Publicacions

  • | | |

    Les empreses després de la crisi

    Les empreses després de la crisi

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    27-05-2009

    Una de les conseqüències de la crisi que estem vivint és que les empreses que vulguin seguir en el mercat hauran de, en la majoria de casos, realitzar canvis substancials en l’estratègia, l’organització i el model de control de gestió. Fins i tot n’hi haurà que s’hauran de reinventar.

    Una de les conseqüències de la crisi que estem vivint és que les empreses que vulguin seguir en el mercat hauran de, en la majoria de casos, realitzar canvis substancials en l’estratègia, l’organització i el model de control de gestió. Fins i tot n’hi haurà que s’hauran de reinventar. Aquests canvis també afectaran les persones que formen part d’aquestes empreses i algunes malauradament no podran continuar-hi treballant. Els motius dels acomiadaments en aquests moments són sobretot per reduir costos salarials de forma substancial per evitar que les empreses arribin a una situació límit on ja només els quedi la possibilitat de presentar el concurs de creditors. Però tal com he comentat al principi, la continuïtat d’una empresa ha de passar també per altres actuacions probablement molt més complexes que les de prendre decisions puntuals. Decidir com ha d’ésser l’empresa quan s’acabi la crisi és un exercici de reflexió molt profund però que cal fer perquè el que està clar és que no tot es resol havent sobreviscut, i pensar que les coses tornaran a ser iguals quan tot eren flors i violes és d’una ingenuïtat que ratlla la inconsciència. Sembla evident que en el futur les empreses portaran un control molt més rigorós de la despesa i de la inversió. Això no vol dir que no inverteixin perquè també serà necessari per poder seguir en el mercat, però probablement voldran tenir més clar el retorn de la inversió. Els processos per decidir s’allargaran més perquè s’analitzaran en més profunditat les diferents opcions. El sector serveis es veurà molt afectat per aquesta nova política i per tant s’haurà de preparar per ser competitiu en el nou escenari. El nivell d’exigència en la qualitat del servei pujarà per sobre fins i tot de la demanda de reduir-ne el preu. Personalment he pensat que de vegades és millor pagar una mica més per tenir un millor servei. Malauradament moltes vegades he pagat més però el servei no ha estat l’esperat. Per aconseguir aquesta millora caldrà que les empreses s’orientin clarament al client i que disposin d’una bona organització, de persones adients i que implantin sistemes d’avaluació del servei. El producte seguirà essent important però es valorarà molt més el servei. En aquest nou escenari algunes de les empreses de serveis més importants tindran problemes per adaptar-se mentre que d’altres no tan conegudes i de menys tamany sorgiran en força perquè s’hauran preparat a consciència. Tenir molts clients seguirà essent important per moltes empreses però per a d’altres el més important serà tenir-ne molts de satisfets.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    On estàs talent?

    On estàs talent?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    27-05-2009

    El conocimiento es el factor de trabajo más importante en la sociedad del siglo XXI y las empresas enfocan su crecimiento humano a través de profesionales capaces de llevar a cabo el desarrollo de sus actividades económicas. Houston, tenemos un problema: ¿dónde está el talento técnico de nuestro país? Article escrit per Josep Maria Vilà…

    En estos días, Cataluña aprueba su nueva ley de educación en medio de la polémica y el desencuentro en una materia que requiere el mayor de los consensos. Desde el mundo de la empresa son cada vez más las voces que alertan ante un progresivo empeoramiento en la formación de sus empleados. La situación es especialmente grave en lo que respecta a la falta de talento técnico que es, especialmente en España, uno de los problemas más graves de cara al desarrollo empresarial en el futuro, una vez se supere la crisis. El conocimiento es el factor de trabajo más importante en la sociedad del siglo XXI y las empresas enfocan su crecimiento humano a través de profesionales capaces de llevar a cabo el desarrollo de sus actividades económicas. Houston, tenemos un problema: ¿dónde está el talento técnico de nuestro país? En los últimos 5 años España ha experimentado una reducción del total de alumnos ingresados en la universidad del 8%, por efecto de la demografía, mientras que en lo que respecta al número de titulaciones técnicas la reducción ha sido de un 24%. En un país que crece, y que pretende estar en los primeros puestos de la sociedad del conocimiento, la reducción de talento técnico es una mala noticia. Si nos centramos en las titulaciones de Electrónica y Tecnologías de la Información y Comunicación (ETIC) la caída del total de estudiantes llega al 41% en los mismos 5 años. Y es especialmente llamativo el ingreso en los estudios de Informática donde la caída es de un 53%. Pero, ¿qué está pasando? El final de la burbuja tecnológica sugiere que se ha perdido abruptamente el atractivo que dichas carreras despertaban. Además, la moderación de los salarios ha contribuido a proporcionar una imagen de proletarización de los profesionales informáticos y de las telecomunicaciones. Y tampoco debe descartarse la influencia de la distorsionada imagen del estereotipo de informático que se muestra en el cine y la televisión, más cercana al “freaky” que a la seriedad de un buen profesional. Hay que, en definitiva, rediseñar los sistemas que han fallado, como se tuvo que hacer en el proyecto Apolo después de la trágica misión del Apolo XIII. En nuestro caso no falla sólo la universidad, que no sabe hacer atractivos sus estudios, sino también las empresas que no aciertan en explicar las ventajas de la profesión que tratan de atraer. Pero también falla el sistema educativo que no es capaz de promocionar el interés por los estudios técnicos, y en especial por los relacionados con las TIC. Así mismo falla la percepción que tienen los alumnos, y sus familias, sobre las carreras técnicas y la actitud, fuertemente instalada en la sociedad, contraria a la cultura del esfuerzo y la de la perseverancia para el logro de los objetivos. Se trata pues de un fallo sistémico, de todo el sistema social y, consecuentemente si acertamos en el tratamiento, su solución no se verá al menos en los próximos 15 ó 20 años. Por esta razón debe actuarse lo más rápidamente posible. Ya hay en marcha iniciativas empresariales y de los Colegios Profesionales para incidir en los estudiantes de ESO para mostrarles las posibilidades de las profesiones técnicas. O para cambiar la imagen de los profesionales en los medios de comunicación. Pero la tarea es ingente y conviene movilizar a la totalidad de los muchos agentes implicados. Pero salvar a la tripulación es lo más urgente, como dispuso Houston antes de rediseñar los sistemas. En lo que se refiere a la falta de profesionales, las soluciones a corto plazo también son otras. La primera y más sencilla es la reconversión de profesionales hacia las necesidades ETIC. En este sentido hay iniciativas consistentes en proporcionar formación ocupacional, con programas diseñados a medida de las necesidades de las empresas, dirigida a personal en paro de otras profesiones. Otra solución consiste en la obtención de profesionales de otros países. Esta solución viene empleándose por diversas empresas, especialmente las de mayor tamaño y con más relación internacional. Un esfuerzo de la administración para conseguir agilizar los trámites puede incrementar esta vía y acercarla también a las empresas PYMES. Así mismo facilitaría la atracción de estudiantes de otros países para la realización de estudios de postgrado en nuestras universidades, con la posibilidad de poder trabajar después en las empresas españolas. Las empresas del sector y las universidades ya le han visto las orejas al lobo, no así el resto de los agentes sociales. Y no lo olvidemos, nuestra posición como país en la sociedad del conocimiento estará condicionada por como aprovechemos nuestras capacidades para dotarnos del talento necesario y constituirnos en suministradores globales de bienes y servicios de alto valor añadido.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Entrevista a en Jordi Marín

    Entrevista a en Jordi Marín

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    27-05-2009

    Parlem amb en Jordi Marin, Vice-President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Llicenciat en Economia per la UB i especialitzat en el control de gestió i sistemes d’informació, és un gran coneixedor i expert de les TIC i de la societat de la informació. Actualment és Director – Gerent del Consorci Digital Mataró…

    Parlem amb en Jordi Marin, Vice-President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Llicenciat en Economia per la UB i especialitzat en el control de gestió i sistemes d’informació, és un gran coneixedor i expert de les TIC i de la societat de la informació. Actualment és Director – Gerent del Consorci Digital Mataró – Maresme, però al llarg de la seva carrera professional ha dut a terme càrregs en diferents empreses i institucions com per exemple al Departament de Física Fundamental de la UB, a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, i ha col•laborat amb diferents universitats com a docent. 1 – Com i quan es va vincular al Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast? L’any concret no el recordo, però als inicis del 2001 algunes persones promotores van comentar la posada en marxa del Cercle. Jo en aquell moment estava liderant el TecnoCAmpusMataró i, per tant, aquella era una iniciativa que convergia amb el que estava fent. Anys més tard, un amic del Maresme me’n va tornar a parlar i em va engrescar juntament amb en Toni Garrell a ingressar al Cercle. També vaig ser convidat per en Xavier Marcet al Barcelona Breakfast i vaig formar part de la seva Junta. 2- Quin creu que ha de ser l’objectiu del CXC-BB tant a curt com a llarg termini? La raó de ser del Cercle és ser un motor de la societat civil de Catalunya perquè aquesta sigui plenament competitiva en la Societat del Coneixement. És a dir, ser lloc de trobada, de debat, d’opinió i d’influència, i al mateix temps esdevenir element dinamitzador, accelerador i catalitzador de perojectes i iniciatives que permetin els professionals, les empreses, les institucions i la societat en genaeral assolir el lideratge en aquesta nova era social i econòmica. 3- Vostè és expert en gestió pública. A rel de la crisi econòmica, la necessitat d’un canvi de model productiu basat en la inversió tant en R+D+i com en capital humà és cada cop més evident. Què n’opina sobre les mesures que estan duent a terme les administracions públiques i els governs? Crec que, primer de tot, cal distingir entre la gestió de la pròpia administració i les polítiques que aquesta impulsa. Pel que fa a la gestió, crec que queda molt per fer. Necessitem una gestió pública professional, eficient i eficaç, però també una administració innovadora i emprenedora que sigui competitiva per a la seva societat i, per tant, que sigui capaç de donar respostes a les necessitats. És a dir, no només ha d’administrar sinó que també ha de gestionar. Pel que fa a les polítiques, crec que necessitem apostes concretes i de govern: polítiques de recolzament, suport i estímul d’aquells sectors i àmbits estratègics per al futur. És a dir, cal potenciar l’R+D+i, apostar per sectors de valor afegir com les TIC, les energies renovables, els serveis a les persones, la salut i l’educació entre d’altres. El Pacte per la Recerca i la Innovació i el TIC.CAT, presentat recentment, poden ser bons exemples però personalment crec ens manca massa crítica. Al Cercle caldria també ser concients que l’administració ha d’intervenir en les condicions d’entorn i, certament, ha de guiar, liderar i orientar. Però com a professionals, organitzacions i empreses ens cal empenta, il•lusió, ganes i ambició per adapatar-nos als nous models econòmics i socials per tal de ser competitius i poder liderar. 4- Un dels eixos bàsics per fomentar el canvi de model és el paper que juguen les universitats. Creu que el sistema educatiu espanyol està preparat per afrontar aquest canvi? L’educació és un dels temes capdals per assolir els reptes que abans plantejàvem. El sistema educatiu és l’eina bàsica per preparar el nostre futur. En aquest sentit, crec que cal un replantejament seriós de tot el sistema des de la primària fins a les universitats. Cal adaptar el nostre sistema als paradigmes de la Societat del Coneixement, però a la vegada cal tornar a posar sobre la taula valors com l’esforç, l’execel•lència, la innovació i l’empernedoria, entre d’altres.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Economia i Empresa: Reflexions del moment

    Economia i Empresa: Reflexions del moment

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    15-05-2009

    L’empresa és el subjecte econòmic de la nostra societat, crea valor econòmic que permet viure amb més qualitat al conjunt social. Però el concepte d’empresa ha evolucionat, i em permeto distingir 4 fases, les quals les posteriors no substitueixen sinó que s’afegeixen a les fases anteriors.

    La empresa es el sujeto económico de nuestra sociedad, crea valor económico que permite vivir con mayor calidad al conjunto social. Pero el concepto de empresa ha evolucionado, y me permito distinguir 4 fases, en el que las fases posteriores no sustituyen sino que se añaden a las fases anteriores: 1- fase productiva La empresa crea producto material o presta servicios por adición de valor, de forma que el output de la empresa tiene mayor valor que la suma de los inputs a la empresa, considerando todos los factores productivos. El énfasis de la empresa se pone en la capacidad de producir o de servir eficientemente. La empresa vale en relación a la cantidad de producto que produce o servicio que presta y en relación a la cantidad de valor añadido que genera. 2- fase comercial L empresa crea o compra productos o servicios y puede o no añadir valor, pero se focaliza en el mercado y en la capacidad de encontrar nichos en los que puede vender a precio superior a su coste de compra. El énfasis de la empresa se pone en la gestión del mercado y en la capacidad de vender los productos con margen suficiente. La empresa vale en relación a su capacidad de mantenerse y crecer en el mercado. 3- fase mediática La empresa produce productos o presta servicios “visibles”, en los que prima la imagen pública frente a la realidad. Es más importante el “cuántos nos ve” que discriminar quien nos ve y valorar qué hacemos. La empresa vale en relación a la cantidad de personas que la ven y a las expectativas de transformar la visibilidad en negocio. 4- fase financiera La producción de productos o prestación de servicios es una pantalla para el crecimiento del valor de la empresa mediante estrategias de presentación de una imagen a espectadores privilegiados (auditores, analistas financieros, analistas de bolsa, …) La toma de decisiones no se hace con criterios productivos ni comerciales ni mediáticos, sino con criterios financieros especulativos Afortunadamente, la realidad se impone (a veces con crisis) y nunca las fases posteriores anulan las anteriores. Una economía no se sustenta sin base. Un país sólido necesita empresas productivas y gestión de los mercados (interiores y exteriores). Las especulaciones (individuales) se pagan (socialmente). La crisis tecnológica del 2000 nos enseñó que la nueva economía (mediática) se redujo al final a economía productiva, y la del 2008 nos ha enseñado que la economía financiera y especulativa ni siquiera es economía (aunque puede hacer daño social). La economía o es productiva o no será.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Quina universitat volem?

    Quina universitat volem?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    15-05-2009

    S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit…

    S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit de l’ensenyament superior”. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gairebé demanda (en subdisciplines d’investigació dins de subdisciplines i publicacions en revistes que només llegeixen alguns col•legues d’idees afins). Segons l’autor, el sistema de postgrau es troba en crisi des de fa dècades i la llavor d’aquesta es remunta a la formació de les universitats modernes. El model universitari de masses ha donat lloc a una creixent separació i especialització de les disciplines en lloc de fomentar una major col•laboració entre elles. Així no és d’estranyar que en departaments com el seu, assenyala Taylor, amb prou feines amb deu professors, vuit estiguin treballant en subdisciplines diferents, amb poc o cap contacte entre elles. A més, a mesura que els departaments es fragmenten, s’investiga i es publica cada vegada més sobre menys. Cada acadèmic administra no una branca de les ciències, sinó un coneixement escàs que, sovint, és irrellevant per afrontar els problemes veritablement importants del present i del futur. Per a Taylor, la universitat ha d’emprendre una profunda reestructuració i resumeix en sis passos el procés conduent cap a un sistema d’educació superior més àgil, imaginatiu i adaptable. Primer, caldria reestructurar els plans d’estudi, començant pels programes de postgrau i seguint el més ràpidament possible amb els programes de grau. L’actual model de departaments separats propi d’una divisió de la mà d’obra de la societat industrial és obsolet i ha de ser reemplaçat per un currículum estructurat en forma de web o de xarxes complexes. És impossible tenir una comprensió adequada de les qüestions més importants amb disciplines autistes, sense cap capacitat de permeabilitat ni diàleg entre elles. En segon lloc, proposa suprimir els departaments i crear programes enfocats a problemes, amb una durada de set anys i que, després de la seves corresponents avaluacions, puguin ser cancel•lats, renovats o canviats de dalt a baix. En tercer lloc, cal augmentar la col•laboració entre institucions. No és necessari que totes les institucions facin de tot. La tecnologia avui ja fa possible formar associacions per compartir estudiants i professors. Per tant, les institucions han de ser capaces d’ampliar les formes de contractació, investigació i docència. Per exemple, si una universitat té un departament fort en francès i una altra universitat en té un de fort en alemany, a través de teleconferència i Internet, ambdós temes es poden ensenyar en ambdós llocs amb la meitat de personal. Quart, transformar el sistema i els formats tradicionals d’elaboració de la tesi doctoral. Molt especialment en les ciències socials i les humanitats: la majoria de les tesis erudites, com les dels llibres medievals, tenen més notes a peu de pàgina que text i, per això, acaben en prestatgeries on ningú les llegeix i molt menys les publica. S’hauria d’animar els estudiants de postgrau a produir tesis en formats alternatius. Cinquè, ampliar la gamma d’opcions professionals per a estudiants de postgrau. A la majoria dels estudiants postgraduats els hi serà molt difícil aconseguir el tipus de feina per la qual s’han estat formant. Per tant, és necessari ajudar-los i preparar-los per a feines en camps diferents als de l’educació superior. L’exposició a nous enfocaments i a diferents cultures i l’examen de qüestions de la vida real pot ajudar-los a trobar treball en el món de les empreses o el de les organitzacions sense ànim de lucre. Finalment, en sisè lloc, Taylor proposa abolir el sistema de titularitats. Inicialment destinada a protegir la llibertat de càtedra, la titularitat ha donat lloc a disciplines sense estudiants i professors impermeables al canvi. Al cap i a la fi, una vegada s’ha concedit la titularitat ja no hi ha incentius al desenvolupant professional del professor o a l’exigència a assumir altres responsabilitat potser en l’àmbit de l’administració o de l’assessorament als estudiants. La titularitat hauria de ser substituïda per contractes de set anys, que, com els programes docents, serien susceptibles de ser rescindits o renovats. Aquesta política permetria que les universitats recompensessin els investigadors i professors que estan al dia, segueixen evolucionant i produint i són capaços de fer lloc a les noves generacions de joves equipats amb noves idees i habilitats.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Resum Permanent

    Resum Permanent

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    04-05-2009

    El 29 d’abril es va celebrar la Reunió de la Permanent a la qual hi van assistir el president Joan Majó, en Ramon Palacio , en Salvador Estapé, l’Enric Homs, la Maria Abellanet, en Joaquim Català i en J.M. Vilà.

    El 29 d’abril es va celebrar la Reunió de la Permanent a la qual hi van assistir el president Joan Majó, en Ramon Palacio , en Salvador Estapé, l’Enric Homs, la Maria Abellanet, en Joaquim Català i en J.M. Vilà. Els temes tractats: 1-Tràmits: S’atorguen els poders de representació del Cercle i els poders bancaris al President, Joan Majó, al Secretaria General, Enric Homs, i a la Tresorera, Maria Abellanet. 2-Estratègia a llarg termini: El Cercle ha de ser una plataforma comuna de diferents col•legis professionals. En Joan Majó ha iniciat contactes amb els col•legis d’Enginyers de Telecomunicacions i Industrials. En Salvador Estapé iniciarà els contactes amb el col•legi d’Economistes. S’acorda que el responsable del Pla estratègic sigui en Jordi Marin. 3-Accions a curt termini: N’hi ha de dos tipus, els físics i els virtuals: a)Actes presencials: S’acorda que el responsable sigui en Josep Maria Vilà. S’incorporen les propostes de l’Albert Benedicto, de celebrar Jornades sobre la problemàtica de la indústria catalana en format de taules rodones, i el suport d’en Santiago Miralles, encarregat de contactar amb ESADE per col•labora-hi. Es decideix de crear un cicle de visites a infrastructures tecnològiques, com a element innovador: Sincrotó, Mare Nostrum, PRBiomèdica, etc. b)Web: Responsables del format: Santiago Miralles i Xavier Castillo. Pel que fa a continguts, s’acorda que el responsable sigui en Ramon Palacio. Es demana el compromís dels membres de la Junta i del Consell Assessor d’escriure un article entre maig i juny, i es convida els socis d’avisar a la secretària tècnica de la publicació d’articles en altres mitjans per tal de posar-los al web del Cercle. 4-Socis: Necessitem 44 socis nous per tal de finançar el CXC-BB fins a finals d’any. En aquest sentit, es demana a tots els membres de la Junta i del Consell Assessor de portar un nou soci. En Joaquim Català gestionarà el procés i es compromet a portar-ne 20.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    HOMENATGE A FRANCISCO DE QUINTO

    HOMENATGE A FRANCISCO DE QUINTO

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    30-04-2009

    El passat 11 d’abril va morir l’associat Francisco de Quinto. Advocat i economista, va ser soci del Despatx Piqué Abogados Asociados i Secretari del Consorci Digital, a més de ser un dels màxims defensors de la firma i la factura electrònica i dels documents electrònics. En Paco va ser una persona molt involucrada en el…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    TECNOLOGIA, RECURSOS HUMANS I FUTUR

    TECNOLOGIA, RECURSOS HUMANS I FUTUR

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    30-04-2009

    El sector tecnològic després d’una sèrie d’anys d’ininterromput creixement, tant en xifres de facturació com en contractació de personal, torna a estar davant d’una circumstància difícil. Essent “per se” una activitat puixant i amb un desenvolupament assegrat, no podem pensar que està absolutament “blindat” als avatars de la resta de sectors de l’economia. En conseqüència,…

    El sector Tecnológico tras una serie de años de ininterrumpido crecimiento, tanto en cifras de facturación como en contratación de personal, vuelve a estar delante de una circunstancia difícil. Siendo “per se” una actividad pujante y con asegurado desarrollo, no podemos pensar que está absolutamente “blindado” a los avatares del resto de sectores de la economía. En consecuencia, las recetas que son aplicables a otras actividades, lo son también en la nuestra. Si observamos su comportamiento en los últimos diez años, podremos darnos cuenta de que ha sido la década de cuatro grandes hitos. El primero fue la aparición en el mercado de la tecnología web (para múltiples aplicaciones). El segundo, el esfuerzo que todas las empresas realizaron para mejorar sus Sistemas de Información, aprovechando el cambio de milenio. El tercero, la aceptación en prácticamente la totalidad del mundo empresarial de que las TIC eran tan necesarias como las plantas de producción. Y finalmente la liberalización del mercado de las telecomunicaciones. Todo ello ha provocado una enorme demanda de profesionales para cubrir la gran cantidad de proyectos que, tanto la Industria, los Servicios y el Gobierno han necesitado. Durante esta etapa, los costes salariales han ido creciendo año tras año, de media muy por encima de la inflación. La demanda de técnicos siempre ha sido superior a la oferta. Y tanto las escuelas como las universidades no han generado nuevos titulados en la misma proporción que el sector demandaba. El recuerdo de este largo periodo ha provocado que una buena parte de los profesionales del sector vean con cierta inquietud las circunstancias adversas con las que la economía se está encontrando y que a muchos de ellos les parecía improbable que pudieran afectar a “la informática”. Como muestra sólo hay que leer en la prensa económica de estos últimos días las noticias de reajuste de plantilla que ciertas compañías de nuestro sector de actividad están realizando. En contrapartida, la ecuación oferta/ demanda sigue siendo favorable a la demanda de profesionales. ¿Qué está ocurriendo? Ocurre que las necesidades de las empresas van cambiando en función de su entorno de negocio, las reglas del juego deben modificarse y el perfil-tipo de profesional debe adecuarse al nuevo escenario que las empresas demandan: .- Aceptación de movilidad geográfica. .- Salario variable, inclusive en posiciones no comerciales. .- Flexibilidad horaria. .- Formación en áreas de negocio. .- Conocimientos amplios de lengua inglesa. En otros países como por ejemplo Estados Unidos la movilidad geográfica se da por entendida. La retribución variable es aceptada como un factor positivo y motivador. El concepto “responsabilidad” prevalece sobre el horario fijo, siendo la consecución del objetivo el factor determinante. El conocimiento del negocio y el proyecto empresarial es parte de su cultura. Con toda seguridad, después de un periodo difícil, volveremos a observar otra etapa de gran crecimiento, en donde la Industria Tecnológica seguirá siendo la abanderada. Todos nosotros deberemos convivir en un entorno en donde la geografía no será obstáculo para desempeñar una función. ¿Por qué no nacer en Madrid, estudiar en Barcelona y trabajar en París o Frankfurt? La próxima década estará dominada por las soluciones de movilidad y las comunicaciones. Todo ello transformará en posibles nuevos negocios y diferentes planteamientos, en donde el dominio de idiomas será básico. ¿Podríamos imaginarnos hace quince años que existirían factorías de desarrollo software en la India? Probablemente las entrevistas de selección de personal se realizarán por video-conferencia y los ámbitos de búsqueda de profesionales serán paneuropeos. Las diferencias culturales entre países se reducirán debido al mayor conocimiento mutuo y una mayor visión global. Para ello, es del todo necesario transmitir a la Sociedad que el conocimiento es básico para nuestro futuro. Deberemos adaptarnos a procesos de reingeniería constante, donde la formación de base, no necesariamente será vinculante al ejercicio de nuestra profesión (por ejemlo, Físicos programando, Ingenieros vendiendo, etc). Los organigramas empresariales se achatarán adaptándose al cambio de modelo y los conocimientos “cross” prevalecerán frente los absolutamente especializados. La nueva sociedad del conocimiento, donde las tecnologías de la información tendrán un peso preponderante, incentivará la creación de nuevas empresas que a su vez darán ocupación a miles de personas. El factor humano tendrá un peso muy importante en toda la organización. Los factores de calidad humana se impondrán a los exclusivos de conocimiento técnico. Imponiéndose el paradigma “lo que no se sabe se aprende”. Los estilos de dirección irán evolucionando hacia planteamientos de consenso y responsabilidad individual. Probablemente estamos ante una situación económica de la que resurgirá sin duda otro ciclo alcista en el cual las TIC dentro de ellas la movilidad y sin duda el factor humano serán los parámetros básicos para los próximos 20 o 30años. Sin olvidar que el esfuerzo individual, el sentimiento de pertenencia a un equipo y un objetivo común serán el trípode de la empresa del futuro.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | |

    CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCIÓ TAMBÉ ES POT INNOVAR

    CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCIÓ TAMBÉ ES POT INNOVAR

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    30-04-2009

    A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització…

    A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d’edicions. Efectivament els pronòstics s’han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L’ambient, dins i fora de l’exposició, tampoc convidava a massa alegries. Per alguns el Construmat d’aquest any pot ser el paradigma del final d’una època d’exuberància irracional. Però probablement aquesta és una visió que es té si no es traspassava l’entrada de la fira. A dins, la percepció canviava radicalment. Probablement haurem estat en un dels llocs on les innovacions són omnipresents, fins i tot més que en edicions anteriors. Centenars d’expositors mostraven els seus nous productes, des de paviments fins a tancaments metàl•lics, passant per sistemes de refrigeració o de tractament d’aigües residuals. Moltes de les innovacions presentades en aquesta edició tenien un denominador comú: la reducció del consum energètic de les llars, actualment una important font de despesa, i on a diferència del món empresarial, encara existeix un alt grau d’ineficiència. De fet, no és casualitat que la pròpia organització li dediqués un espai propi. Molt probablement és aquest àmbit el que planteja les millors oportunitats de negoci per als propers anys. Potser l’excepcionalitat de la crisi pot justificar l’atorgament de diferents tipus d’ajuts al sector de la construcció. Però aquests poden acabar tenint un efecte contrari al desitjat, perpetuant pràctiques i situacions insostenibles i, el que és pitjor, bloquejant alternatives que a llarg termini poden ser desitjables des d’un punt de vista social. Si distorsionem el mercat amb subvencions, aprofitem l’avinentesa. Per exemple, caldria introduir una condició necessària per atorgar els ajuts: la realització d’algun tipus d’innovació. Així, si es construeix un nou poliesportiu municipal amb els diners del Pla E, caldria exigir que aquest inclogui un sistema de tractament d’aigües grises o un sistema de climatització passiva. En alguns llocs ja s’està fent, però no hauria de ser quelcom voluntari i fruit d’una elevada consciència ecològica com passa fins ara. Quelcom similar es podria demanar davant de la recent proposta de la Cambra de Contractistes de Catalunya, consistent en abaixar l’IVA de les activitats de rehabilitació, actualment situat en el 16%. Es podria atorgar aquesta rebaixa sempre que la rehabilitació conduís a una reducció del consum energètic o d’aigua. D’aquesta manera tothom sortirà guanyant. Els primers, els destinataris de la rehabilitació, que de ben segur notaran una millora a la factura dels consums energètics. Però també per la societat en general, ja que també s’abaixarà la pressió de construir noves infraestructures per a la generació i distribució d’energia o d’aigua, eliminant discussions o debats que d’altra manera serien inevitables. I si els nostres policy makers volen una proposta amb efectes múltiples, els en suggereixo una: promoure la millora del parc hoteler del litoral espanyol vinculant els ajuts per a la seva rehabilitació amb la millora de l’eficiència energètica i de consum d’aigua. Així, a més a més, tindrem una planta hotelera prou competitiva, condició necessària si volem continuar vivint en part del turisme i tenir a ratlla els dèficit per compte corrent.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Entrevista a en Joan Majó

    Entrevista a en Joan Majó

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    30-04-2009

    Entrevistem en Joan Majó, nou President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. En Joan és enginyer industrial i empresari. Va ser alcalde de Mataró, Ministre d’Indústria i alt càrrec de la Comissió Europea, i ha ocupat i ocupa diversos llocs de responsabilitat en empreses, com per exemple, Olivetti, Nova Icària, La Seda, la…

    Entrevistem en Joan Majó, nou President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. En Joan és enginyer industrial i empresari. Va ser alcalde de Mataró, Ministre d’Indústria i alt càrrec de la Comissió Europea, i ha ocupat i ocupa diversos llocs de responsabilitat en empreses, com per exemple, Olivetti, Nova Icària, La Seda, la Societat Municipal 22@, entre d’altres. Els darrers 4 anys va ser DG de la CCRTV. 1-Vostè és el nou president electe del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, a quan es remunta el seu coneixement del Cercle? En els seus inicis en Toni Farrés i en Rafel Suñol em van convidar a alguns actes que celebrava el Cercle. Per tant, vaig conèixer el Cercle des dels seus orígens però sense ser-ne soci degut a que, aleshores, jo vivia més a Brusel•les, que no pas a Barcelona. 2-Quin paper creu que ha de tenir el CXC-BB dins de la societat catalana? Ha de ser un dels llocs on col•lectivament es generin idees de futur, es debatin i es busquin camins per poder-les dur a terme, cosa que segurament el Cercle tot sol no podrà fer. Hem de ser generadors d’idees i, si s’escau, oferir-les per poder-les realitzar. 3-Com creu que el CXC-BB pot ajudar el nostre país a sortir de la situació de crisi que estem vivint? La sortida de la crisi només serà sòlida si apareixen noves activitats que donin ocupació a tota aquella gent que està a l’atur com a conseqüència de l’explotació del creixement en bombolla: el nou sector de l’automòbil, l’energètic, l’atenció social i les TIC. El Cercle hauria de ser un dels contribuents a generar iniciatives per a aquestes noves activitats. 4-La seva elecció ha generat i renovat les il•lusions. Però com vostè va dir, cal sumar i fer que la gent s’impliqui. Com ho farà? Una associació com el Cercle només pot tirar endavant si hi ha una feina important per part d’un grup rellevant de socis. La Junta que hem constituït, i que modificaré o ampliaré si cal, està formada per persones disposades a implicar-s’hi i a treballar. Si això és així, espero que augmenti la il•lusió i l’esforç de molts socis. 5-Té una Junta àmplia però hi ha poques dones i joves. Augmentar la quota d’aquests sectors és un dels reptes de la nova junta? M’agradaria que hi haguessin més joves i més dones però no sóc dels que creu que això s’hagi de fer artificialment a base de quotes. A la Junta hi haurà més socis joves i dones quan el CXC-BB tingui més socis joves i femenins. Amb això vull dir que les renovacions s’han de fer des de baix i no des de dalt. El Cercle és, en bona mesura, un reflex dels quadres directius de la societat, tant d’empreses com d’universitats. A mesura que hi hagi una renovació d’edat i de gènere a la pròpia societat, això es reflectirà en la composició de la nostra associació i de la Junta.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.