Publicacions

  • | |

    ÈTICA, SALUT i Tecnologies

    ByJoan Cornet Prat

    Publicacions

    ÈTICA, SALUT i Tecnologies

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    01-04-2014
    Joan Cornet Prat

    Joan Cornet i Prat, director del Centre de Competència mHealth, MWC Barcelona, reflexiona sobre els reptes de la tecnologia per empoderar els pacients i millorar la qualitat de vida i la salut dels ciutadans. Però afirma que els nous processos no estan exempts de dilemes ètics encara a resoldre i alerta del perill de fracturació…

    L’ ètica és un element clau en les nostres societats, i més encara quan aquestes estan en canvi permanent. El cervell humà no està ben dotat pels canvis. Desprès de 40.000 anys del que en podem dir humanitat, els canvis més importants han tingut lloc en els dos darrers segles. I tot i així, encara hi ha diferents velocitats de canvi en cada societat i en els diferents països del món. La salut, la malaltia i la mort han estat sempre elements de preocupació de les persones i les societats s’han organitzat per fer front a aquests reptes. En el curs dels darrers anys, les tecnologies han entrat amb força en els sistemes de salut i en la pràctica mèdica. En especial, la digitalització de la informació i de les dades transformen la pràctica clínica i, sobretot, tenen un gran potencial per tal que el ciutadà / pacient tingui un rol més actiu en la cura de la seva salut. La Professora Núria Terribas, en el seu article diu que “Majoritàriament, el ciutadà-usuari-pacient, titular de drets i també d’obligacions, transita de forma passiva pel sistema sanitari entomant totes aquestes maneres de fer perquè és conscient de la seva vulnerabilitat i que, en context de manca de salut, està a les mans dels professionals que l’atenen”. Per complementar aquest excel•lent article de la Professora Terribas, voldria assenyalar els reptes ètics que ens plantegen les noves tecnologies, però des del punt de vista com aquestes poden ajudar a empoderar el ciutadà/pacient a millorar la seva salut i qualitat de vida. La pregunta és : si hi ha solucions tecnològiques disponibles que poden millorar la salut i el benestar i no s’ implementen, estem davant d’un problema ètic? No es tracta de l’ ètica en les intervencions clíniques, que és tot un món, sinó de l’ètica per tal que el ciutadà/pacient pugui deixar de ser “passiu”. Prevenció de la salut Les evidències clíniques en la prevenció són cada cop més abundants i tenen més importància per mantenir-se sa. Hi ha tot un seguit de malalties que es poden evitar, o almenys ajornar la seva aparició si la persona té l’oportunitat de seguir un estil de vida adequat. El repte és com aquestes evidències es comuniquen de forma adequada a la ciutadania, per tal de possibilitar l’establiment de conductes sanes i, en el seu cas, fer els canvis d’ hàbits adequats. Diagnòstic El diagnòstic és un element cabdal que té una gran implicació en la vida d’un pacient. Un cop realitzat, el repte és com es comunica al pacient de forma que en sigui conscient i pugui actuar en conseqüència. També com pot obtenir informació complementària i validada clínicament. Tractament En determinades malalties hi ha diferent possibilitats a l’hora de prescriure un tractament. Sense cap dubte la informació és vital per tal que el pacient pugui decidir amb criteri. També saber els resultats d’un tractament en casos similars. Monitorització i seguiment Amb l’augment de malalties cròniques, el seguiment i la monitorització de les constants vitals dels pacients és fonamental. El repte és com aquesta monitorització és accessible a totes a aquelles persones que ho necessiten i que, per descomptat, hi estant d’ acord. El seguiment/acompanyament dels pacients des de la vessant social és cada cop més necessària, en especial en persones grans que viuen soles, amb una coordinació eficaç entre serveis socials i serveis de salut. Quin rol poden tenir les tecnologies digitals? Aquests reptes es poden superar a partir de nous procediments i processos de les organitzacions socials i de salut ens els quals la tecnologia ha de ser un element facilitador. El pacient/ciutadà ha de poder accedir a la informació i les dades de la seva salut, ha de disposar d’evidències per cuidar-se, tenir qualitat de vida i ha de poder decidir en cada moment el que cregui més adequat. Estem davant d’un nou paradigma, el de la connectivitat, on gràcies a tecnologies com els mòbils i les tabletes es permet accés ràpid a la informació per comparar, aprendre i decidir sense que importi on és la persona/pacient. Però cal anar en compte, per tal d’evitar una divisió en la nostra societat, una escletxa entre aquelles persones que tenen mitjans o recursos i aquelles que pel seu nivell econòmic no podran gaudir dels avantatges de la salut digital. Però la tecnologia digital en si mateixa també suposa un seguit de qüestions ètiques: • La protecció de les dades personals de salut. • La identificació amb seguretat de la persona que accedeix a les seves dades de salut o estableix comunicació per via digital amb el seu metge o infermera. • En els casos de persones grans dependents o persones discapacitades, qui pot tenir dret a accedir a les dades personals del pacient? • Pel que fa als instruments de control de constants i els utilitzats pel seguiment de dietes, com es garanteix la confidencialitat de la informació? • Com es pot aconseguir que la multitud de dades de les històries clíniques electròniques puguin ser útils per a la recerca sense trencar la confidencialitat d’ aquestes dades? Encara hi ha moltes qüestions per resoldre. Mentrestant, em permeto citar a Jürgen Habermas: “Por otra parte, la calidad de una vida en común no se mide solo por el grado de solidaridad y el nivel de bienestar, sino también por el grado en que en el interés general se contemplan equilibradamente y por igual los intereses de cada individuo” ( Escritos sobre moralidad y eticidad. P.113. Paidos 1991).

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Ètica i salut, un binomi indispensable

    ByNúria Terribas

    Publicacions

    Ètica i salut, un binomi indispensable

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    31-03-2014
    Núria Terribas

    Núria Terribas i Sala, jurista. Directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull). Coordinadora i docent del “Màster Universitari en Bioètica” de la URL. Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, així com també de diversos comitès d’ètica d’institucions sanitàries, considera que els avenços del coneixement biomèdic dels darrers 60 anys no han anat…

    Fa unes setmanes la Dra. Granados ens parlava d’ètica i noves tecnologies per a la salut, apel.lant a la transparència i al rigor per resoldre conflictes d’eficència vs equitat i sostenibilitat. Aquesta seria una vessant d’innegable actualitat, especialment també en el present context de crisi que ens ha fet reflexionar a fons sobre el principi de justícia en salut i repensar allò que anomenem “estat del benestar” i que hem forjat sobre un model de salut pública i universal que ara s’està qüestionant. També cal, però, analitzar quins són els comportaments ètics en el context personal de la salut, quan ens referim a l’individu concret, al seu procés de malaltia i a l’atenció que espera rebre per part dels professionals i les institucions que l’acullen. La medicina en els darrers 60 anys ha evolucionat molt més que en tota la seva història, no només en el coneixement de les malalties i els seus possibles tractaments sinó també i molt especialment en les eines que disposa per a fer-hi front (noves teràpies i proves diagnòstiques, prevenció, farmacologia, tècniques de suport vital, incorporació de les noves tecnologies al tractament de la informació, etc). Aquests avenços ens han portat a una medicina superespecialitzada que sovint ha prioritzat l’eficàcia però també ha suposat “l’atomització” de l’usuari, que és vist i tractat com un seguit de patologies o dificultats a superar, lluny d’una visió global com a persona, en el conjunt de les seves necessitats bio-psico-socials i sense una correcta coordinació i atenció. A aquest fenòmen hi ha contribuït també la pèrdua de valors professionals i mancances essencials en la formació de les noves generacions, especialment de metges, per a qui els temes d’ètica i bioètica de la praxis professional són força aliens i desconeguts. El que sí hem incorporat en l’assistència és el compliment dels requeriments legals, imposats per la norma sota el risc de sancions, tals com l’obligació de complir amb el deure d’informació i especialment el consentiment informat, o el deure de protecció de dades personals. Amb tot, el rerefons ètic d’aquestes obligacions, que són el respecte a l’autonomia de la persona per a prendre decisions responsables i el deure de protegir la seva intimitat i confidencialitat, es perd en els aspectes purament formals, que alhora hem convertit en ítems avaluables de qualitat de l’assistència, merament quantitatius i no qualitatius (compliment numèric del consentiment signat en les històries clíniques o grau d’implementació de sistemes de protecció de dades en els fitxers electrònics). Si s’informa adequadament a la persona, si tenim actituds respectuoses amb la intimitat de la persona, més enllà del registres, etc., això ni interessa analitzar-ho ni ningú vetlla per a que sigui respectat. Majoritàriament, el ciutadà-usuari-pacient, titular de drets i també obligacions, transita de forma passiva pel sistema sanitari entomant totes aquestes maneres de fer perquè és conscient de la seva vulnerabilitat i que, en context de manca de salut, està a les mans dels professionals que l’atenen. Tot i que aquesta és encara una realitat en els nostres hospitals i centres de salut, cal ser conscients com a societat que no és el desitjable i que les noves generacions, més informades i formades, seran molt més exigents dels seus drets en salut i per tant obligaran a revisar actituds i aptituds dels professionals i de les institucions prestadores dels serveis. El tomb important a fer, però, no hauria de venir donat per una major exigència ciutadana, que també, sinó per una major consciència ètica dels deures professionals i d’aquells que tenen la responsabilitat sobre ells (des de les instàncies administratives que sovint imposen criteris no prou respectuosos pel pacient, passant pels gerents hospitalaris i comandaments de qui depenen criteris interns de funcionament i gestió, fins al professional en la seva pròpia consulta o àmbit d’atenció a la persona). Som en un moment en que els nous avenços tecnològics i biomèdics estan liderant el sector sanitari, amb voluntat de fer-lo més eficient i eficaç davant la malaltia o en la prevenció d’aquesta. Seria bo, també, que aquest lideratge anés acompanyat per criteris ètics adients, que permetin integrar el coneixement de forma respectuosa amb la dignitat de la persona i els seus drets, d’altra banda àmpliament reconeguts en el marc legal nacional i internacional. En aquesta tasca, la bioètica hi té un paper fonamental i molt viu al nostre país, que hem de preservar i posar-lo en valor!

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    2014, cruïlla de camins cap a un futur incert

    ByJosep Ramoneda

    Publicacions

    2014, cruïlla de camins cap a un futur incert

    Hora
    Tipus de publicació

    Textos d’Amics del País
    Hora
    Data

    17-03-2014

    Descarrega’l

    Josep Ramoneda

    Transcripció de la conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec del filòsof i periodista Josep Ramoneda:

    L’any passat, quan vaig fer unes notes que em va demanar en Miquel Roca sobre com havia sigut aquest any que acabava, el vaig posar sota l’advocació de la idea de transició. Clar, la idea de transició en aquest país té grans connotacions —en Miquel Roca ho sap millor que ningú—; en vam passar una, ara estem parlant d’una altra aquí. Però jo crec que, finalment, donant-hi voltes, probablement la transició, sobretot a partir de la revolució industrial, en què tot es va accelerar, potser és l’estat natural d’estar en el món que ens correspon. El que passa és que hi ha una certa voluntat, un cert desig, de trobar punts d’equilibri que donin unes certes referències, una certa comoditat, que no donin la sensació que tot està bellugant permanentment. I això és el que fa que de tant en tant pensem “bé, ja hem trobat un ordre que més o menys funciona”. Però si hi pensem bé, aquests ordres són bastant més efímers del que sembla; ens semblava que sortíem d’un ordre imponent, que era l’ordre de la guerra freda, en què tot estava perfectament previst i sabíem perfectament cadascú què havia de fer en cada moment i fins on podia arribar i fins on no podia arribar. Aquí, vam sortir d’un ordre regit pel franquisme, vam construir un altre ordre que ha tingut una estabilitat prou gran —abans ho comentàvem—, i aquest nou ordre, que ara tenim la sensació que està en convulsió, doncs tot plegat té més de trenta anys. És a dir, que les coses passen i canvien molt més de pressa del que sembla. I probablement ens hi haurem d’acostumar cada vegada més.

    Per què? Doncs perquè especialment els grans canvis tecnològics estan generant una realitat que fa que les coses vagin més de pressa que les idees, i hi hem de córrer darrere; hi hem de córrer darrere per poder-les dominar, perquè en el fons la raó per la qual som aquí és perquè les tecnologies no ens dominin a nosaltres, sinó que ens serveixin de pròtesi per poder dominar millor l’espai en què estem i poder, per tant, tots plegats, viure millor. Si les tecnologies se’ns mengen, com en certa manera preconitzava, o preveia Heidegger, doncs acabarem molt malament. Si no som capaços que els instruments siguin instruments al nostre servei… Ara, és clar, això exigeix unes capacitats i unes responsabilitats d’altíssim nivell. Jo faré unes pinzellades de dalt a baix, perquè em sembla que no hi ha cap problema que no s’hagi de mirar amb perspectiva global avui. El món s’ha fet definitivament petit i les coses que passen en una punta, encara que ens costi d’entendre-ho i assumir-ho, encara que seguim sent molt locals i nacionals, ens afecten, ens impacten i, a més, contaminen. Hi ha aires, vents, que circulen constantment d’una direcció a l’altra. Doncs començaré pel global per anar baixant a Europa i acabar a Catalunya…

    [Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Compromisos ètics des de la societat civil

    ByAmics del País

    Publicacions

    Compromisos ètics des de la societat civil

    Hora
    Tipus de publicació

    Llibres
    Hora
    Data

    01-03-2014

    Descarrega’l

    Amics del País

    Recull d’una trentena d’articles del Cicle d’Ètica que hem decidit compilar-los en una sola publicació per tal que fossin de més fàcil lectura. El Cicle d’Ètica va ser una iniciativa que el Cercle per al Coneixement, comissió de la SEBAP, va voler iniciar fruit de les inquietuds generades en aquest llarg context de crisi i…

    El recull d’articles té diverses motivacions. La primera, i més essencial, és la d’aportar unes reflexions necessàries per encarar el futur amb més optimisme i fomentar que la construcció de la societat del matí es basi en uns nous postulats més amables, sincers, compromesos i responsables. De tots és ben sabut que el context actual de crisi socioeconòmica ha posat en evidència un continu d’accions i conseqüències que, basades en permanents males pràctiques per part de dirigents empresarials, líders institucionals o ciutadans sense càrrecs, ens fa qüestionar el model i el sistema d’organització social construït fins ara. Per tant, vet aquí una primera motivació, la d’aportar una contribució pròpia en aquest debat.

    Una segona motivació és la de donar veu als agents i actors. Agents de tot tipus i naturalesa, però agents imprescindibles tots ells: el món empresarial, la comunicació i les noves tecnologies, l’administració pública, les finances, la política, la universitat i la ciència, … Diversos camps d’acció i pilars fonamentals en la societat d’avui dia. No obstant això, tota reflexió sobre el futur afavoreix l’aparició de veus noves i nous actors; és gairebé condició obligada tenint present que el futur els pertany generacionalment i que moralment hauran d’assumir la responsabilitat. Però no és menys cert, que la reflexió futura també ha de comptar amb l’experiència d’aquelles veus i actors que han assumit responsabilitats, han fet aportacions i que, amb el pas del temps i de situacions viscudes, constitueixen un bagatge d’experiència del tot necessari i imprescindible. En molts casos, és l’experiència d’aquells que encara estan amb càrrecs de responsabilitat social i que continuen amb entusiasme la seva tasca. En aquest cas, hem volgut recórrer a l’experiència dels autors precisament per això, per mostrar que l’actual forma d’organització de la nostra societat requereix moltes reformes i una reflexió profunda i sincera sobre el seu funcionament i les seves conseqüències, però que hi ha un fil de continuïtat entre el passat recent i el futur, i tenir present l’anàlisi de les veus implicades és una qüestió indispensable.

    I finalment, una tercera motivació, que és la que entronca amb els objectius de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, entitat impulsora d’aquest document. Una entitat que al llarg dels seus gairebé 200 anys d’història ha mostrat com un agent actiu i implicat en el progrés de la societat i dinamitzador de diferents iniciatives crucials en l’esdevenir del país i la ciutat. Per tant, sent fidels a aquesta tradició nostra missió és la d’anar donant passos i accions que fomentin la reflexió, l’esperit crític, el positivisme i la contribució social en diverses iniciatives que recullin les millors intencions perquè arribin al conjunt de la societat catalana. Aquest llibre és una mostra modesta però important, i esperem que sigui útil en aquests moments tan necessaris.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • |

    Internacionalització: com jugar la Champions League

    ByMontserrat Palet Piqué

    Publicacions

    Internacionalització: com jugar la Champions League

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    05-02-2014
    Montserrat Palet Piqué

    La internacionalització es consolida com a motor del creixement. Les dades reflecteixen un bon resultat; hem exportat més, ho han fet més empreses i ho hem fet a més llocs. Darrere d’aquest esforç no hi ha només el pes de les grans empreses exportadores, sinó la important feina que estan fent els anomenats “hidden champions”,…

    La internacionalització com a motor de creixement Ho repetim tant, que a vegades sembla que ja no sigui important, però cal que no ho oblidem. Som un país que, per dimensió, necessita inserir-se al món. El grau d’obertura de la nostra economia és un factor molt important. Avui, vull parlar d’internacionalització. D’aquesta internacionalització que es consolida com a motor del creixement de l’economia catalana. Fent-ne un ràpid repàs, veiem que les exportacions catalanes representen el 28,1% del PIB del 2012 i això són 1,8 punts percentuals per sobre del pes del 2011, i gairebé 8 punts percentuals per sobre del pes del 2009. Catalunya va tancar el 2012 amb un nou rècord d’exportacions, una tònica que es manté amb les dades actuals del 2013. Un rècord que es reflecteix en tres àmbits, tots ells cabdals: 1. Ha augmentat l’exportació. Els 58.283 M€ (amb un creixement del 5%) que les empreses catalanes van vendre a l’estranger representen el 26,2% del total d’Espanya, doblant Madrid (12 %) o Andalusia (11,3 %). Dades que són rellevants si recordem, un cop més, que Catalunya representa el 6 % del territori i el 15 % de la població de l’Estat. 2. Ha crescut la base d’empreses exportadores amb un augment del 6,4 %, arribant a 45.937 i, el que és més important encara , el nombre d’empreses exportadores regulars va créixer un 4,7 % representant ja el 36% del total d’empreses de tot l’Estat que exporten regularment . 3. I ho hem fet a més llocs… Malgrat que les nostres exportacions es concentren encara en els mercats de proximitat (UE), hem vist com creixen a altres parts del món, especialment als països emergents. El 2012, les vendes extracomunitàries van representar ja el 38%, amb un augment interanual del 16,1%. Per tant, hem exportat més, ho han fet més empreses i ho hem fet a més llocs. Un bon resultat que reflecteix una economia oberta d’un país emprenedor. Qui hi ha darrere? Si bé és cert que, pel que fa a l’exportació, hi ha una important concentració en les empreses més grans, que fa que les 25 primeres empreses concentrin el 30% de l’exportació, això ni pot ni ha d’amagar l’important rol que tenen i estan tenint en els creixements dels darrers anys els següents nivells, per dimensió, d’empreses: les equivalents a les Mittelstand alemanyes. Efectivament, darrere d’aquest esforç hi ha la important feina que estan fent els anomenats hidden champions, els “campions ocults”, per fer servir una terminologia encunyada també a centre-Europa per referir-se amb una altra denominació a la idea del Mittelstand i que aquí és prou estesa per l’ús que en fa regularment el professor Joan Tugores en els seus articles. De fet són tan “ocults” que també nosaltres els hem batejat amb diversos noms, “les gaseles, les Nei”,… Però quedem-nos avui amb les hidden champions. Els nostres Campions ocults! Aquests campions ocults, que a l’igual que en el famós Mittelstand alemany han estat capaços de fer un esforç increïble i combinar eficiència i cohesió, mantenint els arrels al territori i a la societat que les envolta, però aprofitant al màxim les oportunitats de la globalització. Són empreses petites o mitjanes internacionalment molt potents, perquè dominen nínxols de mercat gràcies a la seva agilitat i capacitat d’adaptació. En el nostre teixit de mitjanes i algunes petites empreses hi ha “els campions ocults” de la nostra exportació. Amb elles s’afirma que Catalunya té un gran actiu, que existeix un “Mittelstand català” amb un potencial enorme. I com són aquests campions del Mittelstand? Són empreses que per la seva pròpia dimensió han de buscar una certa “multidimensionalitat”, i així quan parlem de l’empresa parlem dels seus equips però també dels centres de recerca, les universitats… i dels diferents elements del sistema que necessiten remar en la mateixa direcció. Són empreses que pensen amb visió de futur. Tan important en els temps que vivim on el dia a dia ho cruspeix tot. Sempre han pensat, de manera prudent, potser financerament conservadora, en el demà… en la sostenibilitat d’un projecte familiar heretat que cal, al seu temps, traslladar a les següents generacions, més fort, més robust si es pot. Es caracteritzen per la diferenciació, per ser empreses de nínxol, i això les ha obligat a anar incorporant en el seu ADN la necessitat de la innovació – la Qualitat en el seu moment. Però sobretot, les podem definir com empreses especialitzades i fortament internacionalitzades. Han aconseguit especialitzar-se en nínxols de mercat on són, i lluiten per ser, líders mundials en activitats molt especifiques que sovint no interessen als grans grups. Són empreses globals que juguen i competeixen a primera divisió. Preparades per a la Champions! No ha estat fàcil. No és fàcil. Quan parlo amb elles per tancar una hora per veure’ns per exemple, és fàcil que la conversa amb el CEO s’acosti a una cosa així: “um… a veure, aquesta setmana sóc a l’índia, finalment no aniré a la Xina, però hauria de passar per Mèxic… Si, seré aquí dijous, ens veiem!”. Roda el món i torna al Born! Podria ser el seu lema! Però això no s’atura aquí. Cal continuar treballant, pel que fa a la internacionalització, en dos grans reptes. El repte d’internacionalitzar la cadena de valor Un factor clau que marca l’actual situació ha estat la reordenació de la cadena de valor que ha provocat bàsicament els següents factors clau:
    • Un increment dels processos d’externalització de diferents activitats empresarials.
    • La creació i transformació de nous entorns de relació i d’interacció entre activitats considerades manufactureres i activitats de serveis.
    • Nous sistemes de relació entre client i empresa i entre aquestes i els diferents agents del sistema…
    En resum, nous reptes que demanen que l’empresa es plantegi com inserir parts de la seva cadena de valor en les cadenes de valor internacionals. És necessari establir una estratègia d’internacionalització que visualitzi tota la cadena de valor, plantejant-se quines oportunitats ofereixen els diferents mercats per a cadascuna de les activitats de l’empresa des de l’origen a la distribució final. És a dir, pensar en acció comercial, implantació comercial, implantació productiva, R+D+i, captació de talent, com accedir i compartir coneixement, cerca de matèries primeres, establiment d’aliances que aportin valor al negoci… I això vol dir fugir de les “modes dels mercats” i establir estratègies d’internacionalització que tinguin en compte tota la cadena de valor de l’empresa, analitzant les oportunitats que cada mercat ofereix segons les diferents activitats, assumint que cada una d’elles ens demanarà models d’enfocament i de comportament diferents. El repte d’organitzar el creixement internacional de l’empresa Aquest procés de creixement internacional important i concentrat en poc temps, ens demana repensar també com organitzem l’empresa. Com n’ordenem el creixement present i futur. Hem de veure com s’aprofiten les sinergies entre els diferents negocis, si anem cap a l’especialització o no de les diferents plantes. Com s’estructuren les unitats de negoci i es resolen problemes i desequilibris entre elles. Repensar el model de relació matriu-filial, obrint-se a la necessitat de donar més o menys autonomia als països. Com es passa a funcionar com una corporació. Quins serveis dóna la unitat corporativa a les diferents unitats i a les filials. Es tracta, en definitiva, de tenir una estratègia d’internacionalització que demanarà canvis organitzatius per implantar-la, vertebrant així organitzacions prou flexibles, prou preparades per encarar futurs. Futurs que podem dir des d’ara que seran difícils de predir, però no per això menys apassionants. Article publicat originalment al llibre “Estrategia Nº 000003“.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Ética en la Era de Internet

    ByMateo Valero

    Publicacions

    Ética en la Era de Internet

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    31-01-2014
    Mateo Valero

    Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, Catedrático de la UPC, crida a la reflexió sobre la perillositat d’un mal ús de la informació disponible a la xarxa i reclama l’existència de mesures legislatives i socials que s’adeqüïn a la nova realitat.

    Internet es una potente herramienta que ha transformado la Sociedad. Día tras día aumenta de manera exponencial la cantidad de información digital generada, transmitida, procesada y almacenada. En 2013 se generaron alrededor de 2 Zetabytes ( Zetabyte= 1021 bytes) de datos, cantidad superior a la generada desde el principio de los tiempos hasta hace año y medio. Esta proliferación extraordinaria de datos y la capacidad de extraer conocimiento de ellos crea una nueva era en el avance de la humanidad. Estamos ante una revolución tecnológica única, que nos permite por una parte, resolver problemas, impensables hace pocos años pero que nos plantea una nueva problemática relacionada con la Ética difícil de resolver. Un ejemplo positivo para la Ciencia, de los muchísimos que existen, es el proyecto LHC, del acelerador de partículas instalado en Ginebra. En cada segundo de funcionamiento genera 1 Petabyte (Petabyte= 1015 bytes) de datos que debidamente filtrados se distribuyen por todo el mundo para que los científicos puedan compartirlos y colaborar en sus investigaciones. Otro ejemplo que podemos describir está relacionado con la medicina personalizada. Por una parte, es necesario que los investigadores tengan acceso a las enormes bases de datos genéticas que se están llenando a partir de la secuenciación del DNA de miles de pacientes ahora (serán millones dentro de poco) para, con la ayuda de supercomputadores, poder estudiar la influencia de los genes en las enfermedades y de esta forma, predecirlas, prevenirlas y administrar fármacos personalizados a cada paciente. Pero cuidado, la información genética de cada paciente no debería de ser accesible para otros usos, sin las autorizaciones pertinentes. Existen muchísimos ejemplos que pueden ser muy peligrosos: Las personas estamos generando información denominada huella digital, asociada a casi cada actividad que realizamos, pero especialmente, cada vez que accedemos al móvil o a las redes sociales. Somos nuestra huella digital. Nunca como hoy fue tanta verdad la frase “la información es poder” y, aún más, riqueza. Hoy gran parte de la huella digital de millones de ciudadanos circula libremente por Internet. En 2013, viajaron por la red más de 600 Exabytes (Exabyte= 1018 bytes). De ellos alrededor del 40% están asociados a operaciones relacionadas con Google. Los sistemas operativos de los computadores personales e Internet y sus redes sociales asociadas como Facebook, Twitter, YouTube, Linkedin, etc. están pensados para compartir, y por lo tanto son vulnerables a la falta de confidencialidad. Por ello es relativamente fácil obtener los datos que viajan por la Red y acceder a la información almacenada en nuestros computadores personales sin que el dueño de los datos lo sepa ni, por supuesto, lo autorice. Y frente a protecciones tecnológicas, como pueda ser el encriptar la información, los salvapatrias, tales como la agencia NSA americana, dedican cantidades enormes de dinero para desarrollar artilugios muy sofisticados como los computadores cuánticos para intentar romper cualquier clave de protección que utilizan los documentos, desde los pertenecientes a las naciones hasta los relacionadas con transacciones bancarias, aplicaciones médicas o de negocios. Como se ha visto en los casos Assange y Snowden, estamos ante una bomba de relojería de consecuencias inimaginables. La tecnología avanza a mayor velocidad que las leyes. Necesitamos desarrollar urgentemente leyes que tengan en cuenta esta nueva problemática generada por las tecnologías de la información y sus nuevos usos. Y también precisamos que los ingenieros que las desarrollan reciban formación ética para que intenten valorar a priori los efectos sociales y éticos de sus implementaciones. Conviene que nos hagamos una serie de preguntas. ¿Quiénes son los propietarios de nuestros datos? ¿Podemos y debemos de ser nosotros, que los generamos, los únicos propietarios? ¿Pueden los gobiernos o las instituciones públicas utilizar los datos que consideran necesarios para garantizar la lucha contra el terrorismo? ¿Por qué los utilizan para hacer política chantajista y ventajista? ¿Podemos vender nuestros datos? ¿Debemos definir los ciudadanos y sólo los ciudadanos los niveles de protección de nuestros datos? ¿Es ético que nos lleguen cada día más y más correos electrónicos de contenido no deseado? ¿No debería ser posible y fácil solicitar a cualquiera que tenga datos nuestros que los borre si ese es nuestro deseo? ¿Deberíamos de pagar para que las empresas utilicen nuestros datos para mejorar nuestra calidad de vida? En definitiva, nuestros datos son fuente de poder para las empresas que intentan vendernos sus productos, también para los políticos que pretenden ganar las siguientes elecciones y en definitiva para todos aquellos que son capaces de usarlos en su beneficio. El hecho de que sepamos que somos espiados, ¿puede llegar a cambiar nuestras raíces culturales y sociales? Una vez más, la tecnología no es ni buena ni mala en sí misma, todo depende del uso que hagamos de ella. El futuro es apasionante, pero tiene sus riesgos.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Ètica i tecnologies per a la salut, o com els dilemes no són sempre saludables.

    ByAlícia Granados

    Publicacions

    Ètica i tecnologies per a la salut, o com els dilemes no són sempre saludables.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    31-01-2014
    Alícia Granados

    Alícia Granados, responsable de l’ estratègia global d’avaluació de tecnologies del departament de R&D de Genzyme, a Sanofi Company, presidenta del Consell Social de la UAB i membre del CAREC, afirma que en Salut Pública el criteri d’eficiència en la presa de decisions no és suficient i reclama la necessitat d’augmentar la transparència, de validar…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    IV Nit del Cercle. Lliurament Premi Nit del Cercle 2014

    BySEBAP

    Publicacions

    IV Nit del Cercle. Lliurament Premi Nit del Cercle 2014

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    23-01-2014
    SEBAP

    GTD guanya el IV Premi Nit del Cercle per la seva aposta clara per la innovació i la recerca. Dotze són ja les empreses reconegudes per la Nit del Cercle, per la seva trajectòria empresarial i la seva activitat innovadora i exportadora: Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, GTD, Esteve, Fluidra, Fractus, Mier Comunicaciones, Simon, Scytl…

    Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya, ha lliurat avui, dimecres 22 de gener a l’Hotel Alimara de Barelona, el IV Premi Nit del Cercle a l’empresa GTD, en reconeixement al foment de la innovació, la internacionalització i el coneixement a través de la seva activitat empresarial. A l’acte, presidit per Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i Joan Majó, president de la comissió Cercle per al Coneixement de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, hi han assistit un centenar de persones provinents del món empresarial i acadèmic, d’entre les quals el Sr. Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, i el Sr. Enric Fossas, rector de la UPC. L’acte ha tingut lloc en el marc de la Nit del Cercle, enguany la quarta edició d’una trobada empresarial que té com a objectiu reconèixer la importància del teixit industrial català a l’hora d’empènyer Catalunya cap a la recuperació econòmica i, a la vegada, impulsar-la cap a posicions capdavanteres de l’economia del coneixement. En aquest sentit, Joan Majó ha ressaltat el potencial de la indústria catalana i el “gran actiu que té la societat d’aquest país gràcies a les empreses generadores de talent i qualitat”. GTD (www.gtd.es) és una enginyeria de Sistemes i de Software que treballa des de 1991 en els sectors Espacial, Aeronàutic, Defensa, Energia i Marítim. Té més de 300 enginyers arreu del món, dedica més del 6,5% de la facturació en R+D i exporta més del 65% de la facturació a més de 15 països d’Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Carlos Kinder, el conseller delegat de GTD, ha afirmat que la clau de l’èxit és el capital humà i ha afegit que a Catalunya hi ha molt de talent però “cal seguir treballant en aquest sentit, ja que un país modern ha d’apostar sempre per l’educació, la formació i la recerca”. Les tres finalistes del Premi Nit del Cercle 2014 han estat, per odre alfabètic, Fractus (www.fractus.com), GTD (www.gtd.es) i Scytl (www.scytl.com), que, juntament amb les nou empreses finalistes de les edicions anteriors, Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, Esteve, Fluidra, Mier Comunicaciones, Simon i Telstar, han passat a formar part del Quadre d’Honor de la Nit del Cercle. Miquel Roca ha agraït la feina d’aquestes empreses ja que “el talent és el futur del nostre país i vosaltres (les empreses) permeteu mirar el futur amb entusiasme i optimisme”, ha afirmat.

    IV Nit del Cercle from Amics del País – SEBAP on Vimeo.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Memòria anual 2013

    ByAmics del País

    Publicacions

    Memòria anual 2013

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals
    Hora
    Data

    31-12-2013

    Descarrega’l

    Amics del País

    Aquesta Memòria dóna a conèixer a tots els nostres associats l’activitat portada a terme per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant l’any 2013. 

    La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, entitat declarada d’interès públic, és una corporació històrica que va iniciar les seves activitats l’any 1822. Durant la seva llarga trajectòria ha participat decisivament en tasques de fort impacte cívic i social, amb iniciatives tan rellevants com la de participar en la fundació de La Caixa.

    La SEBAP és una entitat de servei al progrés del país i de la ciutat. La seva missió és la de contribuir a la definició dels seus principals reptes i, mitjançant el debat i la interlocució amb diferents agents de la nostra societat, col·laborar a fer possible la consecució de nous escenaris desitjats. La voluntat de la SEBAP és també reforçar el paper de la societat civil integrant iniciatives i teixint una xarxa de complicitats. Un exemple d’això és la incorporació del Cercle Financer de La Caixa com una Comissió específica que segueix portant a terme les seves habituals activitats com a tribuna qualificada per a tot tipus d’actes i conferències. 

    [Consultar l’informe complet de les activitats de la SEBAP de l’any 2013]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Manifest anual 2013

    ByAmics del País

    Publicacions

    Manifest anual 2013

    Hora
    Tipus de publicació

    Manifest anual
    Hora
    Data

    20-12-2013

    Descarrega’l

    Amics del País

    Informe anual de SEBAP on s’analitza l’estat del país i els esdeveniments que han marcat l’any 2013: la mort de Nelson Mandela, el final de la recessió econòmica a Espanya i el procés que viu Catalunya, són els temes més destacats.  

    No ha estat un any d’esdeveniments definitius. Ha estat un any en trànsit, de ressaca de problemes anteriors i d’incerteses sobre el futur. El món camina cap una certa multipolaritat, al mateix temps que la naturalesa del poder està en mutació. Europa ha viscut a l’espera de les eleccions alemanyes per veure com enfoca la sortida de la recessió, la nova fase de la crisi. Espanya viu submergida en una sensació de crisi institucional i econòmico-social. I Catalunya està immersa en les incerteses del procés de consulta iniciat pel seu Parlament. Hi ha molts deures urgents.

    [Si voleu llegir íntegrament el manifest de l’any 2013, descarregueu-vos l’arxiu PDF]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits