Perquè Barcelona funcioni bé, Ernest Maragall ha parlat de tres eixos importants. Per una banda, ha defensat que la ciutat ha de “tornar a crear, que vol dir parlar d’habitatge com a prioritat explícita”. En aquest sentit, el candidat d’Esquerra Republicana ha afirmat que per abordar aquesta qüestió, cal “parlar bé d’economia, de reducció de desigualtats creixents, de polítiques socials, econòmiques, d’infraestructures, educatives i culturals amb solvència i seriositat”, per posar-les al servei de la cohesió social. A més, ha afegit que no es pot abordar el problema de l’habitatge sense tenir en compte l’eficiència i la transició energètica i el canvi climàtic.

Barcelona, capital de Catalunya, del Mediterrani i del Sud d’Europa

En segon lloc, Maragall ha expressat la necessitat que Barcelona torni a ser referent, redefinint el seu rol com a capital de Catalunya, capital del Mediterrani i capital del Sud d’Europa. En relació amb aquest tema, ha afirmat que “per abordar les grans sobiranies rellevants (energètica, alimentària i tecnològica), cal que Barcelona s’obri” als diferents municipis del territori català, “que hi parli i acordi per construir de manera compartida, des del compromís i la corresponsabilitat”.

En tercer lloc, Maragall ha destinat part de la seva intervenció a explicar el model de mobilitat. “En un dia feiner, el 62% barcelonins i barcelonines es desplacen  a peu o amb bicicleta, el 23% en transport públic i el 15% en vehicle privat”, ha detallat. En canvi, pel que fa a la mobilitat interurbana, “el 52% de les persones que entren a Barcelona ho fa amb vehicle privat, el 42% en transport públic i el 5% en bicicleta o patinet elèctric”. Gestionar i resoldre aquesta qüestió requereix una mirada metropolitana i s’ha lamentat de com s’ha gestionat aquests darrers quatre anys.

És per aquest motiu, que el candidat d’Esquerra Republicana ha anunciat la mesura de “construir 30 grans aparcaments dissuasoris, ben connectats amb transport públic, per tal de reduir significativament l’entrada de vehicles privats” a la ciutat i “no haver de gestionar l’Eixample com una trinxera o com un laberint”. Tanmateix, ha afegit que cal crear una “via de negociació i decisió metropolitana” per tal d’abordar aquesta qüestió, i ha ressaltat la importància de recuperar el lideratge de l’Àrea Metropolitana, ja que “Ada Colau ha dimitit de les seves funcions com a presidenta”, ha conclòs.

En relació a la mobilitat dins de la ciutat, Ernest Margall també ha exigit assolir tres objectius clars: electrificació, regulació del trànsit intern, des del punt de vista de distribució de mercaderies; capacitat de multiplicar les modalitats de mobilitat intel·ligent a l’interior de la ciutat, començant pels cotxes compartits; i definir què vol dir espai públic i els seus usos. “Actualment, el 40% de l’espai públic està ocupat pels vianants i el 60% pels vehicles i això ho hem d’invertir”. Per fer-ho possible, el candidat ha proposat actuar al carrer Aragó i a la Gran Via perquè esdevinguin bulevards, però ha insistit en que s’ha de fer de manera “gradual i acompassada ”. Tanmateix, també ha explicat que s’ha d’intervenir “al conjunt de la ciutat”, en aquells carrers d’amplada superior als 12 metres, per tal d’aconseguir “espais de vida, de convivència i de comerç”, equivalent a 37 parcs de la Ciutadella.

“Construir 30 grans aparcaments dissuasoris, ben connectats amb transport públic, per tal de reduir significativament l’entrada de vehicles privats”

Preguntat per la gestió de l’ocupació de dos immobles al barri de la Bonanova, Maragall ha lamentat “la violència com a eina de negociació política” i ha reconegut una “manca de responsabilitats”. Tanmateix, ha ressaltat que “acceptar que tot això depengui d’una decisió judicial és un fracàs”, perquè demostra que “no hem posat a disposició totes les eines necessàries al servei de la societat”. En aquest sentit, el candidat ha anunciat destinar 25 milions d’euros en polítiques d’habitatge tals com assegurar “oferta d’habitatge assequible en una bona dimensió i la creació d’un fons de garantia de lloguer social per prevenir desnonaments, garantint els drets de la propietat i la protecció dels llogaters”.

Finalment, Miquel Roca i Junyent, en nom d’Amics del País, ha afirmat que l’entitat que ell presideix sempre hi serà, en la complicitat al servei de Barcelona, i ha conclòs que “el més important és que la ciutat no estigui adormida”.

El candidat del PSC ha explicat que “Barcelona es troba en un moment crucial i de gran transcendència, després de dotze anys sense rumb” arran del “Procés i l’exempció”, fent referència a les legislatures de Xavier Trias i d’Ada Colau. Per això, s’ha erigit com l’alcalde que governarà amb “la mà estesa per a tothom i en contra de ningú”, en favor de les oportunitats de futur de la ciutat. Per fer-ho, Collboni ha demanat recuperar “els valors que sempre han fet prosperar Barcelona: confiança, orgull i empenta”, a través de la complicitat entre la societat civil i l’Ajuntament de Barcelona i “en favor dels objectius compartits”.

“Destinar 100 milions d’euros en vuit anys a millorar l’eficiència energètica i la climatització de totes les escoles públiques de Barcelona”

Pel que fa a les propostes, Jaume Collboni ha destacat, primerament, la gestió del turisme de manera que garanteixi la convivència amb la ciutadania. En aquest sentit, ha posat en valor la taxa turística, que té previst recaptar 52 milions d’euros aquest any i 80 milions d’euros el 2024. I ha anunciat la creació d’un Fons de retorn ciutadà, finançat amb part dels diners recaptats per la taxa, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona. En relació a això, Collboni ha desvelat la mesura de “destinar 100 milions d’euros en vuit anys a millorar l’eficiència energètica i la climatització de totes les escoles públiques de Barcelona”, per pal·liar els efectes del canvi climàtic. “Això és governar bé, no fer enrenou entorn al debat del turisme, sinó donar resposta a problemes concrets”, ha conclòs.

El candidat a l’alcaldia pel PSC també ha anunciat que prendria mesures, els primers 100 dies de govern, per tal d’ordenar la ciutat i “superar la percepció de ciutat desendreçada”. Concretament, Collboni ha revelat que farà una proposta per a una “nova ordenança del civisme”, actualitzant “les normes de convivència”. Per exemple, ha recalcat en la necessitat de regular els patinets i d’actualitzar les sancions per “ser contundents amb els incívics”. I pel que fa a la seguretat, ha tret pit de l’esforç fet per la regidoria de seguretat de l’Ajuntament, amb Albert Batlle al capdavant, per haver augmentat en mil agents més la Guàrdia Urbana durant aquests quatre anys, i ha reclamat el compromís de la Generalitat de Catalunya per augmentar els efectius dels Mossos d’Esquadra.

Preguntat pel model de mobilitat de la ciutat, el candidat del PSC ha respost que “si no hi ha una política de transport públic clara, no es poden implantar mesures dràstiques com la que volen implantar els Comuns al carrer Consell de Cent”, i ha afegit que per evitar la “gentrificació verda” cal impulsar, també, polítiques serioses d’habitatge.

“A les noves àrees de creixement urbà es podran fer fins a 25 mil pisos de protecció oficial”

En relació a l’habitatge, Jaume Collboni ha explicat que “a les noves àrees de creixement urbà, que són 22@ nord, Sagrera i Bon Pastor, Marina del Prat Vermell i Zona Franca, es podran fer fins a 25 mil pisos de protecció oficial”. No obstant, ha avançat que “l’Ajuntament no té els diners per poder construir tots aquests pisos” i caldrà, per una banda, el compromís de la Generalitat i de totes les institucions, i també del sector privat.

Finalment, Collboni ha exposat les condicions que posarà sobre la taula per un possible acord de governabilitat a l’Ajuntament de Barcelona: el model de creixement econòmic, el debat sobre l’ampliació de l’aeroport, la protecció i cohesió social i la lleialtat institucional a l’Estat i a Europa. A més, ha aprofitat per fer una crida a la participació el proper 28 de maig, ja que “una baixa participació a les eleccions augmenta el risc de l’entrada d’extremistes al consistori i pot posar en risc la governabilitat de l’Ajuntament”.

Per finalitzar, Miquel Roca ha definit Jaume Collboni com “un bon coneixedor de la ciutat i de la seva problemàtica” i ha manifestat que “Barcelona mereix, no únicament, bons i bones alcaldes i alcaldesses, sinó també un bon servei a la ciutat, un estil, un símbol, que es projecti al món amb la imatge d’una Barcelona que vol ser tinguda en compte”.

“Barcelona ha de recuperar l’urbanisme transformador i abandonar l’urbanisme tàctic,” que ha generat “carrers de primera i carrers de segona”

“Barcelona ha de recuperar l’urbanisme transformador i abandonar l’urbanisme tàctic,” que ha generat “carrers de primera i carrers de segona”, ha afirmat Xavier Trias. En aquest sentit, Trias per Barcelona aposta per “recosir la ciutat” apropant el verd de Collserola a la ciutat a través de la fi de la carretera de les Aigües, que esdevindrà una via verda única; impulsant la cobertura de la Ronda de Dalt; connectant la Marina del Prat Vermell amb el Paral·lel i fent de la Marina el primer barri de zero emissions.

Pel que fa a la pacificació dels carrers, Trias ha defensat que “fa quaranta anys que fem pacificació” i ha lamentat que amb el govern d’Ada Colau “s’ha perdut el sentit comú”. És per això que la seva candidatura defensa impulsar el “Pla Cerdà del segle XXI”, “omplint la ciutat de verd i de vida”, recuperant els barris mitjançant la renovació de les places i dels carrers majors”. A més, ha explicat que acabarà les Glòries, relligant-la amb la Sagrera, i actuarà sobre la Gran Via, convertint-la en un carrer amable i viu.

Preguntat per si desfaria tot allò que ha fet Ada Colau durant els darrers vuit anys, Xavier Trias ha contestat que “desmuntarà les coses que no tenen sentit”, com per exemple el carril bici de Via Augusta, perquè genera molta congestió, malestar i molta pol·lució. A més, també ha anticipat que “el tramvia no passarà de Verdaguer” perquè no és lògic fer una inversió tan elevada per la construcció d’una infraestructura rígida pel mig de la ciutat, quan ja existeixen autobusos modulars”.

“No pot ser que no considerem el Besòs com a nostre, aquest és l’esperit real metropolità que Barcelona ha de liderar” 

Paral·lelament, Xavier Trias ha reivindicat la responsabilitat que té Barcelona amb el Besòs: “és imprescindible actuar al Besòs. L’hem de refer i reconstruir, urbanísticament i socialment, i de manera conjunta amb la resta de municipis”. I ha criticat la deixadesa de l’Ajuntament actual en relació amb aquesta qüestió. “No pot ser que no considerem el Besòs com a nostre, aquest és l’esperit real metropolità que Barcelona ha de liderar”, ha manifestat.

En l’àmbit econòmic i social, el candidat per Trias per Barcelona ha expressat que “volem ser la capital universitària i del coneixement del sud d’Europa. Tenim les oportunitats però ens les hem de creure”. Tanmateix, ha expressat que Barcelona ha de ser “atractiva pel talent i posar la digitalització i la innovació al servei de les persones”.

“Volem ser la capital universitària i del coneixement del sud d’Europa. Tenim les oportunitats però ens les hem de creure”

En aquest mateix sentit, Xavier Trias ha defensat que “cal progrés econòmic per lluitar contra la desigualtat social i la pobresa” i ha posat en valor la importància del Tercer Sector, “que ens ajuda a donar resposta a gran part de les necessitats socials”. “Cal creure-hi, professionalitzar-lo, donar-li seguretat jurídica i continuïtat en el finançament” i ha afegit que “tenir consciència social és fer les coses bé i no creure en Càritas és no fer les coses bé”, en al·lusió a Ada Colau.

Finalment, el candidat Trias ha expressat la voluntat que Barcelona exerceixi com a capital de Catalunya i ha sentenciat que “no hem d’estar subordinats a ningú”. En aquest sentit, ha lamentat que, des de l’Ajuntament, no protesti ningú davant la manca sostinguda d’inversions, i ho ha exemplificat amb la darrera averia en el servei de Rodalies entre Tortosa i Barcelona: “no la sento ni piular”, ha declarat.

“Barcelona  ha d’exercir com a capital de Catalunya”

Xavier Trias ha expressat que, davant del clam de la ciutadania pel canvi, el seu programa proposa recuperar l’urbanisme transformador, impulsar un nou model econòmic i social, promoure una nova manera de fer i de governar a través del consens per a les qüestions més rellevants com l’habitatge, el turisme i la seguretat, i treballar perquè Barcelona sigui la capital de Catalunya perquè els barcelonins i barcelonines tornin a creure en Barcelona.

Al seu torn, Miquel Roca ha expressat que “apel·lar l’autoestima és una clara mostra del caràcter col·lectiu de l’exercici de Xavier Trias en la seva funció pública” i ha destacat la seva generositat al posar-se a disposició de la ciutat.

En aquest sentit, el ministre va explicar que durant aquesta legislatura el pressupost en cultura ha assolit “màxims històrics”, “s’ha adaptat la legislació laboral, fiscal i de seguretat social a la intermitència de l’activitat cultural” i s’ha avançat en la protecció de la propietat intel·lectual i els drets d’autor en el marc de l’Estatut de l’artista; “s’han creat figures laborals i de contractació per fer aflorar el treball no regulat que sovintejava en el món de la cultura”; s’ha creat el Bo Cultural jove i s’han destinat més de 107 milions d’euros a la indústria audiovisual “per ajudar a la creació i captació d’inversió estrangera”, entre d’altres.

“Per primera vegada tenim una política cultural pensada en la seva globalitat, no limitant-nos a un increment pressupostari, sinó impulsant també canvis estructurals”

A més, el Ministeri d’Educació ha redactat el projecte de Llei d’Ensenyaments Artístics i “ahir es va tancar un acord al Congrés dels Diputats, a proposta del PDeCAT, per augmentar les possibilitats del mecenatge a tot el país”. Tot i que “no ens hem d’aturar fins que tinguem una Llei del Mecenatge amb tots els ets i uts, que haurà d’encaixar amb una reforma fiscal més general”, va afegir Iceta.

En relació al Bo Cultural jove, una dotació de 400 euros per destinar al consum d’activitats i béns culturals, Iceta es va felicitar per la cobertura de la mesura en el conjunt del territori espanyol, arribant al 56%: “els experts ens diuen que és un molt bon resultat”. No obstant, es va lamentar que a “Catalunya no hem estat a l’alçada”, ja que només el 48% dels joves han aprofitat l’ajuda, i va demanar la col·laboració de tothom per aprofitar millor les oportunitats que aquest ofereix.

“Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”

Pel que fa a la comparació entre Barcelona i Madrid, el ministre va declarar que “Madrid s’està convertint en un centre cultural molt important” amb una capacitat d’atracció “envejable”. I va alertar que “no podem badar” i que hem d’aprofitar les oportunitats de l’empenta de Madrid. “Un dels meus enemics polítics més importants no és ni una persona ni un partit, sinó el victimisme”, va sentenciar, “no va bé buscar excuses a fora per justificar que no fem prou”. En aquest sentit, va ressaltar la reactivació dels fons de Cocapitalitat, 20 milions d’euros per a Barcelona inclosos en els Pressupostos generals de l’Estat per aquest concepte, i va encoratjar a “fer més tàndem amb Madrid”.

Però també es va plànyer de no aprofitar prou “els trumfus” que té Catalunya. “Si no ho fem nosaltres, ho faran els altres”, va afirmar, en referència a la poca reivindicació de la importància d’Horta de Sant Joan i de Gòsol en l’obra de Picasso ara que es celebren els cinquanta anys de la mort de l’artista, en contraposició a “la passió que hi està dedicant A Coruña pels quatre o cinc anys que el pintor hi va viure”. Tanmateix, el ministre va mostrar la seva preocupació pel que fa al boom llatinoamericà: “jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”, i va posar en relleu que Catalunya, “des de la defensa aferrissada del català, també ha d’aprofitar i defensar la part que li toca del castellà, perquè sense el castellà no s’entén el país i, a més a més, perquè ens interessa”.

“Jo no vull deixar que Madrid sigui l’únic pont amb Llatinoamèrica”

Preguntat per la Biblioteca de Barcelona, Iceta va revelar que desitjava que hi hagés “l’ambició de fer de la biblioteca alguna cosa més que un magatzem de llibres”, vinculant-hi el món editorial i la xarxa de biblioteques públiques, etc., a banda d’aprofitar-la per representar el llegat literari i recuperar els arxius que van marxar a Madrid. Això sí, el ministre va demanar reflexionar sobre “per què se’ns han escapat alguns arxius” i va suggerir que, potser, “no els hem tractat prou bé”.

Per altra banda, preguntat pel nom que hauria de tenir la Biblioteca, Iceta no s’hi va voler pronunciar, ja que hi ha un acord amb la Generalitat, l’Ajuntament i el govern espanyol perquè sigui la Generalitat qui faci una proposta, però va puntualitzar que “Salvador Espriu m’agrada molt”. També va reivindicar el nom de Carme Balcells i del polític Jordi Solé Tura. No obstant, “no és un problema de manca de noms a Catalunya”, tot i que “quan algú vol que un equipament sigui de referència, s’ha de començar pel nom”, va remarcar.

“Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta”

Finalment, Miquel Iceta va concloure que totes les institucions (Ajuntament, Generalitat i Govern) han de “treballar conjuntament, acordar prioritats i distribuir responsabilitats per recuperar empenta. “Tenim el talent, tenim els estris però ens falta la mare de Déu de l’Empenta, i a ella m’encomano”. En relació amb això, el ministre va demanar també “reacció social”, que tant les administracions com la societat apostin per la cultura de manera estratègica, considerant-la i defensant-la com a bé públic essencial i, per tant, incrementant-ne l’exigència i la demanda per part de tothom.