‘El creixement de la productivitat, el principal repte de l’economia espanyola’
‘El creixement de la productivitat, el principal repte de l’economia espanyola’
La comissió d’Economia va celebrar el debat El creixement de la productivitat, el principal desafiament de l’economia espanyola” amb Juan Francisco Jimeno, economista del Banc d’Espanya i president del Consejo de la Productividad de Espanya des del 2024.
Durant la seva intervenció, Jimeno va fer una anàlisi exhaustiva i rigorosa sobre la situació, la diagnosi i els reptes de la productivitat a Espanya, fent especial èmfasi en els efectes que poden tenir la irrupció de la Intel·ligència Artificial i el desafiament demogràfic del país. L’acte va ser presentat pel Sr. Martí Parellada, president de la comissió organitzadora.
L’estat de la productivitat a Espanya: febleses i alguns brots verds
Històricament, Espanya s’ha situat a la part baixa dels rànquings en termes de creixement de la productivitat. A més, la productivitat per hora treballada ha passat del 2%, en el període que va des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX; al 0,7%, des de finals del segle XX. Les causes apunten, segons Jimeno, a una “baixa inversió en TIC i a una estructura productiva centrada en sectors tradicionals amb poca digitalització”, tal i com demostren les dades: la correlació entre el pes de l’ocupació sectorial sobre l’ocupació total i la taxa anual mitja de creixement de la productivitat per hora treballada durant el període 1996 i 2021 és negativa. És a dir, en paraules del ponent: “Espanya inverteix malament perquè tenim molts recursos en aquells sectors d’activitat on menys creix la productivitat”.
No obstant, “des de 2022, veiem una certa recuperació de la productivitat bastant significativa: certa esperança que alguna cosa positiva està passant”, va anunciar el president del Consejo de Productividad de España. Tot i que va advertir que “encara “és difícil detectar canvis estructurals en un període tan curt de temps”, el ponent es va atrevir a assenyalar possibles causes d’aquests brots verds: el creixement de l’ocupació, per sobre de la mitjana, en activitats professionals, serveis a les empreses i de recerca i investigació.
Millorar la mesura i la recollida de dades
“El concepte productivitat [com convertim els recursos en resultats] és senzill damunt del paper però endimoniat a la pràctica” va afirmar Jimeno, “perquè depèn de molts factors, sovint difícils de mesurar, i, per tant, cadascú posa èmfasi en les variables que l’afavoreixen per argumentar els seus interessos”.
En aquest sentit, la dificultat d’avaluar la productivitat per hora treballada explicaria per què, a Espanya, el creixement de la productivitat per hora treballada és més elevat en sectors amb poc valor afegit, com el comerç i el turisme. En el període 2022-2025, la taxa mitja anual de creixement de la productivitat per hora treballada en els sectors comerç, transport i hostaleria va ser superior al 2%, mentre que al sectors de la indústria i les comunicacions va ser negatiu.
Això podria ser una senyal que ens indica que “la mesura de les hores treballades no és massa eficaç” i, per tant, per tal d’adoptar polítiques eficaces, “caldria invertir més recursos en la millora de la recollida de dades fiables i d’indicadors efectius”.
El repte demogràfic i la IA
Citant l’economista Premi Nobel, Paul Krugman [“la productivitat no ho és tot però, a la llarga, ho és tot”], Juan Francisco Jimeno va afirmar que “l’única manera de mantenir un creixement del PIB sostingut en el temps és augmentant la productivitat”. I això pren especial rellevància en el context demogràfic actual. “Si volem mantenir un creixement del PIB d’aquí al 2050, cal mantenir una taxa de productivitat per hora superior al 2% de manera sostinguda”.
Històricament, Espanya sustenta el seu creixement econòmic en l’acumulació d’ocupació. Tot i que la taxa d’ocupació és baixa i, per tant, “encara hi ha marge per créixer a través de l’augment del treball, l’envelliment de la població obliga a buscar noves vies que passin per una millora de la productivitat total dels factors”, aquella que és atribuïble a millores tecnològiques, a l’organització del treball o al capital humà.
En relació a això, i davant la revolució relacionada amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial, Jimeno va ser molt clar: “tot i que la IA i la robòtica poden ser palanques molt poderoses per augmentar la productivitat, cal evitar que aquestes substitueixin el dèficit de treballadors joves perquè, si això passa, els treballadors sèniors del futur seran robots i algoritmes”. Per tal d’evitar això, cal invertir en capital humà, és a dir, en formació, en democratització de la tecnologia i en polítiques d’immigració ben dissenyades, que captin, integrin i formin capital humà. “Aquest serà un punt clau en el futur del creixement de la productivitat del nostre país”, va sentenciar Juan Francisco Jimeno.
