Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | | |

    Entrevista a Enric Canela

    ByElena López

    Publicacions

    Entrevista a Enric Canela

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes
    Hora
    Data

    29-06-2007
    Elena López

    Entrevista a Enric Canela, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i associat del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast. Parlem amb ell sobre la situació de la recerca a Catalunya i el procés de Bolonya referent a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

    1) Catalunya està força endarrerida respecte altres països de la UE en termes de recerca. Quins creus que són els principals esculls a superar? En termes de recerca universitària no diria que estem mal situats, ja que el nivell de publicació de les universitats catalanes és força bo i l’activitat investigadora és constant i dóna fruits. El que ens manca és disposar de més pressupost, tècnics de suport a la recerca i capacitat d’atraure gent de fora. El problema radica més aviat en la dificultat de convertir el coneixement en valor, és a dir, en la transferència del coneixement. Les interfícies per traslladar aquesta recerca a les empreses no funcionen o no existeixen, la qual cosa dificulta la posada en contacte entre els diferents interlocutors. Sovint es parla de la necessària simbiosi universitat-empresa, però no podrem superar aquesta manca de comunicació si no aprenem a parlar el mateix llenguatge. A nivell universitari, jo sóc partidari d’agafar com a model el sistema britànic, on els doctorats estan enfocats des d’una perspectiva acadèmica però també hi ha d’altres encaminats al món professional. Al Regne Unit donen prioritat a l’eficàcia i els resultats, mentre que aquí estem encara massa ancorats en un sistema burocràtic que sovint obstaculitza la realització de doctorats que després tinguin una aplicació pràctica. El que ensenya una tesi doctoral als estudiants és a plantejar-se preguntes i trobar-hi respostes i solucions lògiques. Hem de treballar per a què el potencial que aprenen i desenvolupen els nostres estudiants es pugui aprofitar i traslladar a la societat i economia de tot el país. 2) Això entronca amb el problema que tenim de fugida de cervells entre els joves… En principi el fet de que els nostres estudiants marxin a l’estranger per seguir formant-se i/o tenir experiències laborals és un fet molt positiu, per no dir desitjable, ja que els aporta el bagatge i coneixements que en un món globalitzat i internacionalitzat com el nostre són pràcticament imprescindibles. El problema ve quan després no tornen a Catalunya o a Espanya, i no es pot aprofitar aquest coneixement adquirit en la millora de les nostres institucions i empreses pròpies. Aquesta manca de capacitat de retenció o efecte retorn es deu a la nostra estructura laboral i salarial, no adaptada als temps actuals. No tenim suficient capacitat d’incorporació de persones altament formades, ens manquen llocs de treball per a investigadors i els salaris són precaris… tot en conjunt una situació que requereix d’una política concreta i amb unes línees d’actuació clares i contundents. De fet, a nivell català, hem de tenir present que en els darrers anys pràcticament no s’ha fet res en aquesta direcció, a excepció del programa ICREA impulsat per l’Andreu Mas-Colell cinc anys enrere. La recerca que es duu a terme a les universitats va principalment a càrrec d’estudiants de doctorat, en comptes de ser post-doctoral. Necessitem polítiques de remuneració eficaces, que parteixin d’un bon plantejament previ que vulgui tractar el problema d’arrel. Tornant a la recerca, si el departament d’innovació, universitats i empresa ha d’ocupar-se de molts temes és pràcticament evident que no pugui centrar-se en el tractament específic d’alguns aspectes que requereixen d’actuacions ràpides i precises. 3) I la recerca empresarial? Quina responsabilitat tenen les empreses en tot aquest tema? La recerca empresarial al nostre país la veritat és que és molt baixa. El sector productiu inverteix molt poc en recerca, no és prioritari i se segueix aplicant un model que aposta més per la mà d’obra que no per la R+D+i. La qüestió és que mentre les empreses puguin seguir existint i obtenint beneficis sense invertir en recerca, la tendència no canviarà. L’administració també hi té part de responsabilitat, ja que no s’endeguen polítiques d’incentius fiscals i manquen programes que ajudin a realitzar l’intercanvi del coneixement entre universitat-empresa. La Comunitat de Madrid en aquest sentit està treballant activament per difondre els beneficis fiscals, cosa que aquí no està a l’ordre del dia. El CIDEM no funciona bé, tampoc no tenim una política d’incentius per a les les spin-off ni es creen les xarxes necessàries. El problema de la deslocalització de les empreses i l’establiment de les seus en altres parts del territori també implica una baixada de la recerca empresarial a Catalunya. Precisament la publicació de l’Informe del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya posa de manifest la baixada de la recerca empresarial en R+D a Catalunya en el darrer any. 4) Com visualitzes el procés de Bolonya i la progressiva implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior? La declaració de l’enginyeria pot tenir alguna repercussió a nivell d’implementació general de l’EEES? El tema de l’enginyeria és un aspecte molt específic, alguns comportaments són de lobby o grup de pressió força important. Entenc els problemes que han sorgit a nivell d’equiparació de titulacions, en quant al grau, i els desacords entre els enginyers tècnics i els superiors. A nivell europeu les coses no funcionen així, es dóna una acreditació de les competències per part d’institucions externes a la universitat, com per exemple els col·legis professionals. La forma de funcionament dels col·legis varia molt del nostre país a la resta d’Europa. Un govern fort que surti després de les properes eleccions haurà de tractar i reformar aquesta qüestió, intentant obrir l’estructura massa tancada i poc funcional dels col·legis. Respecte a Bolonya, sembla que ara ja està tot encaminat. Ahir es va publicar l’avantprojecte de decret que desenvoluparà els estudis de grau, màster i doctorat, en una línea molt similar a la que es va fer pública al setembre. El problema que jo veig en l’aplicació de Bolonya deriva més del canvi de crèdits, que segons el model tradicional espanyol està basat en el nombre d’hores de treball del professorat, vers el nou model que entén el crèdit com hora de treball de l’estudiant. Malgrat la reforma s’ha dut a terme d’una forma excessivament lenta, estic d’acord amb el nou model proposat pel govern, ja que atorga més autonomia a les universitats per definir les titulacions i els plans d’estudi. Referent als màsters, és cert que hi haurà una dicotomia entre els considerats oficials i els que no ho són, però finalment, el que tindrà importància a l’hora de trobar un bon lloc de treball dependrà del prestigi de la institució on s’hagi cursat i de les capacitats adquirides.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció

  • | | | |

    Ressenya de l´Assamblea General del 2007

    BySEBAP

    Publicacions

    Ressenya de l´Assamblea General del 2007

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    28-06-2007
    SEBAP

    El proppassat 26 de juny celebràrem l’Assamblea General del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast, la primera després de la fusió d’ambues associacions. En l’ordre del dia es féu un repàs dels comptes, de la memòria d’activitats del passat any i s’establí el calendari d’eleccions per una nova Junta.

    L’Assamblea General del 26 de juny de 2007 va ser presidida per l’actual President del Cercle, Antoni Garrell, el Vice-President, Xavier Marcet, el Secretari General, Salvador Estapé, el Vice-Secretari, Rodolfo Fernández i el Tresorer, en Santiago Sardà. S’inicià amb una intervenció de l’Antoni Garrell on va recordar la carta que va trametre a tots els associats el 3 de juny de 2007, (en informació relacionada s’adjunta la carta, per accedir-hi cal esser associat al Cercle) en la que indicava que “…. hem treballat tots molt, i hem posicionat el Cercle com una organització de referència, podem dir que s’ha consolidat, i ara cal obrir una nova etapa que ens te que portar a assumir més compromís i rellevància per impulsar l’economia i la societat del coneixement a Catalunya i Espanya.” també indicava “… Crec que les organitzacions com la nostra s’enforteixin amb la rotació en l’assumpció de responsabilitats, i que desprès de les èpoques constituents és bo que noves persones assumeixin la responsabilitat d’afrontar els reptes derivats de la tasca feta fins ara, conseqüentment no hem presentaré a la reelecció, que no voldrà dir que no segueixi ajudant a fer Cercle com un associat més i estar a la disposició de la junta que sorgeixi del vot dels associat.“. Conseqüentment aquest es la darrera assemblea ordinària que presidia, un fet que volia aprofitar per fer alguna evalució global. Seguint l’ordre del dia, el tresorer inicià l’Assamblea presentant els comptes del Cercle recollits en el Balanç del 2006 i el Compte de Pèrdues i Guanys del 2006 (la informació presentada va ser la que es comunicà amb anterioritat als associats i es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea). Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle. Dels comptes i pressupostos del Cercle destaquem sobretot les aportacions dels socis per els sopars i les aportacions adicionals finalistes efectuades per alguns associats. Els assistents aprovaren per unanimitat els pressupostos del Cercle. Acte seguit, el Secretari General presentà la Memòria de les activitats efectuades al llarg del 2006 en diferents camps, com els sopars-col·loqui, els seminaris-debat, les reunions amb diferents autoritats i institucions polítiques, ltambé destaca la significativa e incrmental activitat de la web adelnatant dades a juny 2007, (veure informació relacionada), i les col·laboracions amb premsa… (la memoria es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea. Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle) En següent lloc, el President del Cercle féu el seu informe de gestió extenent la seva intervenció al mandat de la Junta dels d’arrers gairebé 3 anys. Antoni Garrell féu un balanç del passat any concluint que encara no s’ha pogut sol·lucionar el finançament del Cercle, necessari per poder dotar l’associació de capacitat d’acció i incidència. Destaquem també el traspàs de l’activitat presencial a un nivell més telemàtic pel que fa referència als àmbits de treball. La valoració global del darrer any és bona, tenint en compte que s’han complert la majoria d’objectius establerts en el document “Horitzó 2007”., (informació relaciona s’adjunta el document) Aprovats la memòria del Secretari General i l’informe de gestió del President, el Vice-President Xavier Marcet prengué la paraula per explicar els motius que justifiquen l’avanç de les eleccions al mes de juliol i la seva renúncia a la presidència del Cercle-BB. Convocar les eleccions durant l’estiu és una manera d’e garantir un traspàs òptim de les funcions de l’antiga a la nova Junta i així poder fer el traspàs i la presa de decisió a finals de septembre. En Xavier Marcel va voler explicitar que aquest fet no vol dir que no segueixi altament compromès en consolidar el Cercle, i que continuarà fem-ho des del Consell Ascensor i el Fòrum d’institucions i empreses En Rodolfo Fernández, Vice-Secretari, ens proposa el calendari electoral i ens parla sobre el tema de la disminució de les quotes dels associats i la possibilitat de passar un nou càrrec a finals d’excercici en cas que no pugui ser cobert el pressupost amb altres ingressos. S’aprova la proposta quant al cobrament e import de les quotes desprès del debat entre els assistents. El calendari electoral, aprovat per unanimitat pels assistents a l’Assamblea queda establert en les següents dates: – Data proposada eleccions: les eleccions per escollir President i la resta de la nova Junta Directiva, el dijous dia 19 de juliol de 2007, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. – A partir d’ara es designa una Comissió Electoral composada per l’actual President Sr. Antoni Garrell, pel Vicepresident Sr. Xavier Marcet i pel Vicesecretari General Sr. Rodolfo Fernández. – Des de la data d’avui fins el 10 de juliol es podran presentar les candidatures, i conforme a l’article 17 dels Estatuts s’haurà d’indicar els candidats proposats a President, tres Vicepresidents, Secretari General, Tresorer i un màxim de tretze Vocals. – Les candidatures s’hauran d’adreçar per correu electrònic amb signatura electrònica o bé confirmada per carta amb signatura manual de tots els candidats. La comunicació s’haurà d’adreçar a qualsevol dels membres de la Comissió Electoral. – Amb la candidatura s’exposaran breument els objectius que es pretenen pels propers tres anys i els mecanismes per assolir els dits objectius. Les candidatures s’exposaran amb els programes a la part privada de la web per poder ser consultades per tots els socis del Cercle pel Coneixement Barcelona Breakfast. – El president i la junta electa escollida en votació en assemblea extraordinària el 19 de juliol de 2007, prendrà posició no mes tard del 1 d’octubre de 2007. Finalment el President informà de l’estat i composició del Fòrum d’Empreses i Institucions, donant-se l’assemblea per informada. En el torn del precs i preguntes en Pere Monràs, president fundador del Cercle, va reclamar l’esforç i compromís de tots per avançar en la societat i economia del coneixement en la línia dels objectius fundacionals del Cercle, va agrair al President Antoni Garrell i el Vice-president Xavier Marcet la tasca feta i la seva decisió relativa a la configuració de la nova junta com un fet que evidencia la seva voluntat de Servei, tot indicant que quant al Consell Assessor de la junta que ell president com a expresident més recent ara toca que el presideixi l’Antoni Garrell quant deixi la presidència. L’Assemblea continuà amb un sopar d’associats. Barcelona 26 de juny de 2006

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | | |

    Ressenya de l´Esmorzar amb Marcel Coderch

    BySEBAP

    Publicacions

    Ressenya de l´Esmorzar amb Marcel Coderch

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    27-06-2007
    SEBAP

    El passat 15 de juny organitzàrem el tercer Esmorzar BB del 2007, on comptàrem amb en Marcel Coderch, vice-president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, com a ponent.

    Marcel Coderch també és secretari de l’Associació per l’Estudi dels recursos energètics (AEREN), membre d’un grup de discussió estatal sobre el futur de l’energia nuclear i analista en temes geopolítics pel Real Instituto Elcano. Durant 15 anys en Marcel Coderch ha treballat en la indústria dels media i del 97 al 2000 ha estat el director d’Auna-Retevision. Al mateix 2000 ja era part del grup fundador de Tech Foundries, empresa que desenvolupa serveis de TV digital. En la trobada del passat divendres 15 de juny, en Marcel Coderch ens va fer una breu introducció al sector de les telecomunicacions. Ens va explicar que la distribució del sector es dividia de la següent forma: la telefonia fixa s’emportava un 28%, la telefonia mòbil un 43%, internet un 8% i els serveis audiovisuals un 15%. En el sector de la telefonia mòbil, la quota de mercat amb dades del 2006 es repartia amb un 56.9% per Telefònica, un 18,2% per Vodafone, un 11,3% pel Grup France Telecom i un 4,4% del Grup Ono. En quant a la penetració de la banda ampla, cal esmentar que mentre a Espanya ens situem amb una mitjana de 15 línees per cada 100 habitants, Europa amb 15,7 no està tan allunyada de la nostra realitat. Pel que fa a la penetració a les llars, tenim un 25% front al 28% europeu. L’ADSL segueix essent molt més majoritari que el cable, malgrat cal destacar que el cable està més present al sector residencial que no pas a l’empresarial. El mercat d’ADSL segueix tenint en Telefònica el proveïdor majoritari, amb una quota del 76%, mentre Orange i Ya.com assoleixen cadascun un 8% i un 5% respectivament. El mercat de telefonia mòbil sens dubte és el que està experimentant un creixement més important, del qual el gruix de facturació segueix essent la veu. Tot i això, si ens comparem amb la resta de països de la OCDE, els nostres preus, conjuntament amb els d’Àustria segueixen sent molt elevats, senyal que pot ser indicativa d’una manca de competitivitat. Un tema que avui en dia està en debat és la relació distància-velocitat. El fil de coure està arribant als seus límits, i amb les distàncies actuals no ens queda més remei que donar un salt qualitatiu i substituir progressivament el fil de coure per la fibra òptica. El problema que se’ns planteja actualment és que l’únic que vol fer inversió en xarxes de nova generació és Telefònica, però no està disposat a obrir-les a altres operadors. Això implicaria un retorn a la situació de monopoli. En situació de monopoli natural, es maneguen tres solucions o vies habituals: convertir-lo en un monopoli públic, acceptar un monopoli privat, o regular per tal d’impedir el funcionament normal (e ineficient o en contra de la competència) del mercat. Venint de la primera opció, en l’actualitat ens trobem en la tercera i depèn com evolucioni la qüestió, tot sembla indicar que podem acabar en la segona. En el debat posterior amb els associats diversos temes sortiren a la palestra: des de la necessitat o conveniència d’una separació funcional a Telefònica, passant pel debat ideològic sobre l’adequació o no de la regulació front una situació de monopoli natural, arribant a la discussió de si és preferible assolir 8 MB/seg a tot el territori o prioritzar la rapidesa i capacitat en alguns punts concrets com les grans ciutats.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | |

    Aprenentatge d´idiomes: un repte ineludible

    ByLina Zulueta

    Publicacions

    Aprenentatge d´idiomes: un repte ineludible

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    24-06-2007
    Lina Zulueta

    Somiar és la capacitat creativa que ens projecta cap al futur, somiar sobre objectius concrets i definits ens acosta cap a la seva realització, i quin millor exemple que el de la Unió Europea?. La Unió és tot un mosaic de cultures i de llengües, on els seus ciutadans tenen la possibilitat de treballar i…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | |

    Los nuevos titulados ante las exigencias de la economía global

    ByAntoni Garrell Guiu

    Publicacions

    Los nuevos titulados ante las exigencias de la economía global

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    16-06-2007
    Antoni Garrell Guiu

    A finals de maig l’euríbor assolí el 4,43% continuant la seva línia ascendent aproximant-se al 4,52% de fa 6 anys, una xifra que seguirà creixent si considerem que el B.C.E. va pujar el tipus oficial al 4% el passat dia 7 de juny. Una pujada preocupant per aquells models productius basats en la competitivitat per…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | |

    La universitat i la recerca: to be or not to be

    ByRemo Suppi Boldrito

    Publicacions

    La universitat i la recerca: to be or not to be

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    06-06-2007
    Remo Suppi Boldrito

    Gràcies al treball conjunt dels membres del Cercle-BB, en especial els pertanyents a l’àmbit de Ciència, Tecnologia i Disseny, sota la direcció i redacció del coordinador Remo Suppi, s’ha elaborat un document que recull la posició del Cercle respecte a la direcció que ha d’emprendre Catalunya: coneixement i innovació. El document explica les principals mancances…

    El nostre entorn i el nostre primer món estan canviant. L’organització econòmica del món desenvolupat ha canviat. No és estrany que diverses regions del món competeixen no tan sols en productes i processos sinó també en fluxos d’innovació. La globalització i l’evolució de la societat de la informació plantegen nous reptes per a les economies dels països que han de focalitzar els seus esforços en productes amb més valor afegit invertint de forma decidida en coneixement, transformant l’economia de base industrial en economia del coneixement. Aquesta situació, assumida en totes les anàlisis fetes en publicacions professionals, ha estat en gran part possible gràcies a l’activitat de recerca del món universitari en un entorn caracteritzat per elements com per exemple: l’evolució tecnològica, la potencia inductora de la lliure competència empresarial i la globalització dels mercats, l’efecte catalitzador de les telecomunicacions i l’ús massiu de l’energia procedent d’una font accessible i de fàcil transformació, com han estat els combustibles fòssils, en particular líquids i gasos. La Universitat, en particular el model americà, molt integrat en el teixit productiu (també en el militar…) i en l’estructura social, ha estat la font de gran part de les idees que han estat finalment transformades en innovació en el teixit productiu. Aquesta transformació s’ha fet mitjançant un procés de transferència en el que han participat diferents elements a cavall entre l’estructura acadèmica i el sistema productiu. El model universitari europeu, més elitista en general i molt majoritàriament finançat a través dels pressupostos estatals, ha estat menys eficient a l’hora de generar aquestes estructures pont que canalitzen la recerca cap a la transferència i la innovació. Els determinants actuals de la competitivitat econòmica, i per tant del benestar, que es podrien resumir en conceptes de globalització, societat de la informació i economia del coneixement, configuren un sistema econòmic dependent de la innovació en forma massiva per al manteniment de la seva competitivitat. Aquesta innovació massiva necessita nodrir-se d’una transferència procedent de la recerca bàsica i aplicada que el sistema universitari en la seva configuració actual (l’europeu en particular), no està oferint, evidenciant així la necessitat de canvis profunds, tant estructurals com culturals i de model de gestió. En el Cercle per al Coneixement ja ho vam manifestar en el nostre posicionament de 10 de novembre de 2006, després de les eleccions autonòmiques, conscients de la importància cabdal del sistema universitari i dels centres de recerca en el context de les societats pròsperes. En aquest escrit es deia que, desprès de l’anàlisi detinguda de les propostes que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques van presentar el proppassat mes d’octubre de 2006 al conjunt de les forces polítiques catalanes, Catalunya es trobava (i es troba) en un moment delicat i molt important. Catalunya ha de continuar mantenint una economia amb evidents mostres de manca de competitivitat, o ha d’emprendre decididament el camí cap a la societat del coneixement i s’ha d’incorporar de manera irreversible al grup dels països líders en l’economia del coneixement?. Durant quant de temps podrà l’economia catalana mantenir els nivells de benestar de la població en base a un creixement centrat molt majoritàriament en el turisme i la construcció? Quant de temps podrà resistir el sector industrial, i fins i tot el dels serveis, l’evident i progressivament accelerada pèrdua de competitivitat en un món irreversiblement globalitzat? Quant de temps podem perdre abans d’encarar decididament els canvis necessaris per entrar en el camí que duu cap a l’economia del coneixement? Des del Cercle creiem que el camí ha de ser en una única direcció: coneixement i innovació. Hi ha un conjunt de dades preocupants que ens fan d’avís de què el sistema no pot perdre temps. Hi ha dues dades contradictòries (i preocupants): el “Informe Económico del Presidente del Gobierno 2007” amb una Borsa amb un pronòstic de creixement de més del 3,5% per a aquest any i el posicionament (de l’estat) com a vuitena economia del món, i l’últim informe del World Economic Forum on l’estat ha passat del lloc 29 (2004) al 31 (2005) en el Networked Readiness Index. Els indicadors macroeconòmics són bons, però l’índex global de competitivitat no. És reflexió obligada en aquest sentit analitzar el pes de l’economia basada en la construcció, els serveis i el turisme. Si bé això comporta una il·lusió de bonança econòmica (i a curt termini ho és), no és una economia sostenible i competitiva. Amb aquests paràmetres no estarem mai a l’alçada dels països amb qui hem de competir i el pitjor de tot és que modificar paràmetres com ara l’educació superior, la recerca i la innovació, no ho podrem fer a curt termini (per exemple en l’àrea de la biociència Irlanda i Escòcia han trigat 10 anys en posicionar-se i ser un referent en el sector). Està tot perdut? Ni molt menys, existeixen mecanismes i procediments que permeten canviar aquestes tendències i revertir el procés. Però per tot això necessitem un debat seriós més enllà del dia a dia, dels esdeveniments polítics, i de les notícies del mass media. Des del Cercle, preocupats per aquest debat que mai no arriba, creiem que hem de donar solucions i aportar el nostre gra de sorra per tal de reflectir les necessitats que tenim com a societat que té la plena voluntat d’avançar i recuperar l’empenta que ens ha caracteritzat com a poble. Despertar d’aquest somni o somnolència i deixar de banda les postures victimistes d’alguns dirigents, empresaris i universitaris; creiem que és una obligació i hem de discutir i proposar solucions que ens portin a aquest desenvolupament i estabilitat que necessitem. Les polítiques que cal desenvolupar, segons el nostre parer, són transversals i requereixen la màxima atenció del Govern de la Generalitat. És per aquest motiu que demanem atenció al màxim nivell de govern, i que aquesta atenció sigui continuada. També creiem essencialment que el sistema productiu no pot competir sense l’aportació del sistema de ciència i tecnologia en el seu conjunt, i per tant, cal instaurar una nova cultura de creació de coneixement previ que incorpori la seva valorització mitjançant la transferència. És a dir, hem de coordinar els sistemes de creació de coneixement previ amb el sistema productiu i amb les organitzacions públiques, i aconseguir que ambdós mons cooperin. [ … podeu accedir al document complet en format pdf penjat a informació relacionada … ]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | |

    Vot electrònic: També pot ajudar a la sostenibilitat

    ByLina Zulueta

    Publicacions

    Vot electrònic: També pot ajudar a la sostenibilitat

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    02-06-2007
    Lina Zulueta

    El 27 de maig vaig optar per el vot per correu. El sobre rebut contenia 22 paperetes i pesava 70 grams, un xifra a considerar si recordem que el “17% de la fibra verge utilitzada per la indústria paperera mundial procedeix de boscos primaris, especialment de boscos de Canadà, Finlàndia, Rússia i Indonèsia, i cada…

    El passat 27 de maig, dia d’eleccions, jo no podia ser a Barcelona i per tant no era possible exercir el meu dret de vot, com a persona conscient de que els drets comporten obligacions vaig preocupar-me d’utilitzar el vot anticipat per correu. Desprès d’efectuar els tràmits requerits, vaig rebre un sobre enviat per la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens electoral de la província de Barcelona, amb un Din A3 on explicava amb detall com votar per correu i les 22 paperetes corresponents a les forces politiques que optaven a estar presents a l’Ajuntament de Barcelona. El sobre feia un pes considerable, 70 grams de paper, un xifra important si ens atenem l’origen del paper i recordem que el “17% de la fibra verge utilitzada per la indústria paperera mundial procedeix de boscos primaris, especialment de boscos de Canadà, Finlàndia, Rússia i Indonèsia, i cada vegada més de l’Amèrica Llatina” com ens denunciava Greenpeace en el dia Forestal Mundial, instaurat per la FAO al 1971. L’activitat de l’industria paperera fa que anualment desapareixien de la terra uns 90.000 Kilòmetres quadrats de boscos, una superfície equivalent a Portugal. El consum de paper és molt important, més de 300 milions de tones de paper i cartó es consumeixen a l’any, varis centenars de quilograms per persona i any en els països més avançats. Aquesta sobre explotació de la superfície forestal per part de la industria paperera i la conversió dels boscos en àrees destinades a l’agricultura, la ramaderia, la mineria, la construcció d’infraestructures com embassaments, carreteres i vies ferreres, tot un conjunt de fets que, juntament als problemes derivats del clima, han originat que gairebé 76 països hagin perdut tots els seus boscos primaris. Essent clau la importància dels boscos quant aspectes ambientals, climàtics, socials i econòmics, caldria doncs incrementar la sensibilitat enfront la natura i endegar procediments per protegir-los; una mesura raonable seria disminuir el consum. Amb les 21 paperetes sobrants a la ma, i amb tota la informació, és a dir, la propaganda que els cinc partits principals van enviar per correu a cadascú dels membres de la meva família, vaig recordar la jornada celebrada, el proppassat dia 5 de maig, al Monestir de Poblet amb el títol “Els ciutadans i la seva participació política”, on arrel de la conferencia del Dr. Gabriel Colomé s’obri un debat sobre el vot electrònic, les seves dificultats, avantatges i riscos. De ben segur que tot procés clarament innovador genera recel i oposició, i presenta riscos, però amb voluntat i enginy tots són superables. La tecnologia té molt a dir en la problemàtica d’un creixement sostenible en un món superhabitat i amb un model de desenvolupament basat el l’hipercomsum. És en aquets context de sostenibiliat on vaig pensar en la quantitat de paper i els arbres que hem emprat en els processos electorals. Una bona alternativa seria la incorporació del carnet d’identitat electrònic, i considerar que el vot electrònic, presencial o telemàtic, podria aportar el seu gra de sorra en l’estalvi de paper i els recursos addicionals requerits per la seva producció, una petita ajuda en el necessari estalvi de recursos i que potser també podria disminuir l’abstenció, un fet que no pot es pot oblidar ni ignorar. Conseqüentment caldria demanar als partits, que en l’exercici de la seva responsabilitat de govern no obliden totes les oportunitats, per petites que siguin, que ens ajudin a racionalitzar el consum, ajustant-lo a les capacitats del nostre planeta i emprant les oportunitats que els avenços tecnològics i científics ens possibiliten, i entre ells el vot electrònic és un d’ells. Lina Zulueta Fernández Asociada al Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast Filòloga i psicopedagoga
    • vot

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats

  • | | |

    Entrevista a Jordi Marín

    ByElena López

    Publicacions

    Entrevista a Jordi Marín

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes
    Hora
    Data

    31-05-2007
    Elena López

    Breu entrevista a l’associat Jordi Marín, en la que ens transmet la seva visió sobre el futur de l’economia del coneixement, l’adeqüació de les propostes polítiques, els problemes de mobilitat i inserció laboral de joves professionals, i els reptes de la Catalunya del futur.

    1. Hem tancat un nou cicle electoral tot sabent que les polítiques condicionen molt el desenvolupament de les iniciatives de les persones. Creu que les propostes polítiques actuals estan enfocades a l’economia del coneixement? Crec que els nostres polítics comencen a ser conscients de la importància que té caminar cap a una economia del coneixement, però els passos que s’han donat encara no són els suficients. Estem a l’inici d’un procés que ha començat a veure que posicionar-se com a societat del coneixement ha de ser una prioritat, però ens manca concreció i desenvolupament eficaç de les polítiques orientades en aquest sentit. 2. A Catalunya i a Espanya estem experimentant un creixement econòmic important gràcies al paper cabdal del tipus d’interès negatiu, malgrat els pilars continuen essent la construcció i el turisme. Aquesta setmana l’euribor ha tornat a pujar, per la qual cosa el comerç associat amb la construcció podria experimentar una caiguda. Considera que la indústria del coneixement en podria agafar el relleu? El meu parer és que el futur no pot estar en altre lloc que en l’economia del coneixement. És més, crec que en un món globalitzat com el nostre, no ens podem permetre no pujar al carro del coneixement. Fa masses anys que sustentem el nostre creixement en el turisme i la construcció, ara ja és hora de passar pàgina i apostar per sectors innovadors i estratègics. El que ens frena és que a nivell de societat sembla que no ens acabem de creure que l’economia del coneixement pot ser molt rentable. En aquest sentit, l’administració ha de convertir-se en un motor d’arrossegament, donant exemple i explicant. En realitat, ja tenim algunes iniciatives, empreses i professionals que treballen en aquest sentit: estan interconnectats en xarxa transmetent-se el coneixement, utilitzen eficientment les TIC sent capaços de minimitzar els costos, saben aprofitar el talent de les persones… la qüestió és que a nivell de societat no en tenim prou constància i per això costa de fer el gran salt. 3. L’economia del coneixement requereix la mobilitat de les persones, però l’àrea metropolitana de Barcelona viu una situació de col•lapsament continu. Creu que el teletreball podria minimitzar els problemes de mobilitat i reduir els col•lapses? El teletreball pot ser una bona opció futura per minimitzar els problemes de mobilitat i col·lapsament a l’àrea metropolitana, però no ha de ser l’única. Hem de tenir clar que el futur passa per una progressiva descentralització territorial, a part d’una política d’infraestructures eficient que millori el tema dels transports. Es tracta també d’anar desenfocant-se una mica de Barcelona, que sembla ser l’únic centre de decisió possible. Tenim altres ciutats catalanes que es podrien potenciar perfectament i convertir en importants centres de negoci, des de la resta de capitals catalanes fins a Terrassa o Sabadell al Vallès. Ara, això hauria d’anar lligat a una connexió menys descentralitzada en les vies de transport i comunicacions. És a dir, teletreball sí però com a complement d’una política clara en matèria d’infraestructures i descentralització. 4. Catalunya i Espanya viuen un problema crònic d’inserció laboral i remuneració dels joves professionals qualificats. Pensa que existeixen formes per solucionar aquest problema a mig i llarg termini? És evident que els joves que just han acabat una carrera no poden pretendre aconseguir de seguida el lloc de treball ideal. El problema és quan aquesta situació es manté durant molts anys, en els que no troben la possibilitat d’ascendir laboralment o augmentar el seu nivell d’ingressos. El problema en sí radica en que encara tenim una estructura empresarial anclada en un model econòmic antic. Si no som capaços de generar sectors més globals i competitius, no serem capaços de crear nous llocs de treball als que s’adeqüiin els joves formats i qualificats. Només canviant les estructures podrem absorbir el talent que poden aportar els joves excel·lentment formats i preparats. Tenim un sistema universitari i de recerca que més o menys funciona, però després no sabem aprofitar el valor afegit que podrien aportar. El mateix ens passa amb els estrangers: Barcelona és una ciutat dinàmica que atrau molts estudiants estrangers, el problema és que després no tenim prous instruments per retenir-los. Ens cal, en definitiva, encetar el camí de l’economia del coneixement. 5. Quins són els eixos que s’haurien d’activar per a que hi hagi una política europea d’innovació? El principal obstacle que se’ns presenta a nivell europeu és que encara no hem après a treballar conjuntament. En termes de recerca, sí que es comença a percebre una transferència de coneixement entre centres d’investigació de diferents països. El que posteriorment falla és l’aplicació d’aquest coneixement a l’economia productiva, ja que encara predomina una visió massa local. Les polítiques que propulsem tenen un caire molt estatal, poc comunitari, que recorda una mica al proteccionisme d’antany, un pèl sobiranista. Sí que és cert que s’han endegat petites iniciatives, com l’euroregió o la tecnoregió, que ens mostren que efectivament es poden fer les coses conjuntament. Ja no només a nivell europeu, sinó també dins del nostre propi Estat ens cal començar a pensar de forma més global, interconnectant el treball de Catalunya amb València, Aragó i les Balears, per exemple. 6. El repte actual quin és: innovar o competir? Avui en dia no ens podem plantejar competir sense innovar, tot i que hem de recordar que amb la innovació no hi ha prou, ja que és una condició necessària però no suficient per garantir la competitivitat.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció

  • | | |

    Es corre el perill de que l´augment de la despesa en R+D alimenti la burocràcia

    BySEBAP

    Publicacions

    Es corre el perill de que l´augment de la despesa en R+D alimenti la burocràcia

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals
    Hora
    Data

    31-05-2007
    SEBAP

    Article escrit per la Mercè Sala, presidenta del CTESC, publicat a la Vanguardia el 30 de maig del 2007.

    España figura por debajo del promedio de la Unión Europea en inversión en innovación en comparación con otros países. Incluso Portugal y Grecia nos superan en dinamismo de acuerdo con el informe European innovation progres 2006 de la Comisión Europea. Ocupamos el puesto 16 del ranking en la Europa de los 25. Para tratar de mejorar la situación en los presupuestos del Estado de los dos últimos años se ha decidido aumentar en un 25% anual las partidas de gasto en I+ D+ i. Los resultados se suponen positivos aunque de momento no se conoce su evaluación. Sin embargo, nunca he visto claro que una política sea mejor ni más importante sólo por gastar más dinero. La cuestión no es ésa, sino gastar bien. Es decir, que ese gasto persiga objetivos claros, esté bien dirigido y se pueda demostrar que se ha empleado con eficiencia. De lo contrario, se corre el peligro de que el gasto se destine a aumentar controles y burocracia, con más funcionarios dedicados al asunto, más formularios por rellenar en las solicitudes de subvención, más informes y más trámites. Un peligro que puede ser un lastre a la efectividad de los programas de investigación. Concretamente, la comisión sectorial de I+ D de la conferencia de rectores alerta sobre “el aumento, sin precedentes, de las trabas burocráticas en la gestión de la investigación” porque “está frenando la labor de los investigadores”. Estos expertos pintan un panorama en el que “a pesar del fuerte incremento en los presupuestos de I+ D+ i, el malestar y el desánimo de los investigadores por la situación es creciente”. El incremento de las partidas presupuestarias debería ir unido a políticas claras, sobre cuáles son los programas preferentes, cómo se coordinan y cómo se otorgan las ayudas. El informe citado evidencia que en España se ha optado por una variedad de programas que parecen una sopa de letras (Cenit, Torres Quevedo, Reindus, Neotec…), de gestión muy farragosa. Está demostrado que las universidades sí invierten más en I+ D, y sobre todo en investigación de base, pero no puede decirse lo mismo de las empresas, sobre todo si se compara con otros países. El gasto empresarial en este concepto es el 45% del promedio de la UE y el ratio de patentes está por debajo del 20%. Hasta el presente, no parece que los recursos públicos atraigan a las empresas. Las causas pueden ser varias: desde un contexto fiscal que no incentiva la solicitud de desgravaciones – por el temor a que vayan seguidas de inspecciones-, hasta el complejo papeleo, farragoso y disperso. Así, sólo pueden animarse las empresas que ya dispongan de potentes departamentos de I+ D, con capacidad de obtener información y atender tantos trámites. Por otra parte, la transferencia de tecnología entre universidades y empresas, si bien va en aumento, aún no es una forma habitual de relación, sobre todo en lo que respecta a las pequeñas y medianas empresas y a las empresas de servicios porque seguramente falta un buen mecanismo de intermediación. Lo más importante es que la innovación sirva para mejorar la ventaja competitiva, para desarrollar procesos que abaraten costes y favorezcan la capacidad de anticipación. En definitiva, para llegar más lejos en el panorama internacional. Todos coincidimos en que el desarrollo del talento ha de ser uno de nuestros objetivos, pero todavía nos queda mucho camino que recorrer.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció

  • | | | |

    Ressenya del sopar amb Antoni Olivella

    BySEBAP

    Publicacions

    Ressenya del sopar amb Antoni Olivella

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    31-05-2007
    SEBAP

    El passat 29 de maig comptàrem amb l’Antoni Olivella, Director General de Indo, com a ponent en el nostre sopar mensual. Indo, empresa líder en el mercat espanyol d’òptica, és una de les empreses que ha sabut aprofitar la inversió en recerca i desenvolupament per aportar innovació als seus productes i posicionar-se amb un clar…

    Antoni Olivella començà la seva intervenció amb un breu resum sobre la història d’Indo, empresa que neix al 1937 a Sevilla i aviat es situà com a líder indiscutible en el mercat nacional. Al 1986, amb l’entrada d’Espanya en el mercat comú, Indo, al igual que moltes altres empreses espanyoles i catalanes, davant l’augment de la competència, hagué de replantejar-se la seva direcció i elaborar una nova estratègia que permetés simúltaneament internacionalitzar-se així com intentar mantenir la quota de mercat a Espanya. Al 1987 ja entra en borsa, a principis dels anys 90 davant d’una lleugera caiguda de ventes, Indo decideix contractar McKinsey & Company per iniciar una reconversió empresarial en el sentit organitzacional i estratègic. Al 1991 Indo comptava amb 2.460 empleats, dels quals el gran gruix es trobava a Espanya i només una petita part a l’exterior. Comparat amb dades actuals, la situació ha canviat força degut a la progressiva localització d’indústries en països com Xina o Thailàndia, de forma que avui en dia la distribució d’empleats segueix tenint la majoria situada a Espanya, però a l’exterior s’ha augmentat a 750 treballadors, xifra 12 cops major que al 1991. Al 2006, Indo ja facturava 148 millons d’€ amb les seves ventes de lents, montures i equipaments a les òptiques, el seu client directe. Antoni Olivella també ens comentà els canvis que s’estan duent a terme actualment a Indo, que impliquen una nova filosofia empresarial que treballa en l’elaboració d’una nova marca corporativa. Els cinc valors estratègics actuals de la companyia podrien resumir-se en: – La internacionalització, entesa com la necessitat de rentabilitzar les infraestructures competitives, reduïr la concentració industrial d’Indo a Espanya, crèixer en volum i aprofitar les economies d’escala. – La innovació, entesa com l’aplicació d’aquesta per guanyar en diferenciació de producte i dotar-lo de valor afegit per situar-se en una gamma més alta. – La productivitat, entesa com la clau per millorar la competitivitat. – L’organització, com a valor estratègic per garantir la cohesió dins de l’empresa i en relació amb els clients. – Les persones, el principal capital d’Indo, intentant professionalitzar al màxim els treballadors i posant les bases per garantir un bon funcionament dels equips de treball. Sent conscients de que avui en dia és necessari disposar de l’adaptabilitat suficient per treballar en un entorn canviant, en el que res és permanent, Indo intenta reforçar el sentit emprenedor dels seus treballadors, dissenyadors i tècnics, cercant idees revolucionàries que permetin anticipar-se al mercat per tal de guanyar en capacitat. Les principals dificultats que ens plantejava l’Antoni radiquen de la complexitat de l’ambient, les infraestructures deficientes, els serveis institucionals precaris (aduanes i regulacions sanitàries), la demora en les decisions polítiques (com per exemple la decisió d’anul•lar els ajuts de l’administració a l’innovació en el 2012), la manca de capacitat financera i un entorn laboral cada cop més difícil. Indo ha hagut de dur a terme una reconversió empresarial semblant a moltes altres empreses nacionals, que partien d’un model més aviat familiar-tradicional, enfocat a un mercat centrat en el que venien productes bàsics. La globalització i la competència exterior han obligat a canviar certes pautes de funcionament, que requereixen adquirir una visió més àmplia en termes de diversificació, segmentació i internacionalització. Pel que fa a la innovació, a part de tenir el seu propi equip d’investigadors, Indo també ha optat per l’outsorcing tecnològic. Entre les institucions que hi col•laboren, podem destacar el CSIC, la UPC, l’Escola d’Òptica de Terrassa i el Fraunhoffer Institut entre d’altres. Alguns dels nous productes fruit d’aquest intensiu esforç en innovació són el que anomenen les “lents progressives personalitzades”, fabricades gràcies a l’anàlisi previ del comportament ocular de cada persona mitjançant la medició digital prèvia, o les “lents progressives especialitzades”, dissenyades en funció de l’activitat que es pensa realitzar amb elles (esport, conducció, treball amb ordinador..). Un altre tema que abordà l’Antoni Olivella en la seva ponència fou la qüestió de la responsabilitat social, un aspecte que les empreses cada cop tenen més en compte, en un context actual en el que la localització d’indústries a països en els que els costos són més baixos molts cops implica una menor legislació/control en qüestions mediambientals o laborals. Indo forma part del programa de Nacions Unides del Global Compact, per la qual cosa són audidats i sotmesos a un control periòdic de qualitat i “bon comportament”. El debat posterior amb els associats, va donar peu a la discussió sobre els problemes que actualment pateix la indústria espanyola, que encara no ha entès ni la verticalitat ni la transversalitat, els problemes que es deriven d’una legislació pràcticament d’època franquista encara, una justícia laboral ineficaç, la manca de patents… així com també es parlà del codi ètic que han de seguir les empreses quan es localitzen a països com Xina per exemple, on la facilitat per caure en l’explotació dels treballadors i obviar certes normatives que a Europa serien impensables, pot ser temptadora. En aquest sentit, l’Antoni Olivella ens comentà que Indo a Xina paga un 60% més del salari mínim que regeix al país, a la vegada que compleix amb els preceptes establerts pel Global Compact.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Pots rebre el butlletí d’Amics del País i de Barcelona Tribuna, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    Anar a la subscripció
    Documents relacionats