Isidre Fainé: “La geopolítica mundial viu un dels moments més delicats des de la guerra freda”

El president de la Fundació va introduir el debat destacant les “tensions geopolítiques” que hi ha entre les grans potències mundials, tensions que “no vèiem des la guerra freda”. L’economia global es troba “en un dels moments més complicats dels darrers 40 anys, fet que afecta les condicions de vida de la gran majoria dels ciutadans”. Per parlar-ne, Fainé va presentar els dos ponents del col·loqui, “dues persones d’indubtable prestigi i trajectòria per les quals, a més d’admiració, m’agradaria afegir que professo un afecte molt especial”.

Javier Solana, president d’ESADEGeo – Center for Global Economy and Geopolitics, va arrencar el debat situant-se als primers anys del segle XXI per explicar els esdeveniments actuals. Fets com la primera elecció de Vladímir Putin com a president de Rússia, els atemptats de l’11-S i l’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç estan a l’origen de la situació geopolítica actual, va explicar. També va qualificar de “decisiu” l’any 2008, quan va esclatar la gran crisi econòmica després de la caiguda de Lehmann Brothers. Aquell any també es va produir el primer atac de Rússia a un país exsoviètic, Geòrgia, mentre Pequín organitzava els primers Jocs Olímpics, fet “que va centrar l’atenció del món a la Xina”.

Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació ”la Caixa”, Juan José López Burniol, va destacar el “canvi radical” actual degut a la convergència de la revolució tecnològica, el fenomen de la globalització i la pèrdua progressiva de protagonisme d’Occident. Segons López Burniol, existeix “una convergència tecnològica, però alhora una divergència demogràfica” i, en conseqüència, l’ordre mundial s’està erosionant, afectant les condicions econòmiques mundials i generant una situació de desigualtat global creixent. “Cal crear un ordre mundial nou”, va afirmar.

“Estem en una situació de canvi. L’antic món se’n va i n’emergeix un de nou”, va afirmar. I va afegir que sempre hi ha hagut canvi, però “el que és nou és la velocitat del canvi. Per això, la visió estratègica del futur és imprescindible, ja que moltes activitats i serveis patiran un canvi radical en el futur”.

Javier Solana: “No vam ser capaços de mantenir la proximitat amb Rússia”

La guerra d’Ucraïna va centrar bona part del debat. López Burniol va voler deixar clar que la responsabilitat és de l’atacant, però va assegurar que alguna cosa haguéssim pogut fer millor [Estats Units i la Unió Europea]. Javier Solana, per la seva banda, va defensar l’actuació de les grans potències afirmant que van fer tot el possible per evitar conseqüències pitjors: “Si els americans i els europeus haguessin entrat a la guerra, estaríem ficats en una Tercera Guerra Mundial amb armes nuclears”.

Solana va explicar que la voluntat de Putin ha estat sempre que “Ucraïna tornés a Rússia”. Segons l’exsecretari general de l’OTAN, el 2014 Rússia va atacar Ucraïna per quedar-se amb Crimea “perquè no volia que Ucraïna firmés un acord de cooperació econòmica amb la UE”.

‘La guerra d’Ucraïna és una guerra civil europea que es lliura entre Rússia i la UE a través d’un país interposat que és Ucraïna’, va assegurar López Burniol, que va citar Shlomo Ben Ami: ‘La principal vencedora d’aquesta guerra és la indústria armamentista americana”.

Sobre els equilibris entre les grans potències mundials, Javier Solana va recalcar que, després de l’11-S, el focus mundial va passar de Rússia a l’Orient Mitjà i al món àrab (Afganistan i Iraq). “No vam ser capaços de mantenir la proximitat amb Rússia, se la va abandonar una mica. Va faltar aproximació, companyia, afecte cap a Vladimir Putin, i ell es va tombar d’esquena”, va asseverar.

Un altre dels assumptes que va centrar el debat va ser l’europeisme. “Els europeus hem de tenir el sentiment del que som”, va dir Solana. Per la seva banda, Juan José López Burniol va reclamar una UE que en el futur sigui un actor polític global, amb menys dependència dels EUA.

Javier Solana també va voler retre homenatge a la UE i va destacar la tasca de l’Alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell. Tot i això, segons ell, la ruptura de les relacions entre la UE i Rússia és molt negativa. “La interdependència és la garantia de pau més gran. La dependència entre Rússia i Alemanya era molt important per a l’estabilitat europea, però Putin ho ha trencat”.

Sobre la situació energètica, Solana va posar en relleu que a la UE no hi ha una política energètica comuna a causa de les diferències històriques de recursos entre els diversos Estats membres. “És molt difícil que hi hagués una política comuna amb diferències tan enormes entre països, però es farà una política comuna”. Va assegurar també que la UE avançarà en els assumptes de seguretat i defensa comuna, tot i que advertint que “la UE no neix per anar a la guerra”.

Va destacar també la gestió europea de la pandèmia de la COVID-19, posant en relleu l’actuació sanitària i l’acord aconseguit per llançar els fons Next Generation per contribuir a la recuperació, que va qualificar com a “importantíssims”.

Miquel Roca: “Cal repensar Europa i retrobar els seus propis valors fundacionals”

Finalment, Miquel Roca, president d’Amics del País, va concloure la sessió afirmant que “cal repensar Europa i retrobar els seus propis valors fundacionals”. Roca va afirmar que “Europa subsisteix i és un projecte que genera il·lusió i adhesió”. Així mateix, va felicitar els participants de la sessió i va convidar a continuar reflexionant sobre el present, generant un espai de debat i construcció d’idees en aquest país.