Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | | |

    Per quina estranya raó un candidat a alcalde pot triar no tenir un bloc a Internet?

    Per quina estranya raó un candidat a alcalde pot triar no tenir un bloc a Internet?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    23-05-2007

    Curiosa reflexió sobre les noves formes de comunicació en la política. Breu anàlisi sobre la utilitat dels blocs com a via d’aproximament entre polítics i ciutadans, i possibles especulacions sobre els motius que expliquen perquè molts candidats encara no s’han pujat al tren de la blocsfera.

    Amb l’inici de la campanya electoral, tots els partits polítics s’esforcen a aconseguir el màxim espai possible als mitjans de comunicació. Especialment la ràdio i la televisió són l’objecte del desig de tots els candidats, que posaran en marxa qualsevol estratègia per a tenir un minut més, uns segons més, de quota de pantalla. La motivació principal que mou aquest desig, teòricament, és la voluntat de tots els candidats d’explicar detalladament els continguts dels seus programes de govern, d’exposar-se a la mirada dels ciutadans, seduint-los amb les seves idees, els seus pensaments i els seus projectes. Això, almenys, teòricament. Ingènuament, si voleu. Internet és l’espai de comunicació ideal per un moment com aquest. No hi ha còmput de minuts, ni s’han de comprar pàgines de publicitat, ni s’ha de compartir necessàriament el protagonisme amb altres candidats. A més, dóna possibilitats infinites de profunditat del missatge i es pot presentar en tota mena de formats, ja sigui text, veu, vídeo o, fins i tot, com ha demostrat fa poc Gaspar Llamazares –en una operació més propagandística que altra cosa- a la terra incognita cibernètica de Second Life. De tots els formats i possibilitats, la que està guanyant cada vegada més adeptes és el bloc dels polítics. Els blocs permeten la comunicació directa del que s’entén que és la veu i les idees del candidat, amb una construcció àgil i de fàcil i ràpid accés, tant pel mateix candidat com per la ciutadania. Per tant, si un polític té alguna cosa que dir a la ciutadania, el lloc on pot fer-ho amb més llibertat, detall i riquesa és, sense cap mena de dubte, amb un bloc a Internet. Especialment un polític de proximitat, com és un candidat a alcalde. Un amic meu, alcaldable ell, fins i tot m’apunta la necessitat de mantenir diversos tipus de blocs, el personal, el del candidat i, un cop acabat el procés electoral, tenir el detall de tancar-lo, acomiadant-lo i donant els resultats i les conclusions del procés. A continuació, si d’aquesta elecció en surt escollit, ja sigui com a governant, ja sigui com a oposició, pot mantenir encara un altre tipus de bloc, de contacte i continuïtat. I també de debat, ja que el bloc permet i provocarà respostes, diàlegs i controvèrsies a les quals el polític haurà de donar resposta. Crec realment que aquestes vies de diàleg i comunicació directa són molt positives per un aprofundiment seriós de la cultura i les pràctiques democràtiques. Així, les raons per a que un polític tingui un bloc a Internet, són moltes i diàfanes. Per això, em preocupen els candidats que no el tenen. Exactament, què vol dir? A què es deu? No crec que tinguin por de parlar en públic, perquè és precisament aquesta la seva vocació i la seva professió. Per tant, he d’especular amb algunes possibles raons per explicar-me perquè alguns polítics, que s’esbatussen per cada segon de ràdio o de televisió, desaprofiten tan inexplicablement el millor canal que existeix per exposar els seus pensaments i idees, els arguments pels quals un ciutadà conscient i responsable hauria de votar-los. Si la raó, per exemple, és que aquests candidats-sense-bloc no tenen els coneixements informàtics bàsics i mínims per a fer-ho, això no diu molt en favor dels seus gabinets de comunicació, assessors de campanya i, en darrera instància, de la validesa d’un candidat per a enfrontar-se als reptes educatius, econòmics i socials que la societat de la informació ens planteja. Si la raó, en canvi, és que les maquinàries dels partits són rígides i que no volen que els seus candidats tinguin aquest espai de lliure comunicació amb els ciutadans, la cosa també és preocupant. De fet, una mirada ràpida a Internet ens mostrarà que hi ha diferències notòries entre els partits, en aquest tema. He de reconèixer que em faria sentir bastant incòmode votar per un candidat el partit del qual no creu que la seva opinió sigui de prou valor, o de prou confiança, com per a ser expressada lliurement. Una tercera raó, encara més pessimista, em portaria a especular amb què, al final, no és el desconeixement tècnic ni la disciplina de partit el factor clau, sinó la capacitat argumental i la intel·ligència del candidat, el que suposen el seu major obstacle per a no aprofitar aquest claríssim espai de promoció política i electoral. No crec que tots els ciutadans hagin necessàriament de tenir un bloc o de ser capaços d’articular per escrit i públicament els seus pensaments. Però sí crec que aquelles persones que aspiren a governar-nos tenen aquesta obligació. Si hi penso bé, avui en dia, al nostre context, en realitat, no hi ha cap raó instrumental vàlida per explicar perquè un candidat a alcalde d’un municipi de, per exemple, més de 1000 habitants, no té un bloc personal a internet. Si no el té, per tant, he de pensar que no té res constructiu a dir-me, o bé que pensa que jo no seré capaç d’entendre-ho, o bé que és massa inepte com per saber articular-ho. Deixeu-me que em pensi per un moment si el votaré… La versió original d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 14 de Maig de 2007. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat. Joan Mayans i Planells Vocal de la Junta del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast Antropòleg i director de l’Observatori de la CiberSocietat

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Ressenya de l´esmorzar amb Antoni Soy

    Ressenya de l´esmorzar amb Antoni Soy

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    18-05-2007

    El proppassat 4 de maig vàrem organitzar el segon dels Esmorzars BB després de la fusió. En aquesta ocasió comptàrem amb la presència d’Antoni Soy com a ponent, actual Secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya des del desembre del 2006.

    L’Antoni Soy, de formació economista, abans d’ocupar el càrrec de Secretari d’Indústria i Empresa, va treballar en el món de la docència com a professor de la UB, ha estat consultor de la UE en l’avaluació de projectes, i ha ostentat el càrrec d’alcalde d’Argentona. En la trobada amb els associats del Cercle del passat 4 de maig, Antoni Soy vingué a parlar-nos sobre la política d’empresa i d’indústria a la Catalunya d’avui en dia. Malgrat l’ocupació industrial ha disminuït amb el pas dels anys, el clima industrial, entés com la confiança en la indústria, manté els millors indicadors des de fa més de set anys. Per exemplificar-nos la situació actual de l’empresa catalana, l’Antoni Soy ens va presentar un breu DAFO per tal de posteriorment determinar els avantatges competitius de l’empresa i l’indústria catalanes i poder establir les directives d’actuació des de la Secretaria. Elements interns al sector: DEBILITATS: – Dimensió empresarial petita – Fragmentació de les infraestructures en diferents entitats (parcs industrials, polígons industrials…) – Endeutament elevat i interès alt – Manca de formació continuada – El marge econòmic de les empreses és decreixent – Es fa poca innovació – Tenim poques empreses que siguin motors d’arrosegament – Encara està massa implantat el model tradicional de creixement basat en costos – Tenim una manca d’infraestructures sobretot en el tema dels transports (carreteres, ferroviàries…) FORTALESES: – Bon posicionament en BRS (Business Related Services) – Sectors nous potents com la biotecnologia, el sector TIC i les energies renovables. – Important formació de clústers Elements externs al sector: AMENACES: – Temes referents a la normativa i la regulació. – Dificultat per accedir a la contractació pública – Manca d’infraestructures TIC als polígons industrials (no arriba la banda ampla…) – Dèficit de capital tecnològic – Dèficit en la producció de patents – Baix índex d’R+D+I – Manca d’enginyers – La cultura del treball, l’esforç i l’emprenedoria no està suficientment arrelada. – Baixos nivells de productivitat. OPORTUNITATS: – Millora del capital social: entorn administratiu i normatiu – Millora del capital físic: infraestructures – Millora del capital tecnològic – Millora del capital humà: cultura de l’esforç – Possibilitat d’incloure una assignatura sobre emprenedoria i innovació a les escoles. – Millora de la relació entre universitats, empresa i recerca aplicada – Millora de les activitats d’alta qualificació A nivell internacional ens trobem amb que: – La normativa (REACH) entra en vigor l’1 de juny de 2007 – Es fa patent una manca de cooperació i aliances entre les empreses petites i mitjanes. (El 98% de les empreses catalanes són pimes) – El grau d’integració dels nous inmigrants és molt baix. Analitzat el sector i les principals característiques del teixit empresarial català, des de la Generalitat es vol crear una Direcció General d’Innovació i Internacionalització que assumeixi les tasques d’innovació que actualment porta el CIDEM i les tasques d’internacionalització que fins el moment desenvolupa el COPCA. La creació d’aquesta institució paraigües que englobi ambdues funcions s’està treballant amb la col•laboració d’ESADE. Antoni Soy ens transmeté també que la filosofia que s’aplicava des de la Secretaria d’indústria era la de mantenir una política activa i atractiva, però fugint de l’intervencionisme. És a dir, assumint la funció de facilitador que dóna suport i acompanya a les empreses en el seu procés de creixement i millora, però evitant ser el principal impulsor que hagi d’anar obrint les portes que les empreses no volen obrir. Els pilars de la política empresarial industrial, Antoni Soy ens els definí com la seguretat industrial (ITV, ECAs…), la millora del capital social i l’entorn adequat, la cooperació i les aliances entre clústers, l’atracció de la inversió (ACI- Agència Catalana d’Inversions), els parcs industrials i vivers d’empreses, la R+D+i aplicada, i la intensificació de la internacionalització. Les conclusions de la trobada es poden resumir en la idea que tenint en compte la pluralitat i complexitat del teixit productiu català, per potenciar la competitivitat és necessària la cooperació entre les pròpies empreses i entre els diferents nivells de l’administració pública. Si no gaudim del suficient finançament, s’haurà d’anar buscar a altres instàncies o projectes, sigui el CENIT, PROFITS, INNOEMPRESA o dirigir-se directament a Brussel•les.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Comprenent el canvi Climàtic: causes i desafiaments

    Comprenent el canvi Climàtic: causes i desafiaments

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    17-05-2007

    Que la humanitat es troba en un procés de canvi climàtic originat per l’efecte hivernacle és una fet fora de tot dubte, de la mateixa manera que una part importantíssima del mateix es deu al model de vida i progrés humà. Afrontar el mateix, i minimitzar els impactes per a les possibles generacions és un…

    La humanidad de halla sumergida en un proceso de cambio climático de grandes dimensiones, ya perceptible por los ciudadanos, que se esta convirtiendo en un importante problema al ser: Global (ninguna área del planeta se escapa del mismo), Rápido (progresivamente acelerado), Incierto (por la cantidad de variables interdependientes que intervienen), y que tiene una clara componente de origen humano tal como fue afirmado en cumbre de la tierra de 1992: “… Las actividades humanas han ido aumentado las concentraciones de gases de efecto invernadero….. implicará un calentamiento adicional de la superficie y la atmósfera y puede afectar adversamente a los ecosistemas naturales y a la humanidad…”¸ unos cambios que afectaran seriamente al raza humana ya que sus periodos de adaptación son muy largos requiriendo varias generaciones. El cambio climático, originado por el efecto invernadero, tiene sus causas, o al menos algunas de ellas, en el modelo de desarrollo y crecimiento económico basado en el hiperconsumo energético obtenido de la combustión de las depósitos fósiles, el incremento del numero de habitantes que exige la sobreexplotación del planeta, y la producción de productos de un sólo uso sin considerar que la mayoría de ellos se producen con materiales no biodegradables y que en algunos casos, si lo hacen, se reconfiguran en moléculas nocivas que se incorporan a la cadena trófica alterando sustancialmente el medio ambiente. Un conjunto de hechos que deberían ser comprendidos, por parte de la totalidad de los ciudadanos, ya que solo con el concurso consciente y comprometido de la sociedad, las organizaciones y las Administraciones, puede afrontarse ese importante problema que condiciona el desarrollo humano y la consolidación de la economía de conocimiento que debería conducirnos a un mayor y sostenible desarrollo. Para poder actuar de acuerdo a las nuevas realidades derivadas del cambio climático se deben conocer las causas ya que sólo desde ellas se podrá mitigar los desbastadores efectos que se predicen sobre la especia humano (que no es sobre el plantea Tierra). La raíz del mismo está en la alteración de la composición de la atmósfera y el incremento en la misma de los gases: Dióxido de Carbono , Metano, Oxido Nitroso, Clorofluocarburos, el vapor de Agua y Ozono, gases que responsables del efecto invernadero. Los 4 primeros asumen un 97% la responsabilidad del efecto invernadero El Dióxido de Carbono tiene la responsabilidad del 60% del efecto invernadero. Su concentración ha ido creciendo constantemente de forma acelerada en los últimos 40 años superando en la actualidad las 360 partes por millón. Las causas están en la obtención de energía a partir de la materia orgánica mediante el proceso de combustión para obtener energía. El Metano tiene la responsabilidad del 16% del efecto invernadero, su concentración también ha ido creciendo de forma sostenida alcanzando las 1,7 partes por millón. Se origina en la ganadería intensiva (la cabaña bovina del planeta supera los 1.300 millones de reses) que genera unas 100 millones de toneladas anuales de metano, en zonas pantanosas y arrozales, y de las fugas en oleoductos. El Oxido Nitroso a pesar de su baja concentración contribuye en un 4% al efecto invernadero, se origina por el incremento de la agricultura intensiva, y la sobreexplotación del suelo que requiere un significativo uso de fertilizantes. En cuanto a los Cloroflurocarburos, CFC con una responsabilidad que llegó al 17% si bien esta en proceso, es el cuarto gas clave en el proceso que se produce en su uso al ser utilizado en los sistemas de refrigeración y como impulsor en los spray y en extintores. En síntesis la generación de energía, la movilidad, la ganadería, la agricultura intensiva, los sistemas de refrigeración, útiles a presión del hogar… etc., elementos sobre los que se ha construido una parte importante de nuestro modelo social son fuentes permanentes de emisiones que potencian el efecto invernadero de nuestro planeta tierra, por este motivo su solución es extremadamente compleja. A pesar que desde hace siglos se conoce el problema del efecto invernadero, es recomendable la lectura del documento del matemático Joseph Fourier, “Notas generales sobre la temperatura del globo terrestre y de los espacios planetarios”, y que fuese el premio Nóbel que identificará la influencia del oxido carbónico del aire sobre la temperatura del aire, aunque lo calificara como efecto positivo para prevenir la próxima glaciación. Nuestro estilo de vida, y el consumo energético que sigue basándose en la producción de energía sucia y altamente contaminante, nos conduce a un cambio climático que parece inevitable a medio plazo y que presenta escenarios con incrementos de temperaturas entre 1.1 y 6.4 grados centígrados a lo largo del siglo XXI, circunstancia que ocasiona importantes desajustes: más incendios, disminución de los recursos hídricos, trastornos fisiológicos, subida del nivel del mar, exige entender que las actuaciones que se efectúen tendrán efectos positivos a muy largo plazo, consecuentemente los efectos negativos sobre las personas, de cumplirse los modelos actuales, serán notorios y afectaran de forma significativa a su salud, y al modelo de desarrollo. Cabria púes actuar en dos líneas. La primera a largo plazo debería enfocarse a disminuir los gases causantes del efecto invernadero, como un esfuerzo para garantizar la vida de las próximas generaciones, actuando en una triple dirección: Asistir y potenciar los efectos de la autorregulación del planeta; Variar el modelo productivo y de desarrollo; y configurar un modelo de comportamiento humano más sostenible y ajustado a las capacidades del planeta, un contexto que implica la decidida actuación de científicos, economistas, pedagogos y tecnólogos es crucial. La línea de actuación hace referencia en dotar a los humanos de productos, herramientas y sistemas que permitan complementar la falta de adaptabilidad a los nuevos modelos climáticos. En esa línea, que debe tratarse como un elemento de supervivencia, debería actuarse en la disminución recursos requeridos ajustando estilo de vida y comportamientos de interrelación; diseñar nuevos productos personales o de entorno; y efectuar esfuerzo notorio sobre las edificaciones existentes y las nuevas. Los nuevos desafíos que ponen a la humanidad frente su mayor reto exige de productos concebidos con criterios de durabilidad, eficacia y de bajo o nulo impacto ambiental, el uso de materiales biodegradables, el reciclable y su reutilización, la disminución del consumo energético y aprovechamiento de la energía solar a nivel producto autónomo, el replanteamiento de los electos constructivos y funcionales, el aprovechamiento de la energía solar y eólica, así como el reciclaje del agua en las edificaciones, y avanzar en la eliminación de la movilidad innecesaria potenciando el teletrabajo. Sin duda unos desafíos enormes, pero abordables en la actualidad mediante la aplicación intensiva y coordinada del conocimiento, ese elemento clave para el desarrollo de la sociedad, y muy especialmente de creativos, tecnólogos y científicos, como terna clave de progreso sostenible, con la finalidad de permitir que sin los cambios adaptativos de la especie que se producen a largo, la vida humana siga siendo posible, y se reconduzca la situación como una exigencia obligada para las próximas generaciones. Antoni Garrell Guiu 14 de mayo de 2007. En documentación relacionada, se adunta documento con la información ampliada y que fué publicada en la Intranet de la Universidad UNIACC de Santiago de Chile

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Ressenya Els ciutadans i la seva participació en la vida política

    Ressenya Els ciutadans i la seva participació en la vida política

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    11-05-2007

    Sota el títol de “Els ciutadans i la seva participació política”, el Dr. Gabriel Colomé ha reflexionat, en primer lloc, sobre el tema de la participació del ciutadà en la vida política i, concretament, en les diferents consultes electorals. En la taula rodona posterior, moderada per Lluís Foix, han participat: E. Granados, d’UGT, M. Prunera,…

    Jornada 5 de Maig al Reial Monestir Santa Maria de Poblet FUNDACIÓ POBLET: Cicle II “Els ciutadans i la seva participació en la vida política “ Síntesi 1a Jornada d’estudi (5 de maig de 2007) L’acte ha començat amb les paraules de benvinguda del P. Abat, on ha fet una referència a la vida monàstica, que no és pas una vida allunyada del món ja que hi pot aportar certs valors com ara el sentit de participació, així la vida monàstica intenta posar els valors de cada membre en bé de la comunitat. Després d’això, el Dr. Bricall ha presentat el Dr. Gabriel Colomé als assistents. Sota el títol de “Els ciutadans i la seva participació política”, el Dr. Gabriel Colomé ha reflexionat, en primer lloc, sobre el tema de la participació del ciutadà en la vida política i, concretament, en les diferents consultes electorals. S’ha notat una tendència, al llarg dels darrers trenta anys, cap a una més alta participació en les eleccions generals que no pas en les municipals o autonòmiques ja que, pel Dr. Colomé, un cert nombre de ciutadans consideren les eleccions generals les realment importants mentre que les altres les consideren més relatives. Així, els índexs de participació en les eleccions generals no han baixat mai del 70% mentre que en les municipals i autonòmiques dels darrers anys s’han mantingut entre el 55% i el 59%, essent molt més baixa la participació en els referèndums (Constitució Europea 42% i Estatut 40%). Hi ha tres tipus d’electors • Els que participen en qualsevol consulta electoral: Sobre un 42% • Els abstencionistes estructurals que mai no participen: Sobre un 20 % • Els abstencionistes cojunturals que participen segons se sentin o no directament mobilitzats a participar-hi: Sobre el 38% Ressenya completa en documentació adjunta. La ressenya ha estat facilitada per Fra Octaví Vila, monjo de Poblet

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Ressenya junta del Cercle del 8 de maig de 2007

    Ressenya junta del Cercle del 8 de maig de 2007

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    10-05-2007

    Temes tractats: assemblea 26 de juny, quotes any 2007, documents en curs, posicionament del Cercle al mitjans i WEB, informe de la web aqui

    Lloc: ESDi Barcelona Passeig de Gracia, 114. Agrair a l’escola Superior de Disseny ESDi la cessió del espai). Hora: 19h30’ Assitents: Rodolfo Fernandez, Salvador Estapé, Antoni Garrell, Xavier Marcet, Ricart Ruiz de Querolt, Albert Pelach, Alberto Sanfeliu, Joan Sole, Blanca Pons, Santiago Sarda, Santiago Montero, Remmo Suppi, Toni Farres, Rafel Suñol, Ramon Palació Temes tractats en la reunió: 1. Assemblea 26 de juny, a las 19h30’, amb l’ordre del dia que es publicarà en la convocaria. 2. Passar a cobrament les quotes de l’any 2007 a finals de maig. El nou import es de 180 euros. 3. Es van debatre els dos documents sobre posicionament que s’estan elaborant i han estat enviats als associats inscrits en els àmbits de treball, agraint l’esforç dels associats que han elaborat el text inicial (Remmo Suppi i Ricard Ruiz de Querolt), i es demana demanat la màxima aportació de tots els associats quant a la redacció final que es vol tenir completada en uns 10 dies. 4. S’analitza el posicionament del Cercle al mitjans i la nostra capacitat de generar opinió. 5. Finalment es valora la import presencia del Cercle a Internet i el reconeixement de la nostra WEB, un especial reconeixement a la tasca de seguiment del vocal de la junta Remo Suppi, invitant a que llegiu l’article de la nostra WEB,

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

  • | | |

    De la mobilització a l´estratègia

    De la mobilització a l´estratègia

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    07-05-2007

    Article escrit per en Carlos Losada, director general d’Esade, sobre aeroports i pensament estratègic, publicat a la Vanguardia el 16 d’abril del 2007.

    DEBATE De la movilización a la estrategia CARLOS LOSADA – 16/04/2007 PARA PROGRESAR se requieren consensos básicos con una visión a largo plazo, tal como hicieron en Finlandia. En los últimos meses estamos viviendo en Barcelona un intenso debate y una cierta movilización de la sociedad civil a favor de potenciar la internacionalidad del aeropuerto de El Prat. La movilización ha tenido su probable origen en la lógica reacción a las limitaciones o cuello de botella que puede representar un aeropuerto que no esté al nivel de las pretensiones del desarrollo y del proyecto económico que Barcelona representa, y en un cierto sentimiento de agravio comparativo. En todo caso, la energía social no es algo que derrochar, sino que se ha de canalizar lo más adecuadamente posible para sacarle el mejor provecho para el bien común. Es importante por ello pasar de la natural y general reivindicación a estrategias que hagan realidad el deseo colectivo de tener un área metropolitana de Barcelona competitiva internacionalmente y, a la vez, socialmente cohesionada. Una ciudad mejor para todos aquellos que viven en ella. Esto requiere dar a la pasión y a la movilización un proyecto colectivo ambicioso pero viable, consensuado y, por ello, compartido. Los factores en los que se fundamenta la competitividad de un territorio no son siempre obvios. Sin embargo, cada vez es mayor la aceptación de que la competitividad es el resultado de diversos factores, que si bien pueden ser comunes a la mayoría de las economías, su peso específico cambia sustancialmente en función del nivel de desarrollo. Así, recogiendo gran parte de las aportaciones de las diversas escuelas que sobre la teoría del desarrollo han existido desde los años cuarenta, el World Economic Forum establece en su Global competitiveness report 2006-2007 un conjunto de factores básicos, como son: la infraestructura (calidad aeroportuaria…), la macroeconomía (estabilidad de las variables macroeconómicas…), los servicios básicos de salud y educación, y la calidad de las instituciones (administración de justicia, órganos reguladores…). A ello hay que añadir otros factores que favorecen la competitividad, si éstos anteriores están relativamente bien solventados: la calidad de la educación superior y de la formación profesional, la eficiencia de los mercados, la disponibilidad y adecuación tecnológica. Por último, en las economías más desarrolladas como la nuestra, hay elementos de innovación y de servicios a las empresas que también tienen un peso muy relevante. Dicho esto, y sabiendo cómo estamos con respecto a las otras grandes áreas metropolitanas, es importante que seamos capaces de reducir los cuellos de botella que se dan y puedan dar en los factores básicos (como es el caso del aeropuerto o de la infraestructura viaria de cercanías) y, a la vez, que pongamos énfasis en aquellos factores que evidencian los déficits de nuestro modelo económico: el deficiente funcionamiento del mercado (especialmente por algunas regulaciones laborales), el funcionamiento de la administración pública y la capacidad de innovación. En cada ámbito deberíamos tener grandes proyectos consensuados entre las fuerzas políticas, bien apoyados por la sociedad civil, y en lo que se refiere a la reforma laboral, muy especialmente por los sindicatos. Así, por ejemplo, hoy tenemos la posibilidad de que Sant Cugat acceda a ser la sede o subsede del Instituto Europeo de Tecnología, un proyecto propiciado por la Unión Europea para competir con los grandes centros tecnológicos de EE. UU. Un proyecto de estas características debería suscitar el apoyo de toda la sociedad, de las instituciones y de las administraciones públicas. Y otro proyecto como éste puede ser una reforma de la administración pública que favorezca una acción pública eficaz y que garantice el bienestar de todos los ciudadanos, especialmente de los más débiles, la cohesión social y la competitividad económica, y que lo haga con el concurso de la propia sociedad civil en la provisión de los servicios. Y así también en otros ámbitos que son cruciales. Compartir, como sociedad, estos grandes temas es, hoy por hoy, mucho más importante de lo que era antaño. Hoy los territorios compiten, no sólo las empresas. Y para que las sociedades progresen y sean equilibradas, se requieren consensos básicos. Es cierto que la sociedad civil no es la última responsable de esos consensos. Los partidos políticos nacen para articular intereses sociales contrapuestos y para poder canalizarlos, y a través de la administración pública contar con el mayor instrumento de solución de los problemas colectivos. El clima de crispación y el enfrentamiento a corto plazo hacen que esto sea muy poco viable. Por ello, es importante encontrar hoy mecanismos institucionales que favorezcan esos consensos. Para acabar este artículo, una propuesta a la finlandesa. En el corto plazo todos son adversarios, cuando no enemigos, tanto las empresas que compiten como los partidos que buscan afanosamente llegar al poder. Sin embargo, en una visión a largo plazo, los elementos compartidos son mayores que los elementos de oposición que nos dividen. En Finlandia, hace ya años, se creó una comisión interparlamentaria en la que se analizó a fondo cuáles eran los retos de aquel momento y cuáles eran los temas que, indudablemente, en el medio y largo plazo, y desde cualquier posición política, debían conformar el ser proyecto común. Se trataba de una reflexión interparlamentaria (de todo el abanico político) que pensaba en el largo plazo. Se hablaba de entre diez y veinte años, en algunos casos. Eso hizo que se llegara a consensos muy amplios, que hoy han convertido a Finlandia en ejemplo y modelo de sociedad para muchos. Ésta es sólo una idea y hay probablemente otras, quizás, más acertadas. Pero en todo caso vale la pena innovar en nuestra vida política y pasar a la acción. CARLOS LOSADA Director general de Esade

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Internet: Adaptació, Evolució o Supervivència

    Internet: Adaptació, Evolució o Supervivència

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    07-05-2007

    Interessant reflexió sobre com Internet ens està canviant la forma de fer les coses. Les noves tendències de recerca d’informació, accés i gestió de continguts, o les tendències de socialització de la xarxa estan fent patent un canvi radical amb relació a com les empreses, les institucions i els individus es comuniquen.

    Internet ens està canviant la forma de fer les coses? Tenim sensació de pànic quan ens enfrontem a Google (i no sabem com buscar o com seleccionar la informació)? És evident que existeixen un conjunt de preguntes i pensaments que avui valen però demà seran superades per la realitat. Les noves tendències de recerca de la informació, accés i gestió de continguts, o les tendències de socialització de la xarxa (les quals últimament estan molt de moda) es defineixen com a Web 2.0. Què implica tot això? Un canvi radical amb relació a com les empreses, les institucions i els individus es comuniquen. Si un producte abans generava mala propaganda i el desastre no era molt gran, el problema quedava limitat a entorns geogràfics molt reduïts. Avui en dia, un problema en una marca es difon ràpidament per Internet i el mal pot estar fet en qüestió d’hores abans no es prenguin les primeres accions per part dels propietaris de la marca. És interessant llegir l’informe “Publicitat 2.0” de Paul Beelen (febrer de 2006) on hi ha diversos exemples d’aquest tipus d’accions. Com han canviat els mitjans d’expressar l’opinió? En realitat el que avui podem trobar és el que abans hem anomenat tendències de socialització. Avui es pot, amb cost 0 (o gairebé 0), dir el que es pensa i buscar altres individus amb els quals discutir, treballar o simplement col•laborar. Com? Les formes de comunicació són els Weblogs i les Wikis. Però quin és el factor més important de tot això? És una evidència que tota aquesta comunicació flueix per la xarxa (equivalent als procediments boca/orella) i un aspecte fonamental és que sigui extremadament fàcil que algú ens trobi en Internet. Cada vegada més, les empreses i les institucions saben que la marca no és marca si no té presència a Internet, per això han sortit moltes empreses de comunicació que s’especialitzen en millorar les accions comunicatives, amb nous dissenys per comunicar a la xarxa i captar l’atenció dels buscadors que després indexaran les pàgines i les posicionaran (en funció d’una gran quantitat de paràmetres –Google en fa servir més de 250!!!-) en una llista junt amb les pàgines semblants (que podran ser les de la competència). Existeix un conjunt de regles i bones pràctiques per a triomfar en les recerques d’Internet i avui dia aparèixer en un cercador en les primeres 10 posicions (per a la majoria és la primera pàgina) és tot un patrimoni que s’ha de cuidar i vigilar, com es fa amb la marca en el mercat convencional. En molts casos es dediquen grans quantitats de recursos econòmics i humans per aconseguir-ho i mantenir-ho. És interessant poder fer una anàlisi sobre el posicionament de la nostra pàgina. Resulta indubtable que la nostra presència a Internet és un aspecte molt important, ja que és un dels punts forts de comunicació i exteriorització del nostre cabdal com a Cercle. En aquest sentit podem preguntar-nos com està posicionat el Cercle per al Coneixement dintre del món d’Internet? L’anàlisi l’hauríem d’iniciar seleccionant quins són els cercadors d’Internet més adequats en l’àmbit que ens interessa i fer una anàlisi des de fora per observar la nostra posició, complementant-lo amb dades obtingudes internament de l’activitat comunicativa (quant i des d’on es connecten els usuaris?)… [ … per accedir al text complert, cliqueu a sobre del document penjat com a informació relacionada … ]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Ressenya de l´esmorzar amb Jordi Hereu

    Ressenya de l´esmorzar amb Jordi Hereu

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    03-05-2007

    El passat dimecres 2 de maig tancàrem el Cicle de seminaris amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona amb un esmorzar al que assistí l’actual alcalde i candidat del PSC, Jordi Hereu.

    En Jordi Hereu inicià la seva intervenció fent una aposta clara per a que Barcelona es posicioni com a ciutat del coneixement, amb l’objectiu de garantir així la cohesió social i territorial. Ens parlà sobre la seva prioritat de regenerar els teixits urbans al centre de Barcelona abans que tendir cap a l’ampliació de l’extraradi. Econòmicament, Jordi Hereu ens comentà que amb un creixement actual del 3,5%, podia ser el moment ideal per plantejar-se seriosament la construcció d’un teixit empresarial diversificat, combinant la inversió en sectors madurs amb la inversió en els emergents. Amb una estratègia que sobretot ha de ser consistent en el temps, l’Administració Pública ha de situar-se com a catalitzadora i coordinadora de les idees sorgides des de la ciutadania. Jordi Hereu ens recordà el Pla Barcelona Activa, creat en un primer moment per combatre l’atur però que després agafà cada cop més la funció d’ajudar i motivar als emprenedors a impulsar el seu propi negoci. El camp en el que l’Administració necessita encara posar-se al dia, malgrat ja s’intenta des de fa anys, és en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per tal de fer extensiu l’ús de les TIC a tota la societat, és imprescindible que l’Administració assumeixi el paper de tractor i a la vegada es converteixi en exemple i model d’ús de les mateixes. Segons l’actual alcalde, els elements claus de l’èxit pel futur de Barcelona radiquen en l’aposta i millora de les universitats catalanes, els centres de recerca, els clústers amb potencial de desenvolupament, el territori i els agents locals que incentivin la transformació d’idees en negocis pròspers. Jordi Hereu finalità la seva ponència fent especial menció a la necessitat de canviar la cultura imperant a Catalunya, adversa al risc, amb bones idees i propostes però amb dificultats per implementar-les a la pràctica. En el debat que es generà a continuació entre els associats del Cercle per al Coneixement- Barcelona Breakfast, els temes que suscitaren més interès fóren: com convertir Barcelona no només en un pol d’atracció de talent sinó també de manteniment de talent, com implicar la societat civil en l’impuls de les universitats i els centres de recerca, com adequar l’oferta a la demanda de professionals que tirin endavant projectes, partint de que les infraestructures necessàries hi són però en manquen les persones capacitades per utilitzar-les eficientment, com vincular la comunicació i el coneixement, entenent que per aconseguir que tothom pugi al carro de la societat del coneixement, primerament s’haurà de potenciar els canals de comunicació, que facin intel·ligible el concepte i transmetin confiança, com aconseguir que Barcelona a part del clima i l’ambient garantexi la qualitat de vida entesa com a capacitat de desenvolupar tot el nostre potencial com a ésser humà, i com potenciar la innovació si cada cop tenim menys seus empresarials importants a Catalunya. Jordi Hereu va respondre a les qüestions ressaltant que Barcelona hauria de convertir-se en un ambit urbà obert a l’experimentació, transformar-se en un escenari sobre el qual poder innovar, acompanyat d’un esforç important de generar una cultura social que efectivament promogui l’emprenedoria i la innovació en tots els àmbits. Va finalitzar el debat deixant clara una tríada per la qual vol apostar fortament: garantir la cohesió social, la societat del coneixement i la qualitat urbana.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    La (rància) declaració de l´enginyeria

    La (rància) declaració de l´enginyeria

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    30-04-2007

    Reflexions d’en Xavier Castillo sobre la Declaració de l’Enginyeria, document subscrit per la majoria de col·legis i associacions d’Enginyers en resposta a la Proposta del Ministeri.

    Recientemente, y como consecuencia de mi pertenencia a determinados colectivos, se ha pedido mi adhesión al documento Declaración de la Ingeniería, del 10 de abril de 2007. Como el documento original está en castellano, y voy a citarlo varias veces, he creído oportuno escribir algunas reflexiones sobre el mismo en la lengua en la que ha sido escrito, para evitar traducciones innecesarias. Este es un documento suscrito por la mayoría de Colegios y Asociaciones de Ingenieros, en respuesta a una propuesta del Ministerio de Educación sobre el futuro de los estudios de ingeniería en España. A su vez, la propuesta del Ministerio se enmarca en la adaptación de los estudios de ingeniería al espacio europeo de educación superior, dentro del denominado proceso de Bolonia. Aunque la Declaración de la Ingeniería está en contra de varios aspectos de la propuesta del Ministerio (como la forma en la que se pretende terminar con la regulación de la actividad de los ingenieros, o la pretensión de sustituir estudios de grado por experiencia profesional), lo que me ha llamado más la atención de la Declaración es la rotundidad de la postura siguiente: “…los ingenieros españoles denuncian lo que consideran una grave equivocación del Ministerio de Educación, que en el marco de la adaptación al espacio europeo de educación superior, pretende reducir la formación en ingeniería a un solo nivel de cuatro años, cuando en la mayoría de los países de nuestro entorno se ha mantenido un mínimo de cinco años para poder acreditarse como ingeniero”. Sólo tengo una vaga idea sobre el proceso de Bolonia encaminado a crear el Espacio Europeo de Educación. Tampoco conozco los detalles de los pasos dados por el Ministerio de Educación proponiendo reducir la formación en ingeniería a un solo nivel de cuatro años. Pero después de leer la Declaración de la Ingeniería y los argumentos que en ella se exponen, he llegado a la conclusión de que no puedo adherirme a su contenido, por los motivos que resumo a continuación.. En la introducción de este documento se dice: “Las carreras de ingeniería superior son, por su propia esencia, las llamadas a mejorar el desarrollo industrial y el nivel de la I+D+i en España, como lo han hecho en los últimos cien años”. Si esto es así, ¿Por qué la pérdida de competitividad de la economía española en los últimos diez años? ¿Por qué, si España está entre las diez primeras potencias económicas mundiales, no aparece hasta el lugar 32 del Global Information Technology Report 2006-2007 en cuanto a su capacidad de apalancarse en las TIC para crecer y desarrollarse económicamente? ¿Por qué basamos nuestro crecimiento en la construcción y los servicios de poco valor añadido, en lugar de hacerlo en la creación de empresas y puestos de trabajo de alto valor añadido? Creo que la anterior cita de la Declaración de la Ingeniería tiene la respuesta a mis preguntas: porque seguimos haciendo las cosas como hace cien años. Las cosas se hacen como se han hecho en los últimos cien años, y deben seguir haciéndose así. ¿Es esto un argumento en defensa de la calidad de la educación, o una expresión de inmovilismo y de resistencia al cambio? Más adelante, la Declaración de la Ingeniería alega que “…las carreras superiores de ingeniería no pueden estudiarse en menos (de cinco años)…si se rebaja este nivel y se otorgan las actuales atribuciones…al futuro nivel de Grado (cuatro años…) los estudiantes de ingeniería españoles se quedarán muy limitados frente a los europeos”. No se si es apropiado que comparemos a nuestros universitarios con los europeos. Salvo honrosas excepciones como Escandinavia, la capacidad de producción científica y tecnológica europea está enferma. ¿Y si nos comparamos con los universitarios americanos? Pues resulta que en los EEUU todas las ingenierías y licenciaturas (excepto medicina) se hacen en cuatro años. Y no parece que su producción científica y tecnológica se vea muy afectada por ello. Ni su capacidad de de generar proyectos empresariales emprendedores basados en nuevas tecnologías, siempre por delante de Europa. Si estudiar más tiempo es mejor, ¿Por qué limitarlo a cinco años? ¿Por qué no obligar a nuestros universitarios a estudiar siete, nueve o diez años para ser ingenieros? ¿Qué tiene de mágico el número cinco que no tenga el seis o el ocho? La única ventaja que se me ocurre sobre la carrera de cinco años frente a las otras es que siempre ha sido así. Nada más. Sin embargo, creo que más que obsesionarnos con el número de años que nuestros futuros ingenieros emplean en la universidad, deberíamos preocuparnos por ser más eficientes. Lo que realmente debe preocuparnos es como conseguir que nuestros universitarios aporten más valor, y más deprisa, a la sociedad en la que viven, no que estén más tiempo en la universidad. La Declaración termina diciendo “… la ingeniería superior quiere trasladar a la sociedad su compromiso con el presente y el futuro de nuestro país …”. La ingeniería, ¿ha consultado a la sociedad sobre que tipo de ingenieros son precisos en el siglo XXI? ¿Ha consultado a las empresas sobre que formación es precisa para los puestos de trabajo actuales? No me consta. En fin, podría seguir citando la Declaración, y seguir comentándola, pero creo que las tres citas anteriores son suficientes y creo que está claro por qué estoy en desacuerdo con su contenido y por qué no me he adherido a la misma. La pérdida de competitividad que arrastramos en España no para de crecer, si nos comparamos con las sociedades más avanzadas en el cambio hacia la economía del conocimiento. Y no creo que podamos cerrar la brecha que nos separa con estas sociedades si nos atrincheramos en seguir gestionando la I+D+i, y las personas que llevan a cabo estas actividades, como lo hemos hecho en los últimos 100 años, como pretende la Declaración de la Ingeniería. Creo que no deberíamos estar tan preocupados por la I+D+i, y empezar a pensar seriamente en como aprender a gestionar bien los procesos de I+D+C (Investigación y Desarrollo que generan Clientes, como define Alfons Cornella), los procesos de I+D+N (Investigación y Desarrollo que generan Negocios), y los procesos de I+D+PT (Investigación y Desarrollo que generan Puestos de Trabajo). Es en la mala gestión de estos tres procesos donde Europa muestra su vertiente más enfermiza. No copiemos lo que va manifiestamente mal. Ya va siendo hora de que cambiemos las cosas que frenan nuestra evolución hacia una economía más basada en el conocimiento, y no tan basada en la construcción y el turismo. Y pienso que mantener las cosas como están (planes de estudios de cinco años incluidos) es un freno. Xavier Castillo 23 Abril 2007

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona

    Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    29-04-2007

    Arrel de les eleccions municipals de maig de 2007 el Cercle per al Coneixement, a traves de sessions de treball d’associats dels àmbits, ha elaborat un document que recull les seves aportacións per potenciar i impulsar de l’economia del Coneixement a Barcelona i Catalunya. El document concreta 12 propostes agrupades en: curt termini (1 o…

    Barcelona i els reptes de l’economia del coneixement Eleccion’07: Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona Arrel de les eleccions municipals de maig de 2007, el Cercle per al Coneixement, a traves de sessions de treball d’associats dels àmbits: Educació i desenvolupament social; Ciència, tecnologia i disseny; i Aplicació del coneixement i empresa, ha elaborat un document que te per títol Barcelona i els reptes de l’economia del coneixement Eleccion’07: Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona, que és una aportació del Cercle per potenciar i impulsar la consolidació de l’economia del Coneixement a Barcelona i Catalunya. El document recull un conjunt de 12 propostes agrupades en  curt termini (1 o 2 anys), tenen per objectiu explicitar la capacitat de generar valor i dinamisme econòmic amb la utilització intensiva de nous coneixements. Les mesures fan referència a: 1. fomentar la creació d’empreses en sectors d’aplicació intensiva de nous coneixement. 2. Incrementar les transferències dels resultats de recerca cap el teixit empresarial existent, constituint l’agencia de transferència Municipal de resultats de la recerca 3. Potenciar la formació en lideratge d’empreses i institucions de l’economia del Coneixement. 4. Liderar el debat sobre l’economia creativa en la Mediterrània i el sud d’Europa com element d’atracció permanent de la ciutat cap el món.  Mig termini (3 a 4 anys), amb un doble objectiu: potenciar el desenvolupament i posicionar Barcelona com a node de referència a nivell mundial en àrees de desenvolupament i/o aplicació del coneixement. Les propostes es concreten en: 1. Impulsar projectes emblemàtics i prioritzar-los en el camp de la ciència i la tecnologia. 2. Captar i retenir talent, aprofitant l’atractivitat de Barcelona per fer possible el lideratge internacional. 3. Fomentar la consolidació de projectes de gran dimensió, i l’atracció de Centres de decisió real. 4. Guanyar posició en la xarxa mundial d’innovació com a node de referència en Sectors Estratègics, en concret: a) Biociències. b) Disseny entès com un element clau per la competitivitat i la innovació, en un marc de sostenibilitat i competència planetària. c) Sector Cultural/Formacional/Lúdic en base a Infografia i els sistemes experts.Llarg termini (6 a 8 anys), tenen per objectiu garantir el desenvolupament més enllà de conjuntures econòmiques. Les propostes es concreten en: 1. Millorar els índexs de formació per evitar l’exclusió social. 2. Garantir la disponibilitat de les infraestructures, solucionant els problemes de la mobilitat interna i la connexió cap el mon (carreteres, aeroport i port, transport de mercaderies, mobilitat en l’àrea metropolitana, i accés als recursos interactiu. 3. Transformar el model econòmic reduint a la meitat la dependència del turisme i la construcció. 4. Afrontar polítiques de sostenibilitat arrelades en el canvi climàtic Aquestes propostes s’arrelen en el fet de que les societats prosperes han d’afrontar els reptes de l’economia del coneixement i la competència dels països amb costos de mà d’obra inferiors, la qual cosa comporta assumir que la generació de valor econòmic depèn cada cop més directament de l’habilitat de les empreses d’incorporar elements culturals i creatius en els productes i serveis que hi produeixen. Uns reptes del que Barcelona i Catalunya no en pot defugir. Cercle per al Coneixement. www.cperc.net Comissió interàmbits Barcelona Març 2007. En informació relacionada (part superior dreta sobre la fotografia) es pot descarregar el document Barcelona i els reptes de l’economia del coneixement Eleccion’07 que detalla els elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona”

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits