Publicacions

El dia 28 d’octubre se celebra interACC1Ó, un esdeveniment referencial per la competitivitat de l’empresa catalana. Centrant-se en fomentar la innovació i la internacionalització, aquesta jornada s’alinea amb el que han estat posicionaments centrals al recorregut del Cercle. En aquest article, se’n presenten els principals objectius i característiques i s’encoratja als associats i amics del Cercle per al Coneixement a participar-hi activament.

Tots els nois i noies han de donar resposta a aquesta pregunta en algun moment de la seva vida: què vull ser quan sigui gran? Si no ho fan, algú ho farà per ells: el pare o la mare, l’amic del moment o el pur atzar que porta segons bufa el vent.
El mateix passa als països com Catalunya.

Em sorprèn cada vegada més que una Universitat pugui definir-se com a difusora dels coneixements que té dins seu. Ja està bé tenir una definició tan clara, però en la meva opinió és un indicatiu que prioritza més la docència que la recerca. Per contra, la Universitat que defineix que la seva missió és la recerca dels límits del coneixement està prioritzant la recerca. El dos models extrems són igualment vàlids, de la mateixa manera que ho són els entremitjos. Però a partir del moment que es defineix d’una manera, és necessari ser coherent amb les accions i els treballs que hi van associats.

L’entrada de ple a la Societat del Coneixement implica per als professionals, per a les empreses, per a les organitzacions, per a les administracions, per a les persones en general, un nou escenari, nous paradigmes, noves variables i una nova manera d’organitzar-se i de gestionar. Des de la perspectiva dels professionals, com a autònoms, com a gestors d’entitats, d’empreses, d’administracions o com a docents, necessitem adaptar les nostres capacitats per tal de ser plenament competitius en aquest marc.

Al darrer número de la Perspectiva Econòmica de Catalunya, històrica publicació de conjuntura econòmica realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, es va incloure un monogràfic destinat a estudiar les necessitats formatives de la població ocupada a Catalunya a mig termini, agafant l’any 2015 com a data horitzó. Es tracta d’un exercici interessant, ja que han estat escassos, per no dir pràcticament nuls, els estudis que hagin intentat fer prospectiva en aquest tema, malgrat el debat que la formació i la seva (in)adequació amb el mercat laboral genera en l’opinió pública.

Escrit pel Dr. Enric I. Canela i publicat a l’edició de juliol i agost de Catalunya Empresarial. Article original en castellà que podeu trobar com a document adjunt.
Quan es parla d’economia, una de les coses en les que tothom està d’acord és que sense innovació no hi ha cap possibilitat de competir en un mercat globalitzat. Les empreses del nostre entorn han de donar cada vegada més importància a aspectes relacionats amb l’augment del valor afegit dels seus productes o serveis ja que d’altra manera, a causa dels menors costos de mà d’obra de països d’altres zones, els serà impossible competir en condicions adequades.

Recopilació dels tres articles escirts per l’Alexandre Blasi on ens parla del Saber i el Saber Fer des de tres punts de vista diferents: l’Eficàcia i l’Eficiència, el Coneixement i la Tecnologia.

Definir què és la tecnologia dient que és el com fem els productes o serveis, en el sentit que li dóna en Peter Drucker, hi estic d’acord. Si ens fixem en aquesta definició hi podem veure el saber i el saber fer. També hi podem veure la persona i els recursos que utilitza a través dels seus coneixements i el seu increment continu.