“Si volem tenir veu al món, els europeus ens hem d’integrar més”

A Europa hi ha 27 exèrcits diferents que, a nivell agregat, gasten quatre vegades més que el pressupost en defensa rus. En aquest sentit, Borrell va argumentar que “no servirà de res que els estats membres augmentin el pressupost en defensa” (al·lusió a les paraules de Trump), ja que s’augmentaran les duplicitats i les mancances persistiran.

Però malgrat els esforços fets per Borrell durant el seu mandat, va reconèixer que els europeus estem lluny d’acceptar la creació d’un exèrcit comú, ja que això significaria “renunciar a l’última expressió de sobirania” per part dels països membres.

En relació al conflicte entre Rússia i Ucraïna, l’ex alt representant de la UE en Assumptes Exteriors va lamentar que “hem estat una mica vacil·lants i hem arribat tard” i, segons la seva opinió, Europa ha d’ajudar més i més de pressa Ucraïna perquè “Putin no es satisfarà amb un tros d’Ucraïna”.

“En relació a l’ajuda a Ucraïna, hem estat una mica vacil·lants i hem arribat tard”

Paral·lelament, Borrell va confessar que creu que el món occidental “no va saber integrar la Rússia postsoviètica en un sistema internacional on hi pogués tenir el seu paper”, i les conseqüències les estem vivint ara.

Pel que fa a la guerra a Gaza, l’ex màxim representant de la política exterior comunitària va afirmar que Europa té capacitat d’influència a l’Orient Mitjà, però no la vol utilitzar: hem intentat l’estratègia de la persuasió i no ha funcionat, caldria utilitzar la imposició, però per això cal tenir força i voluntat política per exercir-la. No obstant, en aquest conflicte ha quedat palès que els europeus estem dividits, va lamentar, i mentre estiguem dividits no podrem ser influents. “Hauríem de pensar quin és el compromís polític per resoldre els problemes que tenim a les portes de casa nostra”, va sentenciar.

“Hauríem de pensar [els europeus] quin és el compromís polític per resoldre els problemes que tenim a les portes de casa nostra”

Finalment, per posar un toc d’optimisme i no veure el got “mig buit”, tant Miquel Roca com Josep Borrell van estar d’acord en posar en valor “l’extraordinari capital que tenim els europeus i el deure moral de defensar-lo”, va concloure el president d’Amics del País.

“Hi ha un cert grau de fatiga sistèmica arran, sobretot, dels canvis legislatius constants i una burocratització excessiva”

El context actual és complex. Vivim en un món globalitzat i en una acumulació de crisis (econòmica, social, ecològica, geostratègica i de valors). A més, la mercantilització general de la societat, que ha arribat fins i tot a afectar el coneixement, i la comunicació hipervirtualitzada, en detriment de la paraula, han generat un seguit de “tensions” en el món educatiu que ha desembocat a un “cert grau de fatiga de tots els agents implicats”, va explicar Joan Manuel del Pozo.

Però això no és excepcional del nostre país ni tampoc de la nostra època, va voler relativitzar el filòsof, que va citar Aristòtil: “el sistema actual de l’educació [de fa més de dosmil anys, va puntualitzar del Pozo] no té prou clar si ha d’ensenyar, preferentment, les arts útils de la pràctica [l’actual Formació Professional], els preceptes de la virtut [l’educació en valors] o la ciència de pura ornamentació [els coneixements científics]”. És a dir, “el debat sobre si l’educació ha de servir al mercat o bé ha de respondre a un procés d’humanització plena” és vigent encara després de dos mil·lennis.

“Crec que hem d’emfatitzar més en la finalitat humanista [de l’educació] que en la tecnològica, ja que aquesta vindrà donada de manera més automàtica”

Segons del Pozo, la solució està en l’equilibri, “en el mix de la finalitat utilitària i la finalitat humanista”. No obstant, va ressaltar que, tenint en compte les característiques de la societat actual, on “la preponderància de la tecnologia” a les nostres vides és evident, “jo emfatitzaria més en la finalitat humanista més que en la tecnològica”, ja que aquesta darrera “vindrà donada d’una manera més automàtica”, va sentenciar.

Tanmateix, tal i com va reconèixer el filòsof, la solució és complexa i té elements polítics, legislatius, econòmics, d’entre d’altres. Però cal posar el focus en el paper dels docents, ja que és essencial i imprescindible. “No tenim mals docents”, però “hem de millorar la professionalitat docent”, va afirmar.  I això vol dir formació inicial i contínua més exigent, vincular la pràctica a la teoria (formació pràctica més intensa), potenciar la recerca  en educació, reconèixer la responsabilitat dels mestres i les mestres i tenir cura del prestigi social de la professió fomentant l’acord de l’ètica en aquesta.

“Cal una millora radical de la competència del llenguatge per part dels docents”

Alhora, Joan Manuel del Pozo, va posar especial rellevància en la necessitat d’”una millora radical de la competència del llenguatge dels docents” perquè “si es degrada el llenguatge, es degrada la democràcia i, per tant, la societat”, va concloure.

Tot i que va reconèixer que la seva proposta era “exigent”, va finalitzar l’acte amb un missatge d’optimisme: “tenim grans problemes, però també disposem dels mitjans per fer-hi front: un sistema democràtic, riquesa econòmica, consciència social i ciència i tecnologia que hauríem de posar al servei de l’educació”. I cal posar tots aquests recursos per arribar a un “consens polític no segregacionista” en l’educació.

L’acte, celebrat al Palau Macaya, va ser presentat per Enric Masllorens, educador de llarg recorregut i president de la comissió d’Educació d’Amics del País, i moderat per Susana Quadrado, periodista de La Vanguardia, i hi van assistir més de mig centenar de persones del món educatiu, científic i polític.

“Catalunya ha de decidir si vol ser una nació que aspira a la seva plenitud nacional o una regió més d’Espanya en el marc del cafè para todos”

La segona cruïlla és triar entre seguir amb “l’ensopiment institucional” o “posar rumb a una nova etapa d’ambició i lideratge i bon govern” per tal que els catalans “tornin a sentir-se molt orgullosos de les seves institucions pròpies”. I la tercera és escollir entre “la solvència o la incompetència”, va sentenciar.

En aquest sentit, el secretari general de Junts va defensar que “el retorn de Carles Puigdemont no és tornar al passat, sinó que és iniciar una pàgina de futur” amb un president “conegut a Catalunya i arreu del món, a qui no li espanten els reptes i que posa sempre el país per davant del partit”. I va afegir que “si volem culminar amb èxit el procés d’independència iniciat l’1 d’octubre de 2017, cal aixecar la nació des de molts punts de vista”, recuperant “la iniciativa i el lideratge, sense renunciar a res, ni al bon govern ni a la independència, i superant les costures de l’autonomisme”.

“El retorn de Carles Puigdemont no és tornar al passat, sinó que és iniciar una pàgina de futur”

Per tot això, Jordi Turull va defensar les propostes de la seva formació política per aquesta nova legislatura que són, per una banda, “defensar el dret a viure plenament en català” i posar “al centre de totes les polítiques la recuperació de l’ús social del català”; per una altra banda, “superar la divisió de l’independentisme”, ja que “quan hem anat units “hem tingut esperança” i “sempre hem guanyat”; i, finalment, “acabar amb l’espoli fiscal i reduir la pressió fiscal que patim tots els catalans per culpa dels incompliments de l’Estat”.

En relació a aquest últim punt, Turull va denunciar els més de 450.000 milions d’euros de deute històric acumulat com a conseqüència “d’un estat hostil que ens asfixia econòmicament”. Per aquest motiu, cal que el govern de Catalunya lideri una “confrontació intel·ligent” per revertir aquesta situació.

“La ineficiència del sistema de finançament no pot ser suportada per les esquenes dels catalans i catalanes”

Preguntat, durant el col·loqui, per la pressió fiscal a Catalunya, “la més alta d’Espanya” va matisar Turull, aquest va respondre que cal una revisió de la cistella d’impostos, ja que “la ineficiència del sistema de finançament no pot ser suportada per les esquenes dels catalans i catalanes”.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Melià Sarrià, on hi van assistir prop d’un centenar de persones d’entre les quals hi havia el president Artur Mas, el president José Montilla i l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; va ser presentat per Josep Rull, candidat tercer de la llista Junts+, qui va destacar el compromís de Jordi Turull “amb les idees i les persones” i la seva capacitat “d’entendre els matisos”, qualitat indispensable en la política, va afirmar. El col·loqui va ser moderat per Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.

“És el moment de seguir aprofundint en el nostre autogovern per tenir més sobirania per cuidar i millorar la vida de la gent”

En aquest sentit, tot i que la candidata per Comuns Sumar va afirmar que “el país està millor ara que des de fa un temps”, “és el moment de seguir aprofundint en el nostre autogovern” per “tenir més sobirania per cuidar i millorar la vida de la gent”.

La reforma del sistema de finançament que va proposar Jéssica Albiach té com a objectiu el ple desenvolupament de l’Agència Tributària Catalana. “Catalunya necessita una hisenda pròpia i solidària, que doni més autonomia fiscal a Catalunya i que compleixi el principi de fraternitat i respecti el principi d’ordinalitat”.

“Catalunya necessita una hisenda pròpia i solidària, que doni més autonomia fiscal a Catalunya i que compleixi el principi de fraternitat i respecti el principi d’ordinalitat”

Per aquest motiu, Albiach va defensar que el criteri de població ajustada s’ha de calcular només amb criteris demogràfics, tenint en compte el pes demogràfic real de Catalunya dins d’Espanya, el cost de la vida i la paritat de poder adquisitiu, evitant “els elements de correcció que acaben generant distorsió”.

A més, Jéssica Albiach va reclamar que el nou model de finançament ha de ser “l’expressió de l’empoderament local”, en referència a la “ingent tasca del municipalisme” a l’hora de protegir la ciutadania, ja que són la “primera trinxera” que atén els problemes de la gent, però també “pateixen infrafinançament”, va afirmar. Per revertir-ho, Albiach va proposar acabar amb la rigidesa estructural del sistema de finançament, per tal d’augmentar els marges d’autonomia, i permetre la participació local directa en els grans impostos.

“La proposta de finançament no pot ser una proposta de partit, sinó de país, dialogada i acordada per totes les forces catalanistes”

Però per tal d’aconseguir un nou model de finançament per a Catalunya, la candidata a la presidència de la Generalitat va reclamar que la proposta de finançament ha d’estar treballada, dialogada i acordada per “totes les forces catalanistes”. I va afegir que “no pot ser una proposta de partit, sinó de país” perquè “necessitem que totes siguem capaces de defensar-la i negociar-la de manera bilateral amb el govern espanyol”.

En relació a la negociació amb l’estat sobre el model de finançament, Albiach va posar èmfasi en la necessitat que aquesta fos bilateral. “La negociació multilateral no és funcional” perquè genera una “dinàmica competitiva entre els diferents territoris”, que té com a resultat un model “centralista i centrifugador de drets i llibertats” on el “Madrid ayusista, amb el seu dumping fiscal, és un pou xuclador de recursos”. Per acabar amb aquesta “competència deslleial” de certes comunitats autònomes, Jéssica Albiach va reclamar establir un “terra fiscal” en impostos com el de successions i patrimoni.

L’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Melià Sarrià i va aplegar prop d’un centenar d’assistents del panorama polític, econòmic i empresarial català, va ser presentat per Jaume Asens, exdiputat al Congrés dels Diputats i un dels ideòlegs del “full de ruta per desjudicialitzar el conflicte polític a Catalunya”, segons Albiach. El col·loqui va ser moderat per Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.