En aquest sentit, el ministre va explicar que durant aquesta legislatura el pressupost en cultura ha assolit “màxims històrics”, “s’ha adaptat la legislació laboral, fiscal i de seguretat social a la intermitència de l’activitat cultural” i s’ha avançat en la protecció de la propietat intel·lectual i els drets d’autor en el marc de l’Estatut de l’artista; “s’han creat figures laborals i de contractació per fer aflorar el treball no regulat que sovintejava en el món de la cultura”; s’ha creat el Bo Cultural jove i s’han destinat més de 107 milions d’euros a la indústria audiovisual “per ajudar a la creació i captació d’inversió estrangera”, entre d’altres.

“Per primera vegada tenim una política cultural pensada en la seva globalitat, no limitant-nos a un increment pressupostari, sinó impulsant també canvis estructurals”

A més, el Ministeri d’Educació ha redactat el projecte de Llei d’Ensenyaments Artístics i “ahir es va tancar un acord al Congrés dels Diputats, a proposta del PDeCAT, per augmentar les possibilitats del mecenatge a tot el país”. Tot i que “no ens hem d’aturar fins que tinguem una Llei del Mecenatge amb tots els ets i uts, que haurà d’encaixar amb una reforma fiscal més general”, va afegir Iceta.

En relació al Bo Cultural jove, una dotació de 400 euros per destinar al consum d’activitats i béns culturals, Iceta es va felicitar per la cobertura de la mesura en el conjunt del territori espanyol, arribant al 56%: “els experts ens diuen que és un molt bon resultat”. No obstant, es va lamentar que a “Catalunya no hem estat a l’alçada”, ja que només el 48% dels joves han aprofitat l’ajuda, i va demanar la col·laboració de tothom per aprofitar millor les oportunitats que aquest ofereix.

“Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”

Pel que fa a la comparació entre Barcelona i Madrid, el ministre va declarar que “Madrid s’està convertint en un centre cultural molt important” amb una capacitat d’atracció “envejable”. I va alertar que “no podem badar” i que hem d’aprofitar les oportunitats de l’empenta de Madrid. “Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”, va sentenciar, “no va bé buscar excuses a fora per justificar que no fem prou”. En aquest sentit, va ressaltar la reactivació dels fons de Cocapitalitat, 20 milions d’euros per a Barcelona inclosos en els Pressupostos generals de l’Estat per aquest concepte, i va encoratjar a “fer més tàndem amb Madrid”.

Però també es va plànyer de no aprofitar prou “els trumfus” que té Catalunya. “Si no ho fem nosaltres, ho faran els altres”, va afirmar, en referència a la poca reivindicació de la importància d’Horta de Sant Joan i de Gòsol en l’obra de Picasso ara que es celebren els cinquanta anys de la mort de l’artista, en contraposició a “la passió que hi està dedicant A Coruña pels quatre o cinc anys que el pintor hi va viure”. Tanmateix, el ministre va mostrar la seva preocupació pel que fa al boom llatinoamericà: “jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”, i va posar en relleu que Catalunya, “des de la defensa aferrissada del català, també ha d’aprofitar i defensar la part que li toca del castellà, perquè sense el castellà no s’entén el país i, a més a més, perquè ens interessa”.

“Jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”

Preguntat per la Biblioteca de Barcelona, Iceta va revelar que desitjava que hi hagés “l’ambició de fer de la biblioteca alguna cosa més que un magatzem de llibres”, vinculant-hi el món editorial i la xarxa de biblioteques públiques, etc., a banda d’aprofitar-la per representar el llegat literari i recuperar els arxius que van marxar a Madrid. Això sí, el ministre va demanar reflexionar sobre “per què se’ns han escapat alguns arxius” i va suggerir que, potser, “no els hem tractat prou bé”.

Per altra banda, preguntat pel nom que hauria de tenir la Biblioteca, Iceta no s’hi va voler pronunciar, ja que hi ha un acord amb la Generalitat, l’Ajuntament i el govern espanyol perquè sigui la Generalitat qui faci una proposta, però va puntualitzar que “Salvador Espriu m’agrada molt”. També va reivindicar el nom de Carme Balcells i del polític Jordi Solé Tura. No obstant, “no és un problema de manca de noms a Catalunya”, tot i que “quan algú vol que un equipament sigui de referència, s’ha de començar pel nom”, va remarcar.

“Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta”

Finalment, Miquel Iceta va concloure que totes les institucions (Ajuntament, Generalitat i Govern) han de “treballar conjuntament, acordar prioritats i distribuir responsabilitats per recuperar empenta. “Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta, i a ella m’encomano”. En relació amb això, el ministre va demanar també “reacció social”, que tant les administracions com la societat apostin per la cultura de manera estratègica, considerant-la i defensant-la com a bé públic essencial i, per tant, incrementant-ne l’exigència i la demanda per part de tothom.

Necessitat de posar al dia la universitat

Joan Subirats va iniciar la seva intervenció definint la LOSU com una “necessitat de posar al dia la universitat”. La darrera llei universitària es va aprovar el 2001. Durant aquests anys, “la transformació social i tecnològica ha estat espectacular” i el “sistema s’ha d’adaptar per encarar els nous desafiaments”, va afirmar.

És amb aquest objectiu que la LOSU “facilita la internacionalització” allargant el permís de residència dels estudiants estrangers a un any més de la durada dels estudis (actualment s’ha de renovar cada any), “reforça la docència” amb un curs de formació i “simplifica la carrera acadèmica” per tal que als 35 anys, aproximadament, ja es pugui disposar d’una posició permanent a la universitat. La llei també “bloqueja l’augment de les taxes universitàries”, tot i que el ministre va reconèixer que segueixen “estant per sobre de les europees”, introdueix les microcredencials per flexibilitzar la formació al llarg de la vida, incorpora la perspectiva de gènere i elements d’inclusió social i redueix la precarietat laboral, va explicar Joan Subirats.

A més, el ministre va reconèixer que la LOSU és “una llei complicada” perquè ha d’acceptar la situació europea, la descentralització de l’estat i l’autonomia de les universitats. Tot i així, Joan Subirats es va mostrar satisfet amb la nova norma perquè defensa “la pluralitat del sistema”, evita la lògica homogeneïtzadora i treballa en favor de la diversitat, que és “una riquesa del país”.

La LOSU,“un punt de partida i no d’arribada”

Al seu torn, Joaquim Nadal va iniciar la seva intervenció afirmant que la LOSU és “un punt de partida” i no d’arribada, ja que “podem anar molt més lluny”. No obstant, reconeix que “la llei fa un esforç d’equilibri notable” tot i “quedar-se a mig camí” pel que fa al reconeixement de la pluralitat i diversitat de models.

A més, el conseller va lamentar que la nova llei universitària “no resol la manca de docents permanents”, el 53% dels quals es jubilarà en els propers 8 anys. D’altra banda, va alertar que l’aplicació de la LOSU “generarà disfuncions que caldrà resoldre de manera immediata”, sobretot en relació al personal laboral. Respecte a aquest punt, el ministre va aclarir que s’han introduït esmenes per facilitar la transició cap a la nova normativa, ja que s’entén que la LOSU genera “un cert sacseig del sistema”, va assegurar.

En relació amb això, el conseller de Recerca i Universitats també va destacar el cost que implica la limitació de les hores de docència dels professors associats” i va reclamar “una solució financera” per resoldre aquesta qüestió. ‘Si una llei paraigües de l’estat crea necessitats afegides sobre el sistema”, aquesta “hauria de venir acompanyada d’un pa sota el braç’, va sentenciar.

Reforma de la LUC

A tall de conclusió, Joaquim Nadal va reclamar la necessitat d’una “reflexió conceptual a fons” sobre el futur del sistema universitari i va anunciar que, “en el panorama actual”, Catalunya “no tindrà més remei que emprendre la reforma de la LUC (Llui d’Universitats de Catalunya) per dotar “d’una nova virtualitat i coherència a tot plegat”.

En el torn de preguntes, el periodista de La Vanguardia Enric Sierra, encarregat de moderar el debat, va exposar el neguit sobre el retard en les homologacions, fet que comporta traves en el procés d’internacionalització del sistema universitari. En aquest sentit, el ministre va explicar que el novembre es va aprovar un Decret per agilitzar aquesta qüestió i també va anunciar que el ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha reforçat en 70 noves persones com a “força de xoc” per reduir la “muntanya d’expedients que tenim endarrerits”.

Infrafinançament sostingut del sistema universitari

Per la seva banda, el rector de la UPC, Daniel Crespo, va denunciar l’infrafinançament sostingut del sistema universitari i va reclamar “consens per treballar i millorar” aquest dèficit. En aquesta mateixa línia es va expressar el ministre que, tot i afirmar que “estem recuperant els nivells de finançament del 2009” i que la LOSU preveu un augment de 2.500 milions d’euros (1% del PIB), va reclamar més esforç per ”generar aliances” amb el territori i el sector.

Per la seva banda, el conseller Nadal va respondre que “el govern de la Generalitat hauria de comprometre un nou model de finançament per a les universitats de Catalunya”, situant un horitzó, com a mínim, de quatre anys i amb contractes programa, per assegurar un increment raonable de recursos al sistema. “Em sembla de justícia”, va sentenciar. Això sí, no va perdre l’ocasió per denunciar la manca de finançament per part de l’estat.

Miquel Roca i Junyent va clausurar l’acte, celebrat al Caixafòrum Macaya, en el que hi van assistir personalitats destacades del món econòmic i universitari, com el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), Antón Costas, i els rectors de les universitats del país. Durant el seu discurs, el president d’Amics del País va assumir el “compromís solemne” de l’entitat a afegir-se al consens per demanar que s’incrementi el pressupost de les universitats.

Segons el cap de l’executiu, ja s’ha tancat l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies amb una transitòria de 30 anys per mantenir l’acord duaner de 1990; pel que fa a la lliure circulació de capitals, tot just ara s’acaba de tenir la posició negociadora. Per tant, els principals esculls que queden pendents d’abordar són el control de la política migratòria i la lliure prestació de serveis.

Andorra té la intenció de signar l’acord d’associació amb la Unió Europea durant la presidència de torn d’Espanya

En aquest sentit, Xavier Espot Zamora va explicar que el model de quotes en funció de la població que té Liechtenstein “els convindria”, ja que ‘no és el mateix impacte els vuitanta mil andorrans sobre una Europa de 430 milions d’habitants, que l’impacte de 430 milions d’europeus sobre  vuitanta mil andorrans’. A més, Andorra és el segon estat amb un índex de cohesió social més elevat malgrat ser un dels països amb menys despesa social gràcies al vincle entre residència i treball, que vol seguir mantenint.

Per altra banda, pel que fa al manteniment dels dos operadors públics en matèria d’electricitat, també existeix un preacord. No obstant, les telecomunicacions seran “el moll de l’os”. “El roaming desapareixerà”, va anunciar Xavier Espot, “però volem mantenir l’operador”, va afirmar. No obstant, el cap de Govern es va mostrar confiat ja que “les negociacions estan encarrilades”.

El model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política 

“L’acord d’associació serà la clau de volta de tot el procés d’homologació i obertura per acabar d’impulsar la diversificació de l’economia andorrana i apalancar el creixement econòmic i social”, va apuntar Espot Zamora. I va afegir que la transformació d’Andorra i el seu model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política, que ha portat al país a ser la segona economia d’Europa que més va créixer el 2022, amb un superàvit de 70 milions d’euros (per un pressupost de 400 milions d’euros) i una inversió estrangera que representa el 18% del PIB.

Preguntat per si Andorra entraria a la Unió Europea, Xavier Espot va assegurar que, per “raons evidents de dimensió territorial i demogràfica, no ho aspirem” però que “mai hem volgut estar d’esquena al procés de construcció europea, perquè ens en sentim partícips i aquest és el nostre espai natural i en formem part”.

Una llei del català per a la propera legislatura 

Durant el col·loqui, Enric Sierra li va preguntar sobre el baix ús social del català. Amb relació a aquest fet, el cap de l’executiu va dir que, tot i que en els darrers anys hi ha una certa tendència a millorar aquesta situació gràcies als esforços del govern andorrà per prestigiar la llengua, “és un dels reptes” que hi ha sobre la taula. És per aquest motiu que s’està treballant en una llei del català per a la propera legislatura, “des d’una visió constructiva i inclusiva”, perquè ‘no ens agrada massa el component sancionador o coercitiu’.

Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que va ser l’encarregat de presentar l’acte, va reconèixer i agrair la “transformació espectacular” d’Andorra dels darrers 25 anys, des del punt de vista de l’engranatge internacional tant a nivell europeu com en d’altres dimensions. I va afegir que “hauríem d’estar més a prop de l’acció de govern d’Andorra” perquè, com a mínim, “ens aporta una internacionalització de la llengua”.

Els pressupostos per al 2023 doten el govern d’instruments fonamentals per fer front a la crisi que vivim

Segons el responsable del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos per al 2023 incrementen la despesa en un 11% i doten el govern d’”instruments fonamentals” per fer front a la crisi social que vivim. Preveuen l’augment de l’índex de referència del conjunt de les prestacions socials de Catalunya, la reducció a la meitat de la llista d’espera de la dependència i la millora de les tarifes per prestació de serveis per part de les entitats del tercer sector, amb l’objectiu de millorar la col·laboració “públic-social” i eliminar els serveis “low cost”, va explicar Campuzano. 

Durant la seva intervenció, el conseller també reivindicar l’estabilitat política, “poc consolidada en el sistema polític català”, i va defensar que la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre per la via de la política i la cerca d’acord. “L’alternativa és l’enquistament i l’aturada del país” i, en un context de crisis socials encadenades des de 2010 amb “ferides mal curades”, “no ens ho podem permetre”. En aquest sentit, va afirmar que cal governar “sota la lògica de la Catalunya sencera”, abordant la cooperació institucional per fer front als enormes reptes que tenim com a societat.

 

 

La solució al conflicte entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre per la via de la política i la cerca d’acord

Preguntat, durant el col·loqui, sobre les barreres administratives per accedir a les prestacions socials, Carles Campuzano va fer autocrítica afirmant que cal “actualitzar i renovar el departament d’acord amb les necessitats del segle XXI”. I va explicar que la millora de la gestió en l’accés i la simplificació és una prioritat, de la mateixa manera que ho és abordar el problema de la bretxa digital, dotant de més recursos els Punts Òmnia i enfortint l’aliança amb les administracions locals i el tercer sector.

Per altra banda, també va reclamar el traspàs íntegre de l’Ingrés Mínim Vital, tal com reclamen també el País Valencià i les Balears, ja que “és una absurditat” la duplicitat de regulacions i d’administracions que, a sobre, “no arriben on han d’arribar”. I també va demanar obrir el debat sobre el finançament del sistema de dependència davant dels reptes de l’envelliment i l’increment de la dependència. “El sistema que configura la llei de 2006 és pervers i insostenible” ja que obliga a la Generalitat a oferir prestacions sense el finançament efectiu. 

Miquel Roca i Junyent: “Cap desacord justifica no donar resposta democràtica a l’emergència social”

El conseller Campuzano va pronunciar el seu discurs al Caixafòrum Macaya acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i davant d’una audiència formada per entitats socials i empresaris catalans. Miquel Roca i Junyent, al seu torn, va concloure l’acte afirmant que “cap desacord justifica no donar resposta democràtica a l’emergència social” i recordant que “la invocació de la catalanitat ha estat històricament un compromís amb la Catalunya sencera”.

 

Roger Torrent: “La política europea industrial del laissez faire ha afeblit Europa davant l’emergència de la Xina”

Roger Torrent va començar la seva intervenció fent una perspectiva històrica de la “política industrial europea de les darreres dècades”, caracteritzada pel “laissez faire”, i que ha comportat “la debilitat del sector industrial i, conseqüentment, l’afebliment d’Europa davant l’emergència de la Xina com a nova potència mundial”. En aquest context, va afegir, i arran dels efectes de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, la Unió Europea s’ha proposat guanyar pes industrial per “recuperar autonomia estratègica, reforçar la resiliència del mercat únic i accelerar la transició digital i ecològica” amb “la mobilització de recursos econòmics més grans des del Pla Marshall”.

En aquest context, el govern de la Generalitat s’ha fixat revertir la tendència desindustrialitzadora dels darrers anys a Catalunya amb l’impuls de “transformacions cap a una indústria inclusiva i generadora de riquesa i que satisfaci les necessitats col·lectives de la societat”, va explicar el conseller. Perquè “la indústria és un factor que ajuda a l’ascensor social, la cohesió social i vertebra el territori”, alhora que “és un factor essencial en la lluita contra el canvi climàtic”, va afegir.

Roger Torrent. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”

Per aquest motiu, el departament d’Empresa i Treball va signar el passat setembre el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-25, fruit d’un acord amb els diferents agents socials del sector. “Aquest ha de ser un objectiu de país que exigeix al govern ser emprenedor i promoure la col·laboració amb el sector privat per sumar forces”. El Pacte preveu “152 mesures tractores i transformadores” enfocades en àmbits estratègics (alimentació, nova mobilitat, energia química, salut i tecnologies avançades) i compta amb una inversió de més de 3.000 milions d’euros, esdevenint la “peça clau” per reindustrialitzar Catalunya. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”, va explicar el conseller.

Pressupostos i fons Next Generation

Malgrat reafirmar, durant el col·loqui, el compromís del govern de tirar endavant el Pacte tot i tenir pressupostos prorrogats el 2023, Roger Torrent va emfatitzar en la importància de l’aprovació dels comptes per a l’any vinent, com també en la necessitat de gestionar els fons Next Generation en clau de “proximitat”. En aquest sentit, va lamentar la distribució del PERTE del vehicle elèctric per part del govern espanyol, executant només un 30% dels fons disponibles i amb un romanent de 2.000 milions d’euros pendents d’adjudicar.

Roger Torrent: “De res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”

Finalment, el conseller Torrent va afirmar que “de res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”. En aquest sentit, va enunciar que des del departament s’està fent una anàlisi amb el sector privat per identificar quins perfils professionals es requeriran en el futur, d’acord amb els sectors estratègics del teixit industrial català. Com a exemple va explicar “l’acord amb el gremi d’instal·ladors per impulsar oferta formativa per proveir de treballadors especialitzats i qualificats un sector de futur” (energies renovables i domòtica).

El president d’Amics del País, Miquel Roca, va ser l’encarregat de presentar l’acte, i va celebrar el compromís del govern de preservar la naturalesa industrial del nostre país i l’ambició de promocionar-ne “la reindustrialització d’acord amb els reptes de futur”. “Qualsevol acció de transformació de la societat cap a la generació de més riquesa, benestar i igualtat suposa risc, valentia i coratge” va sentenciar, alhora que va elogiar el “gran coratge” del conseller per liderar en aquesta direcció.