Publicacions

  • |

    La nencessitat d´una política industrial

    La nencessitat d´una política industrial

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    17-02-2012

    L’economia espanyola precisa d’una major presència de les seves empreses en mercats internacionals gràcies a la innovació. No obstant això, les empreses espanyoles que surten a l’exterior immediatament s’enfronten a competidors recolzats per polítiques industrials dels seus respectius països més o menys explícites. Urgeix per tant una Política Industrial que doni suport al teixit empresarial…

    “La esencia del desarrollo económico es la transformación estructural, el crecimiento de nuevas industrias que sustituyen a las industrias tradicionales. Pero éste no es un proceso automático ni fácil. Por una parte, requiere seguir las tendencias del mercado, pero también precisa de apoyo de las Administraciones Públicas. Si la administración es demasiado intervencionista, ahoga la iniciativa privada. Si la administración se queda al margen del proceso, los mercados continuaran haciendo lo que saben hacer mejor, dejando en el país únicamente sus industrias especializadas en productos tradicionales de baja productividad“(1). La anterior cita parece haber sido escrita a propósito del caso español. En concreto, el problema español consiste en cómo favorecer el crecimiento de nuevas industrias que sustituyan a las industrias tradicionales de baja productividad. Es evidente que en la situación actual, con los niveles de deuda pública y privada acumulados en España, la iniciativa privada no será capaz de realizar por sí misma la transformación estructural que el país necesita. La pregunta que debemos plantearnos, por lo tanto, no es si es necesaria una Política Industrial que coordine actividades de agentes públicos y privados, sino cual y cómo articularla. AMETIC (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, Las Tecnologías de la Información y La Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales) lleva tiempo trabajando en este tema, habiendo elaborado diversos documentos al respecto. Además, el Consejo Territorial de AMETIC en Cataluña ha preparado un documento en el que se recogen siete ideas a partir de las cuales se podría articular una Política Industrial. Dichas ideas no son solo aplicables a empresas de electrónica, tecnologías de la Información, telecomunicaciones y contenidos digitales, sino a empresas tecnológicas en general. Estas siete ideas son: 1.La Compra Pública de Tecnología Innovadora (CPTI) tiene que llegar a ser uno de los instrumentos rutinariamente utilizados por las Administraciones Públicas para mejorar la competitividad del tejido empresarial. La Directiva 2004/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 31 de marzo de 2004, abrió las puertas a que las Administraciones Pública (AAPP) en Europa usen su poder de compra para mejorar la competitividad de las empresas europeas. En la comunicación de la Comisión Europea Más Investigación e Innovación. Invertir en el crecimiento y el empleo: Un enfoque común (2) se recomiendan posibles acciones y buenas prácticas para estimular, mediante la compra pública, el desarrollo de productos y servicios intensivos en tecnología nueva. En España, la Ley 30/2007 de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público, abre las puertas al uso de los instrumentos necesarios para las adquisiciones de tecnología innovadora. Sin embargo, todo este esfuerzo legislativo no ha dado todavía ningún fruto. Las AAPP siguen actuando como si la innovación no fuese de su incumbencia, como si la competitividad empresarial fuese un problema ajeno, como si el hecho de tener pocas empresas exportadoras con productos globalmente competitivos fuese un problema de los empresarios, que ellos solos deben resolver. Nada más lejos de la realidad. El papel de unas AAPP exigentes, que demandan productos y servicios innovadores al tejido empresarial que las rodea, puede llegar a ser uno de los factores decisivos para la competitividad empresarial. La ausencia de este papel por parte de las AAPP lleva igualmente a una situación en la que la desaparición de sectores de actividad tradicionales, no puede ser compensada por sectores emergentes, por la incapacidad del sector privado de competir en mercados globales. 2. La transferencia de conocimiento desde los centro públicos de investigación hacia el sector privado debe alinearse con las posibilidades empresariales de competir globalmente. El nivel conseguido por los investigadores y centros de investigación españoles ha colocado a España en la novena posición en cuanto a producción científica mundial. Nunca la producción científica en España había alcanzado la cantidad y cualidad de los últimos años. Sin embargo, la mayor parte de esta producción científica no encuentra salida en empresas que generen actividad económica a partir de la misma. Esta producción científica incluso favorece desinteresadamente el crecimiento de empresas multinacionales con escasa presencia en nuestro país. Recientemente, un informe de la OCDE (4) destaca, por ejemplo, el potencial de Cataluña para poder llegar a ser una de las regiones mundiales líderes en innovación. Pero hoy no lo es: “Cataluña tienen un sistema de generación de conocimientos fuerte y mejorando continuamente…. Pero tiene un sistema de transferencia de tecnología ineficiente” reza el informe. Por tanto, urge encontrar métodos rápidos y eficientes para dar salida el mercado a toda la producción científica que tenga aplicación práctica. Además, la transferencia de conocimiento debería realizarse, siempre que sea posible, con empresas ya existentes familiarizadas con las tecnologías y mercados potenciales de las mismas. 3. Financiación de la Actividad Empresarial Puesto que este es un problema bien conocido y que ya está siendo tratado en diversos ámbitos, no será tratado aquí en más detalle. Tal vez destacar que, en estos momentos, se trata de financiar principalmente aquellas actividades orientadas a la creación de nuevos productos o servicios y a su comercialización en mercados internacionales. Sin olvidar la necesidad de mejorar el tratamiento fiscal de los gastos en I+D, el tratamiento fiscal de los gastos en innovación y la disponibilidad de recursos para crear empresas. 4. Supervisión del Mercado La globalización del mercado ha tenido sin duda un efecto beneficioso en el comercio mundial. La libre circulación de productos, y la liberalización de prestación de servicios se traducen a menores precios y mayor oferta para los consumidores finales. Pero la libre circulación de productos también permite la comercialización de algunos de ellos que no cumplen las normas vigentes actualmente en la Unión Europea. La certificación en origen por parte de fabricantes asiáticos de equipos que luego no cumplen las normas de seguridad eléctrica, o de compatibilidad electromagnética, puede ser fuentes de competencia desleal para los fabricantes locales. La facultad de inspeccionar y en su caso, sancionar por incumplimiento de dichas normas está transferida a las Comunidades Autónomas sin que hasta ahora hayan tomado medidas al respecto. Por lo tanto, urge empezar a actuar para proteger los intereses de las empresas que si cumplen con las normas vigentes. 5. Respaldar Proyectos de Colaboración para el Desarrollo de Soluciones Integrales Históricamente, las palabras “Política Industrial” se han asociado a la protección de determinados sectores de actividad, ya sean maduros o emergentes. Sin embargo, los estudios recientes sobre Política Industrial apuntan más al respaldo de determinadas actividades, no sectores específicos de actividad. (5) Por tanto, en la medida en que el principal objetivo de la Política Industrial deber ser impulsar la generación de nuevos productos y servicios (innovación) que sean competitivos globalmente (internacionalización) el respaldo institucional debe ser más oportunístico. Sobre todo debe concentrarse allí donde un grupo de empresas, centro tecnológicos y centros de investigación cooperen para desarrollar una solución claramente exportable. 6. Vocaciones de Estudios Tecnológicos La futura competitividad de Europa pasa por la formación de suficientes profesionales ETIC (Electrónica, Telecomunicación, Informática) para sustentar el crecimiento de las empresas tecnológicas. Desde la Comisión Europea se están realizando acciones para atacar este problema en todos los países de la Unión (7). La demanda de estudios universitarios en el sector ETIC en las Universidades Públicas Catalanas, por ejemplo, cayó un 39 % entre los años 2001 y 2007. Si bien, los últimos años esta demanda se ha recuperado algo, se está todavía lejos de las cifras del curso 2000/01, en el que un elevado número de estudiantes elegían una carrera ETIC en primera preferencia. Las causas de esta caída de demanda han sido estudiadas ampliamente (6) y, por lo tanto, debería ser fácil aplicar medidas correctoras. Si bien ahora el mercado de trabajo no muestra tensiones por carencia de profesionales ETIC, si las ha mostrado en el pasado. A menos que se tomen medidas correctoras, dichas tensiones aparecerán otra vez en el futuro limitando la competitividad de las empresas tecnológicas. 7. Valoración de la Actividad Empresarial e Innovadora. La base del crecimiento económico es la actividad empresarial. Sin embargo, desde algunos colectivos se sigue poniendo en duda el valor de la actividad emprendedora, el papel del empresario en la sociedad, los beneficios de la propiedad industrial e intelectual o incluso la propia existencia de empresas de base tecnológica. Por tanto, es preciso reforzar la imagen del empresario, del emprendedor y de las personas que impulsan la innovación y la internacionalización desde las empresas. Se debe comunicar a la sociedad en general y a los jóvenes en concreto, los aspectos positivos de la actividad económica de las empresas y la importancia de la innovación y la internacionalización. _______ Las anteriores ideas han sido priorizadas por el Consejo de AMETIC en Cataluña. Por tanto, expresan las inquietudes de empresarios de los sectores de la Electrónica, las Tecnologías de la Información, las Telecomunicaciones y los Contenidos Digitales. Sin embargo, las siete ideas expuestas anteriormente son fácilmente aplicables a cualquier sector de base tecnológica. Los problemas a resolver son los mismos, y los objetivos a conseguir también: mayor presencia en mercados internacionales gracias a la innovación. Y no debemos olvidar que, en cualquier caso, las empresas españolas que salen al exterior inmediatamente se enfrentan a competidores respaldados por políticas industriales más o menos explícitas. Países tan dispares como Alemania, Finlandia, Israel o Korea tienen políticas activas de respaldo a la capacidad de innovación y de internacionalización de sus empresas. Pretender que en España cualquier sector de actividad privado pueda competir globalmente sin respaldo de las Administraciones Públicas es una quimera. Urge una Política Industrial clara y duradera. (1) Extracto de la aportación de Dani Rodrik en Industrial Policy: Statements, www.economist.com/debate/days/viuw/541 (2) Mas Investigación e Innovación –Invertir en el crecimiento y el empleo: Un enfoque común, COM 2005, 488 (3) Public procurement for research and innovation development procurement practices favorable to R&D and Innovation, Informe Wilkinson, 2005 (4) OECD reviews for Regional Innovation: Catalonia, Spain (5) Rodrik, T., Industry Policy for the Twenty-First Century, Howard University, 2004 (6) Informe Flash –La manca d’enginyers al Sector TIC. Everis ( Cátedra Everis de la UPC) 2009 (7) The e-Skills Manifiesto. Ade Mccormack, European Schoolnet, Brussels, June 2010

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Nit del Cercle 2012

    Nit del Cercle 2012

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    02-02-2012

    “Recerca, formació, treball i inversió són les claus per resistir a la crisi i mirar el futur amb optimisme”, va afirmar Cèsar Molins, director general d’Ames, S.A., guanyadora del Premi Nit del Cercle 2012

    El passat dijous 26 de gener de 2012 a l’Hotel Alimara, el Cercle per al Coneixement va celebrar la segona edició de la Nit del Cercle, on es va atorgar el Premi Nit del Cercle 2012 a l’empresa Ames, S.A., com a reconeixement de l’impuls a la innovació, la internacionalització i l’aplicació del coneixement a través de l’activitat industrial. Ames, S.A. és una empresa familiar fundada el 1951 amb tecnologia pròpia i que ha anat evolucionant fins a convertir-se actualment en líder mundial en fabricació de components sinteritzats. Compta amb un equip de 740 treballadors, té plantes de producció, distribució i representació a Espanya, Estats Units, Mèxic, Suïssa, Japó, Itàlia, Suècia, Alemanya, França, Holanda, Brasil. El 86% de les seves vendes es produeixen fora d’Espanya i dedica un 4% de la seva facturació en inversió en I+D+i, alhora que compta amb una col•laboració estreta amb Universitats i Centres de Recerca i disposa d’una forta estructura de formació contínua interna. Ames, S.A., Simon, S.A. i Mier Comunicaciones, S.A. van ser les tres empreses finalistes, complint amb escreix els criteris de selecció del Premi Nit del Cercle: innovació, internacionalització i responsabilitat social corporativa. El Sr. Joan Majó, president del Cercle, va agraïr l’esforç de les tres empreses finalistes a l’hora d’empènyer l’economia catalana a través de la generació de valor mitjançant la innovació i l’exportació, i va manifestar que el Premi Nit del Cercle vol ser un crit d’esperança de la potencialitat del nostre país. El Sr. Miquel Roca, encarregat de lliurar el Premi, va manifestar la necessitat de recuperar cert valors, com l’eforç i la tenacitat, per tal de sortir de la crisi. En aquest sentit, va ressaltar la importància del Premi Nit del Cercle, com a element generador d’opinió i que promou la reflexió, tan necessària en aquests moments.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Visita al Museu del Gas

    Visita al Museu del Gas

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    02-02-2012

    Visita al Museu del Gas, equipament cultural especialitzat en energia i medi ambient que té com a objectiu preservar i difondre el patrimoni històric dels sectors del gas i l’electricitat, l’evolució tecnològica i el seu impacte a la societat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient.

    El passat dimarts 31 de gener vam visitar el Museu del Gas de la mà del director de la Fundació Gas Natural Fenosa, el Sr. Pere Fàbregas. Durant dues hores vam passejar per l’evolució dels sectors del gas i l’electricitat, per la història de l’empresa Gas Natural Fenosa i vam finalitzar amb un debat sobre les perspectives de futur en el sector energètic. Segons el Sr. Fàbregas, “el passat i el futur configuren la vida, el present no existeix, i per mirar endavant cal conèixer i entendre la història”. Aquesta podria ser la raó de ser del Museu del Gas. El museu està ubicat a l’edifici del s.XIX de la Plaça del Gas de Sabadell, antiga planta que fabricava electricitat a partir de gas. Actualment ha estat reformat per l’equip de l’arquitecte i museògraf Dani Freixes, que l’ha convertit en edifici eco-eficient, que permet recórrer la història del gas i l’electricitat a través de diferents espais il•lustrats amb planells, fotografies, objectes i jocs de llums, que condueixen a un últim espai de reflexió sobre el model energètic futur, amb la presentació de diverses fonts d’energia amb els corresponents avantatges i inconvenients. “El futur del sector energètic ha de construir-se sobre tres pilars bàsics: la garantia de subministrament, la competència i el mínim impacte sobre el medi ambient”, va afirmar el Sr. Pere Fàbregas, “però també s’ha d’informar objectivament, sense crear judicis de valor i, sobretot, de manera intel•ligent i eficient”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Acord Fundació Caixa d´Enginyers i el Cercle per al Coneixement

    Acord Fundació Caixa d´Enginyers i el Cercle per al Coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    30-01-2012

    La Fundació Caixa d’Enginyers i el Cercle per al Coneixement signen un acord de col·laboració per promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana.

    El passat dilluns 23 de gener, Josep Oriol Sala, president de la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers, i Joan Majó, president del Cercle per al Coneixement, van subscriure un conveni de col•laboració amb l’objectiu de promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana. Mitjançant aquest conveni, Caixa d’Enginyers es compromet a donar suport a les activitats que el Cercle per al Coneixement organitza amb l’objectiu d’incidir en la difusió de la societat del coneixement, en el àmbits empresarial, científic i social. Recull de premsa adjunt

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ramon Comellas, fundador i president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Circutor, S.A.

    Circutor S.A. és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’Eficiència Energètica Elèctrica, que va ser fundada el 1973 i el seu creixement s’ha basat en la recerca i la innovació tant en tecnologia com en processos de negoci, que l’ha portat a tenir presència en més de 100 països. 1. Quin paper creu que juga la Indústria en el nostre país? És Catalunya un país fonamentalment industrial? La indústria ha estat històricament el motor de progrés del nostre país, i així ens han vist sempre des d’Espanya i des de l’estranger. En aquest sentit, crec que ens podem sentir orgullosos del nostre passat i també present com a país industrial. 2. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses, moltes d’elles amb un gran potencial de creativitat i innovació, sens dubte un avantatge competitiu rellevant en el món globalitzat i canviant d’avui. No obstant, el tamany de les nostrs empreses pot ésser, a la vegada, una de les debilitats, ja que no tenim grans marques reconegudes al mercat mundial. Crec, doncs, que els esforços també haurien d’enfocar-se cap a la promoció de la nostra indústria. 3. Quin creu que és el paper de la indústria catalana en el context econòmic mundial actual? Crec que, com ja han fet altres països de dimensions semblants al nostre, seria bo que ens especialitzéssim i que el món ens conegués per algunes de les tecnologies que seran decisives en els pròxims decenis. 4. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Nosaltres, desde sempre, hem apostat per la innovació. En un món global, tens tres vies per fer-te lloc en el mercat. La primera és intenant ser el més econòmic, que té el risc d’arruinar-te. La segona és treballant per ser el millor del mercat; nosaltres ho intentem si bé és difícil que t’ho reconeguin en un context on les grans marques dominen el nostre sector; i la tercera és oferir productes diferents que donin solucions reals als problemes dels nostres clients, ser a prop d’ells escoltant-los i de vegades descobrint el que necessiten abans que ells mateixos se n’adonin. Per a nosaltres, aquesta última la denominem innovació. 5. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les exportacions són aproximadament el 50% de la nostra facturació i, en els darrers 3 anys, el porcentatge ha incrementat degut al descens del volum del mercat nacional. En un context globalitzat, és pràcticament impossible que una empresa industrial pugui ésser competitiva sense l’exportació. Nosaltres treballem en un sector de mercat relativament petit com és l’Eficiència Energètica Elèctrica (e³) i sense l’exportació seria impossible amortitzar els nous dissenys. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Segons els països hem seguit diferents estratègies . A Turquia, Noruega i Estats Units, som socis d’empreses locals que en alguns casos engalzen o instal•len els nostres productes. A l’Ýndia i l’Argentina, tenim petits tallers per fer engalzaments pel mercal local, i a la República Txeca tenim una planta industrial on hi treballen 170 persones, fabricant condensadors d’alta tensió, electrònica de potència d’altra freqüència o el que podríem definir com a condensador d’alta tecnologia, que vam comprar l’any 2002 per la seva tecnologia i la magnífica reputació que tenia i té al centre d’Europa. 7. Quins creu que seran els factors clau per ser competitius a nivell mundial? La innovació i la velocitat en saber-se adaptar és i serà sens dubte molt important per al futur de la indústria catalana. Les noves tecnologies arriben al mateix temps a tot al món, per tant, el primer que és capaç de fer-ne ús juga amb avantatge. Per altra banda, i com ja he comentat anteriorment, seria molt important que tan empreses com administracions fessin el possible per presentar al món Catalunya com a país industrial. Ho hem fet molt bé amb el turisme i crec que seria hora de fer un esforç semblant amb el sector industrial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Eloi Planes, fundador d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Fluidra, S.A.

    Fluidra, S.A. és un grup multinacional amb seu a Sabadell que es dedica a la concepció, producció i distribució de components i accessoris per a piscines i per al tractament d’aigües, cercant sempre solucions sostenibles amb el medi ambient. A més, actualment està present en 35 països i distribueix els seus productes a més de 170 països. 1. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? La innovació és molt important per a Fluidra. Hi ha una gran necessitat per desenvolupar productes i sistemes més eficients, que permetin estalviar aigua i energia, i que reverteixin d’aquesta forma en menors costos per als propietaris de les piscines. A l’àrea de reg i conducció de fluids també es treballa per aprofitar al màxim l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Portem tots els avenços que es generen en centre de R+D de Polinyà als més de 170 països en els quals es distribueixen els nostres productes, incloent algunes de les noves potències econòmiques com Brasil, on acabem d’obrir una delegació. 2. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? L’Administració i les universitats tenen un paper molt destacat en la transferència del coneixement, i és important que es fomenti la col•laboració entre aquestes entitats i el món empresarial. El nostre departament de R+D col•labora habitualment amb universitats i centres de recerca. Un exemple: el desenvolupament del Swimtrainer amb la Universidad Europea de Madrid. També ens hem sumat al projecte de becar els alumnes més brillants de la UPC perquè puguin realitzar els seus estudis sense preocupar-se del cost de les matrícules i que retornin la beca sense interessos una vegada s’incorporin al mercat laboral. 3. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Els mercats internacionals són fonamentals per a Fluidra i per a l’economia catalana. Cal explorar i descobrir nínxols, accedir a nous mercats. En tot cas, més que d’exportació, nosaltres parlem d’internacionalització. Tenim filials pròpies a 35 països, a Europa, Asia, América, Australia…. Avui gairebé el 80% de la facturació de Fluidra ja prové de fora d’Espanya. Si vols créixer has d’anar a les economies emergents. 4. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? La internacionalització és clau en la nostra estratègia i la producció segueix a la comercial. Tenim centre de producció a Catalunya, però també a la Xina, a Estats Units, a Australia…. El nostre producte viatja malament, per això és més sostenible apropar la producció al client. Hem apostat per ser una empresa “glocal”, una companyia global que opera com un conjunt d’empreses locals, adaptant-nos a les necessitats de cada país. Crec que les empreses catalanes han de tenir un coneixement molt sòlid dels mercats en els quals desitgen operar per oferir el que el consumidor necessita. 5. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? En primer lloc, el talent. En el nostre cas, comptem amb un excel•lent equip humà de 3.700 persones a tot el món, que fan que, amb el seu esforç, aquest projecte millori i avanci dia a dia. Només amb un equip excel•lent es pot aconseguir una companyia capdavantera. A més, crec que són molt importants l’eficiència i la innovació, treballar per millorar els processos i els productes és clau per ser més competitius. I finalment, en el nostre cas, la internacionalització, com ja he esmentat abans, és un factor decisiu, ja que ens permet accedir a un amplíssim mercat d’usuaris. 6. El quart criteri del Premi Nit del Cercle és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Quina és la seva valoració del paper que juga la RSC dins de l’economia catalana i quin creu que serà el paper futur, tant en termes de sostenibilitat mediambiental com de noves fórmules de recursos humans? Per a nosaltres la RSC és una obligació: treballem amb un recurs escàs com és l’aigua, i estem obligats a ser cada vegada més eficients i oferir productes més respectuosos amb el medi ambient pel bé de tots. Dins de les activitats de conscienciació, hem publicat un decàleg de la piscina sostenible, ja que amb els productes adequats i un ús correcte, es pot aconseguir un estalvi de fins a un 70% en els recursos d’aigua i energia. Estic convençut que el paper que juga la RSC cada vegada serà més important, no nomes dins de l’economia catalana si no a nivell mundial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    El Premi Nit del Cercle

    El Premi Nit del Cercle

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    19-01-2012

    La innovació i la internacionalització han de ser els dos eixos bàsics de la competitivitat, segons el president del Cercle, Joan Majó. Article publicat el passat 18 de gener al tecnonews

    La crisis española actual es una crisis compleja y que ha ido cambiando de naturaleza. Una crisis inmobiliaria americana (2007) acabó provocando una crisis financiera mundial (2008) que destapó los errores del crecimiento español (endeudamiento y baja productividad) provocando una recesión (2009), a la que se unió más tarde una crisis de la deuda pública europea (2010), que tiene abierta ahora una verdadera crisis política en la UE (2011). Las dificultades para superarla son importantes porque es necesario reactivar las economías pero al mismo tiempo reducir el endeudamiento, tanto público como privado. La complejidad indicada obliga a combinar políticas de ajuste con medidas de estímulo, y a poner en paralelo actuaciones privadas y públicas, al tiempo que se tropieza con las dificultades de financiación para las empresas y los vaivenes, a menudo irracionales, de los mercados especulativos. Todo ello está alargando más de lo esperado la salida, sin que los gobiernos actúen con suficiente decisión, ni se enfrenten con suficiente valentía a las imposiciones de los sectores financieros. En España, debido a estas dificultades, no es posible pensar en una rápida recuperación del consumo interno ni en un crecimiento de la inversión pública. Las empresas catalanas y españolas deben orientar su estrategia, siempre que dispongan de suficiente financiación, en un doble sentido: aumentar sus exportaciones y centrase en productos de mayor contenido tecnológico. Es por ello que la innovación y la internacionalización han de ser las dos dimensiones básicas de su competitividad. El “Cercle per el Coneixement- Barcelona Breakfast”, fiel a sus objetivos, instituyó un premio para distinguir a empresas industriales catalanas, de dimensiones medianas, que sobresalieran en estas dos áreas. En el proceso de concesión del premio hace un año, se pudo comprobar el gran número de empresas que responden a este perfil y que han aumentado su presencia en mercados mundiales, incluso en período de crisis. La selección fue difícil, lo que supuso una gran satisfacción. Las tres empresas finalistas fueron: FLUIDRA, CIRCUTOR i TELSTAR, y esta última obtuvo el premio, que fue entregado por Salvador Alemany. Está en estos momentos en marcha la segunda edición, cuyo resultado final se conocerá a lo largo de una cena en el Hotel Alimara el próximo día 26 de Enero. La entrega la efectuará Miquel Roca Junyent. Joan Majó President del CXC-BB Artículo publicado el 18 de enero de 2012 en el diario digital Tecnonews

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Entrevista a Ton Capella, president de Telstar, S.A.

    Entrevista a Ton Capella, president de Telstar, S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ton Capella, president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Telstar, S.A.

    Telstar, S.A. és una empresa que es dedica al disseny, fabricació i comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i especialment per aquelles vinculades a les ciències de la vida i la salut. Fundada el 1963, ha experimentat un fort creixement diversificant la seva activitat i apostant fort per la innovació i la internacionalització. 1. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Les principals potencialitats de l’empresa catalana van lligades a les arrels i la cultura industrials del país, que ens permeten trobar subministradors de tot tipus, sobretot subcontractistes especialitzats, que no són tan fàcils de trobar en d’altres llocs del món. Per altra banda, crec que logísticament parlant també estem molt ben situats. Pel que fa a la principal debilitat de l’empresa catalana penso que és la dimensió. Ens ha faltat la capacitat de fusionar-nos, adquirir-nos o el que sigui entre nosaltres per tal de guanyar massa crítica. I a mi em sembla que això avui ho estem pagant car. 2. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Independentment de les noves potències emergents, la innovació és absolutament necessària per a la supervivència de la nostra indústria. Podríem diferenciar la indústria que fabrica productes d’alt valor afegit i la que no. A Telstar ens considerem dins del primer grup, la que innova i ha innovat sempre per poder ser on és, i ho ha de continuar fent per mantenir el valor afegit dels seus productes. Les potències emergents, i molt especialment la Xina , han començat a produir i a exportar productes d’alt valor afegit a un preu molt inferior al que hi havia en el mercat, fonamentalment ocupat per productors occidentals, que s’han vist obligats a reduir els seus preus i, per tant, els seus marges. Això ha generat una profunda transformació en alguns sectors, com per exemple en el nostre: la fabricació d’equips de liofilització a la nostra fàbrica de Terrassa va veure’s seriosament amenaçada quan els competidors xinesos van començar a internacionalitzar. És en contextos com aquest on la innovació juga un paper fonamental per tal de ser capaç d’oferir avantatges tecnològiques que els altres no poden oferir, millors prestacions, equips més respectuosos amb el medi ambient, etc. Ningú està exempt d’aquesta amenaça i cal anar per davant, innovant cada dia. A més, a Telstar també hem entès la innovació com una aposta per integrar tecnologies complementàries i oferir solucions el més complertes possibles als nostres clients, fent adquisicions d’empreses que tinguessin aquestes tecnologies; i també hem estat innovadors en la gestió de la nostra marca. La marca és molt important i sovint les petites i mitjanes empreses catalanes la tenim una mica abandonada. 3. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? Aquest és un tema històric. Ni les empreses hem cregut en les nostres universitats ni les universitats en les empreses. Ara que sembla que ja tothom ho té més o menys entès, no queden massa empreses amb les quals establir programes de col•laboració. Les Universitats han fet un salt important endavant i s’han situat molt bé per col•laborar amb el món empresaral. Però potser encara hi ha poques empreses que s’hi aproximin, la percepció encara és la que és en alguns casos. No obstant, crec que estem en un bon moment i que això comença a estar força ben encaminat. De totes maneres, el principal problema és que per a molts investigadors no hi ha clientela catalana, al menys de suficient entitat, i heus aquí la creixent fuga de talents. 4. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Si parlem de Telstar com a grup no parlem tant d’exportació com de xifra de negoci fora d’Espanya. A l’estar presents a 17 països, en alguns d’ells amb plantes productives i en d’altres amb oficines d’enginyeria o de consultoria, hi ha una part important que es ven a fora des de fora i per tant no la podem considerar com a exportació pròpiament dita. Però entenc que la pregunta va més per la Telstar catalana. Doncs bé, aquí les exportacions juguen un paper fonamental. Pel que fa a Catalunya, exportem un 90% de la producció fora d’Espanya. L’any 2011 hem tingut un creixement de dos dígits i tot ha estat gràcies a les exportacions. Desafortunadament, el 10 % de venda nacional hauria d’haver estat molt més rellevant, però mentre el mercat internacional creix, el local s’encongeix. 5. Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les empreses exportadores són les que més probabilitats tenen per sobreviure, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint. Per tant, l’exportació és importantíssima i, fins i tot, diria que imprescindible per l’economia catalana, ja que és una de les fonts que té el país per créixer econòmicament. Però de ben segur que no és suficient pel que el país necessita. Les empreses que no exporten ho tenen francament difícil. A més, plantejar-te ara l’exportació com a repte és molt difícil. La manca de recursos financers i les dificultats que moltes empreses atravessen per la contracció del mercat nacional fa que l’exportació no sigui plantejable. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Lligant amb una de les preguntes anteriors sobre la innovació, a Telstar hem seguit tres vies diferents d’internacionalització. La primera ha estat la de fer adquisicions de competidors directes. Això ens ha portat a Holanda, França o Brasil per posar alguns exemples. L’objectiu era guanyar quota de mercat. La segona s’ha produït quan, perseguint el mateix objectiu, no hem estat capaços de completar cap adquisició i hem hagut d’apostar per implantar fàbriques pròpies. Aquest ha estat el cas dels Estats Units i de la Xina, dos països en els que no ens podíem permetre no ser-hi. Finalment, la tercera via ha estat la de les adquisicions tecnològiques, és a dir la compra de companyies amb tecnologies complementàries i que dins del nostre pla estratègic contemplàvem com a necessàries. Això ens ha portat a Suècia, Holanda i Anglaterra. 7. Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? Crec que tant la indústria catalana com l’Administració han fet un gran esforç en aquest sentit: missions comercials organitzades per cambres de comerç, agrupacions empresarials, tant sectorials com comarcals, associacions; programes que en el seu moment va promoure el COPCA, i avui Acc10, per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Però crec que al cap i a la fi alguna cosa no s’ha fet bé del tot ja que tot aquest esforç no s’ha vist reflexat en la proporció d’empreses que realment han experimentat un creixement important. Probablement han fallat altres coses que haurien d’haver d’acompanyat aquest procés d’internacionalització, però això seria per respondre a una altra pregunta. 8. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? Treballar bé, sobretot, i treballar més guanyant una mica menys. En un món global i de vasos comunicants, amb uns emergents que vénen amb molta embranzida i uns Estat Units que treballen moltes més hores a l’any serà difícil defensar l’estat del benestar que hem assolit. Al nostre país no ho veig sostenible, per tant penso que el factor clau perquè Catalunya sigui competitiva a nivell mundial és el sacrifici col•lectiu i és clarament la línia que han emprès els nostres governs. La devaluació ja no és possible.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Memòria anual 2011

    Memòria anual 2011

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    25-12-2011

    Aquesta Memòria dóna a conèixer als associats les iniciatives i activitats de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant l’any 2011, entre les quals cal destacar l’edició d’un document que recull tota la Història de la nostra entitat.

    De nou teniu la memòria d’activitats de la SEBAP corresponent a l’any 2011. Ha estat un any intens, de molta activitat i debat. Als ja tradicionals debats de les diferents comissions de la SEBAP, hi hem sumat les activitats de dues noves comissions que van unir-se al nostre projecte l’any passat i aquest mateix any respectivament: Barcelona Tribuna i Glocal. Ambdues són comissions fruit d’un treball amb altres entitats. Glocal sorgeix d’una iniciativa conjunta amb l’Associació de Becaris de La Caixa, i Barcelona Tribuna és un nou projecte que continua amb el llegat de la ja existent Tribuna Barcelona, aquest cop juntament amb l’Associació Espanyola de Directius (AED) i el Grup Godó. Així, doncs, podem dir que la nostra visibilitat cada cop és més notable, la nostra presència és forta i que el treball en xarxa aporta resultats. Aquest element és especialment important.

    Des de la SEBAP sempre hem defensat que el país ha de comptar amb entitats que siguin fortes i cohesionin. Entitats transversals però prou representatives que emetin discursos clars i potents, que vehiculin el sentir de molta gent i que el seu posicionament sigui molt tingut en compte. Doncs bé, humilment creiem que la SEBAP està assumint aquest rol. Sempre fidel a la seva finalitat fundacional però adaptada al seu temps, quasi bé 200 anys després de la seva fundació la SEBAP continua sent un agent molt important en la construcció d’aquest país i al servei de la seva gent.

    Potser no som generadors de grans iniciatives com a quan a finals del segle XIX vam promoure l’enderrocament de les velles muralles del centre de la ciutat per tal d’higienitzar-la i esponjar el seu futur creixement, però continuem sent una veu pròpia amb opinió molt qualificada i valorada. Precisament, enguany també hem acabat l’edició d’un document que recull tota la història de la nostra entitat. Una història que relata la continuïtat d’un mateix projecte durant quasi bé dos segles i on la contribució a la societat catalana ha estat innegable. Ens sentim orgullosos d’aquests anys de relat constant i hereus d’un llegat molt important. Aquesta responsabilitat és la que ens fa continuar il·lusionadament amb la tasca. Tan sols desitgem que conjuntament seguim fent feina, allargant la història de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, omplint-la de contingut, dignificant-la i així contribuir a la nostra societat.

    [Consultar l’informe complet de les activitats de la SEBAP de l’any 2011]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    16-12-2011

    El present article pretén iniciar un debat important i urgent dins la nostra societat i per a l’economia productiva. Discutim sobre si calen nous enginyers però no ens replantegem què és la Enginyeria.

    Hace unos días leí el artículo de Antonio Elías, catedrático de la UPC, titulado “La Innovación de las Ingenierías” publicado en la revista Tecnonews y que tiene la fecha del 13.10.2011. Me parece un articulo magnífico. Retomo una frase de éste: “nos hemos comportado como aquellos colegas universitarios siempre dispuestos a cambiar el mundo pero incapaces de tocar la asignatura que imparten ¿Cómo puede aceptarse que entrados en la segunda década del siglo XXI sigamos con unas titulaciones definidas, salvo la ingeniería informática, en el primer cuarto del siglo XX? ” Y añado una reflexión personal: ¿Si hoy empezáramos los estudios de ingeniería cómo los organizaríamos? O su alternativa ¿si a nosotros se nos encargara de organizarlas en un país que no tuviera estos estudios cómo lo haríamos? Más preguntas – ¿Conceptualmente qué diferencía un martillo de un relojero, de un carpintero, de un constructor de barcos o de aviones, de un electricista, un mecánico,…? ¿Es necesaria una escuela distinta especialmente en la primera etapa de formación? ¿Y las matemáticas, la física,…? – ¿Las diferencias de las ingenierías están en sus orígenes? No hace muchos años los ingenieros industriales dependían del Ministerio de Industria y los ingenieros navales del Ministerio de Marina. – ¿Son los colegios profesionales los que impiden la unificación de estudios y racionalización de la formación? ¿O son las actuales facultades y escuelas que se esfuerzan en reforzar las diferencias en lugar de similitudes? ¿O es por las competencias (firma profesional decimonónica)? ¿O es por el corporativismo? – ¿Por qué el colegio de médicos es único para todos los colegiados? ¿Les aporta ventajas? – ¿Son necesarias tantas escuelas, facultades, colegios profesionales,…, cuando en el mercado laboral todos trabajamos hombro por hombro y lo que se valora es el individuo y su aportación? – ¿En un mundo en cambio permanente, donde las necesidades de conocimiento futuro son difíciles de predecir, cómo podemos estar hablando de distintas titulaciones cerradas? – ¿Cómo interpretamos que los centros de investigación más avanzados crean equipos con combinaciones de distintas profesiones más allá de las propiamente denominadas ingenierías? ¿El titulo en sí mismo ha sido desbordado? – ¿Las TIC en sí mismas son una herramienta o son una especialidad? – ¿Tenemos un exceso de reglamentos y regulaciones que limitan la competencia basadas en la excelencia en la formación y en las necesidades de la sociedad? – ¿Es mejorable la aportación de los ingenieros a la sociedad? ¿Cómo se mide? ¿Cómo lo podemos hacer? El qué hacer Seamos innovadores no por moda sino por eficacia y pragmatismo, pensando más allá de nuestro papel que, con la firma de quien corresponde, nos otorga un titulo y un colegio que lo garantiza (¿?). A la pregunta de si hoy empezásemos de cero qué haríamos, la respondería con: una institución única que formara sobre unos conocimientos básicos, fuertes en asignaturas básicas como matemáticas, física, química, informática,etc, una carrera por materias a la elección de los propios estudiantes pero condicionada a una coherencia, un título único pero con certificación de las materias estudiadas y la posibilidad de continuar estudiando a partir de niveles de conocimiento en función de la evolución de la propia sociedad, entre otras cosas. Con estos títulos compitiendo en un mercado libre (¿?) e internacional. El cómo hacerlo Si la idea es buena, cómo hacemos la transición de un modelo a otro debe ser planteada. No vale aquello de “se debería hacer” y quedarse quieto esperando a que otros o el gobierno tomen la decisión para luego criticarlos. Las actuales dificultades del COEIC en su intento de agrupar otras especialidades es un claro ejemplo de lo que puede suceder. Por el contrario es muy positivo el esfuerzo que están haciendo desde varios colegios y asociaciones para reunirse y ver los puntos. Tampoco tiene sentido que desde una pequeña organización se escriba un papel y se publique si después no tiene ningún apoyo. En mi opinión se trata de crear un marco paralelo de formación combinando las excelencias existentes en las universidades, y en particular la UPC, con la complicidad del rector y de los decanos que aceptando algunas limitaciones de sus atribuciones actuales participen en un proyecto “paralegal” y hacer un experimento “sin pedir permiso”. Este último punto es relevante puesto que para hacerlo oficial se deben modificar leyes en Madrid. Las universidades tienen experiencia en hacer estas cosas y es posible que se pudiera contar con la complicidad de la Generalitat. Tenemos un título genérico que pudiera servir como el de la Universidad de Catalunya o el más especifico de la UPC, aunque éste último dejaría fuera algunas facultades y especialidades significativas.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits