Segons el cap de l’executiu, ja s’ha tancat l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies amb una transitòria de 30 anys per mantenir l’acord duaner de 1990; pel que fa a la lliure circulació de capitals, tot just ara s’acaba de tenir la posició negociadora. Per tant, els principals esculls que queden pendents d’abordar són el control de la política migratòria i la lliure prestació de serveis.

Andorra té la intenció de signar l’acord d’associació amb la Unió Europea durant la presidència de torn d’Espanya

En aquest sentit, Xavier Espot Zamora va explicar que el model de quotes en funció de la població que té Liechtenstein “els convindria”, ja que ‘no és el mateix impacte els vuitanta mil andorrans sobre una Europa de 430 milions d’habitants, que l’impacte de 430 milions d’europeus sobre  vuitanta mil andorrans’. A més, Andorra és el segon estat amb un índex de cohesió social més elevat malgrat ser un dels països amb menys despesa social gràcies al vincle entre residència i treball, que vol seguir mantenint.

Per altra banda, pel que fa al manteniment dels dos operadors públics en matèria d’electricitat, també existeix un preacord. No obstant, les telecomunicacions seran “el moll de l’os”. “El roaming desapareixerà”, va anunciar Xavier Espot, “però volem mantenir l’operador”, va afirmar. No obstant, el cap de Govern es va mostrar confiat ja que “les negociacions estan encarrilades”.

El model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política 

“L’acord d’associació serà la clau de volta de tot el procés d’homologació i obertura per acabar d’impulsar la diversificació de l’economia andorrana i apalancar el creixement econòmic i social”, va apuntar Espot Zamora. I va afegir que la transformació d’Andorra i el seu model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política, que ha portat al país a ser la segona economia d’Europa que més va créixer el 2022, amb un superàvit de 70 milions d’euros (per un pressupost de 400 milions d’euros) i una inversió estrangera que representa el 18% del PIB.

Preguntat per si Andorra entraria a la Unió Europea, Xavier Espot va assegurar que, per “raons evidents de dimensió territorial i demogràfica, no ho aspirem” però que “mai hem volgut estar d’esquena al procés de construcció europea, perquè ens en sentim partícips i aquest és el nostre espai natural i en formem part”.

Una llei del català per a la propera legislatura 

Durant el col·loqui, Enric Sierra li va preguntar sobre el baix ús social del català. Amb relació a aquest fet, el cap de l’executiu va dir que, tot i que en els darrers anys hi ha una certa tendència a millorar aquesta situació gràcies als esforços del govern andorrà per prestigiar la llengua, “és un dels reptes” que hi ha sobre la taula. És per aquest motiu que s’està treballant en una llei del català per a la propera legislatura, “des d’una visió constructiva i inclusiva”, perquè ‘no ens agrada massa el component sancionador o coercitiu’.

Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que va ser l’encarregat de presentar l’acte, va reconèixer i agrair la “transformació espectacular” d’Andorra dels darrers 25 anys, des del punt de vista de l’engranatge internacional tant a nivell europeu com en d’altres dimensions. I va afegir que “hauríem d’estar més a prop de l’acció de govern d’Andorra” perquè, com a mínim, “ens aporta una internacionalització de la llengua”.

Els pressupostos per al 2023 doten el govern d’instruments fonamentals per fer front a la crisi que vivim

Segons el responsable del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos per al 2023 incrementen la despesa en un 11% i doten el govern d’”instruments fonamentals” per fer front a la crisi social que vivim. Preveuen l’augment de l’índex de referència del conjunt de les prestacions socials de Catalunya, la reducció a la meitat de la llista d’espera de la dependència i la millora de les tarifes per prestació de serveis per part de les entitats del tercer sector, amb l’objectiu de millorar la col·laboració “públic-social” i eliminar els serveis “low cost”, va explicar Campuzano. 

Durant la seva intervenció, el conseller també reivindicar l’estabilitat política, “poc consolidada en el sistema polític català”, i va defensar que la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre per la via de la política i la cerca d’acord. “L’alternativa és l’enquistament i l’aturada del país” i, en un context de crisis socials encadenades des de 2010 amb “ferides mal curades”, “no ens ho podem permetre”. En aquest sentit, va afirmar que cal governar “sota la lògica de la Catalunya sencera”, abordant la cooperació institucional per fer front als enormes reptes que tenim com a societat.

La solució al conflicte entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre per la via de la política i la cerca d’acord

Preguntat, durant el col·loqui, sobre les barreres administratives per accedir a les prestacions socials, Carles Campuzano va fer autocrítica afirmant que cal “actualitzar i renovar el departament d’acord amb les necessitats del segle XXI”. I va explicar que la millora de la gestió en l’accés i la simplificació és una prioritat, de la mateixa manera que ho és abordar el problema de la bretxa digital, dotant de més recursos els Punts Òmnia i enfortint l’aliança amb les administracions locals i el tercer sector.

Per altra banda, també va reclamar el traspàs íntegre de l’Ingrés Mínim Vital, tal com reclamen també el País Valencià i les Balears, ja que “és una absurditat” la duplicitat de regulacions i d’administracions que, a sobre, “no arriben on han d’arribar”. I també va demanar obrir el debat sobre el finançament del sistema de dependència davant dels reptes de l’envelliment i l’increment de la dependència. “El sistema que configura la llei de 2006 és pervers i insostenible” ja que obliga a la Generalitat a oferir prestacions sense el finançament efectiu. 

Miquel Roca i Junyent: “Cap desacord justifica no donar resposta democràtica a l’emergència social”

El conseller Campuzano va pronunciar el seu discurs al Caixafòrum Macaya acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i davant d’una audiència formada per entitats socials i empresaris catalans. Miquel Roca i Junyent, al seu torn, va concloure l’acte afirmant que “cap desacord justifica no donar resposta democràtica a l’emergència social” i recordant que “la invocació de la catalanitat ha estat històricament un compromís amb la Catalunya sencera”.