El concepto de “ética empresarial” no se limita a un aspecto legal. Es necesario mucho más. Damos por sentado, aunque no está de más indicarlo, que una “empresa ética” no debe producir ni distribuir armas o drogas, o fomentar o permitir la prostitución o el tráfico de personas y capitales. Tampoco lo será aquella que defrauda al fisco. La ética empresarial debe formar parte de la cultura de la compañía y estar presente en todos sus ámbitos de actuación. Estableciendo métodos y sistemas transparentes en sus relaciones con las distintas administraciones. No engañando, ni mintiendo a sus clientes, proveedores y empleados. Con un departamento de compras que siga escrupulosamente su manual de aceptación de proveedores y sus decisiones sean auditables. Y exista un código, aprobado por el Consejo, con los criterios por los que se rige “Compras”. Cuando busca con sus clientes una “política de acuerdos” a largo plazo y cumple con sus compromisos. Cuando no emplea una comunicación engañosa. Cuando está dispuesta a rectificar y retirar del mercado productos “defectuosos”, ya sea por responsabilidad propia o de algún proveedor. Cuando “cuida” a sus empleados: deja de considerarlos “recursos” para tratarlos como colaboradores y socios. Un tratamiento que va más allá de su remuneración: les informa transparentemente de la marcha de la empresa, de sus proyectos, de qué espera de ellos… No es ética la empresa que paga a sus ejecutivos sueldos e incentivos desproporcionadamente altos y, en muchos casos, escandalosos. Lo es aquella que fomenta el talento y la competencia, y rechaza el enchufismo, el “peloteo” y la antigüedad como criterio de proyección profesional. Que tiene una política explícita de “género”. Que fomenta la toma de responsabilidades por parte de las mujeres y, especialmente, de las madres. Que persigue la igualdad de retribución sin distinción de género. Que estimula a los empleados a organizarse para la representación de sus legítimos intereses. Una empresa es ética si se dota de un código de buen gobierno. Lo publicita, lo sigue y da transparencia a sus resultados. Es claramente insuficiente editar una Memoria de Responsabilidad Social Corporativa. Debe tener una política clara con respecto a los stakeholders. Y, sobre todo, una CADENA DE VALOR ESTABLE en el tiempo. Esto significa que piensa en el largo plazo, que tiene vocación de permanencia, que sus resultados no se ven influenciados por disputas entre los accionistas o compras y ventas especulativas. Que tiene un buen sistema de gobierno y gestión, con separación de poderes entre el presidente y el consejero delegado… Empresas que, como Mercadona y El Corte Inglés, fidelizan a sus proveedores estableciendo pactos de confianza en los que prima la credibilidad. Donde la afinidad cultural es un valor a no perder frente a unos costes teóricamente menores a corto plazo. Empresas que celebran la iniciativa del presidente Obama de ligar los intereses de Estados Unidos con los de Europa. Pero todos estos requisitos, ciertamente complejos de asumir y gestionar, ¿son rentables para los resultados a largo plazo de la empresa o son un coste –a veces necesario– para mantener la reputación? Un vistazo a los últimos hechos relacionados con la ética (transparencia, buen gobierno) nos puede ayudar… La Fundación Compromiso y Transparencia (FCyT) nos ilustra con tres de los últimos mayores errores cometidos por empresas cotizadas. El del Comité de Auditoría de Bankia que aprueba las cuentas, sin el informe de auditoría de Deloitte, con 305 millones de euros de beneficio para luego registrar pérdidas de 3.000 millones. El del Banco Santander, que no destituye a su consejero delegado tras ser condenado por un delito, luego indultado por el Gobierno y que posteriormente el Tribunal Supremo enmendó. El del Consejo de Telefónica, que sin consultar a la Junta, decidió aprobar un paquete de incentivos de 450 millones de euros a sus directivos, coincidiendo con un recorte del 20% de su plantilla.

El passat dijous 21 de febrer, el Cercle per al Coneixement va celebrar el Vespre amb Paco Solé Parellada, catedràtic d’organització d’empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la seu de la SEBAP es van reunir una vintena de professionals del món empresarial i universitari que van debatre amb el ponent sobre el model català de transferència de coneixement. Entre els assistents hi havia el rector de la UPC, el Sr. Antoni Giró, el director de l’ICFO, el Sr. Lluís Torner, i el Sr. Joan Majó, exministre d’Indústria i president del Cercle per al Coneixement- SEBAP. Durant la seva ponència, Paco Solé Parellada va descriure el model universitari català, que va afirmar estar basat en el model de recerca i presentar uns resultats molt acceptables, amb una inversió de l’1,7% del PIB en recerca, un 20% de la producció científica d’Espanya i ocupar posicions destacables en recerca i transferència de coneixement. No obstant, va fer una crida a la necessitat de finançament, de reformes organitzatives i de canvis en la gestió, enfocant-la més als resultats. “El model de transferència de coneixement de Catalunya té unes bones bases però cal cuidar-lo dotant-lo de finançament i reformes enfocades a la demanda”, “cal segmentar i avaluar amb el compromís social de la Universitat”, va puntualitzar Paco Solé Parellada. En aquest sentit, va concloure enfatitzant en la gran responsabilitat que té la Universitat amb la societat com a motor de desenvolupament econòmic, tant per ser agent tractor de recerca i activitat d’alta productivitat com pel gran volum d’ocupació directa i indirecta que genera.

El passat dilluns 3 de desembre, el Cercle per al Coneixement i la Comissió de Tecnologia de la SEBAP – CTecno vam visitar el Centre de Visió per Computador (CVC) acompanyats pel Dr. Josep Lladós i el Dr. Juan José Villanueva, director i anterior director del CVC. Segons el Dr. Lladós, “Catalunya és un país que genera bones publicacions però cal que la recerca trobi aplicacions al món productiu”. Amb l’objectiu de solucionar aquest problema, “el CVC treballa per generar transferència de coneixement i afegir valor a la societat”. El CVC és una organització sense ànim de lucre fundada el 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la recerca i al desenvolupament en el camp de la visió per computador, una tecnologia molt transversal amb aplicacions a múltiples camps. Durant la visita, vam poder veure diferents projectes duts a terme al sector de l’automòbil, la medicina, projectes en monitoratge de processos i en reconeixement d’escriptura manuscrita, entre d’altres. Molts dels treballs que vam poder conèixer complien amb el model d’innovació oberta que ha dissenyat el CVC per promoure la transferència tecnològica, un dels seus pilars elementals de la seva filosofia. El cicle comença amb la recerca bàsica i finalitza amb el desenvolupament de prototipus i el llançament de productes al mercat. Aquest model ha comportat que el CVC assoleixi posicions capdavanteres en el seu sector amb una forta projecció internacional, promovent la recerca, la formació i la transferència de coneixement i aportant valor afegit a la indústria i a la societat.

El passat dimecres 28 de novembre a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC vam inaugurar el Cicle E-health, amb la participació de Joan Cornet, president executiu de la Fundació TicSalut, que ens va oferir una visió general de la situació de l’e-health i els reptes de futur que té Catalunya en el sector. Aquest és el tercer cicle temàtic de debats que organitza el Cercle per al Coneixement amb la col•laboració de la UPC, que pretén agrupar empreses, grups de recerca i entitats interessades per tal d’aprofitar sinèrgies i contribuir positivament en el desenvolupament i la competitivitat de Catalunya. L’e-health és una nova manera de viure i entendre la salut, que busca la coordinació dels diferents agents que configuren el model de salut, des de l’Administració Pública fins al pacient passant pels gestors, les empreses i els professionals del sector, per tal d’ajustar al màxim l’oferta i la demanada dels serveis i millorar-ne la seva gestió a través de l’obtenció de dades, la innovació, la normalització i la internacionalització de projectes. Gràcies a les TIC, les dades dels pacients esdevenen una eina de comunicació entre metge, pacient i Administració i una eina de prevenció, ja que permet a l’individu gestionar la seva informació i el motiva a dur una vida més sana i saludable, comportant avantatges econòmics i socials molt evidents. A més, la digitalització de les dades i les TIC desenvolupen la telemedicina. Un dels exemples a Catalunya és el Teleictus. La telemedicina permet la creació de grans grups de coneixement degut a la quantitat d’informació disponible a la xarxa, incrementant els casos favorables, el benestar dels malalts i disminuint els costos. “Catalunya és un país privilegiat. A nivell internacional estem molt ben posicionats en temes d’e-health” va afirmar en Joan Cornet, “però no es pot seguir com fins ara”. Va reclamar la necessitat de crear xarxa en el món de la recerca i consolidar la col•laboració amb el món empresarial català per avançar i assolir els reptes que ofereix l’e-health.

El passat dimarts 13 de novembre a la seu de la SEBAP, el Sr. Joan Torres i el Sr. Josep Maria Rovira, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i president de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya respectivament, van presentar la ponència titulada “Una visió de la mobilitat guiada a Catalunya”. En un format distès i íntim, van presentar els diferents elements d’anàlisi de la gestió de la mobilitat des d’una perspectiva tècnica i geogràfica i il•lustrant-ho sempre amb casos ben coneguts per als assistents, públic de perfil tecnològic i empresarial que en tot moment va tenir l’oportunitat d’interactuar i dialogar amb els ponents. Durant la primera hora, el Sr. Joan Torres va repassar la història del transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana i va afirmar que la ciutat comtal és un bon exemple de model de ciutat sostenible ja que, comparativament, hi existeix poca participació del transport privat. Això ha estat possible gràcies a les polítiques que han fomentat l’ús del transport públic, com és una bona regulació i governabilitat; i a les mesures que han incrementat la qualitat dels metros i autobusos. No obstant, també va ser crític amb una cultura que ha tendit a l’excel•lència a cost infinit i que ha comportat ineficiències en el sector. Durant la segona part de l’acte, es va iniciar un debat sobre l’articulació de la xarxa del ferrocarril des d’un punt de vista geogràfic i econòmic, guiat pel Sr. Josep Maria Rovira. Es van analitzar les necessitats del territori català i barceloní i les solucions que ofereixen la xarxa ferroviària actual, el corredor mediterrani i la línia 9, detectant els punts forts i les mancances de cada projecte i oferint alternatives. Finalment, i mentre acabàvem la tertúlia amb un sopar a peu dret, els ponents van reclamar la urgència d’atorgar de rang tecnològic les polítiques de mobilitat per tal de poder prendre les decisions correctes des d’una perspectiva d’eficiència tècnica, econòmica i social.

El passat dimarts 6 de novembre, el Cercle per al Coneixement i la Comissió de Tecnologia de la SEBAP – CTECNO vam visitar el Sincrotró ALBA de la mà d’un dels seus promotors i actual president de la Comissió Executiva, el Dr. Ramon Pascual. Durant la presentació i visita del centre, Ramon Pascual va emfatitzar en la importància del Sincrotró a Catalunya com a element clau per elevar la competitivitat científica i industrial del sud-oest d’Europa i fomentar el canvi de model de creixement del nostre país. El Sincrotró ALBA és un complex d’acceleradors d’electrons destinat a produir feixos de llum extraordinàriament brillants en una àmplia gamma de l’espectre electromagnètic que permet determinar amb molta gran precisió l’estructura atòmica i les propietats de la matèria. Això el converteix en un instrument de recerca essencial per a tota mena de disciplines, des de la física fins a la cosmètica, amb implicacions científiques i industrials rellevants. Des del seu funcionament, el maig del 2012, l’ALBA ha rebut 200 propostes, el 82% de les quals són espanyoles, ha registrat 636 investigadors i ha obtingut dos usuaris industrials. Aquesta darrera dada és molt rellevant, va afirmar Ramon Pascual, ja que significa un canvi de tendència en el món de la recerca, que pretén acollir tant investigadors del sector públic com del sector empresarial per aprofitar al màxim la transferència de coneixement i contribuir a millorar la competitivitat del teixit científic i industrial del nostre país. Finalment, el Sr. Pere Solà, director del Parc de l’ALBA, va fer una breu presentació del Parc del Sincrotró, parc científic i tecnològic de primer nivell europeu, situat al voltant del sincrotró ALBA i, per tant, en un punt estratègic per acollir empreses que aprofitin les sinèrgies entre el món científic, universitari i empresarial.