Segons el cap de l’executiu, ja s’ha tancat l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies amb una transitòria de 30 anys per mantenir l’acord duaner de 1990; pel que fa a la lliure circulació de capitals, tot just ara s’acaba de tenir la posició negociadora. Per tant, els principals esculls que queden pendents d’abordar són el control de la política migratòria i la lliure prestació de serveis.

Andorra té la intenció de signar l’acord d’associació amb la Unió Europea durant la presidència de torn d’Espanya

En aquest sentit, Xavier Espot Zamora va explicar que el model de quotes en funció de la població que té Liechtenstein “els convindria”, ja que ‘no és el mateix impacte els vuitanta mil andorrans sobre una Europa de 430 milions d’habitants, que l’impacte de 430 milions d’europeus sobre  vuitanta mil andorrans’. A més, Andorra és el segon estat amb un índex de cohesió social més elevat malgrat ser un dels països amb menys despesa social gràcies al vincle entre residència i treball, que vol seguir mantenint.

Per altra banda, pel que fa al manteniment dels dos operadors públics en matèria d’electricitat, també existeix un preacord. No obstant, les telecomunicacions seran “el moll de l’os”. “El roaming desapareixerà”, va anunciar Xavier Espot, “però volem mantenir l’operador”, va afirmar. No obstant, el cap de Govern es va mostrar confiat ja que “les negociacions estan encarrilades”.

El model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política 

“L’acord d’associació serà la clau de volta de tot el procés d’homologació i obertura per acabar d’impulsar la diversificació de l’economia andorrana i apalancar el creixement econòmic i social”, va apuntar Espot Zamora. I va afegir que la transformació d’Andorra i el seu model d’èxit és fruit de l’esforç col·lectiu, la continuïtat en els grans consensos transversals i l’estabilitat institucional i política, que ha portat al país a ser la segona economia d’Europa que més va créixer el 2022, amb un superàvit de 70 milions d’euros (per un pressupost de 400 milions d’euros) i una inversió estrangera que representa el 18% del PIB.

Preguntat per si Andorra entraria a la Unió Europea, Xavier Espot va assegurar que, per “raons evidents de dimensió territorial i demogràfica, no ho aspirem” però que “mai hem volgut estar d’esquena al procés de construcció europea, perquè ens en sentim partícips i aquest és el nostre espai natural i en formem part”.

Una llei del català per a la propera legislatura 

Durant el col·loqui, Enric Sierra li va preguntar sobre el baix ús social del català. Amb relació a aquest fet, el cap de l’executiu va dir que, tot i que en els darrers anys hi ha una certa tendència a millorar aquesta situació gràcies als esforços del govern andorrà per prestigiar la llengua, “és un dels reptes” que hi ha sobre la taula. És per aquest motiu que s’està treballant en una llei del català per a la propera legislatura, “des d’una visió constructiva i inclusiva”, perquè ‘no ens agrada massa el component sancionador o coercitiu’.

Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que va ser l’encarregat de presentar l’acte, va reconèixer i agrair la “transformació espectacular” d’Andorra dels darrers 25 anys, des del punt de vista de l’engranatge internacional tant a nivell europeu com en d’altres dimensions. I va afegir que “hauríem d’estar més a prop de l’acció de govern d’Andorra” perquè, com a mínim, “ens aporta una internacionalització de la llengua”.

Roger Torrent: “La política europea industrial del laissez faire ha afeblit Europa davant l’emergència de la Xina”

Roger Torrent va començar la seva intervenció fent una perspectiva històrica de la “política industrial europea de les darreres dècades”, caracteritzada pel “laissez faire”, i que ha comportat “la debilitat del sector industrial i, conseqüentment, l’afebliment d’Europa davant l’emergència de la Xina com a nova potència mundial”. En aquest context, va afegir, i arran dels efectes de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, la Unió Europea s’ha proposat guanyar pes industrial per “recuperar autonomia estratègica, reforçar la resiliència del mercat únic i accelerar la transició digital i ecològica” amb “la mobilització de recursos econòmics més grans des del Pla Marshall”.

En aquest context, el govern de la Generalitat s’ha fixat revertir la tendència desindustrialitzadora dels darrers anys a Catalunya amb l’impuls de “transformacions cap a una indústria inclusiva i generadora de riquesa i que satisfaci les necessitats col·lectives de la societat”, va explicar el conseller. Perquè “la indústria és un factor que ajuda a l’ascensor social, la cohesió social i vertebra el territori”, alhora que “és un factor essencial en la lluita contra el canvi climàtic”, va afegir.

Roger Torrent. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”

Per aquest motiu, el departament d’Empresa i Treball va signar el passat setembre el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-25, fruit d’un acord amb els diferents agents socials del sector. “Aquest ha de ser un objectiu de país que exigeix al govern ser emprenedor i promoure la col·laboració amb el sector privat per sumar forces”. El Pacte preveu “152 mesures tractores i transformadores” enfocades en àmbits estratègics (alimentació, nova mobilitat, energia química, salut i tecnologies avançades) i compta amb una inversió de més de 3.000 milions d’euros, esdevenint la “peça clau” per reindustrialitzar Catalunya. “L’objectiu del govern és que el sector industrial assoleixi el 22% del PIB el 2025 i el 25% el 2030”, va explicar el conseller.

Pressupostos i fons Next Generation

Malgrat reafirmar, durant el col·loqui, el compromís del govern de tirar endavant el Pacte tot i tenir pressupostos prorrogats el 2023, Roger Torrent va emfatitzar en la importància de l’aprovació dels comptes per a l’any vinent, com també en la necessitat de gestionar els fons Next Generation en clau de “proximitat”. En aquest sentit, va lamentar la distribució del PERTE del vehicle elèctric per part del govern espanyol, executant només un 30% dels fons disponibles i amb un romanent de 2.000 milions d’euros pendents d’adjudicar.

Roger Torrent: “De res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”

Finalment, el conseller Torrent va afirmar que “de res serveix el Pacte si no s’acompanya d’un procés de formació a l’alçada de les expectatives”. En aquest sentit, va enunciar que des del departament s’està fent una anàlisi amb el sector privat per identificar quins perfils professionals es requeriran en el futur, d’acord amb els sectors estratègics del teixit industrial català. Com a exemple va explicar “l’acord amb el gremi d’instal·ladors per impulsar oferta formativa per proveir de treballadors especialitzats i qualificats un sector de futur” (energies renovables i domòtica).

El president d’Amics del País, Miquel Roca, va ser l’encarregat de presentar l’acte, i va celebrar el compromís del govern de preservar la naturalesa industrial del nostre país i l’ambició de promocionar-ne “la reindustrialització d’acord amb els reptes de futur”. “Qualsevol acció de transformació de la societat cap a la generació de més riquesa, benestar i igualtat suposa risc, valentia i coratge” va sentenciar, alhora que va elogiar el “gran coratge” del conseller per liderar en aquesta direcció.

“Les empreses amb una cultura ètica forta seran les empreses guanyadores del segle XXI” ja que seran les que atrauran i retindran el talent va afirmar Javier Faus durant la seva intervenció. En aquest sentit, Franz Heukamp va explicar que el repte per als formadors de directius és fer entendre que la maximització de beneficis no pot ser l’única variable en la gestió empresarial, sinó que “l’excel·lència en la presa de decisions sempre ha d’incloure la dimensió ètica”.

Per la seva banda, Koldo Echebarria va voler centrar el debat en quina ha de ser la responsabilitat de l’empresa. “L’empresa s’ha de fer càrrec de les conseqüències socials d’allò que fa” però no se li pot exigir que “redistribueixi la riquesa”. La desigualtat no és deguda a l’empresa, sinó “a mancances del sistema educatiu”.

En aquest sentit, Enric Sierra va preguntar si l’empresa no podia redistribuir riquesa a través dels sous i de les condicions laborals. La resposta va ser unànime per part dels tres: per pagar millors sous cal augmentar la productivitat. “Estem en sectors de poc valor afegit des de fa més de 40 anys” alertava Javier Faus. Per augmentar la productivitat cal elevar la qualitat del sistema educatiu, reequilibrar l’oferta i la demanda d’estudis universitaris i invertir en formació professional de qualitat va sentenciar Koldo Echebarria. A Espanya, “el 70% de les empreses no troba el talent que busca”, va puntualitzar Frank Heukamp.

També, en relació a l’augment de la productivitat, els ponents van coincidir en la necessitat d’augmentar la mida de les empreses. “Espanya té massa PIMES i hem de promoure l’augment de la mida d’aquestes” va explicar Javier Faus, que alhora va reconèixer el paper rellevant de l’ètica empresarial davant la reputació de les grans empreses per part de la societat.