Publicacions

  • |

    2014, cruïlla de camins cap a un futur incert

    2014, cruïlla de camins cap a un futur incert

    Hora
    Tipus de publicació

    Textos d’Amics del País

    Hora
    Data

    17-03-2014

    Transcripció de la conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec del filòsof i periodista Josep Ramoneda:

    L’any passat, quan vaig fer unes notes que em va demanar en Miquel Roca sobre com havia sigut aquest any que acabava, el vaig posar sota l’advocació de la idea de transició. Clar, la idea de transició en aquest país té grans connotacions —en Miquel Roca ho sap millor que ningú—; en vam passar una, ara estem parlant d’una altra aquí. Però jo crec que, finalment, donant-hi voltes, probablement la transició, sobretot a partir de la revolució industrial, en què tot es va accelerar, potser és l’estat natural d’estar en el món que ens correspon. El que passa és que hi ha una certa voluntat, un cert desig, de trobar punts d’equilibri que donin unes certes referències, una certa comoditat, que no donin la sensació que tot està bellugant permanentment. I això és el que fa que de tant en tant pensem “bé, ja hem trobat un ordre que més o menys funciona”. Però si hi pensem bé, aquests ordres són bastant més efímers del que sembla; ens semblava que sortíem d’un ordre imponent, que era l’ordre de la guerra freda, en què tot estava perfectament previst i sabíem perfectament cadascú què havia de fer en cada moment i fins on podia arribar i fins on no podia arribar. Aquí, vam sortir d’un ordre regit pel franquisme, vam construir un altre ordre que ha tingut una estabilitat prou gran —abans ho comentàvem—, i aquest nou ordre, que ara tenim la sensació que està en convulsió, doncs tot plegat té més de trenta anys. És a dir, que les coses passen i canvien molt més de pressa del que sembla. I probablement ens hi haurem d’acostumar cada vegada més.

    Per què? Doncs perquè especialment els grans canvis tecnològics estan generant una realitat que fa que les coses vagin més de pressa que les idees, i hi hem de córrer darrere; hi hem de córrer darrere per poder-les dominar, perquè en el fons la raó per la qual som aquí és perquè les tecnologies no ens dominin a nosaltres, sinó que ens serveixin de pròtesi per poder dominar millor l’espai en què estem i poder, per tant, tots plegats, viure millor. Si les tecnologies se’ns mengen, com en certa manera preconitzava, o preveia Heidegger, doncs acabarem molt malament. Si no som capaços que els instruments siguin instruments al nostre servei… Ara, és clar, això exigeix unes capacitats i unes responsabilitats d’altíssim nivell. Jo faré unes pinzellades de dalt a baix, perquè em sembla que no hi ha cap problema que no s’hagi de mirar amb perspectiva global avui. El món s’ha fet definitivament petit i les coses que passen en una punta, encara que ens costi d’entendre-ho i assumir-ho, encara que seguim sent molt locals i nacionals, ens afecten, ens impacten i, a més, contaminen. Hi ha aires, vents, que circulen constantment d’una direcció a l’altra. Doncs començaré pel global per anar baixant a Europa i acabar a Catalunya…

    [Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Compromisos ètics des de la societat civil

    Compromisos ètics des de la societat civil

    Hora
    Tipus de publicació

    Llibres

    Hora
    Data

    01-03-2014

    Recull d’una trentena d’articles del Cicle d’Ètica que hem decidit compilar-los en una sola publicació per tal que fossin de més fàcil lectura. El Cicle d’Ètica va ser una iniciativa que el Cercle per al Coneixement, comissió de la SEBAP, va voler iniciar fruit de les inquietuds generades en aquest llarg context de crisi i…

    El recull d’articles té diverses motivacions. La primera, i més essencial, és la d’aportar unes reflexions necessàries per encarar el futur amb més optimisme i fomentar que la construcció de la societat del matí es basi en uns nous postulats més amables, sincers, compromesos i responsables. De tots és ben sabut que el context actual de crisi socioeconòmica ha posat en evidència un continu d’accions i conseqüències que, basades en permanents males pràctiques per part de dirigents empresarials, líders institucionals o ciutadans sense càrrecs, ens fa qüestionar el model i el sistema d’organització social construït fins ara. Per tant, vet aquí una primera motivació, la d’aportar una contribució pròpia en aquest debat.

    Una segona motivació és la de donar veu als agents i actors. Agents de tot tipus i naturalesa, però agents imprescindibles tots ells: el món empresarial, la comunicació i les noves tecnologies, l’administració pública, les finances, la política, la universitat i la ciència, … Diversos camps d’acció i pilars fonamentals en la societat d’avui dia. No obstant això, tota reflexió sobre el futur afavoreix l’aparició de veus noves i nous actors; és gairebé condició obligada tenint present que el futur els pertany generacionalment i que moralment hauran d’assumir la responsabilitat. Però no és menys cert, que la reflexió futura també ha de comptar amb l’experiència d’aquelles veus i actors que han assumit responsabilitats, han fet aportacions i que, amb el pas del temps i de situacions viscudes, constitueixen un bagatge d’experiència del tot necessari i imprescindible. En molts casos, és l’experiència d’aquells que encara estan amb càrrecs de responsabilitat social i que continuen amb entusiasme la seva tasca. En aquest cas, hem volgut recórrer a l’experiència dels autors precisament per això, per mostrar que l’actual forma d’organització de la nostra societat requereix moltes reformes i una reflexió profunda i sincera sobre el seu funcionament i les seves conseqüències, però que hi ha un fil de continuïtat entre el passat recent i el futur, i tenir present l’anàlisi de les veus implicades és una qüestió indispensable.

    I finalment, una tercera motivació, que és la que entronca amb els objectius de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, entitat impulsora d’aquest document. Una entitat que al llarg dels seus gairebé 200 anys d’història ha mostrat com un agent actiu i implicat en el progrés de la societat i dinamitzador de diferents iniciatives crucials en l’esdevenir del país i la ciutat. Per tant, sent fidels a aquesta tradició nostra missió és la d’anar donant passos i accions que fomentin la reflexió, l’esperit crític, el positivisme i la contribució social en diverses iniciatives que recullin les millors intencions perquè arribin al conjunt de la societat catalana. Aquest llibre és una mostra modesta però important, i esperem que sigui útil en aquests moments tan necessaris.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Internacionalització: com jugar la Champions League

    Internacionalització: com jugar la Champions League

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    05-02-2014

    La internacionalització es consolida com a motor del creixement. Les dades reflecteixen un bon resultat; hem exportat més, ho han fet més empreses i ho hem fet a més llocs. Darrere d’aquest esforç no hi ha només el pes de les grans empreses exportadores, sinó la important feina que estan fent els anomenats “hidden champions”,…

    La internacionalització com a motor de creixement Ho repetim tant, que a vegades sembla que ja no sigui important, però cal que no ho oblidem. Som un país que, per dimensió, necessita inserir-se al món. El grau d’obertura de la nostra economia és un factor molt important. Avui, vull parlar d’internacionalització. D’aquesta internacionalització que es consolida com a motor del creixement de l’economia catalana. Fent-ne un ràpid repàs, veiem que les exportacions catalanes representen el 28,1% del PIB del 2012 i això són 1,8 punts percentuals per sobre del pes del 2011, i gairebé 8 punts percentuals per sobre del pes del 2009. Catalunya va tancar el 2012 amb un nou rècord d’exportacions, una tònica que es manté amb les dades actuals del 2013. Un rècord que es reflecteix en tres àmbits, tots ells cabdals: 1. Ha augmentat l’exportació. Els 58.283 M€ (amb un creixement del 5%) que les empreses catalanes van vendre a l’estranger representen el 26,2% del total d’Espanya, doblant Madrid (12 %) o Andalusia (11,3 %). Dades que són rellevants si recordem, un cop més, que Catalunya representa el 6 % del territori i el 15 % de la població de l’Estat. 2. Ha crescut la base d’empreses exportadores amb un augment del 6,4 %, arribant a 45.937 i, el que és més important encara , el nombre d’empreses exportadores regulars va créixer un 4,7 % representant ja el 36% del total d’empreses de tot l’Estat que exporten regularment . 3. I ho hem fet a més llocs… Malgrat que les nostres exportacions es concentren encara en els mercats de proximitat (UE), hem vist com creixen a altres parts del món, especialment als països emergents. El 2012, les vendes extracomunitàries van representar ja el 38%, amb un augment interanual del 16,1%. Per tant, hem exportat més, ho han fet més empreses i ho hem fet a més llocs. Un bon resultat que reflecteix una economia oberta d’un país emprenedor. Qui hi ha darrere? Si bé és cert que, pel que fa a l’exportació, hi ha una important concentració en les empreses més grans, que fa que les 25 primeres empreses concentrin el 30% de l’exportació, això ni pot ni ha d’amagar l’important rol que tenen i estan tenint en els creixements dels darrers anys els següents nivells, per dimensió, d’empreses: les equivalents a les Mittelstand alemanyes. Efectivament, darrere d’aquest esforç hi ha la important feina que estan fent els anomenats hidden champions, els “campions ocults”, per fer servir una terminologia encunyada també a centre-Europa per referir-se amb una altra denominació a la idea del Mittelstand i que aquí és prou estesa per l’ús que en fa regularment el professor Joan Tugores en els seus articles. De fet són tan “ocults” que també nosaltres els hem batejat amb diversos noms, “les gaseles, les Nei”,… Però quedem-nos avui amb les hidden champions. Els nostres Campions ocults! Aquests campions ocults, que a l’igual que en el famós Mittelstand alemany han estat capaços de fer un esforç increïble i combinar eficiència i cohesió, mantenint els arrels al territori i a la societat que les envolta, però aprofitant al màxim les oportunitats de la globalització. Són empreses petites o mitjanes internacionalment molt potents, perquè dominen nínxols de mercat gràcies a la seva agilitat i capacitat d’adaptació. En el nostre teixit de mitjanes i algunes petites empreses hi ha “els campions ocults” de la nostra exportació. Amb elles s’afirma que Catalunya té un gran actiu, que existeix un “Mittelstand català” amb un potencial enorme. I com són aquests campions del Mittelstand? Són empreses que per la seva pròpia dimensió han de buscar una certa “multidimensionalitat”, i així quan parlem de l’empresa parlem dels seus equips però també dels centres de recerca, les universitats… i dels diferents elements del sistema que necessiten remar en la mateixa direcció. Són empreses que pensen amb visió de futur. Tan important en els temps que vivim on el dia a dia ho cruspeix tot. Sempre han pensat, de manera prudent, potser financerament conservadora, en el demà… en la sostenibilitat d’un projecte familiar heretat que cal, al seu temps, traslladar a les següents generacions, més fort, més robust si es pot. Es caracteritzen per la diferenciació, per ser empreses de nínxol, i això les ha obligat a anar incorporant en el seu ADN la necessitat de la innovació – la Qualitat en el seu moment. Però sobretot, les podem definir com empreses especialitzades i fortament internacionalitzades. Han aconseguit especialitzar-se en nínxols de mercat on són, i lluiten per ser, líders mundials en activitats molt especifiques que sovint no interessen als grans grups. Són empreses globals que juguen i competeixen a primera divisió. Preparades per a la Champions! No ha estat fàcil. No és fàcil. Quan parlo amb elles per tancar una hora per veure’ns per exemple, és fàcil que la conversa amb el CEO s’acosti a una cosa així: “um… a veure, aquesta setmana sóc a l’índia, finalment no aniré a la Xina, però hauria de passar per Mèxic… Si, seré aquí dijous, ens veiem!”. Roda el món i torna al Born! Podria ser el seu lema! Però això no s’atura aquí. Cal continuar treballant, pel que fa a la internacionalització, en dos grans reptes. El repte d’internacionalitzar la cadena de valor Un factor clau que marca l’actual situació ha estat la reordenació de la cadena de valor que ha provocat bàsicament els següents factors clau:
    • Un increment dels processos d’externalització de diferents activitats empresarials.
    • La creació i transformació de nous entorns de relació i d’interacció entre activitats considerades manufactureres i activitats de serveis.
    • Nous sistemes de relació entre client i empresa i entre aquestes i els diferents agents del sistema…
    En resum, nous reptes que demanen que l’empresa es plantegi com inserir parts de la seva cadena de valor en les cadenes de valor internacionals. És necessari establir una estratègia d’internacionalització que visualitzi tota la cadena de valor, plantejant-se quines oportunitats ofereixen els diferents mercats per a cadascuna de les activitats de l’empresa des de l’origen a la distribució final. És a dir, pensar en acció comercial, implantació comercial, implantació productiva, R+D+i, captació de talent, com accedir i compartir coneixement, cerca de matèries primeres, establiment d’aliances que aportin valor al negoci… I això vol dir fugir de les “modes dels mercats” i establir estratègies d’internacionalització que tinguin en compte tota la cadena de valor de l’empresa, analitzant les oportunitats que cada mercat ofereix segons les diferents activitats, assumint que cada una d’elles ens demanarà models d’enfocament i de comportament diferents. El repte d’organitzar el creixement internacional de l’empresa Aquest procés de creixement internacional important i concentrat en poc temps, ens demana repensar també com organitzem l’empresa. Com n’ordenem el creixement present i futur. Hem de veure com s’aprofiten les sinergies entre els diferents negocis, si anem cap a l’especialització o no de les diferents plantes. Com s’estructuren les unitats de negoci i es resolen problemes i desequilibris entre elles. Repensar el model de relació matriu-filial, obrint-se a la necessitat de donar més o menys autonomia als països. Com es passa a funcionar com una corporació. Quins serveis dóna la unitat corporativa a les diferents unitats i a les filials. Es tracta, en definitiva, de tenir una estratègia d’internacionalització que demanarà canvis organitzatius per implantar-la, vertebrant així organitzacions prou flexibles, prou preparades per encarar futurs. Futurs que podem dir des d’ara que seran difícils de predir, però no per això menys apassionants. Article publicat originalment al llibre “Estrategia Nº 000003“.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    Ética en la Era de Internet

    Ética en la Era de Internet

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    31-01-2014

    Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, Catedrático de la UPC, crida a la reflexió sobre la perillositat d’un mal ús de la informació disponible a la xarxa i reclama l’existència de mesures legislatives i socials que s’adeqüïn a la nova realitat.

    Internet es una potente herramienta que ha transformado la Sociedad. Día tras día aumenta de manera exponencial la cantidad de información digital generada, transmitida, procesada y almacenada. En 2013 se generaron alrededor de 2 Zetabytes ( Zetabyte= 1021 bytes) de datos, cantidad superior a la generada desde el principio de los tiempos hasta hace año y medio. Esta proliferación extraordinaria de datos y la capacidad de extraer conocimiento de ellos crea una nueva era en el avance de la humanidad. Estamos ante una revolución tecnológica única, que nos permite por una parte, resolver problemas, impensables hace pocos años pero que nos plantea una nueva problemática relacionada con la Ética difícil de resolver. Un ejemplo positivo para la Ciencia, de los muchísimos que existen, es el proyecto LHC, del acelerador de partículas instalado en Ginebra. En cada segundo de funcionamiento genera 1 Petabyte (Petabyte= 1015 bytes) de datos que debidamente filtrados se distribuyen por todo el mundo para que los científicos puedan compartirlos y colaborar en sus investigaciones. Otro ejemplo que podemos describir está relacionado con la medicina personalizada. Por una parte, es necesario que los investigadores tengan acceso a las enormes bases de datos genéticas que se están llenando a partir de la secuenciación del DNA de miles de pacientes ahora (serán millones dentro de poco) para, con la ayuda de supercomputadores, poder estudiar la influencia de los genes en las enfermedades y de esta forma, predecirlas, prevenirlas y administrar fármacos personalizados a cada paciente. Pero cuidado, la información genética de cada paciente no debería de ser accesible para otros usos, sin las autorizaciones pertinentes. Existen muchísimos ejemplos que pueden ser muy peligrosos: Las personas estamos generando información denominada huella digital, asociada a casi cada actividad que realizamos, pero especialmente, cada vez que accedemos al móvil o a las redes sociales. Somos nuestra huella digital. Nunca como hoy fue tanta verdad la frase “la información es poder” y, aún más, riqueza. Hoy gran parte de la huella digital de millones de ciudadanos circula libremente por Internet. En 2013, viajaron por la red más de 600 Exabytes (Exabyte= 1018 bytes). De ellos alrededor del 40% están asociados a operaciones relacionadas con Google. Los sistemas operativos de los computadores personales e Internet y sus redes sociales asociadas como Facebook, Twitter, YouTube, Linkedin, etc. están pensados para compartir, y por lo tanto son vulnerables a la falta de confidencialidad. Por ello es relativamente fácil obtener los datos que viajan por la Red y acceder a la información almacenada en nuestros computadores personales sin que el dueño de los datos lo sepa ni, por supuesto, lo autorice. Y frente a protecciones tecnológicas, como pueda ser el encriptar la información, los salvapatrias, tales como la agencia NSA americana, dedican cantidades enormes de dinero para desarrollar artilugios muy sofisticados como los computadores cuánticos para intentar romper cualquier clave de protección que utilizan los documentos, desde los pertenecientes a las naciones hasta los relacionadas con transacciones bancarias, aplicaciones médicas o de negocios. Como se ha visto en los casos Assange y Snowden, estamos ante una bomba de relojería de consecuencias inimaginables. La tecnología avanza a mayor velocidad que las leyes. Necesitamos desarrollar urgentemente leyes que tengan en cuenta esta nueva problemática generada por las tecnologías de la información y sus nuevos usos. Y también precisamos que los ingenieros que las desarrollan reciban formación ética para que intenten valorar a priori los efectos sociales y éticos de sus implementaciones. Conviene que nos hagamos una serie de preguntas. ¿Quiénes son los propietarios de nuestros datos? ¿Podemos y debemos de ser nosotros, que los generamos, los únicos propietarios? ¿Pueden los gobiernos o las instituciones públicas utilizar los datos que consideran necesarios para garantizar la lucha contra el terrorismo? ¿Por qué los utilizan para hacer política chantajista y ventajista? ¿Podemos vender nuestros datos? ¿Debemos definir los ciudadanos y sólo los ciudadanos los niveles de protección de nuestros datos? ¿Es ético que nos lleguen cada día más y más correos electrónicos de contenido no deseado? ¿No debería ser posible y fácil solicitar a cualquiera que tenga datos nuestros que los borre si ese es nuestro deseo? ¿Deberíamos de pagar para que las empresas utilicen nuestros datos para mejorar nuestra calidad de vida? En definitiva, nuestros datos son fuente de poder para las empresas que intentan vendernos sus productos, también para los políticos que pretenden ganar las siguientes elecciones y en definitiva para todos aquellos que son capaces de usarlos en su beneficio. El hecho de que sepamos que somos espiados, ¿puede llegar a cambiar nuestras raíces culturales y sociales? Una vez más, la tecnología no es ni buena ni mala en sí misma, todo depende del uso que hagamos de ella. El futuro es apasionante, pero tiene sus riesgos.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    Ètica i tecnologies per a la salut, o com els dilemes no són sempre saludables.

    Ètica i tecnologies per a la salut, o com els dilemes no són sempre saludables.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    31-01-2014

    Alícia Granados, responsable de l’ estratègia global d’avaluació de tecnologies del departament de R&D de Genzyme, a Sanofi Company, presidenta del Consell Social de la UAB i membre del CAREC, afirma que en Salut Pública el criteri d’eficiència en la presa de decisions no és suficient i reclama la necessitat d’augmentar la transparència, de validar…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    IV Nit del Cercle. Lliurament Premi Nit del Cercle 2014

    IV Nit del Cercle. Lliurament Premi Nit del Cercle 2014

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    23-01-2014

    GTD guanya el IV Premi Nit del Cercle per la seva aposta clara per la innovació i la recerca. Dotze són ja les empreses reconegudes per la Nit del Cercle, per la seva trajectòria empresarial i la seva activitat innovadora i exportadora: Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, GTD, Esteve, Fluidra, Fractus, Mier Comunicaciones, Simon, Scytl…

    Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya, ha lliurat avui, dimecres 22 de gener a l’Hotel Alimara de Barelona, el IV Premi Nit del Cercle a l’empresa GTD, en reconeixement al foment de la innovació, la internacionalització i el coneixement a través de la seva activitat empresarial. A l’acte, presidit per Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i Joan Majó, president de la comissió Cercle per al Coneixement de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, hi han assistit un centenar de persones provinents del món empresarial i acadèmic, d’entre les quals el Sr. Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, i el Sr. Enric Fossas, rector de la UPC. L’acte ha tingut lloc en el marc de la Nit del Cercle, enguany la quarta edició d’una trobada empresarial que té com a objectiu reconèixer la importància del teixit industrial català a l’hora d’empènyer Catalunya cap a la recuperació econòmica i, a la vegada, impulsar-la cap a posicions capdavanteres de l’economia del coneixement. En aquest sentit, Joan Majó ha ressaltat el potencial de la indústria catalana i el “gran actiu que té la societat d’aquest país gràcies a les empreses generadores de talent i qualitat”. GTD (www.gtd.es) és una enginyeria de Sistemes i de Software que treballa des de 1991 en els sectors Espacial, Aeronàutic, Defensa, Energia i Marítim. Té més de 300 enginyers arreu del món, dedica més del 6,5% de la facturació en R+D i exporta més del 65% de la facturació a més de 15 països d’Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Carlos Kinder, el conseller delegat de GTD, ha afirmat que la clau de l’èxit és el capital humà i ha afegit que a Catalunya hi ha molt de talent però “cal seguir treballant en aquest sentit, ja que un país modern ha d’apostar sempre per l’educació, la formació i la recerca”. Les tres finalistes del Premi Nit del Cercle 2014 han estat, per odre alfabètic, Fractus (www.fractus.com), GTD (www.gtd.es) i Scytl (www.scytl.com), que, juntament amb les nou empreses finalistes de les edicions anteriors, Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, Esteve, Fluidra, Mier Comunicaciones, Simon i Telstar, han passat a formar part del Quadre d’Honor de la Nit del Cercle. Miquel Roca ha agraït la feina d’aquestes empreses ja que “el talent és el futur del nostre país i vosaltres (les empreses) permeteu mirar el futur amb entusiasme i optimisme”, ha afirmat.

    IV Nit del Cercle from Amics del País – SEBAP on Vimeo.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Memòria anual 2013

    Memòria anual 2013

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    31-12-2013

    Aquesta Memòria dóna a conèixer a tots els nostres associats l’activitat portada a terme per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant l’any 2013. 

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, entitat declarada d’interès públic, és una corporació històrica que va iniciar les seves activitats l’any 1822. Durant la seva llarga trajectòria ha participat decisivament en tasques de fort impacte cívic i social, amb iniciatives tan rellevants com la de participar en la fundació de La Caixa.

    La SEBAP és una entitat de servei al progrés del país i de la ciutat. La seva missió és la de contribuir a la definició dels seus principals reptes i, mitjançant el debat i la interlocució amb diferents agents de la nostra societat, col·laborar a fer possible la consecució de nous escenaris desitjats. La voluntat de la SEBAP és també reforçar el paper de la societat civil integrant iniciatives i teixint una xarxa de complicitats. Un exemple d’això és la incorporació del Cercle Financer de La Caixa com una Comissió específica que segueix portant a terme les seves habituals activitats com a tribuna qualificada per a tot tipus d’actes i conferències. 

    [Consultar l’informe complet de les activitats de la SEBAP de l’any 2013]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • |

    Manifest anual 2013

    Manifest anual 2013

    Hora
    Tipus de publicació

    Manifest anual

    Hora
    Data

    20-12-2013

    Informe anual de SEBAP on s’analitza l’estat del país i els esdeveniments que han marcat l’any 2013: la mort de Nelson Mandela, el final de la recessió econòmica a Espanya i el procés que viu Catalunya, són els temes més destacats.  

    No ha estat un any d’esdeveniments definitius. Ha estat un any en trànsit, de ressaca de problemes anteriors i d’incerteses sobre el futur. El món camina cap una certa multipolaritat, al mateix temps que la naturalesa del poder està en mutació. Europa ha viscut a l’espera de les eleccions alemanyes per veure com enfoca la sortida de la recessió, la nova fase de la crisi. Espanya viu submergida en una sensació de crisi institucional i econòmico-social. I Catalunya està immersa en les incerteses del procés de consulta iniciat pel seu Parlament. Hi ha molts deures urgents.

    [Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2013, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    L´ÈTICA EN CIÈNCIA

    L´ÈTICA EN CIÈNCIA

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    09-12-2013

    Pere Puigdomènech i Ramon Pascual, membres de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, afirmen que “cal seguir treballant per la creació generalitzada d’òrgans de control i sanció que vetllin per la integritat científica i la neutralitat de la recerca”. No obstant, adverteixen que “cal estar atents que això no sigui…

    La ciència, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) cada vegada és considerada com una de les peces claus en el progrés dels països i de la humanitat, per bé que aquesta importància no sempre sigui reconeguda des del punt de vista pressupostari, tant en el sector públic com en el privat. Però la recerca, com tota activitat humana, també s’ha de regir per codis de bon comportament, per codis ètics, i sempre hi ha hagut alguns casos de males pràctiques, afortunadament pocs i que, sovint, han sortit a la llum. Per analitzar la problemàtica dels comportaments ètics en recerca, i començant pels aspectes més generals, en primer lloc s’ha de considerar la necessitat de mantenir la integritat científica, que ha de regir la pràctica diària de la ciència. Aquí i allà apareixen casos de frau, dels quals els més comuns són els qualificats de fabricació de dades, falsificació i el plagi. Actualment aquesta tendència pot estar esperonada per la pressió per publicar (“publish or perish”) i per la necessitat d’obrir-se camí i aconseguir llocs de treball. En aquest sentit, s’ha expressat la preocupació per l’arribada a primera línia de la ciència de països amb cultures diferents de l’europea. Tot i el gran nombre d’investigadors i de publicacions, el nombre de casos de frau sembla reduït, probablement gràcies al sistema en el seu conjunt, per exemple, el control de les publicacions per revisors, que a més d’estar dirigit a garantir la seva qualitat també està orientat a minimitzar els casos de frau. Però tot i l’excepcionalitat, s’han de tenir instruments per al seu tractament. En segon lloc, en relació amb la neutralitat de la recerca, cal reflexionar sobre com s’utilitzen els descobriments científics. Els investigadors han de tenir en compte els aspectes ètics entorn a l’aplicació de les seves recerques a través de les tecnologies que es fan servir en agricultura, energia, telecomunicacions i, especialment, en les tecnologies biològiques, que poden afectar les nostres concepcions del món. Exemples d’això són les recerques en cèl•lules mare produïdes a partir d’embrions, la fecundació in vitro, etc. Però també l’ús de les nanotecnologies o les plantes transgèniques. Casos especialment sensibles són les pràctiques de la ciència en el cas de la biologia, que ja es van començar a considerar als Tribunal de Nuremberg. A diferents nivells, s’estan establint regulacions mitjançant comitès de bioètica. Cal considerar el cas de la recerca amb humans o mostres humanes, la recerca en animals i l’alliberament al medi ambient d’organismes modificats genèticament. La discussió més actual està en la implementació de regulacions de treball amb animals de laboratori i en les regulacions dels assajos clínics. De cara al futur, ja s’estan fent esforços, que cal augmentar, per educar els investigadors i el públic en general sobre aquest tema, per exemple, amb l’aprovació de Codis de Bones Pràctiques Científiques. Les Acadèmies de Ciències i, en particular, l’Associació Europea d’Acadèmies (“All Academies of Europe”, ALLEA) han estat molt actives en aquest aspecte. Cal continuar amb la creació generalitzada d’òrgans de control i de sanció. En això cal estar atents a que no sigui una trava administrativa més, de les que de manera creixent destorben la pràctica de la recerca. Sembla més raonable, com en altres situacions, actuar amb contundència en els casos en els que es presenta algun tipus de mala conducta o bé crear òrgans d’apel•lació (“ombudsman”). Els casos més coneguts són els de l’Oficina d’Integritat Científica dels Estats Units o el cas danès. A Espanya el CSIC va formar un Comitè d’Ètica que s’ha ocupat d’aquests casos.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | | |

    L´ÈTICA I LA CIÈNCIA

    L´ÈTICA I LA CIÈNCIA

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    09-12-2013

    Víctor Canivell, president del Consell d’Administració d’Integromics, empresa del sector biotecnològic, analitza com evoluciona l’ètica degut als canvis que suposen els avenços científics, per una banda, i l’ètica que vertebra el desenvolupament científic (com es fa la ciència), per l’altra. “La interacció de l’ètica i la ciència insideixen de manera fonamental a les nostres vides…

    La ética trasciende todo lo que hacemos, por lo que sin duda incide también en cómo hacemos la ciencia. Entendemos por ciencia el trabajo de descubrir cómo funciona el universo, cuáles son sus leyes de funcionamiento, cómo las podemos modelar, y en definitiva cómo podemos prever mejor el futuro. Los avances de la ciencia nos permiten aprovechar mejor los recursos naturales a través de las nuevas tecnologías a las que da lugar. La tecnología es la consecuencia práctica de la ciencia. La tecnología marca el cómo podemos vivir en sus aspectos prácticos (que se modula por la realidad de la economía); y la ciencia marca el cómo entendemos el mundo y nuestra posición en el mismo (en contraste y diálogo constante con la filosofía y la religión). Y en ambos casos, ciencia y tecnología, hemos de ver cómo conviven y cómo interaccionan con la ética. Nos vamos a centrar aquí en un par de dimensiones de este binomio “ciencia + ética”: 1) cómo aplicamos los resultados de la ciencia a través de la tecnología y cómo incide en ello la ética, y 2) cómo se hace la ciencia, cómo se desarrolla y cómo incide la ética en este proceso. Es un lugar común decir que la ciencia no es “ni buena ni mala” ya que, lo que es, es la constatación de nuestro modelo mental del universo. Se aventuran unos principios básicos y unas hipótesis matemáticas del modelo, se calculan sus proyecciones en situaciones prácticas y se miden dichas cantidades en la realidad. Si concuerdan y son repetibles, nos convencemos de que el modelo es adecuado, es decir, refleja adecuadamente la realidad en las circunstancias medidas. Con el tiempo dichos modelos abarcan cada vez más ámbitos de la realidad, de lo más sencillo a lo más complejo, de los componentes más básicos de la materia al universo astronómico, de los materiales inertes a los cuerpos vivos, de la estructura básica de la vida a todo el entorno cambiante del individuo y de su sociedad – y cada vez con más precisión. Realmente es una actividad apasionante. Pero saber es poder. Y la ética de cada cual es la que dictará la manera de cómo se aplican dichos conocimientos y las tecnologías correspondientes. La informática, las comunicaciones e internet nos han facilitado muchísimo la vida, nos dan acceso a mucha más información de manera mucho más rápida y económica – pero también pueden usarse para realizar ataques destructivos contra la privacidad, contra las instituciones financieras, y en un mundo del “internet de las cosas”, contra las infraestructuras físicas etc. Por ello hemos de dotarnos de unas reglas de convivencia, de unas leyes que reflejen el equilibrio adecuado entre la libertad de uso de las tecnologías con la protección necesaria de las personas y las instituciones que nos hemos dado. Dicho equilibrio adopta diferentes formas según el entorno social en que se desarrolla, y por tanto de la ética imperante. Encontrar y acordar dichos equilibrios se hace más difícil cuánto más rápido sea la evolución de la tecnología, y por tanto del status quo de lo que es económicamente factible para la mayoría de la sociedad. Un caso claro es la explosión tecnológica hasta nuestros días de las tecnologías de la información y de internet. En la base de dicha explosión está el descubrimiento de los semiconductores y la ciencia de los materiales. Esta revolución ha colapsado muchos de los modelos productivos y económicos de hace pocas décadas, a la vez que ha abierto un sinfín de nuevas oportunidades. La información está al alcance de todos – o de casi todos. Las situaciones planteadas por la defensa de los derechos de autor de productos digitalizables (como la literatura, la música, el video y el cine), por el impacto de Wikileaks y, recientemente, por las escuchas de la NSA demuestran a la vez lo fácil que es tener acceso a mucha/toda la información, como lo complejo de resolver el dilema de dónde está el punto de equilibrio que entre todos consideremos más oportuno, más justo. Y hay que decidirlo muy rápido, ya que la tecnología avanza de manera acelerada. Nuestro problema es que las instituciones no son capaces de digerir esta velocidad de cambio, y ello provoca claras disfunciones. Pero es claro que una guía fundamental para hacerlo es disponer de unos principios éticos básicos y ampliamente aceptados. Ello a su vez depende de una educación adecuada en unos valores éticos. La sociedad necesita acordar cuáles son los prioritarios, cómo trasladarlos a las nuevas generaciones y cómo adaptarlos en base a nuevos horizontes de conocimiento. Otro frente abierto en la actualidad es el correspondiente a la revolución de la biología molecular. Se dice que si el siglo XX fue el de la física, el siglo XXI será el de la biología. Estamos desentrañando el libro de la vida: cómo nos reproducimos, cómo nos desarrollamos y cómo morimos – desde un ser vivo mono-celular hasta una persona. De hecho estamos ante avances de biología sintética que es capaz de crear nuevos individuos a partir de códigos genéticos ad hoc, es decir, no directamente a partir de simples modificaciones de perfiles genómicos pre-existentes. También nos planteamos la posibilidad de atenuar, o de bloquear, el proceso del envejecimiento de las células. Todas estas posibilidades nos conducen a situaciones hasta ahora insospechadas y ante las cuáles la sociedad ha de plantearse qué normas éticas básicas aplicar y cómo adoptarlas. Finalmente nos planteamos también la ética de cómo se hace la ciencia. Los científicos en general relacionan sus éxitos, reconocimiento y capacidad de avanzar sus investigaciones con su producción de trabajos publicados en revistas de reconocido prestigio, los llamados “’índices de impacto”. Es un mundo muy competitivo, con una carrera constante de publicar más y más, ya que en ello se basa el avance profesional y la captación de nuevos recursos para seguir y ampliar las tareas investigadoras. Tanto es así, que la calidad puede peligrar, llegándose al caso de dar por buenos datos no adecuadamente contrastados y por ello erróneos. Por ejemplo, en el campo de la biotecnología, inciden muchos factores, incluidos los detalles de los protocolos de cómo se han llevado a cabo los experimentos así como las sutilezas de los métodos estadísticos utilizados en contextos de “big data”; por ello hay estimaciones de que la mitad de los resultados publicados son difícilmente replicables. Aquí entra en juego sin duda la ética de trabajo del investigador. Otro tema relacionado con la ética es el hecho de quiénes firman la autoría de los trabajos. Es cierto que en la actualidad hay una tendencia a la masificación de investigadores en ciertos ámbitos experimentales, y por ello la constatación de decenas de autores en ciertos trabajos. Aquí de nuevo entra en juego la ética de los autores, en suscribir la autoría sólo los investigadores que sí han contribuido a los resultados y conclusiones del trabajo. Finalmente podemos citar también el proceso de selección de candidatos para nuevas plazas de investigación y de docencia universitarios. Este es otro ámbito en que entra en juego la ética del tribunal, en realmente acordar unos criterios adecuados y luego aplicarlos correctamente y con coherencia. En definitiva, aunque la ciencia sea un ámbito neutro en el sentido de reflejar las leyes de la naturaleza, su uso a través de la tecnología, así como su elaboración, en cuanto son actividades humanas, se impregnan de la ética en su desarrollo. Y viceversa, los avances científicos, en cuanto a proveernos de una más completa comprensión del mundo y una mayor capacidad de interactuar con el mismo, pueden influir en el desarrollo de nuestros principios éticos. Se trata de dos ámbitos fundamentales de nuestra vida, y por ello es fundamental que la sociedad los conozca y module adecuadamente.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.