“Mai s’havien vist tantes ordres executives i amenaces” a països tercers com en les hores immediates a la presa de possessió de Donald Trump com a nou president dels Estats Units, va explicar John Carlin. I va destacar l’indult als 1.600 assaltants al Capitoli com una de les mesures més “perilloses” per a la democràcia. En aquest sentit, Miquel Roca va definir aquest gest com un acte de subdemocràcia: per a Trump, la democràcia només és bona quan ell guanya; és a dir, Trump només creu en “la seva democràcia”. A més, per a ell, “l’adversari no és un discrepant, sinó un enemic; i, contra l’enemic, tot és possible”, va afegir.

Miquel Roca: “Trump utilitza la paraula invasor per referir-se als immigrants. L’última persona que va utilitzar aquesta expressió va ser Mussolini per justificar la invasió a Etiòpia”

Pel que fa a la política d’immigració, Roca va alertar de la utilització de l’expressió invasor per referir-se als immigrants: “l’última persona que va emprar aquesta paraula per justificar la invasió d’Etiòpia va ser Mussolini”, va explicar. I Carlin va afegir que Trump fa servir el discurs de l’odi i la por per crear un enemic de qui protegir-se, per erigir-se ell com a únic salvador. “És la perfecta jugada del populista”, va aclarir.

Malgrat l’amenaça que suposa Trump per a la democràcia i la influència dels Estats Units en la política interna d’Europa, Carlin es va queixar del paper que estan adoptant la majoria de països europeus, que sembla que estiguin espantats davant d’un “gos imprevisible”. I va afegir que cal que Europa “marqui i defensi unes línies vermelles”, tot i reconèixer que això “és difícil” davant l’amenaça de la imposició d’aranzels per part de l’administració Trump. Tanmateix, John Carlin va recalcar la necessitat que la Unió Europea treballi per avançar cap a una major independència econòmica i militar per tal de “sortir de l’ombra” dels Estats Units i “fer-nos grans”.

John Carlin: “Davant l’amenaça que suposa Trump, la majoria de països europeus sembla que estiguin espantats davant d’un gos imprevisible”

En relació a com pot influir la nova política americana en la guerra entre Rússia i Ucraïna, Carlin va confessar que la situació és “imprevisible”. Actualment, “Vladímir Putin i Volodímir Zelenski estan actuant com els cortesans en El Rei Lear” i tot pot passar, depèn de qui guanyi aquest joc, “és així de patètic”, va sentenciar.

Finalment, Miquel Roca i John Carlin van concloure que la “democràcia està en perill” i cal prendre’n consciència perquè, parafrasejant Hannah Arendt, “un poble sense consciència és el combustible per a governs com el Trump”.

“Hi ha un cert grau de fatiga sistèmica arran, sobretot, dels canvis legislatius constants i una burocratització excessiva”

El context actual és complex. Vivim en un món globalitzat i en una acumulació de crisis (econòmica, social, ecològica, geostratègica i de valors). A més, la mercantilització general de la societat, que ha arribat fins i tot a afectar el coneixement, i la comunicació hipervirtualitzada, en detriment de la paraula, han generat un seguit de “tensions” en el món educatiu que ha desembocat a un “cert grau de fatiga de tots els agents implicats”, va explicar Joan Manuel del Pozo.

Però això no és excepcional del nostre país ni tampoc de la nostra època, va voler relativitzar el filòsof, que va citar Aristòtil: “el sistema actual de l’educació [de fa més de dosmil anys, va puntualitzar del Pozo] no té prou clar si ha d’ensenyar, preferentment, les arts útils de la pràctica [l’actual Formació Professional], els preceptes de la virtut [l’educació en valors] o la ciència de pura ornamentació [els coneixements científics]”. És a dir, “el debat sobre si l’educació ha de servir al mercat o bé ha de respondre a un procés d’humanització plena” és vigent encara després de dos mil·lennis.

“Crec que hem d’emfatitzar més en la finalitat humanista [de l’educació] que en la tecnològica, ja que aquesta vindrà donada de manera més automàtica”

Segons del Pozo, la solució està en l’equilibri, “en el mix de la finalitat utilitària i la finalitat humanista”. No obstant, va ressaltar que, tenint en compte les característiques de la societat actual, on “la preponderància de la tecnologia” a les nostres vides és evident, “jo emfatitzaria més en la finalitat humanista més que en la tecnològica”, ja que aquesta darrera “vindrà donada d’una manera més automàtica”, va sentenciar.

Tanmateix, tal i com va reconèixer el filòsof, la solució és complexa i té elements polítics, legislatius, econòmics, d’entre d’altres. Però cal posar el focus en el paper dels docents, ja que és essencial i imprescindible. “No tenim mals docents”, però “hem de millorar la professionalitat docent”, va afirmar.  I això vol dir formació inicial i contínua més exigent, vincular la pràctica a la teoria (formació pràctica més intensa), potenciar la recerca  en educació, reconèixer la responsabilitat dels mestres i les mestres i tenir cura del prestigi social de la professió fomentant l’acord de l’ètica en aquesta.

“Cal una millora radical de la competència del llenguatge per part dels docents”

Alhora, Joan Manuel del Pozo, va posar especial rellevància en la necessitat d’”una millora radical de la competència del llenguatge dels docents” perquè “si es degrada el llenguatge, es degrada la democràcia i, per tant, la societat”, va concloure.

Tot i que va reconèixer que la seva proposta era “exigent”, va finalitzar l’acte amb un missatge d’optimisme: “tenim grans problemes, però també disposem dels mitjans per fer-hi front: un sistema democràtic, riquesa econòmica, consciència social i ciència i tecnologia que hauríem de posar al servei de l’educació”. I cal posar tots aquests recursos per arribar a un “consens polític no segregacionista” en l’educació.

L’acte, celebrat al Palau Macaya, va ser presentat per Enric Masllorens, educador de llarg recorregut i president de la comissió d’Educació d’Amics del País, i moderat per Susana Quadrado, periodista de La Vanguardia, i hi van assistir més de mig centenar de persones del món educatiu, científic i polític.

“Catalunya ha de decidir si vol ser una nació que aspira a la seva plenitud nacional o una regió més d’Espanya en el marc del cafè para todos”

La segona cruïlla és triar entre seguir amb “l’ensopiment institucional” o “posar rumb a una nova etapa d’ambició i lideratge i bon govern” per tal que els catalans “tornin a sentir-se molt orgullosos de les seves institucions pròpies”. I la tercera és escollir entre “la solvència o la incompetència”, va sentenciar.

En aquest sentit, el secretari general de Junts va defensar que “el retorn de Carles Puigdemont no és tornar al passat, sinó que és iniciar una pàgina de futur” amb un president “conegut a Catalunya i arreu del món, a qui no li espanten els reptes i que posa sempre el país per davant del partit”. I va afegir que “si volem culminar amb èxit el procés d’independència iniciat l’1 d’octubre de 2017, cal aixecar la nació des de molts punts de vista”, recuperant “la iniciativa i el lideratge, sense renunciar a res, ni al bon govern ni a la independència, i superant les costures de l’autonomisme”.

“El retorn de Carles Puigdemont no és tornar al passat, sinó que és iniciar una pàgina de futur”

Per tot això, Jordi Turull va defensar les propostes de la seva formació política per aquesta nova legislatura que són, per una banda, “defensar el dret a viure plenament en català” i posar “al centre de totes les polítiques la recuperació de l’ús social del català”; per una altra banda, “superar la divisió de l’independentisme”, ja que “quan hem anat units “hem tingut esperança” i “sempre hem guanyat”; i, finalment, “acabar amb l’espoli fiscal i reduir la pressió fiscal que patim tots els catalans per culpa dels incompliments de l’Estat”.

En relació a aquest últim punt, Turull va denunciar els més de 450.000 milions d’euros de deute històric acumulat com a conseqüència “d’un estat hostil que ens asfixia econòmicament”. Per aquest motiu, cal que el govern de Catalunya lideri una “confrontació intel·ligent” per revertir aquesta situació.

“La ineficiència del sistema de finançament no pot ser suportada per les esquenes dels catalans i catalanes”

Preguntat, durant el col·loqui, per la pressió fiscal a Catalunya, “la més alta d’Espanya” va matisar Turull, aquest va respondre que cal una revisió de la cistella d’impostos, ja que “la ineficiència del sistema de finançament no pot ser suportada per les esquenes dels catalans i catalanes”.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Melià Sarrià, on hi van assistir prop d’un centenar de persones d’entre les quals hi havia el president Artur Mas, el president José Montilla i l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; va ser presentat per Josep Rull, candidat tercer de la llista Junts+, qui va destacar el compromís de Jordi Turull “amb les idees i les persones” i la seva capacitat “d’entendre els matisos”, qualitat indispensable en la política, va afirmar. El col·loqui va ser moderat per Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.

“És el moment de seguir aprofundint en el nostre autogovern per tenir més sobirania per cuidar i millorar la vida de la gent”

En aquest sentit, tot i que la candidata per Comuns Sumar va afirmar que “el país està millor ara que des de fa un temps”, “és el moment de seguir aprofundint en el nostre autogovern” per “tenir més sobirania per cuidar i millorar la vida de la gent”.

La reforma del sistema de finançament que va proposar Jéssica Albiach té com a objectiu el ple desenvolupament de l’Agència Tributària Catalana. “Catalunya necessita una hisenda pròpia i solidària, que doni més autonomia fiscal a Catalunya i que compleixi el principi de fraternitat i respecti el principi d’ordinalitat”.

“Catalunya necessita una hisenda pròpia i solidària, que doni més autonomia fiscal a Catalunya i que compleixi el principi de fraternitat i respecti el principi d’ordinalitat”

Per aquest motiu, Albiach va defensar que el criteri de població ajustada s’ha de calcular només amb criteris demogràfics, tenint en compte el pes demogràfic real de Catalunya dins d’Espanya, el cost de la vida i la paritat de poder adquisitiu, evitant “els elements de correcció que acaben generant distorsió”.

A més, Jéssica Albiach va reclamar que el nou model de finançament ha de ser “l’expressió de l’empoderament local”, en referència a la “ingent tasca del municipalisme” a l’hora de protegir la ciutadania, ja que són la “primera trinxera” que atén els problemes de la gent, però també “pateixen infrafinançament”, va afirmar. Per revertir-ho, Albiach va proposar acabar amb la rigidesa estructural del sistema de finançament, per tal d’augmentar els marges d’autonomia, i permetre la participació local directa en els grans impostos.

“La proposta de finançament no pot ser una proposta de partit, sinó de país, dialogada i acordada per totes les forces catalanistes”

Però per tal d’aconseguir un nou model de finançament per a Catalunya, la candidata a la presidència de la Generalitat va reclamar que la proposta de finançament ha d’estar treballada, dialogada i acordada per “totes les forces catalanistes”. I va afegir que “no pot ser una proposta de partit, sinó de país” perquè “necessitem que totes siguem capaces de defensar-la i negociar-la de manera bilateral amb el govern espanyol”.

En relació a la negociació amb l’estat sobre el model de finançament, Albiach va posar èmfasi en la necessitat que aquesta fos bilateral. “La negociació multilateral no és funcional” perquè genera una “dinàmica competitiva entre els diferents territoris”, que té com a resultat un model “centralista i centrifugador de drets i llibertats” on el “Madrid ayusista, amb el seu dumping fiscal, és un pou xuclador de recursos”. Per acabar amb aquesta “competència deslleial” de certes comunitats autònomes, Jéssica Albiach va reclamar establir un “terra fiscal” en impostos com el de successions i patrimoni.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Melià Sarrià i va aplegar prop d’un centenar d’assistents del panorama polític, econòmic i empresarial català, va ser presentat per Jaume Asens, exdiputat al Congrés dels Diputats i un dels ideòlegs del “full de ruta per desjudicialitzar el conflicte polític a Catalunya”, segons Albiach. El col·loqui va ser moderat per Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.

“El programa, la campanya i el discurs del PP de Catalunya són un manifest contra la resignació de Catalunya”, va afirmar durant la seva intervenció Alberto Núñez Feijóo, que va afegir que el seu partit és “la garantia de la unitat nacional de tots els pobles d’Espanya i de la seva autonomia”.

“Receptes econòmiques correctes”

Perquè Catalunya torni a ser líder, “cal que s’ocupi dels problemes reals dels catalans” i apliqui les “receptes econòmiques correctes”. En aquest sentit, el president dels populars va defensar una reducció “radical” de la despesa política, administrativa i burocràtica, “com s’ha fet en d’altres comunitats autònomes liderades pel PP”, i deixar de ser “la comunitat que més impostos paga per esdevenir la comunitat que menys impostos paga”.

En aquesta mateixa línia, el candidat Alejandro Fernández va advocar per suprimir l’impost de successions i l’impost del patrimoni, una rebaixa “significativa” de l’IRPF en tots els trams i la supressió dels “15 impostos que només té Catalunya i que són injustos i insolidaris”. “L’infern fiscal que viu Catalunya fa inviable el retorn de les 8.000 empreses que han marxat”, va sentenciar.

Seguretat

La seguretat va ser un dels altres temes destacats durant l’acte. “No ens resignem a que Catalunya sigui un territori marcats per les pitjors dades de delinqüència”, va afirmar Alberto Núñez Feijóo. En aquest sentit, els populars van proposar endurir les penes dels reincidents, reforçar les forces de seguretat en les zones més conflictives i crear un cos d’elit entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil.

Al seu torn, Alejandro Fernández va afegir mesures per reduir les “ocupacions il·legals”: acabar amb les traves burocràtiques per potenciar el parc de pisos de lloguer públic i privat i facilitar l’accés a l’habitatge als joves a través de l’aval de la Generalitat en el primer lloguer i, en cas de compra, que el jovent quedi exempt del pagament de l’impost de transmissions patrimonials. “Sense seguretat jurídica no hi ha progrés i sense respecte a la propietat privada no hi ha democràcia”, va sentenciar.

Educació

Pel que fa a l’educació, Fernández va lamentar que “l’obsessió identitària i l’obsessió progre” han provocat el declivi del sistema educatiu català, que havia estat “exemplar” en temps passats. “El govern de la Generalitat ha utilitzat el sistema educatiu al servei d’un projecte ideològic, enlloc de posar l’alumnat al centre”, va afirmar. Per aquest motiu, les propostes dels populars en aquest àmbit són recuperar l’autoritat del professorat, implantar l’educació trilingüe i protegir la llibertat d’elecció de centre “sense criminalitzar l’educació concertada”.

Gestió de l’aigua

Finalment, la gestió de l’aigua durant l’emergència per sequera per part del govern de la Generalitat també va ser objecte de crítiques. En relació amb aquest tema, Fernández va defensar que “la solució per evitar restriccions severes d’aigua, que posin en entredit l’economia catalana, és la interconnexió de l’Ebre”.

Durant el col·loqui, quan Enric Sierra va preguntar al candidat del PPC com tenia previst impulsar la interconnexió, sabent que hi ha una forta oposició al territori contra aquest projecte, Alejnadro Fernández es va mostrar confiat en convèncer la població local a través d’”una bona gestió i amb compensacions als regants”.

“Cal que Catalunya s’impliqui, de manera desacomplexada, per millorar Espanya”

La nova etapa que proposa encetar el partit dels socialistes, segons el seu candidat, es defineix amb els verbs “unir i servir”. Per una banda, Illa va afirmar que, “enmig d’aquest canvi sistèmic a nivell global, si no hi ha unitat, no serem capaços d’assolir els reptes que tenim per davant”. En aquest sentit, Illa va defensar que cal que Catalunya s’impliqui, “de manera desacomplexada, per millorar Espanya”; per “construir, garantir, assegurar, falcar i enfortir” una Espanya plural i moderna”, que sigui capaç d’aprofitar les oportunitats del moment econòmic, mediambiental i tecnològic i esquivar-ne els riscos que se’n deriven.

“Els serveis públics han de ser una prioritat”

Per altra banda, el candidat del PSC va defensar que els serveis públics han de ser una prioritat “per generar prosperitat i cohesionar socialment i territorialment el país”. Per això, va afirmar, és necessari “un autogovern de tothom i per a tothom, que excel·leixi en polítiques públiques”, per abordar l’emergència habitacional, la mobilitat, la reforma de la sanitat, la millora de l’educació i el desenvolupament d’una seguretat moderna.

Reforma de l’Administració Pública catalana

Per dur a terme aquesta “tercera gran transformació de Catalunya des de la restauració de la democràcia”, Illa va proposar dur a terme una reforma de l’Administració pública catalana a través d’un Pla Estratègic de Governança i Innovació Pública i Transformació Digital que s’haurà d’elaborar a partir de “consensos amplis i mirada llarga” i amb la implicació de tots els agents socials.

D’entre les diferents línies d’actuació d’aquesta reforma, el cap de l’oposició va mencionar la necessitat de canviar les formes d’incorporació de talent a l’Administració Pública, la facilitació d’una contractació pública més àgil, “sense renunciar als principis de transparència, d’igualtat i lliure concurrència”; la simplificació de la normativa; el prestigi dels servidors públics; la professionalització de la direcció pública i, finalment, la millora de la relació dels ciutadans i les empreses amb l’Administració.

Finalment, Salvador Illa va acabar la seva conferència defensant un canvi necessari a Catalunya “per avançar i no bloquejar” i amb un govern que respongui a la “transversalitat de la societat catalana”.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Melià Sarrià, va ser presentat per Miquel Roca i Junyent, president d’Amics del País, que va destacar la capacitat de Salvador Illa d’apropar-se als problemes de la gent i la capacitat de prioritzar, ja que “no hi ha acció política que es sostingui si no es prioritza”.