Fluidra, S.A. és un grup multinacional amb seu a Sabadell que es dedica a la concepció, producció i distribució de components i accessoris per a piscines i per al tractament d’aigües, cercant sempre solucions sostenibles amb el medi ambient. A més, actualment està present en 35 països i distribueix els seus productes a més de 170 països. 1. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? La innovació és molt important per a Fluidra. Hi ha una gran necessitat per desenvolupar productes i sistemes més eficients, que permetin estalviar aigua i energia, i que reverteixin d’aquesta forma en menors costos per als propietaris de les piscines. A l’àrea de reg i conducció de fluids també es treballa per aprofitar al màxim l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Portem tots els avenços que es generen en centre de R+D de Polinyà als més de 170 països en els quals es distribueixen els nostres productes, incloent algunes de les noves potències econòmiques com Brasil, on acabem d’obrir una delegació. 2. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? L’Administració i les universitats tenen un paper molt destacat en la transferència del coneixement, i és important que es fomenti la col•laboració entre aquestes entitats i el món empresarial. El nostre departament de R+D col•labora habitualment amb universitats i centres de recerca. Un exemple: el desenvolupament del Swimtrainer amb la Universidad Europea de Madrid. També ens hem sumat al projecte de becar els alumnes més brillants de la UPC perquè puguin realitzar els seus estudis sense preocupar-se del cost de les matrícules i que retornin la beca sense interessos una vegada s’incorporin al mercat laboral. 3. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Els mercats internacionals són fonamentals per a Fluidra i per a l’economia catalana. Cal explorar i descobrir nínxols, accedir a nous mercats. En tot cas, més que d’exportació, nosaltres parlem d’internacionalització. Tenim filials pròpies a 35 països, a Europa, Asia, América, Australia…. Avui gairebé el 80% de la facturació de Fluidra ja prové de fora d’Espanya. Si vols créixer has d’anar a les economies emergents. 4. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? La internacionalització és clau en la nostra estratègia i la producció segueix a la comercial. Tenim centre de producció a Catalunya, però també a la Xina, a Estats Units, a Australia…. El nostre producte viatja malament, per això és més sostenible apropar la producció al client. Hem apostat per ser una empresa “glocal”, una companyia global que opera com un conjunt d’empreses locals, adaptant-nos a les necessitats de cada país. Crec que les empreses catalanes han de tenir un coneixement molt sòlid dels mercats en els quals desitgen operar per oferir el que el consumidor necessita. 5. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? En primer lloc, el talent. En el nostre cas, comptem amb un excel•lent equip humà de 3.700 persones a tot el món, que fan que, amb el seu esforç, aquest projecte millori i avanci dia a dia. Només amb un equip excel•lent es pot aconseguir una companyia capdavantera. A més, crec que són molt importants l’eficiència i la innovació, treballar per millorar els processos i els productes és clau per ser més competitius. I finalment, en el nostre cas, la internacionalització, com ja he esmentat abans, és un factor decisiu, ja que ens permet accedir a un amplíssim mercat d’usuaris. 6. El quart criteri del Premi Nit del Cercle és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Quina és la seva valoració del paper que juga la RSC dins de l’economia catalana i quin creu que serà el paper futur, tant en termes de sostenibilitat mediambiental com de noves fórmules de recursos humans? Per a nosaltres la RSC és una obligació: treballem amb un recurs escàs com és l’aigua, i estem obligats a ser cada vegada més eficients i oferir productes més respectuosos amb el medi ambient pel bé de tots. Dins de les activitats de conscienciació, hem publicat un decàleg de la piscina sostenible, ja que amb els productes adequats i un ús correcte, es pot aconseguir un estalvi de fins a un 70% en els recursos d’aigua i energia. Estic convençut que el paper que juga la RSC cada vegada serà més important, no nomes dins de l’economia catalana si no a nivell mundial.

Circutor S.A. és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’Eficiència Energètica Elèctrica, que va ser fundada el 1973 i el seu creixement s’ha basat en la recerca i la innovació tant en tecnologia com en processos de negoci, que l’ha portat a tenir presència en més de 100 països. 1. Quin paper creu que juga la Indústria en el nostre país? És Catalunya un país fonamentalment industrial? La indústria ha estat històricament el motor de progrés del nostre país, i així ens han vist sempre des d’Espanya i des de l’estranger. En aquest sentit, crec que ens podem sentir orgullosos del nostre passat i també present com a país industrial. 2. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses, moltes d’elles amb un gran potencial de creativitat i innovació, sens dubte un avantatge competitiu rellevant en el món globalitzat i canviant d’avui. No obstant, el tamany de les nostrs empreses pot ésser, a la vegada, una de les debilitats, ja que no tenim grans marques reconegudes al mercat mundial. Crec, doncs, que els esforços també haurien d’enfocar-se cap a la promoció de la nostra indústria. 3. Quin creu que és el paper de la indústria catalana en el context econòmic mundial actual? Crec que, com ja han fet altres països de dimensions semblants al nostre, seria bo que ens especialitzéssim i que el món ens conegués per algunes de les tecnologies que seran decisives en els pròxims decenis. 4. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Nosaltres, desde sempre, hem apostat per la innovació. En un món global, tens tres vies per fer-te lloc en el mercat. La primera és intenant ser el més econòmic, que té el risc d’arruinar-te. La segona és treballant per ser el millor del mercat; nosaltres ho intentem si bé és difícil que t’ho reconeguin en un context on les grans marques dominen el nostre sector; i la tercera és oferir productes diferents que donin solucions reals als problemes dels nostres clients, ser a prop d’ells escoltant-los i de vegades descobrint el que necessiten abans que ells mateixos se n’adonin. Per a nosaltres, aquesta última la denominem innovació. 5. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les exportacions són aproximadament el 50% de la nostra facturació i, en els darrers 3 anys, el porcentatge ha incrementat degut al descens del volum del mercat nacional. En un context globalitzat, és pràcticament impossible que una empresa industrial pugui ésser competitiva sense l’exportació. Nosaltres treballem en un sector de mercat relativament petit com és l’Eficiència Energètica Elèctrica (e³) i sense l’exportació seria impossible amortitzar els nous dissenys. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Segons els països hem seguit diferents estratègies . A Turquia, Noruega i Estats Units, som socis d’empreses locals que en alguns casos engalzen o instal•len els nostres productes. A l’Ýndia i l’Argentina, tenim petits tallers per fer engalzaments pel mercal local, i a la República Txeca tenim una planta industrial on hi treballen 170 persones, fabricant condensadors d’alta tensió, electrònica de potència d’altra freqüència o el que podríem definir com a condensador d’alta tecnologia, que vam comprar l’any 2002 per la seva tecnologia i la magnífica reputació que tenia i té al centre d’Europa. 7. Quins creu que seran els factors clau per ser competitius a nivell mundial? La innovació i la velocitat en saber-se adaptar és i serà sens dubte molt important per al futur de la indústria catalana. Les noves tecnologies arriben al mateix temps a tot al món, per tant, el primer que és capaç de fer-ne ús juga amb avantatge. Per altra banda, i com ja he comentat anteriorment, seria molt important que tan empreses com administracions fessin el possible per presentar al món Catalunya com a país industrial. Ho hem fet molt bé amb el turisme i crec que seria hora de fer un esforç semblant amb el sector industrial.

Telstar, S.A. és una empresa que es dedica al disseny, fabricació i comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i especialment per aquelles vinculades a les ciències de la vida i la salut. Fundada el 1963, ha experimentat un fort creixement diversificant la seva activitat i apostant fort per la innovació i la internacionalització. 1. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Les principals potencialitats de l’empresa catalana van lligades a les arrels i la cultura industrials del país, que ens permeten trobar subministradors de tot tipus, sobretot subcontractistes especialitzats, que no són tan fàcils de trobar en d’altres llocs del món. Per altra banda, crec que logísticament parlant també estem molt ben situats. Pel que fa a la principal debilitat de l’empresa catalana penso que és la dimensió. Ens ha faltat la capacitat de fusionar-nos, adquirir-nos o el que sigui entre nosaltres per tal de guanyar massa crítica. I a mi em sembla que això avui ho estem pagant car. 2. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Independentment de les noves potències emergents, la innovació és absolutament necessària per a la supervivència de la nostra indústria. Podríem diferenciar la indústria que fabrica productes d’alt valor afegit i la que no. A Telstar ens considerem dins del primer grup, la que innova i ha innovat sempre per poder ser on és, i ho ha de continuar fent per mantenir el valor afegit dels seus productes. Les potències emergents, i molt especialment la Xina , han començat a produir i a exportar productes d’alt valor afegit a un preu molt inferior al que hi havia en el mercat, fonamentalment ocupat per productors occidentals, que s’han vist obligats a reduir els seus preus i, per tant, els seus marges. Això ha generat una profunda transformació en alguns sectors, com per exemple en el nostre: la fabricació d’equips de liofilització a la nostra fàbrica de Terrassa va veure’s seriosament amenaçada quan els competidors xinesos van començar a internacionalitzar. És en contextos com aquest on la innovació juga un paper fonamental per tal de ser capaç d’oferir avantatges tecnològiques que els altres no poden oferir, millors prestacions, equips més respectuosos amb el medi ambient, etc. Ningú està exempt d’aquesta amenaça i cal anar per davant, innovant cada dia. A més, a Telstar també hem entès la innovació com una aposta per integrar tecnologies complementàries i oferir solucions el més complertes possibles als nostres clients, fent adquisicions d’empreses que tinguessin aquestes tecnologies; i també hem estat innovadors en la gestió de la nostra marca. La marca és molt important i sovint les petites i mitjanes empreses catalanes la tenim una mica abandonada. 3. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? Aquest és un tema històric. Ni les empreses hem cregut en les nostres universitats ni les universitats en les empreses. Ara que sembla que ja tothom ho té més o menys entès, no queden massa empreses amb les quals establir programes de col•laboració. Les Universitats han fet un salt important endavant i s’han situat molt bé per col•laborar amb el món empresaral. Però potser encara hi ha poques empreses que s’hi aproximin, la percepció encara és la que és en alguns casos. No obstant, crec que estem en un bon moment i que això comença a estar força ben encaminat. De totes maneres, el principal problema és que per a molts investigadors no hi ha clientela catalana, al menys de suficient entitat, i heus aquí la creixent fuga de talents. 4. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Si parlem de Telstar com a grup no parlem tant d’exportació com de xifra de negoci fora d’Espanya. A l’estar presents a 17 països, en alguns d’ells amb plantes productives i en d’altres amb oficines d’enginyeria o de consultoria, hi ha una part important que es ven a fora des de fora i per tant no la podem considerar com a exportació pròpiament dita. Però entenc que la pregunta va més per la Telstar catalana. Doncs bé, aquí les exportacions juguen un paper fonamental. Pel que fa a Catalunya, exportem un 90% de la producció fora d’Espanya. L’any 2011 hem tingut un creixement de dos dígits i tot ha estat gràcies a les exportacions. Desafortunadament, el 10 % de venda nacional hauria d’haver estat molt més rellevant, però mentre el mercat internacional creix, el local s’encongeix. 5. Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les empreses exportadores són les que més probabilitats tenen per sobreviure, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint. Per tant, l’exportació és importantíssima i, fins i tot, diria que imprescindible per l’economia catalana, ja que és una de les fonts que té el país per créixer econòmicament. Però de ben segur que no és suficient pel que el país necessita. Les empreses que no exporten ho tenen francament difícil. A més, plantejar-te ara l’exportació com a repte és molt difícil. La manca de recursos financers i les dificultats que moltes empreses atravessen per la contracció del mercat nacional fa que l’exportació no sigui plantejable. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Lligant amb una de les preguntes anteriors sobre la innovació, a Telstar hem seguit tres vies diferents d’internacionalització. La primera ha estat la de fer adquisicions de competidors directes. Això ens ha portat a Holanda, França o Brasil per posar alguns exemples. L’objectiu era guanyar quota de mercat. La segona s’ha produït quan, perseguint el mateix objectiu, no hem estat capaços de completar cap adquisició i hem hagut d’apostar per implantar fàbriques pròpies. Aquest ha estat el cas dels Estats Units i de la Xina, dos països en els que no ens podíem permetre no ser-hi. Finalment, la tercera via ha estat la de les adquisicions tecnològiques, és a dir la compra de companyies amb tecnologies complementàries i que dins del nostre pla estratègic contemplàvem com a necessàries. Això ens ha portat a Suècia, Holanda i Anglaterra. 7. Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? Crec que tant la indústria catalana com l’Administració han fet un gran esforç en aquest sentit: missions comercials organitzades per cambres de comerç, agrupacions empresarials, tant sectorials com comarcals, associacions; programes que en el seu moment va promoure el COPCA, i avui Acc10, per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Però crec que al cap i a la fi alguna cosa no s’ha fet bé del tot ja que tot aquest esforç no s’ha vist reflexat en la proporció d’empreses que realment han experimentat un creixement important. Probablement han fallat altres coses que haurien d’haver d’acompanyat aquest procés d’internacionalització, però això seria per respondre a una altra pregunta. 8. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? Treballar bé, sobretot, i treballar més guanyant una mica menys. En un món global i de vasos comunicants, amb uns emergents que vénen amb molta embranzida i uns Estat Units que treballen moltes més hores a l’any serà difícil defensar l’estat del benestar que hem assolit. Al nostre país no ho veig sostenible, per tant penso que el factor clau perquè Catalunya sigui competitiva a nivell mundial és el sacrifici col•lectiu i és clarament la línia que han emprès els nostres governs. La devaluació ja no és possible.