Articles

Desprès de setmanes de campanya electoral, on les politiques es paralitzen i totes les actuacions es centren en assolir o renovar la confiança dels electors, ha arribat l’hora de reprendre el contacte amb els problemes reals i en especial aquells que l’economia globalitzada, la sostenibilidad, la liberalització i la fragilitat dels mercats exigeixen. Uns problemes que es sobreposen a altres que semblaven ja superats com són l’energia i l’aigua, uns desafiaments que han estat, són i seran motius de desacords, tensions i conflictes.

Article en castella la versió en català a informació relacionada

Al inicio de la crisis financiera que apunta de abasto global se evidencian aquellos perfiles profesionales que son estrictamente necesarios para facilitar la salida de la crisis compitiendo en un mundo globalizado. El desarrollo social y económico exige diseñadores que sean no sólo innovadores, creativos y que dominen los métodos asociados al diseño, sino también que sean capaces de trabajar en equipo, y leales en la asunción de la requerida iniciativa y el compromiso

Amb una participació del 75,32%, sols 36 centèsimes inferiors a les del 2004, que cal considerar com molts singulars, hem tancat una legislatura farcida de crispació, fonamentada en aspectes tan sensibles com les nacionalitats, la pluralitat de l’Estat o el terrorisme. Els 169 escons dels PSOE, cinc més que al 2004 no poden deixar cap dubte. Una victòria que requereix la felicitació de tots, i que en una gran part s’ha elaborat a Catalunya, mercès als 1,67 milions de vots i els 25 escons aconseguits pels PSC.

De sequeres n’hi ha de molta mena. D’aigua sobretot. Però també n’hi ha d’altra mena com, per exemple, la sequera d’idees. D’una i altra sequeres –d’aigua i d’idees– n’estem massa ben servits aquests dies.

Una de les previsions més esteses per aquest 2008 que encara comença és una possible crisi de les anomenades xarxes socials “virtuals”, un dels protagonistes de l’any passat. En aquesta reflexió breu s’analitzen i contextualitzen aquests arguments.

Ara que estem en període electoral convé recordar als partits politics quines són les principals accions que haurà d’abordar el nou govern que es constitueixi després de les eleccions, si realment aquest vol que s’acompleixin els objectius de Lisboa i no vol que Espanya quedi relegada a ser un dels països de la cua d’Europa.

Una qüestió tan delicada com ho és l’educació obligatòria s’està situant al bell mig del debat en ocasió de la comtessa electoral que tindrà el seu desenllaç el proper diumenge dia 9 de març amb la sentència de la ciutadania davant les urnes.

La llei del mínim esforç és justament això: una llei. No pas de les que escriuen els legisladors, recull en paper dels usos i costums establerts, sinó de les de tipus físic, fortes i ineludibles. El món funciona així, i punt. A més, és de les que valen per a tots els camps, des de la física quàntica a la psicologia humana. També la podem aplicar, és clar, al nivell col·lectiu.

Al gener solen proliferar les prediccions sobre l’any que comença. Aquest breu article segueix els arguments d’un dels temes que es preveuen com a centrals d’aquest any 2008, l’explosió de la mobilitat com a factor clau d’internet i de la cibersocietat.

En l’últim decenni els països desenvolupats hem entrat, amb més o menys intensitat, en la societat del coneixement. A hores d’ara, totes les
teories sobre el desenvolupament econòmic estan d’acord amb el fet que l’increment dels coneixements i els canvis tecnològics, i no l’acumulació pura i simple de capitals, són el motor d’un creixement durador. Això ha portat a les societats actuals cap a un nou paradigma conegut com a “economia del coneixement”, on aquest és l’essència de la competitivitat i el motor del desenvolupament a llarg termini.