“El son dedicat a partir de l’edat adulta determina l’expectativa i la qualitat de vida”, va afirmar el Dr. Esteve, ja que és mentre dormim que el cervell desencadena un seguit de mecanismes que li permeten vetllar pel bon funcionament de l’organisme, per una banda, i reparar el teixit neuronal deteriorat combatent, d’aquesta manera, l’envelliment, per l’altra. En aquest sentit, perquè el cervell pugui desenvolupar de manera òptima les seves funcions, el fundador d’Adsalutem va explicar que el son es divideix en dues etapes diferenciades, de 90 minuts cadascuna, que es succeeixen, una rere l’altra, i es repeteixen fins a un màxim de cinc vegades durant tota la nit.

“El son dedicat a partir de l’edat adulta determina l’expectativa i la qualitat de vida” 

La primera etapa és la REM (Rapid Eyes Movement), on el cervell es dedica a treballar la memòria, la resposta emocional, la personalitat de l’individu i la plasticitat cerebral, encarregada de l’auto reparació del teixit neuronal malmès i, per tant, de prevenir el deteriorament. La segona etapa és la fase NREM, de son profund, on el cervell s’encarrega d’enfortir el sistema immunològic, que alhora “ens protegeix d’agents externs i identifica i bloqueja desordres del propi cos”. D’aquesta manera, és fàcil deduir que el temps i la qualitat del son estan íntimament relacionats amb l’estat de salut.

Relacionat amb això, el Dr. Esteve va mencionar algunes de les malalties que es podrien prevenir amb una bona gestió del son: el càncer, les malalties autoimmunes, la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, els trastorns mentals i les malalties neurodegeneratives, com per exemple el Parkinson i l’Alzheimer. En referència a aquesta darrera, la Fundació Pascual Maragall ja sensibilitza sobre la importància del son en les primeres fases de la demència. “Ens estem gastant molts milions d’euros en desenvolupar nous fàrmacs per tractar l’Alzheimer i, actualment, sabem que incorporant bons hàbits de son ja hi estem lluitant per prevenir-la”, va sentenciar l’acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia de Catalunya.

El 30% de la població espanyola té trastorns del son y el 10% dorm per sota de les 6 hores

Malgrat, però, que la ciència confirma de manera categòrica la importància del son com a determinant en la salut i la qualitat de vida de les persones, la Societat Espanyola del son alerta que el 30% de la població espanyola té trastorns del son, el 10% dorm per sota de les 6 hores i que els horaris que tenen els espanyols s’allunyen del temps de llum, alterant així el ritme circadià i, conseqüentment, la fisiologia del son.

Per aconseguir una bona qualitat del son, el Dr. Esteve va enumerar alguns consells enfocats a gestionar l’activitat diürna d’acord amb les “necessitats del cervell”. És a dir, perquè el cervell pugui desenvolupar les seves funcions de manera òptima durant la nit, aquest “estableix una seqüència de fets orgànics i regulars que responen a una planificació cerebral” d’acord amb el ritme circadià. Per tant, “tot allò que fem durant el dia ha de ser curós amb aquesta planificació orgànica”, va afirmar.

Això vol dir tenir bones rutines i hàbits d’alimentació saludables, practicar activitat física diària, tenir cura de l’habitació on dormim (la ventilació, el matalàs, els teixits del llençols, la temperatura, etc.), evitar les pantalles abans d’anar a dormir (perquè la llum que emeten confonen el cervell i endarrereixen la segregació de melatonia, l’hormona del son), limitar l’ús del llit per dormir, tenir una bona gestió i control emocional i, finalment, fer cada dia una siesta que “no excedeixi els vint minuts”, va puntualitzar el Dr. Esteve. Sobre aquest darrer punt, va defensar que les siestes serveixen per “ressetejar el cervell i permetre que aquest revisi tot allò que ha fet durant la vigília d’acord amb la seva planificació orgànica” i arribar a la nit en condicions òptimes per aconseguir un son de qualitat.

Consum excessiu a Espanya de fàrmacs amb activitat sobre el sistema central

A més, el fundador d’AdSalutem va alertar del consum excessiu a Espanya de fàrmacs amb activitat sobre el sistema central, com per exemple ansiolítics, hipnòtics, etc. “Són productes meravellosos perquè la seva activitat farmacològica és molt efectiva, però el seu consum sostingut en el temps altera de manera substancial l’arquitectura del son, el funcionament lògic del cervell i això té conseqüències clíniques negatives”, va sentenciar. I va afegir que cal posar-se en mans de professionals a l’hora de corregir els problemes relacionats amb el son i els seus trastorns.

En conclusió, les societats occidentals veuran incrementar l’esperança de vida de manera significativa en un futur molt proper, tensionant encara més els sistemes de salut. Incloure la importància del son dins de la pràctica clínica, per una banda, i prendre consciència del paper rellevant del son en la qualitat de vida i l’envelliment saludable, per l’altra, pot permetre pal·liar alguns d’aquests efectes. “Si dormim millor, viurem més anys i millor”, va concloure el Dr. Esteve.

Arribar a la vellesa i “aterrar-hi plàcidament” és l’objectiu que persegueix Joaquim Llucià amb els seus alumnes. I per assolir-lo cal exercici físic, una bona alimentació, bona actitud davant la vida i una xarxa social que ens “enriqueixi i ens aporti valor”.

En aquest sentit també s’ha pronunciat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que, davant la previsió de l’augment de l’esperança de vida de la població europea per sobre dels cent anys, recomana desenvolupar estratègies de promoció de la salut mitjançant l’exercici físic per contribuir a l’envelliment actiu i millorar la qualitat de vida de les persones i la sostenibilitat dels sistemes de salut.

Per què envellim?

L’envelliment de l’organisme és degut a la senescència cel·lular, procés pel qual les cèl·lules perden la capacitat de dividir-se; es deterioren, no es comuniquen entre elles i deixen de replicar-se. Aquest és un fenomen natural, però es pot veure afectat per factors que l’acceleren, com per exemple l’oxidació, la inflamació crònica, la contaminació atmosfèrica i l’epigenètica. És per això que, segons el terapeuta Llucià Pomares, la pràctica d’exercici físic i una bona alimentació són factors ambientals clau per a un envelliment actiu, ja que milloren l’estat físic i emocional de les persones.

“S’ha demostrat que, en edats avançades, els factors genètics no són tan rellevants com els epigenètics”, va afirmar Joaquim Llucià, i va alertar també de les conseqüències negatives de l’estrès sostingut, la por i la ira, “emocions que són letals”, va sentenciar. “A Barcelona, les persones que viuen en barris benestants viuen de mitjana 10 anys més que les persones que viuen en barris més humils perquè tenen més diners, una dieta més equilibrada, accés al gimnàs, menys estrès i més qualitat de vida”.

Què hem de treballar per aconseguir un envelliment saludable?

Joaquim Llucià Pomares va alertar de l’excés d’informació enganyosa que circula per internet i va defensar que “calen més professionals que coneguin anatomia humana” per aconsellar i guiar correctament les persones a assolir un envelliment actiu i satisfactori. “Caminar no serveix de res”, va afirmar, “perquè si el cor no assoleix una freqüència cardíaca mínima és impossible aconseguir els canvis saludables esperats”. En aquest sentit, va explicar que les tres regions “d’obligat entrenament” són “les cames que ens sostenen, l’esquena que ens manté drets i protegeix la columna vertebral i la faixa abdominal que estabilitza la zona lumbar”.

L’acte, presentat i moderat pel Dr. Antoni Guerrero, president de la comissió de salut, es va concloure amb un torn obert de preguntes on es va reflexionar sobre els avenços científics a favor de la longevitat i, fins i tot, la immortalitat. Malgrat recolzar la recerca sempre en la cerca de la millora de qualitat de vida de les persones, Joaquim Llucià va alertar de la perillositat de l’existència d’aquest tipus de tecnologia exclusiva en mans dels poderosos.

Durant la seva intervenció, el Dr. Trilla va posar en valor el sistema sanitari del nostre país, l’esforç científic mundial en la recerca de les vacunes contra la Covid19 i les campanyes de vacunació massiva. “El gran triomf de la ciència durant la pandèmia han estat les vacunes”. Només 66 dies després de seqüenciar el virus ja s’estaven assajant els primers prototips. Per fer-nos una idea, la vacuna que es va descobrir més ràpidament en tota la història de la humanitat és la de les paperas, que va trigar 4 anys.

Pel que fa als escenaris de futur, el Dr. Trilla es va mostrar optimista. “El més probable és que la Covid19 es converteixi en una malaltia endèmica”, però això dependrà de l’evolució de la immunitat de la població i de les noves variants que apareguin. En aquest sentit, l’OMS recomana que, al juny d’aquest mateix any, el 70% de la població mundial estigui vacunada, tot i que, degut al ritme de vacunació d’Àfrica, Estats Units i Rússia, no s’hi arribarà. No és un problema de manca de vacunes perquè “hi ha capacitat per produir-ne per a tota la població”, va afirmar l’epidemiòleg.

Preguntat per com distribuiria el pressupost en sanitat per fer front als escenaris de futur, el Dr. Trilla va respondre que “tenim un bon sistema sanitari de concepte però que s’havia aprimat molt”. Més inversió en formació, millors contractes per al personal sanitari i més inversió en la xarxa de vigilància epidemiològica, que actualment no arriba a l’1% del pressupost total en salut, són algunes de les prioritats que va esmentar el Dr. Antoni Trilla. També va aprofitar per reconèixer el col·lectiu d’infermeres com un pilar essencial en la superació de la pandèmia. “La variable principal que ha influït en el funcionament dels hospitals durant la pandèmia han estat les infermeres, obrir més o menys llits depenia de les infermeres que tenies a l’equip. Hem superat els moments més greus de la pandèmia gràcies a la infermeria”. En aquest sentit, va reclamar més contractació d’infermeres, més reconeixement i una millora de les seves condicions laborals.

L’envelliment de la població degut a l’augment de l’esperança de vida i la revolució digital han comportat un canvi significatiu en el sector de la salut. Abans, la medicina significava curar i es basava en la recepta de medicaments. Actualment, amb l’amenaça constant del col·lapse del sistema de salut universal, la prioritat dels governs és la prevenció.

Abans, les farmacèutiques controlaven el 90% del mercat dels medicaments i la innovació estava en mans de les grans multinacionals. Però amb la disminució del preu de la tecnologia gràcies a la revolució biotecnològica, han començat a aparèixer tecnologies per sota, i el percentatge de negoci dels medicaments que prové de petites i mitjanes empreses no para de créixer, actualment es situa en un 35%. Les grans farmacèutiques estan tancant els seus departaments d’I+D i compren start-ups amb desenvolupaments relativament avançats per un valor mig de sis-cents milions de dòlars.

D’aquesta manera “es poden desenvolupar tecnologies i fàrmacs amb inversió a risc amb rondes de sis-cents mil euros i amb poc risc per a l’inversor”, que inverteix petites quantitats de capital en una forquilla de 30 start-ups.

Els valors biotech en borsa durant el període entre el 2013 i el 2018 s’han multiplicat per 4, el temps mitjà de recuperació dels capitals per als inversors en salut és de 4,2 anys, el volum d’inversió en biotecnologia durant el 2018 va ser de deu mil milions de dòlars i els beneficis per als inversors han estat de trenta-sis mil milions de dòlars. “El sector de la biotecnologia és el més rentable al món, fins i tot a Espanya, per sobre del totxo”, va afirmar Daniel Oliver.

La nova tecnologia que està revolucionant el camp de la biomedicina són l’aparició de nous fàrmacs més eficaços, avenços en genòmica, biologia sintètica, intel·ligència artificial per fer diagnòstics més eficients, per exemple, i salut connectada, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i contribuir en la sostenibilitat del sistema sanitari.

“I tot això està passant a Barcelona”, va sentenciar Daniel Oliver. Barcelona és un dels hubs de desenvolupament en biotecnologia més importants del món. Catalunya és la regió d’Espanya amb més inversió en biotecnologia, aportant aquesta un 7% del PIB català. I això és degut a una excel·lent xarxa d’hospitals i professionals mèdics, bons centres de recerca, una infraestructura d’excel·lència única a Espanya, el Supercomputador Mare Nostrum; bones empreses farmacèutiques i fons d’inversió especialitzats per fer créixer projectes.