El 2001 es va fundar el Barcelona Breakfast per a l’Economia del Coneixement (BB), plataforma oberta de diàleg entre la universitat, les administracions públiques i el mercat entorn a les oportunitats que oferien les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el desenvolupament econòmic. Enguany, el Barcelona Breakfast celebra 15 anys i, per aquest motiu, hem organitzat un acte commemoratiu, que tindrà lloc el proper divendres 22 d’abril a la Sala Aula de la UPC, i que pretén ser punt de retrobada dels antics membres i amics i, alhora, un impuls per rellançar el projecte, amb nous reptes i objectius.

Parlem amb Xavier Marcet, primer president i membre fundador del Barcelona Breakfast.

– Com va sorgir la idea del Barcelona Breakfast (BB)? Quines eren les finalitats fundacionals del BB?

Va sorgir de l’ànsia de fer de Catalunya un país que aprofités les oportunitats que oferia la societat de la informació, volíem que Catalunya fos molt líder en aquest camp. També compartíem la inquietud que Catalunya no fos capaç d’assolir les oportunitats que la societat de la informació oferia, com finalment va passar. No va ser un tema local, va ser a tot Europa, però d’aquella pèrdua d’oportunitats se n’han derivat costos importants i de posicionament.

– Què ha canviat des d’aleshores? Quins reptes ha d’afrontar el BB del futur?

Ara el panorama és més clar. Ja sabem que Europa ha perdut la batalla del lideratge digital per golejada però també que tenim opcions i que la propera revolució industrial, la de la indústria 4.0, tornarà a repartir cartes que en les properes partides hauríem de saber aprofitar. Catalunya i Europa tenim el repte de poder crear prou riquesa com per mantenir el model social equilibrat que Europa ha intentat erigir i mantenir en els darrers seixanta anys. El BB del futur ha de ser més emprenedor que el de la seva fundació i ha d’ajudar a afrontar aquest gran repte de definir un nou paradigma de sostenibilitat i equilibri social en mig de la nova revolució industrial que estrenem.

– Ser capdavanters en l’economia del coneixement requereix la generació i gestió del talent. Quin és el paper que han de jugar la universitat i les administracions públiques per assolir aquest lideratge des de Catalunya?

Una societat es desenvolupa més o menys a partir de la seva taxa de talent emprenedor. Tenim gent de talent i alguns són emprenedors. El nostre repte és que siguem capaços de fer créixer les start up que neixen, les pimes i les empreses grans que tenim. Som un país amb estructures empresarials molt menors i això ens penalitza, per contra hem defensat bé una economia molt oberta, i això ens ha salvat. Hem tingut més talent per internacionalitzar que per innovar. Les universitats han fet bé els deures de la docència i la recerca, però la valorització del coneixement és la gran assignatura pendent.

– Quines són les fortaleses i quines les debilitats de Catalunya a l’hora de liderar l’economia del coneixement a Europa?

Tenim una combinació atractiva de Barcelona com a Flagship, d’una franja professional molt competitiva i internacionalitzada, un entorn agradable per a viure i acceptable per fer negocis. No tenim cap administració realment business friendly. La col•laboració públic – privat va endarrere i no endavant per culpa de la corrupció i això és un mal presagi. Tenim tot el país lògicament preocupat pels temes socials però si oblidem les concisions de creació de riquesa ens equivocarem i molt. Tenim capacitat per atreure inversions, però no som referència de res significatiu que no sigui el turisme. Som petits i hem de procurar no acabar pensant en petit. Pensar en gran ens ha salvat històricament. Ara no hauria de ser una excepció.

– Com creu que l’economia del coneixement pot contribuir en un major desenvolupament de totes les esferes de la societat?

L’economia del coneixement i la seva hibridació amb l’economia col•laborativa són des de fa temps les que sacsegen les nostres oportunitats. Entrem en un període on l’economia del coneixement haurà de respondre a un gran repte, tindrem una societat on la gent viurà molts més anys, on la salut serà més eficaç però molt més cara, on hi haurà menys ocupació i més necessitat de repensar el treball. Caldrà una economia del coneixement que esdevingui el cor d’un nou paradigma. Serà el gran repte de les properes generacions.

– Els sectors econòmics emergents en les ciutats del futur són economia verda i serveis a l’atenció de les persones. Quin valor afegit hi poden aportar les TIC? Quins reptes s’han d’afrontar? Què s’està fent en aquests dos àmbits?

La sostenibilitat integral dels territoris no serà una opció. L’economia circular no serà un opció. L’única manera de poder fer salts substancials serà generant sinergies al gestionar coordinadament l’aigua, l’energia, els residus, el nivell de CO2, etc. I tot això serà impossible sense un ús coordinat de la Internet de les Coses, el Big Data i la Intel•ligència Artificial. I en l’àmbit social passarà el mateix. Moltes eines que només s’utilitzaran al principi per a la gestió empresarial acabaran tenint la seva versió per crear valor social i valor públic.