Amb l’objectiu d’impulsar l’excel·lència investigadora de Catalunya al món i la igualtat d’oportunitats, Amics del País destina més de 80.000 euros en els premis anuals Amics del País
Dilluns, 7 de novembre, s’obre la nova convocatòria dels premis Amics del País, formats pels ajuts de beques per a joves investigadors menors de 35 anys i el premi Llegat Valldejuli, que reconeix l’entitat del tercer sector que més hagi destacat en l’atenció a les persones més vulnerables, sobretot en el camp de l’assistència familiar.
Amb la finalitat de promoure al món el talent de les universitat i centres de recerca de Catalunya, Amics del País destina 60.000 euros repartits en 15 beques de 4.200 euros cadascuna a joves investigadors menors de 35 anys per realitzar una estada de mínim tres mesos a l’estranger.
Paral·lelament, i conscients que una de les barreres que s’han d’abatre en l’actualitat és la desigualtat social, Amics del País lliura el premi Llegat Valldejuli, dotat en 20.000 euros, a una organització sense ànim de lucre que treballi per la cohesió social i la inclusió dels col·lectius més necessitats.
Els premis Amics del País són el llegat dels premis al mèrit i a la virtut fundats per l’entitat durant el segle XIX i que han significat una de les activitats més rellevants durant més de 100 anys. Des de 2016, aquests guardons van ser reformats per adaptar-los a les necessitats de la societat del segle XXI, promovent el coneixement que es genera a Barcelona i Catalunya, per una banda, i reconeixent aquells actors socials que treballen revertint les condicions de vida de les persones més desfavorides.
Amics del País és una entitat que ve del passat però que no renuncia al futur, i la convocatòria dels premis Amics del País és una mostra de la vigència del compromís de l’entitat amb el progrés econòmic i social de Barcelona i del país.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El passat 28 d’octubre, el Barcelona Tribuna d’Amics del País va organitzar la conferència i dinar-col·loqui “Reindustrialitzem Catalunya” amb el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, el M. Hble. Sr. Roger Torrent. Durant la seva intervenció, el conseller va detallar la proposta del govern per recuperar el pes industrial en l’estructura econòmica…
Roger Torrent: “La política europea industrial del laissez faire ha afeblit Europa davant l’emergència de la Xina”
Roger Torrent va començar la seva intervenció fent una perspectiva històrica de la “política industrial europea de les darreres dècades”, caracteritzada pel “laissez faire”,i que ha comportat “la debilitat del sector industrial i, conseqüentment, l’afebliment d’Europadavant l’emergència de la Xina com a nova potència mundial”. En aquest context, va afegir, i arran dels efectes de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, la Unió Europea s’ha proposat guanyar pes industrial per “recuperar autonomia estratègica, reforçar la resiliència del mercat únic i accelerar la transició digital i ecològica” amb “la mobilització de recursos econòmics més grans des del Pla Marshall”.
En aquest context, el govern de la Generalitat s’ha fixat revertir la tendència desindustrialitzadora dels darrers anys a Catalunya amb l’impuls de “transformacions cap a una indústria inclusiva i generadora de riquesa i que satisfaci les necessitats col·lectives de la societat”, va explicar el conseller. Perquè “la indústria és un factor que ajuda a l’ascensor social, la cohesió social i vertebra el territori”, alhora que “és un factor essencial en la lluita contra el canvi climàtic”, va afegir.
Roger Torrent. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”
Per aquest motiu, el departament d’Empresa i Treball va signar el passat setembre el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-25, fruit d’un acord amb els diferents agents socials del sector. “Aquest ha de ser un objectiu de país que exigeix al govern ser emprenedor i promoure la col·laboració amb el sector privat per sumar forces”. El Pacte preveu “152 mesures tractores i transformadores” enfocades en àmbits estratègics (alimentació, nova mobilitat, energia química, salut i tecnologies avançades) i compta amb una inversió de més de 3.000 milions d’euros, esdevenint la “peça clau” per reindustrialitzar Catalunya. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”, va explicar el conseller.
Pressupostos i fons Next Generation
Malgrat reafirmar, durant el col·loqui, el compromís del govern de tirar endavant el Pacte tot i tenir pressupostos prorrogats el 2023, Roger Torrent va emfatitzar en la importància de l’aprovació dels comptes per a l’any vinent, com també en la necessitat de gestionar els fons Next Generation en clau de “proximitat”. En aquest sentit, va lamentar la distribució del PERTE del vehicle elèctric per part del govern espanyol, executant només un 30% dels fons disponibles i amb un romanent de 2.000 milions d’euros pendents d’adjudicar.
Roger Torrent: “De res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”
Finalment, el conseller Torrent va afirmar que “de res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”. En aquest sentit, va enunciar que des del departament s’està fent una anàlisi amb el sector privat per identificar quins perfils professionals es requeriran en el futur, d’acord amb els sectors estratègics del teixit industrial català. Com a exemple va explicar “l’acord amb el gremi d’instal·ladors per impulsar oferta formativa per proveir de treballadors especialitzats i qualificats un sector de futur” (energies renovables i domòtica).
El president d’Amics del País, Miquel Roca, va ser l’encarregat de presentar l’acte, i va celebrar el compromís del govern de preservar la naturalesa industrial del nostre país i l’ambició de promocionar-ne “la reindustrialització d’acord amb els reptes de futur”. “Qualsevol acció de transformació de la societat cap a la generació de més riquesa, benestar i igualtat suposa risc, valentia i coratge” va sentenciar, alhora que va elogiar el “gran coratge” del conseller per liderar en aquesta direcció.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Barcelona Tribuna 28-10-2022 Barcelona Tribuna d’Amics del País organitza la conferència i dinar-col·loqui amb el M. Hble. Sr. Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. L’acte serà presentat pel president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, i moderarà el debat el periodista de La Vanguardia, Manel Pérez. El Govern…
Barcelona Tribuna d’Amics del País organitza la conferència i dinar-col·loqui amb el M. Hble. Sr. Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. L’acte serà presentat pel president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, i moderarà el debat el periodista de La Vanguardia, Manel Pérez.
El Govern i els principals agents econòmics i socials del país han signat el passat 9 de setembre el Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025, que fixa una inversió de 3.200 milions d’euros per rellançar i transformar el model industrial català i que el sector assoleixi un pes del 25% del PIB el 2030.
El conseller Roger Torrent ha liderat les negociacions amb tots els actors implicats fins a assolir l’ampli consens social i polític per tal de reorientar la indústria catalana “als reptes col·lectius de la societat”, que són la transició ecològica i digital i un “major equilibri de gènere”, ha explicat.
El divendres 28 d’octubre a les 13h30 a l’Hotel Melià Sarrià tindrem l’oportunitat d’escoltar el conseller Roger Torrent sobre els objectius del Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 i les principals línies d’actuació del govern per reindustrialitzar Catalunya amb una visió transformadora, sostenible amb el medi ambient i inclusiva.
Programa de l’acte:
13h30. Registre i copa de cava 14h00. Presentació 14h05. Conferència 14h30. Dinar 15h30. Col·loqui 16h00. Fi de l’acte
Aforament limitat. Reserves per ordre d’inscripcions.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
En motiu dels 200 anys de la creació de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Via Empresa ha publicat una conversa amb el president Miquel Roca sobre la trajectòria històrica de l’entitat i les personalitats rellevants que hi han format part, com també el paper que té en la societat actual.
Amics del País és una plataforma de trobada i generació de diàleg i coneixement que aposta per la reflexió pausada i sincera
Amics del País va ser fundada durant la Il·lustració, a proposta del rei Carles III, amb l’objectiu de conèixer què opinava la societat. Actualment, tot i que la relació entre la ciutadania i el poder s’ha transformat, “encara té sentit una entitat com la nostra”. Perquè és una “plataforma de trobada i generació de diàleg i coneixement” que s’allunya de l’estridència, la “confrontació i la desqualificació”, ha explicat Miquel Roca.
Durant els dos segles d’història, Amics del País ha abordat qüestions com l’habitatge obrer, el desenvolupament de la indústria i de l’agricultura, la política fiscal i l’educació, entre d’altres. Però un dels fets més rellevants va ser el seu paper en l’enderrocament de les muralles medievals, que limitaven el creixement i desenvolupament de la ciutat.
Miquel Roca: “Tenim capacitat per fer front als grans reptes però ho hem d’enfocar. I necessitem tenir coratge”
Fent referència a aquest fet històric, Miquel Roca ha explicat que actualment encara hi ha moltes barreres que entorpeixen l’avenç i que “la desigualtat és la gran muralla actual”, malgrat que encara no és un eix central en el debat polític. En aquest sentit, la funció d’Amics del País és generar espais de reflexió pausada i sincera per “repensar Barcelona i Catalunya”, entenent la pluralitat i la diversitat de la societat.
Miquel Roca finalitza la conversa amb un missatge d’optimisme. “La història de la humanitat és una història de progrés (…). Tenim capacitat per fer front als grans reptes però ho hem d’enfocar. I necessitem tenir coratge”
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El dimecres 19 d’octubre, la comissió de Salut d’Amics del País va convidar el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, i el catedràtic d’Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, a participar al debat Amics del País “Sistema sanitari en temps de crisi”, on van analitzar els factors de risc que…
Guillem López Casasnovas, membre de diferents consells assessors en l’àmbit de la salut, tant de la Generalitat de Catalunya com del Ministeri com també de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va iniciar la seva intervenció diferenciant els dos principals problemes del sistema de salut català: el problema de la sostenibilitat financera, per una banda, i el de la governança, per l’altra.
Guillem López Casasnovas: “Si volem gastar allò que ens pertoca pel nivell de PIB, hem de sortir del sistema de finançament autonòmic”
Pel que fa al primer, “el drama del finançament” és degut al model de finançament autonòmic que, en el millor dels casos, és capitatiu. És a dir, Catalunya té unes expectatives sanitàries en funció del seu PIB però, en canvi, la seva capacitat de resposta és en funció de la població. Segons les aproximacions fetes per López Casasnovas, hi ha una insuficiència de 5.000 milions d’euros. Per tant, “si volem gastar allò que ens pertoca pel nivell de PIB, hem de sortir del sistema de finançament autonòmic” i va afegir que, si no ho fem, “estem abocats a una certa dualitat sanitària que és un perill per la cohesió social”.
En aquest sentit, “no ens hem d’alarmar de tenir un sistema privat tan desenvolupat” ja que té la funció de corregir mínimament aquesta “dislèxia”. A més, va reivindicar el mal anomenat copagament i va criticar l’aversió de la població vers aquest sistema de finançament: “ens hem acostumat a que les aspiracions col·lectives de la societat s’han de resoldre en clau d’ingressos públics, pressupostaris i a través d’impostos”, i va afegir que a la universitat se’n diuen taxes, “ingressos públics que nodreixen allò que no cobreix el contribuent per complementar el finançament”.
Guillem López Casasnovas: “Necessitem un sistema sanitari solvent, capaç de respondre amb resiliència els futurs reptes demogràfics, tecnològics i pandèmics”
Per altra banda, el catedràtic de la UPF va ressaltar la necessitat que el sistema sanitari sigui solvent, capaç de respondre sense improvisació i amb resiliència els futurs reptes demogràfics, tecnològics i pandèmics. “Necessitem un sistema musculat i flexible que, en un moment donat, sàpiga tancar un llit d’aguts i orbrir-ne un de semicrònics, tingui una relació més fluïda, més enllà de la segmentació i les divisions departamentals, entre el sistema sanitari i el sociosanitari”. I perquè això sigui possible, “la política sanitària necessita un marc estable”.
En aquesta línia, el president del COMB, el Dr. Jaume Padrós, va denunciar que durant els darrer anys “hi ha hagut una dissonància de diagnosi del sistema de salut, anant enrere i tornant a debats que semblaven superats”. I va reclamar tornar al consens que va aprovar la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya i que va aconseguir “un sistema sanitari d’èxit i tret identitari del país”.
Jaume Padrós: “Tenim el full de ruta però necessitem estabilitat, pressupostos triennals i planificació des dels comandaments de gestió”
La pandèmia ha posat en evidència la poca musculació de la sanitat al nostre país i és per aquest motiu que després de la primera onada, el sector va elaborar un document amb 30 mesures per enfortir-lo. Per tant, “tenim el full de ruta però necessitem estabilitat, pressupostos triennals i planificació des dels comandaments de gestió”, va reivindicar el Dr. Padrós.
A més, cal empoderar els professionals per disminuir la rigidesa del sistema, va defensar el president del COMB, ressaltant l’experiència de la Vall d’Hebron durant l’estat d’alarma, que “va fer saltar tots els anquilosaments, col·laborant entre els nivells assistencials, professionals, provocant dinàmiques positives per aflorar el millor de la nostra professió” i va afegir que “quan ofereixes al sistema la capacitat d’empoderar els professionals i li dones flexibilitat per adaptar-se als nous reptes, això té una força extraordinària”.
El doctor també va denunciar el model de primària, no homologable a Europa, on els professionals destinen més del 40% de la seva jornada en tasques administratives i burocràtiques. Per exemple, “les baixes de tres dies ocupen a l’àrea del Baix Llobregat un milió de visites a l’any, quan a Anglaterra, Dinamarca, Suècia i Holanda són autorresponsables”, va explicar.
Jaume Padrós: “Si no es prenen decisions aviat, el sistema sanitari està abocat al col·lapse”
Altres problemes mencionats per Jaume Padrós són la cobertura assistencial, la manca de professionals i la competència lingüística: “el 2021, el 49% dels col·legiats eren estrangers no comunitaris formats en sistemes de pregrau i postgrau no homologables al nostre país” i va denunciar la manca de potestat del Col·legi per avaluar la competència, tal i com passa al món anglosaxó. Per tant, “s’ha de replantejar tot el sistema des d’un punt de vista organitzatiu”, ja que “amb la mateixa massa salarial però amb un altre model seríem més eficients”.
En aquest sentit, el Dr. Padrós va afirmar que “si no es prenen decisions molt aviat en l’àmbit català i espanyol, en poques setmanes o mesos, el sistema sanitari entrarà en col·lapse, és a dir que no es podran atendre necessitats peremptòries”. I va afegir que “no és un problema econòmic, sinó sociodemogràfic”. És per això que va reclamar recuperar el consens entre polítics, gestors i professionals sanitaris basat en el màxim empoderament dels professionals de la salut, el rendiment de comptes i l’avaluació de resultats.
En relació a l’empoderament dels professionals, Guillem López Casasnovas va alertar que la governança del sistema públic no la poden fer els metges i va afegir: “veig molta pancarta de gent que vol decidir sense assumir cap responsabilitat, i això no pot ser en un sistema públic’.
Posar terra entre decisors i finançadors a través de la creació d’institucions
Per altra banda, també va afirmar que “en un sistema sanitari com el nostre, el consens no hi és ni se l’espera, i l’única cosa que pot obrir una bretxa d’acords multipartidaris és la creació d’institucions, un Hispan Nice (basat en el Nice anglès) que prioritzi i defineixi polítiques. “Si volem evitar el col·lapse, necessitem posar terra entre decisors i finançadors”.
El sistema sanitari és un element cohesionador de la societat i alhora un creador de riquesa, generador de coneixement i innovació que està en perill, van concloure els ponents del debat i van afegir que és el moment de preguntar a la ciutadania quin model de sanitat vol, quins recursos hi vol destinar i quin ús responsable se’n vol fer per aprofitar la crisi sociodemogràfica com a oportunitat per precipitar els canvis necessaris per a la seva recuperació i sostenibilitat.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Comissió Salut 19-10-2022 La comissió de Salut d’Amics del País organitza el debat Amics del País titulat ‘Sistema sanitari en temps de crisi i professió mèdica‘ amb el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), i el Sr. Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF. L’acte serà presentat i moderat pel Dr. Antoni Guerrero, president…
Jaume Padrós i Guillem López Casasnovas debatran sobre com millorar l’eficiència i el funcionament del sistema de salut, tant pel que fa a l’assistència dels pacients com a les condicions laborals dels col·lectius professionals
La comissió de Salut d’Amics del País organitza el debat Amics del País titulat ‘Sistema sanitari en temps de crisi i professió mèdica‘ amb el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), i el Sr. Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF. L’acte serà presentat i moderat pel Dr. Antoni Guerrero, president de la comissió de Salut d’Amics del País.
El sistema sanitari català viu, des de fa temps, sacsejades i tensions profundes arran de problemes estructurals, de coordinació i de finançament que s’arrosseguen des de la crisi de 2008 i que s’han accentuat durant l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, amb la voluntat de debatre solucions que millorin l’eficiència i el funcionament del sistema de salut, tant pel que fa a l’assistència dels pacients com a les condicions laborals dels col·lectius professionals, Amics del País convida dues personalitats autoritzades i especialitzades en el camp de la salut.
Jaume Padrós té una llarga trajectòria professional en l’àmbit de la medicina. Va ser el principal impulsor, el 1998, del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i de la creació, l’any 2001, de la Fundació Galatea, que treballa per la salut mental i el benestar psicoemocional dels professionals sanitaris. Actualment compagina la presidència del CoMB i del CCMC amb l’exercici mèdic a la sanitat pública. El 2016 va rebre la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el 2017 la Creu de Sant Jordi. També el 2021, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears va acordar nomenar-lo soci d’honor.
Guillem López-Casasnovas és una veu experta i reconeguda en l’eficiència del sector públic, l’economia de la salut, la dependència i els equilibris intergeneracionals, les balances fiscals i el finançament de les hisendes locals. El 1996 cofunda, juntament amb Vicente Ortún, el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), centre que dirigeix fins al 2006. Actualment n’és director, investigador principal i vocal del Consell de Govern del mateix centre. Des del 2000 és membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum i des d’un any més tard (2021) de les Conselleries de Sanitat de Catalunya i d’Illes Balears. També ha estat president de la International Health Economics Association, entre el 2007 i el 2011, i ha exercit d’assessor expert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre les desigualtats en salut a la Unió Europea.
L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia a través del formulari.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
El dilluns 3 d’octubre, el Cercle Financer d’Amics del País va organitzar el debat “El mundo que viene a la vista de la situación geopolítica” amb el president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Geopolitics, Javier Solana, i el vicepresident de la Fundació ‘la Caixa’, Juan José López Burniol. L’acte va ser presentat pel…
Isidre Fainé: “La geopolítica mundial viu un dels moments més delicats des de la guerra freda”
El president de la Fundació va introduir el debat destacant les “tensions geopolítiques” que hi ha entre les grans potències mundials, tensions que “no vèiem des la guerra freda”. L’economia global es troba “en un dels moments més complicats dels darrers 40 anys, fet que afecta les condicions de vida de la gran majoria dels ciutadans”. Per parlar-ne, Fainé va presentar els dos ponents del col·loqui, “dues persones d’indubtable prestigi i trajectòria per les quals, a més d’admiració, m’agradaria afegir que professo un afecte molt especial”.
Javier Solana, president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Geopolitics, va arrencar el debat situant-se als primers anys del segle XXI per explicar els esdeveniments actuals. Fets com la primera elecció de Vladímir Putin com a president de Rússia, els atemptats de l’11-S i l’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç estan a l’origen de la situació geopolítica actual, va explicar. També va qualificar de “decisiu” l’any 2008, quan va esclatar la gran crisi econòmica després de la caiguda de Lehmann Brothers. Aquell any també es va produir el primer atac de Rússia a un país exsoviètic, Geòrgia, mentre Pequín organitzava els primers Jocs Olímpics, fet “que va centrar l’atenció del món a la Xina”.
Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació ”la Caixa”, Juan José López Burniol, va destacar el “canvi radical” actual degut a la convergència de la revolució tecnològica, el fenomen de la globalització i la pèrdua progressiva de protagonisme d’Occident. Segons López Burniol, existeix “una convergència tecnològica, però alhora una divergència demogràfica” i, en conseqüència, l’ordre mundial s’està erosionant, afectant les condicions econòmiques mundials i generant una situació de desigualtat global creixent. “Cal crear un ordre mundial nou”, va afirmar.
“Estem en una situació de canvi. L’antic món se’n va i n’emergeix un de nou”, va afirmar. I va afegir que sempre hi ha hagut canvi, però “el que és nou és la velocitat del canvi. Per això, la visió estratègica del futur és imprescindible, ja que moltes activitats i serveis patiran un canvi radical en el futur”.
Javier Solana: “No vam ser capaços de mantenir la proximitat amb Rússia”
La guerra d’Ucraïna va centrar bona part del debat. López Burniol va voler deixar clar que la responsabilitat és de l’atacant, però va assegurar que alguna cosa haguéssim pogut fer millor [Estats Units i la Unió Europea]. Javier Solana, per la seva banda, va defensar l’actuació de les grans potències afirmant que van fer tot el possible per evitar conseqüències pitjors: “Si els americans i els europeus haguessin entrat a la guerra, estaríem ficats en una Tercera Guerra Mundial amb armes nuclears”.
Solana va explicar que la voluntat de Putin ha estat sempre que “Ucraïna tornés a Rússia”. Segons l’exsecretari general de l’OTAN, el 2014 Rússia va atacar Ucraïna per quedar-se amb Crimea “perquè no volia que Ucraïna firmés un acord de cooperació econòmica amb la UE”.
‘La guerra d’Ucraïna és una guerra civil europea que es lliura entre Rússia i la UE a través d’un país interposat que és Ucraïna’, va assegurar López Burniol, que va citar Shlomo Ben Ami: ‘La principal vencedora d’aquesta guerra és la indústria armamentista americana”.
Sobre els equilibris entre les grans potències mundials, Javier Solana va recalcar que, després de l’11-S, el focus mundial va passar de Rússia a l’Orient Mitjà i al món àrab (Afganistan i Iraq). “No vam ser capaços de mantenir la proximitat amb Rússia, se la va abandonar una mica. Va faltar aproximació, companyia, afecte cap a Vladimir Putin, i ell es va tombar d’esquena”, va asseverar.
Un altre dels assumptes que va centrar el debat va ser l’europeisme. “Els europeus hem de tenir el sentiment del que som”, va dir Solana. Per la seva banda, Juan José López Burniol va reclamar una UE que en el futur sigui un actor polític global, amb menys dependència dels EUA.
Javier Solana també va voler retre homenatge a la UE i va destacar la tasca de l’Alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell. Tot i això, segons ell, la ruptura de les relacions entre la UE i Rússia és molt negativa. “La interdependència és la garantia de pau més gran. La dependència entre Rússia i Alemanya era molt important per a l’estabilitat europea, però Putin ho ha trencat”.
Sobre la situació energètica, Solana va posar en relleu que a la UE no hi ha una política energètica comuna a causa de les diferències històriques de recursos entre els diversos Estats membres. “És molt difícil que hi hagués una política comuna amb diferències tan enormes entre països, però es farà una política comuna”. Va assegurar també que la UE avançarà en els assumptes de seguretat i defensa comuna, tot i que advertint que “la UE no neix per anar a la guerra”.
Va destacar també la gestió europea de la pandèmia de la COVID-19, posant en relleu l’actuació sanitària i l’acord aconseguit per llançar els fons Next Generation per contribuir a la recuperació, que va qualificar com a “importantíssims”.
Miquel Roca: “Cal repensar Europa i retrobar els seus propis valors fundacionals”
Finalment, Miquel Roca, president d’Amics del País, va concloure la sessió afirmant que “cal repensar Europa i retrobar els seus propis valors fundacionals”. Roca va afirmar que “Europa subsisteix i és un projecte que genera il·lusió i adhesió”. Així mateix, va felicitar els participants de la sessió i va convidar a continuar reflexionant sobre el present, generant un espai de debat i construcció d’idees en aquest país.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda 03-10-2022 El Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País reprèn les sessions amb el col·loqui ‘El mundo que viene a la vista de la situación geopolítica‘ entre el Sr. Javier Solana, president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Geopolitics, i el Sr. Juan José López Burniol, vicepresident de la Fundació…
El Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País reprèn les sessions amb el col·loqui ‘El mundo que viene a la vista de la situación geopolítica‘ entre el Sr. Javier Solana, president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Geopolitics, i el Sr. Juan José López Burniol, vicepresident de la Fundació ‘la Caixa’.
Javier Solana és físic de formació, professor, polític i diplomàtic espanyol. Ha estat ministre de Cultura (1982-1988), portaveu del Govern (1985-1988), ministre d’Educació i Ciència (1988-1992), ministre d’Afers Exteriors (1992-1995), secretari general de l’OTAN (1995-1999), alt representant del Consell per a la Política Exterior i de Seguretat Comú de la Unió Europea (1999-2009) i comandant en cap de l’EUFOR. Actualment és el president del Real Patronato del Museo del Prado, vicepresident del Patronat d’ISGlobal i president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Politics.
Juan José López Burniol és llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra, jurista, advocat, notari, professor i escriptor. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consejo General del Notariado de Espanya (1987-1989), magistrat del Tribunal Superior d’Andorra (1987-1993) i del Tribunal Constitucional d’Andorra (1993-2001), membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, professor associat de Dret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, és vicepresident de la Fundació ‘la Caixa’.
Aforament complet
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
“El món ha de tornar a mirar Catalunya com una terra plural, dinàmica i pròspera, i el Partit Popular treballarà per garantir-ho” va afirmar Alberto Núñez Feijóo durant la seva intervenció a Barcelona Tribuna el dijous passat 7 de juliol. L’acte, organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País recuperava el format habitual, després…
Durant la conferència, Alberto Núñez Feijóo va carregar contra “la nova política i els seus hereus”, que “han substituït el govern per la mera resistència” tant a Catalunya com a Espanya. Segons Feijóo, la situació geostratègica global requereix maneres de fer política diferents, que cohesionin la societat i la dotin de fortalesa per dur a terme els “sacrificis” que la situació econòmica, política i social requereix i requerirà en el futur més immediat. En aquest sentit, va afirmar que “ha passat l’hora del radicalisme i ha arribat l’hora de la moderació”, entesa com “un camí ample on hi tinguin cabuda diferents alternatives unides per la capacitat d’entesa”.
Alberto Núñez Feijóo va proposar-se com “l’alternativa real al govern d’Espanya, lleial als interessos de la majoria d’espanyols”. A més, va defensar que retornaria “l’excés de recaptació de l’IRPF a les rendes inferiors als 40.000 euros anuals” i que reduiria la despesa pública i burocràtica. “En un moment en el que 47 milions d’espanyols han de fer esforços econòmics, no és seriós mantenir l’estructura de govern més cara de la història, en el moment de màxima descentralització política de la democràcia espanyola”, va afirmar en aquest sentit.
En relació a Catalunya, el president dels populars va expressar la voluntat del “nou PP” de treballar per consolidar la convivència a Catalunya, contribuint en la recuperació econòmica i la reconciliació social.
En temps del col·loqui, i preguntat si el PP es planteja enretirar els recursos contra els indults als presos del Procés per tal de materialitzar la reconciliació a Catalunya, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que seuria amb el govern de Catalunya per parlar de “què es pot fer i què no”, sempre dins del marc de la legalitat. A més, va demanar als presos independentistes indultats que “no generin tensió amb el ho tornarem a fer”.
Per altra banda, Feijóo va reconèixer que “Catalunya necessita, objectivament, més inversió”. I va afegir que “cal prioritzar aquelles inversions necessàries per al desenvolupament econòmic de Catalunya i executar-les”. Perquè “el motor català és determinant per al conjunt d’Espanya i la pau social a Catalunya és determinant per la pau social a Espanya”.
Finalment, preguntat per quins vots acceptaria per governar, el president del Partido Popular va reconèixer que podria seure a parlar amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya però que mai parlaria ni pactaria amb Bildu. En relació a Vox, Núñez Feijóo va afirmar que “Vox és el perfecte aliat del PSOE. Si Vox es desinfla, serà bo pel PP”.
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Agenda Barcelona Tribuna 07-07-2022 Barcelona Tribuna organitza la conferència – dinar – col·loqui ‘En defensa de la política útil y de consenso frente a la política que confronta e insulta‘ amb el Sr. Alberto Núñez Feijóo, president del Partido Popular. L’acte serà presentat pel Sr. Josep Piqué, economista, empresari i exministre. PROGRAMA:13h30. Registre i copa…
Barcelona Tribuna organitza la conferència – dinar – col·loqui ‘En defensa de la política útil y de consenso frente a la política que confronta e insulta‘ amb el Sr. Alberto Núñez Feijóo, president del Partido Popular.
L’acte serà presentat pel Sr. Josep Piqué, economista, empresari i exministre.
PROGRAMA: 13h30. Registre i copa de cava 14h00. Presentació 14h05. Conferència 14h30. Dinar 15h30. Col·loqui 16h00. Fi de l’acte
Aforament limitat. Reserves per rigorós ordre d’inscripció, abans del dimarts 5 de juliol a les 14h00.
Preu entrada general: 50€
Preu soci Amics del País: 30€
Per a més informació, .
Subscriu-te al butlletí
Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.
Gestionar el consentiment
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
