en un mercat indistintament de que aquest ja existeixi en un altre mercat. – A banda del Certificat que emeteu, quins altres beneficis se’n poden derivar de tot el procés de certificació? El procés facilita per exemple el control de pressupostos i l’accés a diferents fonts de finançament per a l’empresa. Al estar el coneixement més concentrat, ajuda a recuperar els resultats parcials i totals, i les dificultats que es poden tenir el primer any de l’elaboració, després es converteixen en una bona metodologia per gestionar el coneixement dins l’empresa. A més, obtenir el Certificat es pot considerar com una marca d’excel•lència per a la imatge corporativa de l’empresa o institució. – Quin és el preu de la certificació d’un projecte? Va molt lligat a la feina que doni el projecte en qüestió, és a dir, el nombre d’hores que es requereixen d’experts, contables… Normalment, en el cas d’un projecte mitjà, el cost oscil•la al voltant d’uns 3.000 €. Anna Maria Sánchez finalitzà el seminari amb un consell per aquelles empreses interessades en iniciar un procés de certificació per obtenir deduccions fiscals: en primer lloc, recomanà no utilitzar intermediaris, per tal de que el coneixement realment es quedi a les empreses que l’han generat, i en segon lloc, tenir una bona planificació que permeti iniciar la sol•licitud de certificació amb temps i sense presses de cara a l’exercici fiscal. Segons comentaris d’un dels socis del Cercle, aquest seminari-debat “fou realment interessant; Anna Mª Sánchez donà una conferència instructiva, constructiva i entretinguda”.

Xavier Rius és periodista i dirigeix la publicació digital E-notícies, un portal d’informació diària creat especialment per a Internet. Els costos i l’accessibilitat de la xarxa varen ser, segons explicava Rius, dos factors decisius a l’hora de poder tirar endavant el seu projecte digital. E-notícies va néixer com a producte diferenciat de tot allò que la premsa oferia a través d’internet fins aleshores. Portals com la Malla, el Diari de Barcelona, Vilaweb, etc… deixaven a la vista un forat en el mercat de la premsa digital que Xavier Rius va decidir omplir amb un producte basat en la credibilitat i la inmediatesa de la informació. Sense un bussiness plan previ, i sense plans de màrqueting o comunicació publicitària, E-notícies naixia amb l’objectiu de convertir-se en un referent de la premsa diària. Tal i com ell mateix confessava, l’experiència prèvia de Xavier Rius és un factor essencial de l’èxit d’aquest projecte. El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement va ocupar bona part del sopar-debat, avivant el debat sobre el paper dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar i formar opinions. Antoni Ferrer: ¿Com veus el futur d’aquest diari? ¿Pot triomfar en un moment on probablement hi ha un excés d’informació que s’incrementarà encara més amb la TDT? Xavier Rius es va mostrar convençut que tot i aquesta proliferació dels mitjans que serveixen informació, inclús informació “a la carta” a través de dispositius com el telèfon mòbil, hi ha un espai preferent en el que s’enmarca e-notícies. Tot i així, el director d’aquest mitjà no descartava posicionar alguns continguts en aquests nous canals d’informació. Carles Grau, delegat per Catalunya de Microsoft, afegia a la resposta de Xavier Rius que, tecnològicament, el model d’informació a través de SMS no està tan desenvolupat com amb altres continguts. Alguns operadors, segons explicava, han fet aquest model amb un cost baix per a l’usuari, però no està generalitzat. Rafael Sunyol: ¿Ha afectat negativament a la venda de premsa escrita l’aparició de mitjans digitals? ¿Quin és el model de finançament d’e-notícies? Tot i opinar que l’impacte dels diaris digitals no suposa ni molt menys la fi de les publicacions impreses, Xavier Rius va afirmar que sí que hi ha hagut un descens de vendes. Pel que fa als ingressos d’e-notícies, provenen de la publicitat i algunes subvencions que no són, però, el gruix d’aquest concepte. Enric Canela: Com a reflexió personal, cal dir que llegeixo molta premsa diàriament, i combino tant mitjans escrits com digitals, sense que una cosa afecti l’altra, i per tant no crec que hi hagi un problema d’incompatibilitat com de vegades es diu. Per altra banda, ¿com utilitzen els partirs la informacií i les eines que tenen els polítics al seu abast? ¿Com s’utilitzen políticament les noves tecnologies? La resposta de Xavier Rius va ser prou contundent: els polítics s’alimenten en bona mesura de la seva presència als mitjans, i per tant no desaprofiten cap oportunitat per figurar en les planes informatives. E-notícies en particular, afirmava Rius, és un mitjà amb molta participació política, que dóna molt joc amb les declaracions i comentaris dels lectors. Antoni Garrell: ¿És possible que, en un futur proper, companyies com Google, que tenen una capacitat tecnològica avançada, siguin la competència de mitjans de comunicació com e-notícies? Segons Xavier Rius aquesta competència no és viable perquè, de moment, mitjans com el que dirigeix tenen també una tecnologia competetitiva, però a més tenen un factor diferencial: un processament intel.ligent i professional de la informació. Carles Grau: ¿Com veus el periodisme a Catalunya? Xavier Rius es va confessar crític amb el periodisme català, pel fet que sempre s’ha mantingut al marge de publicar certes informacions susceptibles de ser “sensacionalistes”. Amb això fèia referència a l’anomenat “oasi català” en la informació periodística, que, en la seva opinió, té certes connotacions de sentiment de superioritat respecte als mitjans que, a la resta de l’Estat, sí que fan ressò d’aquest tipus d’informació. El posicionament d’e-notícies a aquest respecte és clar: cal deixar de banda el costum de pensar que “no és notícia” allò que als mitjans de la resta de l’estat sí que ho són. Remo Suppi: ¿Heu pensat a fer alguna cosa adreçada a un target com l’universitari? Cal no oblidar que les persones que avui són estudiants seran directius en un futur pròxim. Respecte a això, Xavier Rius va comentar que de vegades no n’hi ha prou amb una idea, i que cal tenir personal suficientment preparat per fer-la realitat. Per això, tot i que no descartaria una iniciativa si se li presentés l’ocasió adequada, ara per ara no tenen cap projecte en aquest sentit. Albert Pèlach: Com a reflexió personal, a mi m’agrada escollir què llegeixo i quan ho llegeixo. Per aquest motiu, canals com el telefon mòbil per rebre informacions no em semblen atractius. En la meva opinió, cada format té els seus lectors, i per això és molt important que estigui adaptat a les seves necessitats. Això acabarà diferenciant uns mitjans dels altres. ¿Heu detectat allò que busquen els vostres lectors ? El model d’e-notícies, segons comentava Rius, es basa en donar importància als titulars, que són informació inmediata i concisa, i desenvolupar aquesta informació breument a continuació. Però més enllà del format, Xavier Rius destacava la importància de que un diari “tingui ànima”, és a dir, que reflexi un posicionament, una idea. Carme Revilla: ¿Teniu previst incorporar xats a la web d’e-notícies? Xavier Rius afirmava que el xat que actualment funciona, amb una afluència d’un promig de 6-7 persones al mateix temps, és més una opció “obligada”, donat que estan posicionats a Internet, que no pas un factor important per al diari. Salvador Estapé: Donat que tant la informació que ofereix e-notícies, com els propis usuaris d’aquest portal, són propers o pertanyen al món de la política, i més concretament a l’administració pública, ¿no us heu plantejat que potser esteu inserits en un “microcosmos” del que cal sortir? En aquest cas, la resposta de Xavier Rius responia més a la seva experiència i voluntat informativa que no pas a un criteri objectiu. En la seva opinió, la informació que està a l’abast del seu diari, i més a l’abast dels professionals que hi treballen, és la política. Rafael Sunyol: Com a reflexió personal, en la meva opinió qualsevol publicació periodística s’hauria de basar en la credibilitat i hauria d’acceptar el torn de rèplica de qualsevol que no hi estigués d’acord. Anant més enllà, la llei hauria de garantir sempre la veracitat de la informació. Aquests punts són els que, en la meva opinió, no estan desenvolupats pel que fa a la informació que hi ha a la xarxa. El control de qualitat a la xarxa és deficient o inexistent, i la capacitat de rèplica dels mitjans que hi apareixen és molt més reduida que en la premsa impresa. Santiago Montero: Sumo a aquest comentari de’n Rafael Sunyol, que l’excés d’informació que es pot esdevenir de la proliferació de mitjans a través de les noves capacitats tecnològiques, pot resultar un perjudici per al lector, ja que la hiperinformació pot conduir fàcilment a la desinformació. Antoni Ubach: En la meva opinió, les notícies no ho són només pel fet de generar titulars, i, al contrari, hi ha molta informació interessant i crucial que no s’ofereix perquè no té tirada. Al meu entendre, la seva postura en busca del titular no respòn al que hauria de garantir un diari. En aquest sentit, Xavier Rius va explicar que tot allò que es pugui comprobar i que suposi una notícia es publica. Per altra banda, i donat que un periodista no té perquè ser expert en tots els temes, tot allò que no arriba a les seves mans i que no suposa un fet del que calgui informar, no constitueix una notícia per publicar en un diari com e-notícies. Finalment, Antoni Farrés es sumava a la valoració d’Antoni Ubach respecte a l’excessiva recerca de “l’impacte” en la tria informativa dels mitjans de comunicació.