Citant Ben educats: una defensa útil de les conversacions, el civisme i l’autoritat, de Salvador Cardús i editat el novembre del 2003 per La Campana, Enric Masllorens va reivindicar la figura del mestre i la mestra com a “autoritat visible” i “guia exemplar” per tal que “l’educació sigui eficaç”. No obstant, els desafiaments dels docents en el context actual fan que aquesta tasca sigui feixuga i “descoratgedora”.

“Els desafiaments de l’educació en la societat actual fan que la tasca docent sigui feixuga i descoratgedora”

La diagnosi va ser compartida pels ponents. En primer lloc, la complexitat de la societat és enorme i, alhora, existeix un “dèficit social i una manca de responsabilitat social que ha d’entomar l’escola”, va explicar Àngels Cadena Bordoll. A l’escola se li exigeix tot: transmetre coneixements, fer gestió emocional, “posar fluor i, fins i tot, ensenyar a les famílies a avorrir-se”.

En aquesta mateixa línia, Salvador Cardús va lamentar “l’excés d’expectatives en l’escola i els equips docents”, que “desvien el focus i generen discursos negatius i perspectives i objectius equivocats”. Perquè això no passi, cal que es deixi de “crear soroll” entorn al sistema educatiu i s’emfatitzi més en les bones pràctiques, que en són moltes, va reivindicar Cadena Bordoll.

Un exemple de bones pràctiques és la creació de la biblioteca escolar de l’escola Mercè Rodoreda, que està oberta al barri els dissabtes per tal de “promoure la cultura i la socialització”.

“L’excés d’expectatives en l’escola i els equips docents desvien el focus, generen discursos negatius i perspectives i objectius equivocats”

En segon lloc, la hiperprotecció dels infants i joves per part de les famílies, “reflex de les pròpies inseguretats dels adults” en un context social d’incertesa constant, segons Cardús, ha desembocat en una manca d’autoritat del docent, que veu augmentar les dificultats a l’hora de desenvolupar la seva tasca.

El tercer desafiament és l’heterogeneïtat dels contextos socioeconòmics dels centres educatius del nostre país, que fa indispensable la vinculació de l’equip docent al centre. Per aquest motiu, la mestra i directora de l’escola Mercè Rodoreda de Nou Barris va demanar, per una banda, que part de la formació del professorat sigui al centre i per al centre; i per l’altra, va reclamar el dret dels docents a escollir escola: “els educadors han de poder trobar el seu propi equip”, allà on es trobin a gust per desenvolupar la seva professió de la millor manera possible.

En relació als equips escolars, Àngels Cadena Bordoll va reclamar més recursos en forma d’”equips multiprofessionals” per fer front a les necessitats diverses de l’alumnat.

“És indispensable la vinculació de l’equip docent al centre i, per tant, cal que la formació del professorat sigui al centre i per al centre i, a més, cal que els educadors puguin escollir escola i trobar el seu propi equip”

A més, tant Cardús com Cadena Bordoll com Santamaria van reclamar una formació bàsica de qualitat per als aspirants a mestres: “ens fa feredat veure els alumnes de pràctiques de magisteri”, van lamentar.

Finalment, la manca d’evidència científica en el món educatiu fa prendre “decisions basades en la intuïció”, es va queixar Mònica Santamaria, alhora que Cardús lamentava que el relat públic de l’educació estigués en boca de “veus no autoritzades” i que, enlloc de recursos, hi hagués “negocis darrere els acords establerts en educació”.

L’acte, que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, va comptar amb la presència del director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Josep Maria Garcia Baldà; i de l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, entre d’altres persones vinculades al món educatiu. I es va concloure amb la reivindicació d’una major cooperació entre tots els agents del sistema educatiu i una rehumanització de l’ensenyament a través d’un pacte on la veu dels i les docents sigui escoltada i tinguda en compte.

Què vol dir el canvi de paradigma educatiu?

El professor Levine va néixer a la banda sud del Bronx, actualment una de les zones més desfavorides dels Estats Units. Té una llarga trajectòria en educació superior; ha estat el president del Bradford College, ha estat professor i responsable del programa d’educació superior de la Universitatde Harvard, i el 2006, quan era president del Teachers College, va elaborar un informe titulat Educating School Teachers, que analitzava quins eren els problemes de la formació de docents als Estats Units.

Amb els resultats d’aquell informe a la mà, el professor Levine va constatar que les institucions educatives actuals havien estat creades per a l’època industrial i que calia reinventar-les per donar resposta a les necessitats de la societat del coneixement actual. “Els reptes que han de fer front les institucions educatives són canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents i la revolució tecnològica i digital. La inèrcia de les institucions educatives és de reformar-se constantment per adaptar-se als canvis”. Però el professor va ser molt taxatiu: la reforma no és factible, “la revolució digital és disruptiva i, per tant, no permetrà la reforma constant, sinó que cal reinventar les institucions educatives per afrontar els reptes actuals sense deixar ningú enrere”.

Escoles que creguin que tots els infants poden tenir èxit

“Necessitem escoles que creguin que tots els infants poden tenir èxit”, va afirmar el professor Levine. Hem de definir els coneixements, habilitats i competències que volem que l’alumne adquireixi, fixar-los i adaptar els processos d’aprenentatge a cada infant. “L’educació ha de ser activa, basada en la resolució de problemes i l’adquisició de competències continuades al llarg de la vida”.

Sota la presidència d’Arthur Levine, la Woodrow WilsonFoundation, amb la col·laboració del Massachussets Institut of Technology (MIT), institució de prestigi amb un gran lideratge nacional i internacional i amb el ferm compromís amb la recerca i la innovació, va engegar un projecte d’escola graduada i laboratori obert amb l’objectiu de canviar la pràctica en tota la professió docent.

Comptar amb la col·laboració dels docents

Però Arthur Levine va remarcar la importància de comptar amb la col·laboració dels docents. “Vam tenir clar que no els podíem dir que no feien bé la seva feina, sinó que el món canvia i, per tant, tots hem de canviar. Els vam posar a la seva disposició el nostre projecte. La nostra escola és un showroom perquè tothom observi, experimenti i adquireixi allò que li interessa”. I el més important, “tot es basa en un prova-error”.

Arthur Levine va voler acabar la seva intervenció lloant la feina que es fa des de Catalunya amb el projecte impulsat per Escola Nova 21, que va ser fundat per Eduard Vallory. “Catalunya està al centre d’aquest camp de batalla i està preparada per liderar i ser el model del nou paradigma de l’educació”, va concloure el professor Levine.