1) Com i quan es va vincular al Cercle? Quina és la seva opinió sobre la trajectòria que ha seguit l’associació en els darrers anys? Vaig conèixer el Cercle l’any 2002 a través d’un dels seus fundadors, en Pere Monràs, que era Comissionat de les TIC a Sabadell. Ell em va explicar els objectius i les seves idees. Per altra banda, per les meves responsabilitats a la UAB a Sabadell, coneixia l’Antoni Garrell com a president de la Fundació ESDI, amb qui compartia valors i objectius dins del món universitari . Però no va ser fins l’any següent que em van convidar a un sopar i vaig decidir participar i formar part del Cercle. Crec que el Cercle ha experimentat un creixement i un canvi de gran magnitud i s’ha transformat en un instrument de la societat civil amb capacitat d’escoltar i de ser escoltat. Els posicionaments del Cercle son llegits arreu i l’opinió dels seus associats representa un esperit crític però constructiu pel nostre país. Ara bé, no està tot fet, ni de bon tros. Necessitem poder compartir el nostre punt de vista amb els dirigent polítics, empresarials i universitaris, ja que l’economia actual mostra evidents pèrdues de competitivitat i necessita emprendre decididament el camí cap a la societat del coneixement incorporant-se de manera irreversible al grup dels països líders en l’economia del coneixement. El Cercle ha fet una labor inestimable en aquest sentit i crec que podrem fer molt més en el futur amb un esperit positiu, col·laboratiu però també crític, plural i independent. És necessari discutir tots aquests temes des del punt de vista de la societat civil i col·laborar en encarar decididament els canvis necessaris per entrar en el camí que duu cap a l’economia del coneixement. Crec que el camí ha de ser en una única direcció: coneixement i innovació. 2) Quin creu que ha de ser el paper del Cercle en la societat catalana en els propers anys? Em primer lloc, com a organització independent ha de mantenir i reafirmar l’espai creat de coneixement, d’opinió i d’aprenentatge tenint en compte que en el futur proper, el coneixement i la innovació seran la base de l’economia dels països desenvolupats. Les decisions ara s’han de prendre més enllà d’ideologies i territori: són decisions com a país. En segon lloc, hem de desenvolupar com a societat i conjuntament amb l’administració, les empreses i les institucions acadèmiques, estratègies enfocades a la innovació que ajudin al nostre país a posicionar-se entre els primers d’Europa pel que fa a l’economia del coneixement. Per altra banda, també hem de millorar la forma de transmetre i compartir les nostres idees i opinions, de forma que aquestes puguin ser discutides en un sentit ampli i constructiu, arreplegant iniciatives i tenint la força necessària per poder emprendre com a societat civil els canvis necessaris més enllà de posicions conformistes i/o resignades. 3) Com a nou Secretari General del Cercle, quines creu que són les línees prioritàries de treball a seguir? En quins àmbits el Cercle pot i ha d’incidir més? Sempre que s’inicia una nova etapa existeix una dosis molt alta d’il·lusió i ganes de fer coses, però això no és el treball d’una sola persona sinó el treball col·lectiu de tot un grup. Això no obstant, referent a les meves idees sobre les línees prioritàries a seguir, podem esmentar: a. Discutir i planificar les posicions i accions sobre com fer front i assolir des de les bases fins als directius la necessitat de que Catalunya ha de superar la societat basada en un diagrama industrial i canviar l’esquema a una societat basada en el coneixement i la innovació. b. Analitzar com des del Cercle es pot promoure la cultura de la innovació com a element essencial per avançar com a país. c. Analitzar i definir en quins sectors i en quines universitats es poden emprendre accions basades en una cultura innovadora i emprenedora. El paper evident del Cercle és actuar com a pont i fomentar experiències en aquest sentit, vinculant actors d’universitat/empresa/institucions per tal de funcionar com a exemple de viabilitat i possibilitats. d. Definir polítiques clares i presentar a l’opinió pública, institucions i govern, quines són les prioritats que com a país tenim i quin ha de ser l’ordre d’execució per transformar-nos en un dels 15 primers. Aquestes polítiques hauran de contemplar un posicionament sobre les infraestructures de comunicació, infraestructures TICs, formació especialitzada i superior, cultura, empresa/negoci i serveis adaptats al segle XXI. e. Establir des d’una perspectiva de món globalitzat i deslocalització de producció/serveis quin és el paper que ha d’assolir la societat catalana (i europea) i quins son els trets diferencials que s’han d’aprofitar per generar coneixement, competitivitat i valor afegit per superar una evident (cada vegada més) crisi “industrial” després d’una economia basada en el consum, la construcció i el turisme. f. Analitzar per sectors empresarials els punts forts en “know how” i establir un conjunt de projectes estratègics adaptats a la societat de la informació i trobar els actors adients que facin servir aquestes idees com a punts d’ignició en projectes reals. Finalment, després de sis anys de vocació i treball local hem de superar aquesta territorialitat i unificar criteris amb altres països europeus treballant conjuntament i arreplegant sinèrgies col·laboratives de les regions per a compartir/analitzar i emprendre plans de treball i experiències conjuntes. 4) Professionalment coneix bé el sistema universitari. Des del Cercle es manté l’impuls de celebrar anualment una Jornada de reflexió amb les universitats catalanes sobre recerca i col·laboració universitat-empresa. Quin és el rol que hi ha de jugar l’administració pública i els òrgans de govern en tot això? Creu que el problema essencial és el finançament? Nosaltres creiem que la innovació necessita d’una transferència procedent de la recerca bàsica i aplicada que el sistema universitari en la seva configuració actual (l’europeu en particular) no està oferint, i que considerem d’una importància vital i això implica la necessitat de canvis profunds, tant estructurals com culturals i de model de gestió. Des del Cercle ja ho vam manifestar en el nostre posicionament del novembre passat i també va quedar de manifest en les Jornades del Gener i el posicionament sobre la Universitat debatut i elaborat al mes de Juliol. Creiem que és necessari un pacte estratègic d’innovació per assolir no ja la universitat del 2010, sinó la del 2015-2020. Aquest pla/pacte estratègic ha de presentar un nou model que tingui com a base la reflexió de la comunitat universitària amb l’acceptació de que nous temps signifiquen nous models, per tal d’avançar en un model reflexiu, innovador i pragmàtic que es pugui posar en marxa sense pèrdua de temps i amb riscos controlats, tenint en compte que no s’ha de procedir amb l’objectiu de solucionar les urgències del dia a dia (que tampoc no s’han de descuidar), sinó amb pas segur cap a la definició, desenvolupament i implantació de nous models d’universitat, innovació i recerca. Tot això s’ha de fer tenint en compte, a més a més dels problemes de finançament del sistema universitari, que les universitats en aquest moment es troben en un moment de canvis profunds i encara no definits i/o aspectes que s’han de contemplar abans d’elaborar propostes viables, com per exemple: adaptació a l’espai d’educació europea superior, elaboració i publicació de la nova LUC (que pot desenvolupar algunes característiques pròpies en el sistema universitari) i problemes importants d’estructura, de gestió i de cultura de les institucions ja que aquestes s’han mogut sempre en un entorn no competitiu i en alguns àmbits aïllades de l’entorn socioeconòmic.

A la finalització del mandat de la Junta 2004-2007, parlem amb l’Antoni Garrell i Salvador Estapé, President i Secretari General del Cercle respectivament. Antoni, el proper setembre hi haurà un relleu a la presidència del Cercle, com valora aquests darrers 3 anys? Amb un sentiment de satisfacció per la feina feta, però a la vegada amb la sensació de que hi ha moltes coses que encara no hem fet i que una associació amb més de 250 associats necessàriament ha de fer. Cal recordar que els associats del cercle creiem en la força de la societat civil i l’entenem “com aquella part de l’àmbit privat, l’activitat de la qual no té ànim lucratiu“, és des d’aquesta óptica que treballem. Aquest fet obliga a fer molt quant un està a la Junta. Considera que tres anys de president són suficients o es fan curts? El president és un membre més de l’equip de la Junta. Una Junta en tres anys pot fer moltes coses, malgrat el seu marge d’acció estigui supeditat a les circumstàncies i al moment en concret. En tot cas, després dels tres anys sempre es pot optar a la reelecció. Vostè no ha optat per ser reelegit. En el meu cas ja són 6 anys de servei al Cercle, o millor dit 7 anys. Un any de treball amb els fundadors configurant primer i constituint el Cercle després; 3 anys de Secretari General en la Junta presidida pel Pere Monràs, i ara 3 de President. És un llarg període, i a més recordi que sóc un dels convençuts que l’alternança en l’assumpció de responsabilitats en les organitzacions de la societat civil és la millor via per assolir els objectius. De fet és quelcom que sempre he dit; quan vaig ser elegit en la meva intervenció a l’assemblea ja vaig comentar-ho, i em vaig comprometre, en nom de tota la Junta, a treballar per assolir la màxima implicació de tots els associats per facilitar l’alternança en el 2007. Ara, 3 anys després, ha sortit escollida una nova Junta equilibrada, potent i que portarà el Cercle a noves fites i assumpció de nous compromisos en l’impuls de la societat i l’economia del coneixement. L’Economia i la societat del coneixement és quelcom que sembla no consolidar-se gaire a Catalunya… Saps què passa? Les coses van molt bé, portem 10 anys de creixements espectaculars, el PIB s’incrementa més ràpid que la mitjana europea, es continua creant ocupació… tot un seguit de circumstàncies que fan que sovint s’oblidin les alertes que s’efectuen des d’organitzacions supranacionals; alertes que ens indiquen valors preocupants en els aspectes més significatius quant a l’economia. Em refereixo a competitivitat, innovació, gestió empresarial, educació superior, eficiència de mercat o adequació tecnològica. Ja que tenim creixements importants i altes quotes d’ocupació, és ara que cal empènyer, més que mai, per avançar seriosament en el model de desenvolupament nou, on el talent i la creativitat siguin la base de la generació de valor. I això sols es farà si la societat civil ho exigeix, o ho reclama efectuant propostes per avançar. Tornant al Cercle, quins creu que són els reptes pels propers 3 anys? Els que l’assemblea va fixar a l’escollir l’Enric Canela i la seva Junta, recordo que són la consolidació del procés d’integració entre el Cercle per el Coneixement i el Barcelona Breakfast, l’assoliment de la suficiència financera, la potenciació del treball dels àmbits, l’emissió d’informes i posicionaments, etc. Ara bé, si em pregunte quins són els que crec més importants, em decantaria pels tres primers i hi afegiria involucrar activament els joves al Cercle. Reptes complexos però factibles si tots treballem per fer-ho possible col·laborant amb la Junta, en el que es requereixi, posant-nos a la seva disposició com a associats actius. A més estic segur que també comptaran amb l’ajut del recent constituït Fòrum d’Empreses Institucions, que presidirà en Xavier Marcet, i de la Fundació Cercle per al Coneixement creada ja fa 4 anys per iniciativa de la nostra associació. Parlarem ara de les activitats efectuades i dels aspectes més rellevants d’aquest 3 anys amb en Salvador Estapé, Secretari General durant el mandat 2004-2007, però abans de fer-ho dues preguntes més personals i que diversos socis comentaren després de l’assemblea: que farà amb el temps lliure que ara tindrà?, ¿Què va pensar quan cedí la presidència de l’assemblea al president electe Enric Canela? Què faré? Moltes coses que he aparcat, com rellegir documents i llibres que sols he fullejat, dedicar més temps a la meva dona i filles que amb la seva paciència han permès que dediqués temps a la nostra associació, estar a la disposició de la nova Junta i poder gaudir de l’amistat i conversa de molts amics que són al Cercle. Què vaig pensar? Em va envair un sentiment de gratitud amb tots i cadascun dels associats, els d’ara i aquells que per diverses raons ja no hi són, així com agraïment per fer cada dia Cercle, i especialment orgull de ser soci del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Salvador, vostè que farà ara amb el temps lliure que li queda al deixar la Secretaria General del Cercle? El temps sempre és ocupat amb nous projectes professionals i formatius, però sobretot ho està per dedicar-lo a la família. Va ser vostè que va redactar el document “Horitzó 2007”, ens pot parlar d’ell i del seu grau de compliment? Ens vam proposar cinc grans objectius estratègics, quatre d’ells s’han assolit parcialment i un encara no. S’han establert aliances de cooperació amb altres entitats, com ho demostra l’acord amb el BB; hem augmentat la notorietat o millorat la comunicació externa, i la Jornada Anual sobre Universitat Empresa és un exemple. També s’ha augmentat la base d’associats, la seva interrelació i la difusió de les activitats del cercle. En aquest sentit la posada en marxa de la nova web del Cercle actuant com a vertadera plataforma de gestió del coneixement, és l’exemple més palpable. Al llarg d’aquesta etapa de tres anys hem elaborat diversos posicionaments que han procurat evidenciar la realitat del país i generar propostes estratègiques. En canvi, on no hem pogut avançar tot el que ens hagués agradat és en el cinquè i últim objectiu estratègic: dotar-nos d’una estructura, organització i espais que permetin desplegar les activitats i potencialitats del Cercle i dels seus associats. Què milloraria, o què no faria si ara comencés de nou? Crec que no hi ha res que deixaria de fer però si coses que milloraria. Per exemple, per tal de que el Cercle assoleixi i desenvolupi tot el seu potencial, fa falta millorar els canals de comunicació eficients amb els “decision makers” del país; també milloraria el finançament, sobretot la recerca de sponsors. Finalment crec que també milloraria la velocitat amb què l’organització pot identificar i reunir un equip de persones capaces d’afrontar un problema i elaborar una proposta. Aquests dos últims estan clarament relacionats amb l’últim dels objectius estratègics que comentava en l’anterior resposta. A la darrera assemblea vàrem constatar l’important volum d’activitats que el Cercle ha fet. Creu que es possible mantenir el ritme d’activitats? Tampoc són gaires activitats. Una entitat com el Cercle que pretén ser un vertader think tank de l’economia i la societat del coneixement ha de potenciar sempre les activitats, esdeveniments, xerrades, seminaris… És una forma necessària per fer que les idees circulin i es difonguin, a més de servir com a espais d’interrelació entre associats i persones amb interessos comuns. Donaria un consell a la nova Junta? Tinc molta confiança en la nova Junta i estic plenament convençut de la seva capacitat de treball i dedicació. Em tenen a la seva disposició, com a associat i membre del consell assessor, per continuar treballant amb l’objectiu de situar el Cercle com a una organització de referència. Ja per acabar; com veu Catalunya en el context de l’economia del Coneixement? Amb preocupació. Hi va haver un temps en el qual es debatia si seríem la Califòrnia o la Florida d’Europa, ara en canvi estem molt lluny ser l’un o l’altre. I vostè, Sr. Garrell? Amb un enorme potencial, ja que mai havíem tingut una generació tan preparada, gaudit d’alts nivells d’ocupació, creixements molt importants,…, però això no pot amagar els dèficits importants en infraestructures o la manca de reconeixement a la tasca científica i el baix salari de molts joves. Necesssitem una ferma resolució per posar el talent al bell mig de l’activitat productiva i escurçar el temps des de que l’avenç científic i tècnic s’incorpora als productes i al procés productiu. Barcelona, 1 d’agost del 2007.